Dona i política

AVUI...

2012-01-30T11:45:00.002+01:00

Quants cops he oblidat aquest espai??

No puc dir que ha estat per decidia, doncs no seria just, ni verdader.

Ara mateix no em poso metes, algunes setmanes potser escriuré i d’altres potser no.
No espero que es comparteixin les meves paraules, només que es respectin ja que jo donaré tant sols una opinió sense faltar, també intentaré ser objectiva, encara que reconec que tots tenim més proximitat per algunes coses, persones etc que per altres...

Així és que, continuarà....

2009-12-12T09:40:00.001+01:00

Llibertat d’expressió i de pensament lliure i vot secret...

Per a les persones democràtiques observar, que aquests principis bàsics són vulnerats, per voluntats que res tenen a veure amb el benestar dels ciutadans i observar la manipulació a gran escala per aconseguir alimentar egos malaltissos i que a més mostren descaradament la manca de valors, és indigne.

Parlo de com, gent apareguda per la vida pública Torrenca amb manca d’arrelament i de sentiment, poden tan alegrement, produir malestar a persones que després de molts anys de lluita i treball, ara s’han pres unes vacances indefinides i només cerquen no passar cap crisi econòmica, que els fills i nets tinguin salut, i de tant en tant si pot ser anar a ballar o fer la partideta i/o viatjar.

Demano en veu alta, si us plau, que anem tots plegats molt al tanto.

2009-11-28T09:20:00.001+01:00

'La dignitat de Catalunya'
La premsa catalana defensa l'Estatut amb un editorial conjunt
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)

La premsa catalana publica avui un editorial conjunt, amb el títol de 'La dignitat de Catalunya', en què insta el Tribunal Constitucional a respectar l'Estatut perquè és una llei orgànica aprovada amb el vistiplau del Parlament català i les Corts Generals, a més d'haver estat abonada en referèndum pels ciutadans i de tenir la sanció del rei.

L'editorial apareix avui reproduït a les portades de 12 diaris catalans --'La Vanguardia', 'El Periódico', 'Avui', 'El Punt', 'Segre', 'Diari de Tarragona', 'La Mañana', 'Diari de Girona', 'Regió 7', 'El Nou 9', 'Diari de Sabadell' i 'Diari de Terrassa'-- davant de la sentència que el TC "pot estar a punt d'emetre" sobre el text autonòmic i mostra la seva inquietud davant de la possibilitat que aquesta tingui un caràcter fortament restrictiu.

"L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant de l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, amb les Corts Generals i amb la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes", defensa el text.

En aquest sentit, s'adverteix que la sentència final sobre l'Estatut pretengui ser un "tancament amb pany i forrellat institucional" i intenti retallar "d'arrel" la complexitat espanyola" i alerta que "una part significativa del tribunal sembla estar optant per posicions "irreductibles".

"Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència", indica l'editorial.

Després de recordar que quatre dels 12 magistrats del TC han esgotat el seu mandat i encara no han estat substituïts, un altre ha estat recusat i l'últim va morir, els 12 diaris catalans argumenten com a "punts de fricció més evidents" del debat la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals", el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat.

Assenyala a més que el dilema real en aquest assumpte "és avanç o reculada; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig" i recorda que no només estan en joc "aquest o aquell article" sinó "la dinàmica constitucional mateixa: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició". "Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és una altra que el seu caràcter obert i integrador", indiquen.

En aquest punt, els 12 diaris catalans recorden que el TC, amb la seva sentència, no estarà decidint únicament "sobre el litigi interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat" sinó "sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol". "Estan en joc --incideixen-- els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: 'Pacta sunt servanda'. Allò pactat obliga.

"CREIXENT ATIPAMENT"

L'editorial subratlla a més el "creixent atipament" a la societat catalana "per haver de suportar la mirada irada dels qui segueixen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya arribar a una somiada i impossible uniformitat".

El text, que assenyala que l'assumpte que el TC té entre mans "no és un altre que la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu", recorda al TC que "no existeix la justícia absoluta sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència".

L'editorial inclou a més una apel·lació a no confondre l'actual clima crític a Catalunya sobre els assumptes públics amb la indiferència. "Que ningú erri el diagnòstic, no estem davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat", diu.

El text conclou deixant oberta la possibilitat de noves iniciatives en defensa del text autonòmic. "Si cal, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable", assenyala

2009-11-26T19:44:00.003+01:00

Ara ja feia uns quants dies…

Ara ja feia uns quants dies que no m’hi posava, sincerament per manca de temps i possiblement, per manca de ganes –que l’hi vols fer?, no sempre trobes la inspiració-.

El cas és que, avui no m’he pogut estar d’escriure quatre ratlles, ahir a l’acte dels premis
d’investigació de Batxiller i Cicles Formatius, vaig experimentar diferents sentiments com, l’esforç dels i les noies, la seva pulcritud per la feina i la rigorositat de la responsabilitat.

Pensem una cosa, aquests estudiants a banda de fer un treball d’investigació –Tema lliure- han d’esser seleccionats entre vint i tants treballs més, els cinc millors, els han d’ explicar al jurat –profes, personal del departament d’educació, responsable del Consell Comarcal- i una vegada seleccionats els tres millors, competeixen per el primer, segon, i tercer lloc i altre cop, davant de molta gent, es a dir el dia 24 de Novembre en aquest cas, a la sala d’actes de la caixa Tarragona.

Recullo la tensió ambiental produïda pels nervis previs a l’exposició i la por al fracàs front familiars i professor, però també per l’altre costat, sento com l’orgull envaeix les mirades i els ulls de qui els estan escoltant, no sentir-ho m’atreveixo a dir que, era manca de sensibilitat.

La meva nota és d’excel•lent per aquests (tots) alumnes que, podrien haver triat “NO COMPLICAR-SE LA VIDA” i que de ben segur seran el futur per a tots nosaltres.

