Avui…

En realitat per alguns de nosaltres l’agenda se’ns presentava plena de compromisos i com no, de responsabilitats. Al matí, míting a Tarragona i a la tarda, a dos quarts de set, campanya porta a porta i taula informativa socialista per les Europees.
Tot plegat, feina, feina i més feina, les responsabilitats de tot tipus, organització i més organització, però també la sensació de que res està oblidat i que mantenim les conviccions i les idees.
A Tarragona les raons i a Torredembarra la il·lusió.
El dia a dia al Municipi erosiona, és tant local que de vegades la impotència del canvi en les decisions dels que manen, apaivaguen la visió més global.
Europa n’és un exemple, moltes noves formes de canviar les inèrcies i de mirar més pluralment la política que, també ens afecta.

El contacte amb els companys d’arreu, un relaxant natural, compartir experiències una píndola serena i un front comú. Els i les Socialistes retrobats avui érem més forts, si cal.

Malgrat moments amargs per la manca de comprensió en les actituds i manca de respecte per la feina, haurem tots de continuar endavant, endavant amb les propostes serioses, endavant amb els nostres ideals plurals, endavant front a la critica per assolir espais, endavant front els que només volen destruir, endavant amb el treball,sempre endavant mentre siguem capaços d’ inspirar a persones amb missatges en clau positiva i sense perdre mai el contacte amb la realitat real.

L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.

SOCIALISTES EUROPEUS, la millor opció.

La nostra cap de llista, Maria Badia a les eleccions europees, ens envia diàriament la seva agenda de campanya de pròpia veu, analitza qüestions de per què és important votar socialistes i no d’altres opcions.

El seu esforç i la seva convicció ens motiva a pensar que, nosaltres els socialistes tenim un paper fonamental també a Europa, tenint en compte que el 80% de la legislació prové d’aquest Parlament, no podem menys prear la tasca.
És necessari també dir que, totes les eleccions ens recorden que vivim en democràcia (no et quedis a casa, vine a votar).

Que els Socialistes, ens trobem en disposició d’afrontar qualsevol repte social a qualsevol nivell i que com a ella, el treball, no ens fa por.

Avui a les 0 hores, comencem la campanya per el Parlament Europeu. Si no falla res i després del plenari ordinari de l’Ajuntament, diferents membres de l’agrupació Socialista de Torredembarra, prepararem l’escamot per a penjar els primers cartells per diversos llocs de la Vila, plaça de la font, plaça del castell, i Mossèn Joaquim Boronat, són els nostres objectius.

Més informació els propers dies....

En poques hores, donarà inici la campanya electoral pels comicis al Parlament Europeu del proper 7 de juny.

Una Europa, que els i les socialistes Catalans somiem més segura i en Pau, a on la Igualtat entre homes i dones, sigui efectiva. L’Europa del coneixement, la cultura i la innovació, una Europa social, l,Europa que ens ha de fer afrontar millor la crisi, rellançar l’economia i prevenir.

Tot i no ser gaire conegut el Parlament Europeu, cada cop té més pes i més responsabilitats, per tant els Socialistes Torrencs, farem una aposta seriosa per la participació en aquestos comicis i sortirem al carrer els propers dies, amb un discurs tranquil i motivador, per a què TU, donis la teva opinió.

…final de la meva pròpia letargia a la blog esfera,

...torno amb diversos pensaments i diverses sensacions.
Els compromisos familiars no m’han deixat trobar el temps adequat per reflexionar amb tranquil·litat.
Ara mateix tinc el cap ple d’històries que se m’acumulen, sense que pugui jo fer res per resoldre-les, difícils d’aclarir.
Les múltiples responsabilitats, la feina, els projectes de futur col·lectius i personals, les responsabilitats establertes, la veu en off de la consciència i fins i tot, el cistell de la compra setmanal, m’han anat embolicant el cabdell de llana que ara mateix, sento que és el meu cervell.
Tinc la sensació de l’esponja, es a dir absorbeixo i absorbeixo conceptes, sense trobar l’espai de concentració per a plasmar-los, ja sigui en documents, o transformar-los en realitats.
És circumstancial, espero!
Diverses qüestions, algunes personals, les altres esportives, i polítiques com no?:



