dilluns, de gener 12, 2009


Principio de irretroactividad:
Si la ley posterior declara excesiva una pena y establece otras más benignas, a ella debe ajustarse la sanción.
La nueva valoración expresada x la ley mas reciente constituye el síntoma que nos pone de manifiesto el fundamento de excepción.
Si la ley vigente al tiempo de cometerse el delito fuere distinta a la que exista al pronunciarse el fallo o en el tiempo intermedio, se aplicara siempre la más benigna.

No ho sé..., pensant aquests dies en el Vilafranquí David Sánchez, escoltant les noticies i consultant al meu profe, cada vegada ho entenc menys.
Condemnat a presó per la seva implicació en una manifestació per aldarulls el 12-10-1.998, al tractar-se de d’una condemna inferior a dos anys no va tenir que ingressar a presó, però ara i desprès de deu anys i tres mesos(avui exactament), un jutjat de Barcelona el 15, el seu titular te en compte com antecedent penal, que aquest noi es declarés insubmís a 1.994, conducta que en l’actualitat no està tipificada com a delicte.

Amb ulls de sorpresa i el cap ple de dubtes, penso que ja sabia que la llei era interpretativa, però tant? En cas que a aquest noi finalment se l’hi executés la petició d’empresonament, quantes persones més hauran de passar per la “garjola”?
Si les lleis anteriors continuen prevalent a les noves, de que serveixen aquestes?
Si el que avui a 2.009 no te causa ni es porta a efecte i per manca d’agilitat administrativa pot encara ser motiu de la manca de llibertat, passats uns anys i quan la civilització camina endavant i es modernitza, es més tolerant, menys racista i aposta pels valors dels i les ciutadanes, sense tindre en compte qüestions polítiques, sexistes... de que serveixen les derogacions?
Jo m’ho miro amb gran tristesa, parlem d’una persona que va decidir no fer la “mili”, no aprendre a fer anar un arma.
Que es va manifestar en contra del que no creia? SI
Que pagui pel que hagi realment fet i no pel que pensen que pensa.

Per acabar no vull passar per alt i en forma de record, al nostre David Sánchez ( que va morir essent anxaneta de Torredembarra). Un petó molt emotiu allà on siguis.