Felicitar també a Iris Gual, professora de professió i companya política a Torredembarra, per ajudar al segon premiat, que no va oblidar anomenar-la.

La nota musical a càrrec de el impressionant Jaume Arnella.

2009-10-07T10:18:00.006+02:00

De tot una mica...

Un incendio en un polígono industrial de Torredembarra quema ocho vehículos

- Un incendio en el polígono industrial Roques Planes de Torredembarra (Tarragona) ha quemado seis furgonetas, un camión pequeño, una máquina retroexcavadora pequeña y, parcialmente, el lateral de un camión trailer.
(EFE)Un incendio en una nave industrial.
Según han informado los Bomberos de la Generalitat, el aviso se ha recibido sobre las 02.48 horas de esta madrugada y hasta el polígono industrial se han desplazado seis dotaciones de los bomberos, que han comprobado que el fuego quemaba diversos vehículos estacionados en un estacionamiento exterior situado entre las dos naves.

La pared de una de las naves colindantes, la que estaba más cercana a la zona donde ha habido el fuego, ha quedado afectada por el calor y el humo, aunque el interior de la nave está intacto.

En el incendio, no se han registrado heridos ni ha sido necesario hacer ningún desalojo.

2009-10-04T09:45:00.004+02:00

NOTICIA DEL DIARI DE TARRAGONA

Un vendedor de la ONCE de Torredembarra reparte 1,1 millones
José Ramos es ya es un vecino más del Passeig de la Sort de la localidad y el pasado jueves entregó en el sorteo de la ONCE 1,1 millones de euros.

2009-09-26T09:14:00.008+02:00

El bon temps no marxa de Torredembarra i ve en Joan Ruiz (diputat del Congrés per Tarragona) què més volem?

Tot i haver vist alguns nuvolots aquesta darrera setmana, torna a sortir el sol.

En política Municipal quan tens l’ oportunitat de col•laborar, puc assegurar que treballar és engrescador, t’ocupa el cap i les hores, imagines coses productives i un cop posades en marxa, et deixen un dolç gust de boca. D’altre banda entrar en l’espiral verinosa de la negativitat (en la que a vegades hi soc) està comprovat que és molt poc efectiva i contractura els sentits.

Per tant de nou, un esforç per observar, analitzar, actuar i somriure.

Ahir ambient distes i amb la responsabilitat de que els nostres projectes vagin arribant al carrer ,l’ esforç per part dels companys redactors de la revista de l’agrupació de Torredembarra, Partit dels Socialistes de Catalunya, va veure definitivament la llum, hem escollit la formula de donar-la en ma, donat que és del tot personal, donem i rebem informació ciutadana,varem escoltar queixes i peticions, això per a nosaltres va fer de la jornada, un privilegi.

Ara toca donar respostes als que així ens ho varem sol•licitar.

Felicitar als companys que amb la seva feina permanent, insisteixen a fer del nostre partit, un orgull.

2009-09-24T00:09:00.004+02:00

Benvinguda Martina Jarque!!!!

Espanyol 2- Málaga 1

Gràcies Lluís Oliver i Gràcies Marta B.

2009-09-20T20:09:00.003+02:00

FESTA DE LA ROSA 2.009

2009-09-19T18:07:00.003+02:00

Premsa:
El PSC de la Torre titlla d''inadmissible' que no s'ajudi el Correllengua

La primera secretària de l’agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, ha qualificat avui com a "inadmissible” el fet que l’equip de Govern de l’Ajuntament de Torredembarra hagi negat el seu suport al 'Correllengua', la campanya de promoció i defensa de la llengua catalana que sempre ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra.

El Correllengua
Susanna Navarro subratlla “la contradicció i la hipocresia que suposa autodefinir-se com a nacionalista (CiU) i coincidir amb el PP en el rebuig a aquest conjunt d’actes de promoció del català. La veritat és que ens vàrem quedar estupefactes quan al ple d’ahir l’equip de Govern va negar-se a tenir en compte aquesta moció de suport al 'Correllengua'”.
D’altra banda, la regidora socialista també lamenta que els grups d’esquerra hagin quedat exclosos de la comissió municipal d’agermanament amb el municipi del Vilar, un fet que qualifica com “un precedent molt greu que mai s’havia produït fins ara”.
Susanna Navarro ha recordat com s’ha produït aquesta exclusió. “Vam demanar a l’alcalde que la regidora trànsfuga Laura Pradeda, elegida regidora a les llista del PSC, no fos inclosa a la comissió ja que entenem que no pot ser que una regidora trànsfuga tingui el 'premi' de representar un grup municipal. Doncs bé, l’alcalde va rebutjar aquesta demanda. Davant d’això vam decidir abandonar la comissió conjuntament amb els representants d’ERC i de l’Alternativa Baix Gaià a qui volem agrair la seva solidaritat”.

No varem estar al mateix plenari Sr. Alcalde???

Pel que fa al vot de tot l'equip de govern en contra de la moció pel correllengua, en cap cas l’Alcalde diu que tenen que negociar res, ens al contrari, vam tenir la sensació de que van fer un vot de càstig a les tres formacions d'esquerres (8 regidors) la meitat del total menys un, i una rabieta infantil sense tenir en compte quina era la proposta, he de dir que el company Ciuró ja va explicar que la moció havia estat presentada per registre de l'Ajuntament 7 dies abans. He pogut comprovar que les declaracions als mitjans de comunicació per part del Batlle de CIU, són més dolces i no tenen res a veure amb la "bronca" que va propinar al cap de llista d'ERC, que va decidir no fer ni una sola pregunta al plenari, molest per la conducta d'en Massagué.

Aquest és el govern solidari i dels gestos...