El passat dissabte dia 2 de maig, es va casar ma germana petita, Cristina, la núvia més guapa que he vist, físicament era impressionant, però no és aquesta a la bellesa a la que em refereixo, recordo la seva infantessa constantment tot i jo tenir, només 5 anys més que ella, ha estat sempre molt dolça i molt especial. Transmet constantment alegria i positivisme, és molt humana i de lo negatiu, sovint fa un acudit. És la meva gran confessora i en els mals moments, la meva mare més racional.
Ell, el seu company és sensitiu, espontani i mai duu les qüestions fins a extrems delicats, familiar i comprensiu amb ella, és el que més destacaria jo.
Una parell de paraules per descriure l’esdeveniment: emocionant i molt alegre.

En el terreny esportiu,
el meu Espanyol del ànima, directe cap a la salvació, a hores d’ara no podem demanar més, però tampoc menys, ànims.
Pel que fa al Barça, felicitats per tot, per la temporada, els aficionats, per l’entrenador, per la il·lusió renovada, ah!! i per “l’Inieste”.
Pel que fa a la F1, no sembla que Fernando Alonso, pugui millorar els seus temps i per tant lluitar per les primeres posicions, aquesta temporada, de totes formes mantindrem l’esperança.
I no puc oblidar els Campions d’Europa de Hockey patins, el Reus Deportiu, Felicitats.

Les polítiques:
El secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha constatat avui que “el Partido Popular torna a recórrer contra els interessos de Catalunya”, després de l’anunci de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, de la intenció dels populars de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d’Educació de Catalunya.
“És la música de sempre, hi tornen de manera recorrent, repetint els mateixos tics anticatalans que els inhabiliten per governar” ha afegit Zaragoza, que ha retret al PP “la fixació malaltissa contra Catalunya” que practiquen. És per això que Zaragoza ha convidat als màxims dirigents del Partido Popular a “fer quelcom més que venir i passejar-se una estona per fer creure que els catalans són la seva prioritat”. “El PP ha de retirar el recurs contra l’Estatut, ficar-se al cap que a Catalunya no hi ha cap problema amb el castellà, i deixar d’utilitzar-nos per la seva estratègia descaradament partidista”.
El secretari d’Organització dels socialistes catalans ha fet una crida a “deixar de banda aquest PP, que és el de sempre” i ha insistit en que “contra Catalunya i contra els catalans, perdent el respecte al nostre poble, no es pot governar Espanya”.

-Una verdadera llàstima que els partits Catalans, no siguin els únics que es preocupin dels afers Catalans, i que la resta del món ho respecti, encara que no ho comparteixin.
La negociació del nostre Estatut d’autonomia, mai hauria d’haver sortit dels despatxos i de les taules negociadores, per responsabilitat democràtica.
Les imposicions externes no fan més que encoratjar les revoltes dels ciutadans i fomenten la incomprensió i la manca de solidaritat i diàleg entre diferents territoris de ben a propet.
Jo sóc de filla de pares castellans, més concretament manxecs. Crec en la lluita per la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i m'hi sento al 100% d’aquí, respecto profundament la terra dels meus familiars i comprenc que podem viure en Pau, des del respecte, a veure si ens entenem ja d’una punyetera vegada i som capaços de no vendre fora de Catalunya a través d’alguns mitjans, irrealitats del poble Català i parem de provocar i de sembrar odi.

Pel que fa a la política Municipal, també molt a parlar, si no passa res el proper dimarts a les 13.30 hores, Plenari extraordinari de pressupostos que de ben segur, donaran molt que parlar, pel temps i per les formes, i pel contingut (ingressos –despesa -contenció).

Avui ja ho deixo aquí.