2009-09-11T08:54:00.003+02:00

Contenta per tornar a la blogesfera...

Del 9 d’agost fins ara el món ha girat com sempre, ha tota velocitat. Possiblement era jo qui no he corregut tant i mai he trobat el moment oportú per actualitzar el blog, a vegades per decidia, d’altres per manca de mitjans i d’altres per no saber, molt bé que explicar.
He comprovat amb quina rapidesa pots arribar de Tarragona a Puertollano si pagues 160 euros, per estar a 41 graus a l’ombra.
No he tingut cap treva, pel que fa a proves i metges, i a partir de dimecres començo a rebre resultats que sempre et pessiguen l’estomac hores abans de rebre’ls, tot i afegint-t’hi les sobrecarregues musculars a l’esquena que he patit i de les que estic millor, com diu un familiar meu “el que esta de pega hasta amb els ..llons encepega”.

I avui dia Nacional de Catalunya, perfecte per que els Catalans i les Catalanes s’expressin amb gestos de Pau i sentiment cap el seu país.
Referèndum, Arenys de Munt, qui no n’ha sentit a parlar? Simbolismes sense cap valor jurídic, amb tan sols la voluntat d’expressió, de l’altre costat manifestants falangistes en contra de la veu de la democràcia i de forma legal, en fi i jo ho deixo aquí... i que cadascun de nosaltres fem el nostre propi anàlisi de consciencia, de totes formes "sort" que el paper de la democràcia ho aguanta tot, o potser no...?

Pel que fa al nostre municipi i les seves festes majors, doncs home! Hi hagut de tot, però temps hi haurà per anar analitzant...

Referent a la nostra agrupació, tot hi haver estat tancat per vacances, hem tingut un contingent de persones treballant per fer realitat la nostra primera loteria de Nadal,( per cert aquí teniu el número:73.377 que podreu comprar al local del PSC, o bé quan ens trobeu pel carrer), alta de línea Internet (que de segur ens ajudarà en les gestions més àgils), edició de la revista Socialista, que donarem en ma a tots els barris del Municipi i que ens ajudarà a conèixer-nos millor, com també escoltar les realitats.
I per últim l’agenda del mes de setembre, amb festa de la Rosa inclosa el dia 20.
Totes aquestes qüestions són fàcilment realitzables, gràcies a un grup de persones engrescades per un projecte, un projecte seriós i plural, valent i sense complexes, com també les ganes d’ aprendre dels errors i continuar endavant.

Els propers mesos i si tot funciona com pensem, impulsarem una sèrie de serveis al ciutadà que poden ser interessants, per tant continuem les nostres tasques amb forces renovades, després d’aquest parèntesis estival.

2009-08-09T20:36:00.003+02:00

Daniel Jarque

Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.

2009-07-23T12:30:00.004+02:00

Dijous 23 de juliol de 2009

EL PSC DE TORREDEMBARRA GUANYA 80 NOUS SIMPATITZANTS EN MENYS DE DOS MESOS

Susanna Navarro : "Aquest nou contingent d'afiliats consolida, de llarg, al Partit dels Socialistes com al partit amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, com l'intèrpret més vàlid de les inquietuds de la societat torrenca"
L'agrupació socialista de Torredembarra va sumar 39 nous simpatitzants en la jornada de mobilització al carrer organitzada pel PSC arreu del país, dissabte passat, per tal d'informar directament a la ciutadania sobre l'obra de Govern de la Generalitat i els principals continguts del nou sistema de finançament.
Amb aquests nous simpatitzants censants, ja són 80 el nombre de simpatitzants que ha sumat la agrupació socialista de Torredembarra des de la campanya de les eleccions europees, ara fa menys de dos mesos.
Segons la primera secretaria de l'agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, "aquest nou contingent de simpatitzants consolida al PSC com al partit que compta, de llarg, amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, en l'intèrpret més representatiu dels anhels i aspiracions de la ciutadania torrenca."
Durant la jornada informativa de dissabte passat, el PSC va instal·lar una parada informativa al carrer Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra entre les sis de la tarda i les nou del vespre. Els quatre regidors socialistes a l'Ajuntament i nombrosos afiliats i simpatitzants socialistes torrencs van ser presents a la parada que va esgotar tot el material informatiu molt abans de les nou del vespre.
"La gran recepció de la ciutadania al nostre missatge polític ens ha animat a reforçar aquesta comunicació directe, al carrer, amb els torrencs i torrenques. Per tant, a partir d'ara, sortirem al carrer per repartir la nostra revista municipal i prendre així el pols a les inquietuds de la societat torrenca", ha afirmat la primera secretaria socialista.

2009-07-02T01:10:00.003+02:00

Michael Joseph Jackson

La darrera noticia que hem tingut de ell, és per a molts la més trista, la seva mort.
Jo m’estimo més pensar en el primer cop que el vaig escoltar, any 1.982 amb la cinta dintre un radiocasset dolby per poder gravar (anda! que no piratejàvem abans, tampoc), lloc: Aranda de Duero (Burgos) un estiu de vacances a casa dels meus oncles paterns i amb el meus cosins més grans que nosaltres.
Llavors als matins després d’esmorzar mon cosí Guillermo ens delitava amb l’últim de l’últim que s’escoltava a Madrid, Barón Rojo (este mundo es un campo de concentración...) i cosetes d’aquest estil, però també amb l’àlbum THRILLER, no sé quants cops ens el deuria posar? Ens encantava a tots, i tots intentàvem ballar com aquells monstres.
Recordo moments i persones de llavors, crec que va ser el primer estiu que hem vaig fixar amb un noi, amb el que em vaig estar escrivint tot el hivern (abans es portaven aquestes coses) es deia Benjamín. Recordo que tenia una bicicleta de carretera (li dèiem així, que no sé si és correcte) i ell “venga” a donar-nos voltes per allí (era un Sant) i naltres unes pesades.

El cas és que m’encantava el vídeo d’aquella nova estrella Americana i les seves cançons, la seva forma de ballar tan hiperactiva, però tan moderna i exacta.
El seu looc tan perfectament exacte a el que volia representar no eren lo habitual en aquells anys, i ara jo prefereixo No pensar en totes les modificacions artificials que es va provocar més tard. Ell ja era perfecte abans, després...no sé que li va passar després.
Un record per aquells moments tan genials que ens vares donar.

2009-06-24T21:44:00.003+02:00

Comença per a nosaltres una nova etapa, les vacances del nostres fills ens condicionen les obligacions laborals i torne-m’hi, apliquem la imaginació!!!.
Voldríem poder com ells (els fills) fer un parell de mesos de lleure, però serà prou complicat, no ho aguanten les nostres economies ni possiblement, no ho aguantaria l’economia del nostre país.
Per tant no queda altre remei que tirar de les famílies, les colònies, estades esportives, o pels menys afortunats, les acadèmies de repàs.
Però no tan sols les solucions tranquil·litzadores ens volten el cap pel que fa al període estival, a més aquesta setmana haurem de pagar els llibres pel proper curs, fer una provisió de despesa pels quinze dies del més d’agost( tot i que anem al poble dels pares, que allà tampoc ho regalen), pensar que al setembre haurem de comprar el material escolar i també pagar alguna de les alternatives per ells, fins que no arribi aquesta quinzena del mes d’agost.

En definitiva, una ma de números que no quadren mai tot i contant amb la paga doble, qui la tingui.

A tot lo abans exposat hem d’afegir que, com que la psique no para de treballar, tenim sempre l’ombra de la preocupació, pensant si els nostres fills són prou feliços amb el ritme de vida dels pares i si les coses materials substitueixen a les sentimentals. Sabem es clar, que No, però a veure qui és el guapo que s’abaixa i comença a dir-los-hi que NO.

Ep, a fer “números de màgia” i a passar un bon estiu, tots ens ho mereixem.

2009-06-22T06:32:00.008+02:00

sia, voga...

La nostra barcada, no ha estat la guanyadora, però ho hem passat d’allò més bé.
Aquest dissabte i diumenge hem competit diverses entitats, de la ma dels vogadors de Torredembarra. El dissabte varem quedar en segona posició per darrera la barca dels mossos d’esquadra i davant dels castells, gràcies al bon temps que varem fer a la cursa vem passar a la final de Diumenge, però noi, aquí estaven els no varem “rascar bola”.
Diumenge estaven prou motivats, i qui ho diria semblàvem professionals, només ho semblàvem...ja que quan observàvem als que s’hi dediquen, ens queia la baba i les diferencies amb nosaltres, els aficionats, eren com de la nit al dia.
Res, molts a la platja coincidíem en les particularitats d’aquest esport i fèiem plans per apuntar-nos-hi properament.
Vaig poder comprar números de loteria als Castellers de la Torre, si toca et fan uns castells a on tu vulguis, a veure...!!!
A tots, fins l’any que bé-

2009-06-04T22:26:00.004+02:00

…ooooa oooa (un bon ritme per vogar)

Des de mar en dins, les coses semblaven més serenes. Una mirada cap a l’esquerra i veus la Torredembarra tranquil·la ( entre setmana, es clar) ja que parlo de Baix a Mar.

Fa dos setmanes que entrenem amb els vogadors, per la competició entre les entitats del poble, el dia de Sant Joan.
Oportunitat de conèixer un esport nou i de gaudir d’un paisatge, que en les dates en les que ens trobem, està al seu màxim esplendor.
No m’ho pensava pas, que m’hi trobaria tan còmode, reconec que ara mateix és un luxe aquesta practica, possiblement al hivern, ho haurem de tornar a provar, per ser justos i comprendre que s’hi ha de tindre molta afició per aguantar.

En definitiva una nova experiència, que de ben segur també m’acompanyarà i de la que aprenc nous mots marines, de persones amb molta experiència, amb les qüestions del mar.
Per cert, mireu la foto del peix, avui ne’m vist dos, espectacular!!!.

2009-05-30T23:11:00.007+02:00

Avui…

En realitat per alguns de nosaltres l’agenda se’ns presentava plena de compromisos i com no, de responsabilitats. Al matí, míting a Tarragona i a la tarda, a dos quarts de set, campanya porta a porta i taula informativa socialista per les Europees.
Tot plegat, feina, feina i més feina, les responsabilitats de tot tipus, organització i més organització, però també la sensació de que res està oblidat i que mantenim les conviccions i les idees.
A Tarragona les raons i a Torredembarra la il·lusió.
El dia a dia al Municipi erosiona, és tant local que de vegades la impotència del canvi en les decisions dels que manen, apaivaguen la visió més global.
Europa n’és un exemple, moltes noves formes de canviar les inèrcies i de mirar més pluralment la política que, també ens afecta.

El contacte amb els companys d’arreu, un relaxant natural, compartir experiències una píndola serena i un front comú. Els i les Socialistes retrobats avui érem més forts, si cal.

Malgrat moments amargs per la manca de comprensió en les actituds i manca de respecte per la feina, haurem tots de continuar endavant, endavant amb les propostes serioses, endavant amb els nostres ideals plurals, endavant front a la critica per assolir espais, endavant front els que només volen destruir, endavant amb el treball,sempre endavant mentre siguem capaços d’ inspirar a persones amb missatges en clau positiva i sense perdre mai el contacte amb la realitat real.

2009-05-26T23:28:00.002+02:00

L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.

2009-05-25T10:55:00.003+02:00

SOCIALISTES EUROPEUS, la millor opció.

La nostra cap de llista, Maria Badia a les eleccions europees, ens envia diàriament la seva agenda de campanya de pròpia veu, analitza qüestions de per què és important votar socialistes i no d’altres opcions.

El seu esforç i la seva convicció ens motiva a pensar que, nosaltres els socialistes tenim un paper fonamental també a Europa, tenint en compte que el 80% de la legislació prové d’aquest Parlament, no podem menys prear la tasca.
És necessari també dir que, totes les eleccions ens recorden que vivim en democràcia (no et quedis a casa, vine a votar).

Que els Socialistes, ens trobem en disposició d’afrontar qualsevol repte social a qualsevol nivell i que com a ella, el treball, no ens fa por.

2009-05-21T09:05:00.003+02:00

Avui a les 0 hores, comencem la campanya per el Parlament Europeu. Si no falla res i després del plenari ordinari de l’Ajuntament, diferents membres de l’agrupació Socialista de Torredembarra, prepararem l’escamot per a penjar els primers cartells per diversos llocs de la Vila, plaça de la font, plaça del castell, i Mossèn Joaquim Boronat, són els nostres objectius.

Més informació els propers dies....

2009-05-19T09:15:00.002+02:00

En poques hores, donarà inici la campanya electoral pels comicis al Parlament Europeu del proper 7 de juny.

Una Europa, que els i les socialistes Catalans somiem més segura i en Pau, a on la Igualtat entre homes i dones, sigui efectiva. L’Europa del coneixement, la cultura i la innovació, una Europa social, l,Europa que ens ha de fer afrontar millor la crisi, rellançar l’economia i prevenir.

Tot i no ser gaire conegut el Parlament Europeu, cada cop té més pes i més responsabilitats, per tant els Socialistes Torrencs, farem una aposta seriosa per la participació en aquestos comicis i sortirem al carrer els propers dies, amb un discurs tranquil i motivador, per a què TU, donis la teva opinió.

2009-05-10T11:06:00.007+02:00

…final de la meva pròpia letargia a la blog esfera,

...torno amb diversos pensaments i diverses sensacions.
Els compromisos familiars no m’han deixat trobar el temps adequat per reflexionar amb tranquil·litat.
Ara mateix tinc el cap ple d’històries que se m’acumulen, sense que pugui jo fer res per resoldre-les, difícils d’aclarir.
Les múltiples responsabilitats, la feina, els projectes de futur col·lectius i personals, les responsabilitats establertes, la veu en off de la consciència i fins i tot, el cistell de la compra setmanal, m’han anat embolicant el cabdell de llana que ara mateix, sento que és el meu cervell.
Tinc la sensació de l’esponja, es a dir absorbeixo i absorbeixo conceptes, sense trobar l’espai de concentració per a plasmar-los, ja sigui en documents, o transformar-los en realitats.
És circumstancial, espero!
Diverses qüestions, algunes personals, les altres esportives, i polítiques com no?:

El passat dissabte dia 2 de maig, es va casar ma germana petita, Cristina, la núvia més guapa que he vist, físicament era impressionant, però no és aquesta a la bellesa a la que em refereixo, recordo la seva infantessa constantment tot i jo tenir, només 5 anys més que ella, ha estat sempre molt dolça i molt especial. Transmet constantment alegria i positivisme, és molt humana i de lo negatiu, sovint fa un acudit. És la meva gran confessora i en els mals moments, la meva mare més racional.
Ell, el seu company és sensitiu, espontani i mai duu les qüestions fins a extrems delicats, familiar i comprensiu amb ella, és el que més destacaria jo.
Una parell de paraules per descriure l’esdeveniment: emocionant i molt alegre.

En el terreny esportiu,
el meu Espanyol del ànima, directe cap a la salvació, a hores d’ara no podem demanar més, però tampoc menys, ànims.
Pel que fa al Barça, felicitats per tot, per la temporada, els aficionats, per l’entrenador, per la il·lusió renovada, ah!! i per “l’Inieste”.
Pel que fa a la F1, no sembla que Fernando Alonso, pugui millorar els seus temps i per tant lluitar per les primeres posicions, aquesta temporada, de totes formes mantindrem l’esperança.
I no puc oblidar els Campions d’Europa de Hockey patins, el Reus Deportiu, Felicitats.

Les polítiques:
El secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha constatat avui que “el Partido Popular torna a recórrer contra els interessos de Catalunya”, després de l’anunci de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, de la intenció dels populars de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d’Educació de Catalunya.
“És la música de sempre, hi tornen de manera recorrent, repetint els mateixos tics anticatalans que els inhabiliten per governar” ha afegit Zaragoza, que ha retret al PP “la fixació malaltissa contra Catalunya” que practiquen. És per això que Zaragoza ha convidat als màxims dirigents del Partido Popular a “fer quelcom més que venir i passejar-se una estona per fer creure que els catalans són la seva prioritat”. “El PP ha de retirar el recurs contra l’Estatut, ficar-se al cap que a Catalunya no hi ha cap problema amb el castellà, i deixar d’utilitzar-nos per la seva estratègia descaradament partidista”.
El secretari d’Organització dels socialistes catalans ha fet una crida a “deixar de banda aquest PP, que és el de sempre” i ha insistit en que “contra Catalunya i contra els catalans, perdent el respecte al nostre poble, no es pot governar Espanya”.

-Una verdadera llàstima que els partits Catalans, no siguin els únics que es preocupin dels afers Catalans, i que la resta del món ho respecti, encara que no ho comparteixin.
La negociació del nostre Estatut d’autonomia, mai hauria d’haver sortit dels despatxos i de les taules negociadores, per responsabilitat democràtica.
Les imposicions externes no fan més que encoratjar les revoltes dels ciutadans i fomenten la incomprensió i la manca de solidaritat i diàleg entre diferents territoris de ben a propet.
Jo sóc de filla de pares castellans, més concretament manxecs. Crec en la lluita per la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i m'hi sento al 100% d’aquí, respecto profundament la terra dels meus familiars i comprenc que podem viure en Pau, des del respecte, a veure si ens entenem ja d’una punyetera vegada i som capaços de no vendre fora de Catalunya a través d’alguns mitjans, irrealitats del poble Català i parem de provocar i de sembrar odi.

Pel que fa a la política Municipal, també molt a parlar, si no passa res el proper dimarts a les 13.30 hores, Plenari extraordinari de pressupostos que de ben segur, donaran molt que parlar, pel temps i per les formes, i pel contingut (ingressos –despesa -contenció).

Avui ja ho deixo aquí.

2009-04-27T09:44:00.002+02:00

L’altre dia a la televisió comentaven, que els pares tornen a anar a escola a través dels deures dels seus fills, i jo ho ratifico.

Quan no repassem les taules de multiplicar, dividim, conjuguem verbs, estudiem serralades, rius, ortografia o fem manualitats.

De vegades no trobes mai el temps i per tant només queda el cap de setmana, per la súper marató plàstica.

Aquí teniu el castell fet de material reciclat del meu fill, el que no sabria dir, és de quin segle és...

Ànims!!!!!!!!!!!!!!!

2009-04-27T09:11:00.004+02:00

Cèl·lules assassines.

El passat dijous mentre conduïa vaig escoltar en una emissora de radio, la gran noticia.
Pel que vaig arribar sentir, ja estan més a prop del desenvolupament d’una vacuna profilàctica per a vuit tipus de càncer diferents, tots ells relacionats amb la sang.

De moment només experimentada en animals, però amb resultats, jo diria que espectaculars.

És qüestió de temps, poc temps, que els investigadors trobin solucions mediques, pel jo anomenaria “la pandèmia més dura dels darrers segles” si tenim en compte que estadísticament, ens anuncien que una de cada tres persones, patirà al llarg de la seva vida una malaltia d’aquestes característiques.

De vegades ja no es tracta del tipus de vida que portem, ni de l’alimentació, ni de l’exercici, ni ja tan siquiera del tabac, també juga aquí i per desgracia la genètica, ara ja res és tant a l’atzar, possiblement haurem d’afrontar canvis naturals per poder tenir fills sans, possiblement ens els hauran de modificar genèticament, però i què? Tot ho haurem de donar per bo, si volem com diu l’anunci de la coca-cola, que la vida no ens ha sembli tant curta.

Quan em demanaven si jo era creient, de vegades he contestat que ja no. Però en el fons sempre he confiat en la Mare de Deu de Montserrat, en Santa Rosalia i en la Divina Pastora, tot i que la meva plena confiança la tenen ells, els científics i la llum que els portarà a descobrir en un futur (esperem que ben immediat) les solucions que per aquests casos, aquesta vegada crec que només poden ser mèdiques.

Així és que el millor consell que us puc donar és, que aneu quan toqui a cal metge per fer les revisions i a l’església (qui ho necessiti) per viure en Pau, una cossa no substitueix l’altre.

Salut.

2009-04-22T20:07:00.001+02:00

Aquesta vegada, és el meu fill gran (en Guillem), qui ens desitja un feliç Sant Jordi a tots, desprès de preparar la feina per demà que li han demanat a l’escola, em deia si la podia penjar al blog. Cap problema, aquí teniu el resultat informàtic d’un amic i de ell.

2009-04-21T13:01:00.003+02:00

ESPORADIC O ESTRATEGIA
Em plantejo si els canvis de govern que es venen succeint en Ajuntaments amb presencia de govern Socialista, són per realitats polítiques o més aviat estratègia.
Les dades són aclaparadores, al camp de Tarragona ja són massa, les vegades que ens aixequem amb la noticia de que l’Ajuntament tal o qual canvia de color polític.
Sempre es clar gràcies a aquelles persones que no senten fermament les sigles, per les quals es varen significar públicament.
Podria dir que tot allò que no han aconseguit a través de les urnes, ni posteriorment en aliances per a governar amb d’altres formacions en "primera ronda", ho estan aconseguint en el "temps de descompte".
La tàctica la tenen, ho puc ben assegurar, la he comprovat amb els meus propis ulls, esperen uns dies prudencials, observen i allà on troben la part més vulnerable, ATACAN.
Analitzen prou bé les necessitats personals i els prometen el paradís somiat, però aquest és efímer, gens vitalici, i ara sí,- els jaqueteros/as- tornen a la soledat i passen de puntetes per la política amb més penes que glòria.
Mantinguem tots plegats les regles de joc, "en la medida de lo posible", que això ja fa pudor.
Donem als grups municipals suport per esperar amb feina i tranquil·litat el seu moment i rebutgem tots aquestos pactes de proveta de laboratori, que res tenen a veure amb les realitats palpables de cada municipi.
Auto imposem-nos normes ètiques i morals i per què no? de prudència, siguem tots una alternativa real i no un bombarder indiscriminat i venjatiu.

2009-04-21T09:43:00.001+02:00

Ella es casa, es mou entre la il·lusió i els nervis perquè tot estigui a l’hora. Sembla ser que ja no falta res i que el dia estar al caure, els convidats, el lloc, les flors, els vestits, els detalls (quina feinada, ha decidit fer un taller de flors de roba, i com no podia ser d’una altre manera ho ha volgut personalitzar, per tant s’ha agafat una brigadilla d’amigues i família i ens ha tingut uns quants diumenges, treballa que treballaràs).

Germana que tinguis un molt bon dia el 2 de maig, però el més important és que tinguis una bona vida sempre.
Felicitats !

2009-04-16T17:32:00.005+02:00

BERENAR ENTRE COMPANYS!!!

GRÀCIES VICTORIANO PER LES FOTOS.

2009-04-10T11:06:00.005+02:00

BRUTAL LA LLETRA:
Si te arrancan al niño, que llevamos por dentro,
Si te quitan la teta y te cambian de cuento
No te tragues la pena, porque no estamos muertos
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.
Si te anclaran las alas, en el muelle del viento
Yo te espero un segundo en la orilla del tiempo
Llegarás cuando vayas más allá del intento
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo
Si te abrazan las paredes desabrocha el corazón
No permitas que te anuden la respiración
No te quedes aguardando a que pinte la ocasión
Que la vida son dos trazos y un borrón.
Tengo miedo que se rompa la esperanza
Que la libertad se quede sin alas
Tengo miedo que haya un día sin mañana
Tengo miedo de que el miedo, te eche un pulso y pueda más
No te rindas no te sientes a esperar.
Si robaran el mapa del país de los sueños
Siempre queda el camino que te late por dentro
Si te caes te levantas, si te arrimas te espero
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.
Mejor lento que parado, desabrocha el corazón
No permitas que te anuden la imaginación
No te quedes aguardando a que pinte la ocasión
Que la vida son dos trazos y un borrón.
Tengo miedo que se rompa la esperanza
Que la libertad se quede sin alas
Tengo miedo que haya un día sin mañana
Tengo miedo de que el miedo te eche un pulso y pueda más
No te rindas no te sientes a esperar.
Sólo pueden contigo, si te acabas rindiendo
Si disparan por fuera y te matan por dentro
Llegarás cuando vayas, más allá del intento
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.

2009-04-09T16:30:00.009+02:00

Des de dintre, des de fora.

Vist des de dintre, tenen les raons, pels que tenim la responsabilitat de fer el seguiment dels que estan dintre, pensem que no, que s’ equivoquen.

Em refereixo a la política a Torredembarra. El debat és constant, l’anterior equip de govern o aquest?

Els regidors, persones tots del seu pare i la seva mare, tots ben diferents.

Avui en tertúlia mentre analitzàvem les diferències en les maneres de governar, érem sincers i parlàvem tant de les coses positives com de les negatives de tots i dibuixàvem mentalment quina, fora la fórmula màgica.

Màgica? Possiblement no existeix, però sense adonar-nos i passant de la crítica que només destrueix, de si aquestos o aquells, fèiem gimnàstica mental en positiu tots, donant idees de com pensem, que podria funcionar un govern estable.

Parlàvem també de les frustracions de NO saber treballar com un sol grup compacte, unit i solidari amb la resta, -allò de jo arribaré a on no arribis tu- amb un sol projecte i de tots alhora.

Conclusions:
De diversos tipus, hi ha qui opina que el líder d’un govern (peça fonamental) ha d’esser la persona més justa, amb gran capacitat d’esperonar, gens personalista.
Que els regidors integrants (també fonamentals), han de esser disciplinats, bons companys i com el líder, solidaris.
Que cadascun dels grups polítics han de esser els qui “castiguin” a els que vulnerin el bé comú i que mai això faci trontollar, un projecte molt més ampli i ambiciós.
Parlàvem de projectes amplis i gens provisionals, sempre amb feina a dintre del calaix per quan arribi aquella subvenció, o el moment oportú, o la imperiosa necessitat, molt en contra de la improvisació que dona peu a masses errors.

Penso que no és gens fàcil, acontentar a tothom, com tampoc estar sempre a l’alçada, que és molt difícil que molts puguem pensar igual, difícil sempre consensuar i sempre obtenir la màxima participació- el màxim de les opinions-, estar a tota hora a tot arreu, recollir sempre les màximes sensibilitats, i fer-ho de forma prou àgil, però important partir d’aquesta premissa i executius amb els acords.

El fet és, que els que formem part d’aquesta forma de sentir la política, una mica si que ens hem tornat avorrits, se’ns fa difícil desconnectar, fins i tot quan el que toca és esmorzar, som també una mica mono temàtics, i tot hi ha vegades patir més del conte i pedrer la moral, sempre remuntem el vol, i comencem, tornem-hi.
Jo de vegades em pregunto a on s’acaba la passió i comença el “masoquisme”.

Pels desencisats de la política o els polítics, dir que com en tot a la vida, no és sa generalitzar i un consell amb efectes secundaris com els medicaments, seguiu-la de prop, enganxa!

2009-04-05T19:40:00.008+02:00

Cap de setmana:

El divendres a 2/4 de nou, primer acte indicatiu de que, la setmana Santa ja és aquí, presentació de l’opuscle, amb tots els presents, regidor/res, Alcalde, ex Alcalde, persones que componen els actes, La Creu Armats de Torredembarra, Padrina Sra. Núria Gomez, Mossèn Joan Cañas, el President de la Diputació de Tarragona Sr .Poblet, i veïns de la vila, en definitiva una gran família, el que vaig trobar a faltar són les cançons del grup dels Caramellaires de la Torre.
Encara me’n recordo com em van posar la pell, l’any passat quan varen cantar a la Mare de Deu de Montserrat.
Tret de sortida pels creients, preparats els ciris, les vestes, i tot allò que fa de la setmana Santa, quelcom reflexiu i de record.
Desprès de la presentació una estona amb companys, soparet ràpid i ple d’informacions darreres, algunes de ben desagradables, que una vegada contrastades i confirmades, analitzaré, però en definitiva, res que ja no coneguéssim.
Pel que sembla, la vida política a Torredembarra, no te pensat donar-se una treva, mentre alguns van fent pel seu conte, els que de veritat podrien treballar per donar una imatge seriosa de govern, no fan ús de les seves responsabilitats i volten el cap, cap a un altre cantó fent veure que no passa res.
Això si, conviden als seus, a acompanyar-los a tot arreu.
Digueu-me! Que tinc mal caràcter o el que vulgueu, però mentre es feia la presentació de l’opuscle, el marit d’una regidora, pujava i baixava les escales de la planta baixa a la primera planta- on hi ha despatxos-, com si estigues a casa seva, manca de respecte per l’acte, manca de... per la casa de la Vila i els seus afers.
(Ara segur que s’emprenya perquè dic la veritat i em deixa un missatge dels seus)

-Dissabte 11 del matí, pre benjamí masculí A.Roig -Molí de vent, al pavelló Sant Jordi de Torredembarra, nens petits de 7 anys, lluitant per arribar a qualsevol de les bandes del parquet on hi ha la cistella. Desperten en nosaltres els pares, un gran somriure!
Voten i voten la pilota amb dificultats per passar-la a algun company i més per que passi per la xarxa. Contínuament miren les grades per comprovar que els observem amb orgull, i ells vermells com a tomàquets per l’esforç que suposa el seu esport, semblen professionals i porten les bambes dels peus –que diu mon fill- i les del parquet, les que no poden trepitjar el terra del carrer, doncs ningú vol ratllar-lo, els hi sembla magnífic i com deia, molt professional. Ells eren els absoluts protagonistes, felicitats per ells, però també pels coordinadors i entrenadors, que sovint s’emocionen, com els propis nens i com nosaltres.

-Diumenge, a mig matí F1 a Malàisia, per inclemències meteorològiques suspesa la carrera, tot s’ha de dir, en Fernando Alonso anava 11, per tant...

-A les 5 de la tarda Espanyol i el Súper Deport d’altres temporades, la 1a part clarament superioritat per l’Espanyol i marcador al seu favor. Fi del partit 3-1
Ja tocava que el nostre equip guanyes, des de Novembre de 2.008 que no teníem ni una sola injecció d’adrenalina extra –buenu sí, quan li varem guanyar al Barça- en serio, ho necessitava l’equip, l’afició i tothom que s’estima aquest Club.

Apa! Bones festes, que les gaudiu !

A tu Guillem, fins que tornis per la blogosfera, salutacions.

2009-03-31T10:43:00.004+02:00

Partint de la base, que escric des d’un punt de vista personal, avui no puc menys que qüestionar-me una sèrie de dubtes pel que fa al passat, present i futur de la política a Euskadi.

Em permeto aquesta llicencia ja que en moltes ocasions, s’han analitzat les similituds d’ambdues Comunitats, la Catalana i la Basca.
El que avui semblaria una utopia a Catalunya (un govern amb el Partit Popular) ja podem afirmar, que si serà possible a Eukadi.

Ho respecto. Però serà quasi un exercici de malabars, aquesta entesa. El PP i el Partit dels Socialistes, no comparteixen les mateixes opinions polítiques, ells diuen NO a la proposta de la nova llei sobre l’avortament del govern, NO al finançament de les comunitats autònomes, NO a les polítiques per afrontar l’actual crisi,- és més fan responsables absoluts als Socialistes i creen una elevadíssima alarma social-, No als pressupostos, No a la proposta de diàleg amb ETA i les posteriors gestions per cercar la Pau, No al nostre Estatut d’Autonomia, NO a una Espanya plural, en definitiva una llarga llista de NOS, que com a poc, fan àrdua la feina de governar un país.

Em qüestiono si el PP farà un viratge en política Nacional i si tot allò que era un NO per al President Zapatero, ara començarà a agafar un color diferent i passarà, a ser un Si incondicional.
L’experiència em demostra a crits, que per fer mals acords, més val no fer-ne cap i creieu que aquí al Tarragonès disposem d’uns quants, molts exemples.
Es dur veure com d’altres formacions polítiques gestionen de diferent manera els afers dels municipis, en contra de l’opinió de les majories, però més dur és veure com la teva formació política no té les “mans lliures” per implantar tot allò que varem prometre en el programa de govern, ja que determinades coalicions, ho faran del tot impossible.
La transparència i el compromís ferm dels polítics ha de veure’s reflectit, com la paraula donada.

2009-03-29T20:42:00.003+02:00

Aquesta tarda un passeig tranquil per la desembocadura del Gaià, al ritme del meu fill petit, que ara per ara també és el meu.

2009-03-26T18:38:00.001+01:00

Bones a tothom!, desprès d’uns dies d’atur físic que no mental, es confirma el que sempre penso, que ha pesar de tot, la vida continua (per sort).
No puc dir que estic al 100%, tot i que em trobo molt bé.
He passat, per penúltim cop per quiròfan, més de forma preventiva i perquè sóc molt obedient als consells mèdics, que per presencia de malaltia, per tant a tots gràcies per la vostra preocupació.

D’altre banda,

avui, experimento novament quanta passió li poso a la política, i és que de fet mai he sabut separar aquests dos sentiments.
Possiblement em resta en professionalitat? Possiblement.
Però noi! Malauradament o no, a mi m’agrada sentir el que faig, vol dir això que sempre dic el que penso?, doncs no sempre, tot i parlar sovint, hi ha coses que vaig aprenent a reservar-me.
A on mai no callaria? Davant la manca de seny i davant el que considero injust.
Per tant avui, valoro personalment negatiu el plenari extraordinari urgent, per diferents motius, però el més important: és en com s’han interpretat els informes dels tècnics, no puc coincidir en cap dels casos.
Si un tècnic donés consells, comprenc que cadascun agafaria la drecera que més li convingués, però no és el cas, no són consells són dictàmens, és a dir no es poden passar per alt.
No comprenc, que ens fa assolir compromisos que ens poden reportar riscos innecessaris.
Repeteixo, que desitjo el millor per els i les Torrenques i no vull tenir la raó, si això li ha de costar ni un cèntim de més a les seves butxaques.
Sort! que tots la necessitem una mica per a tot plegat.

2009-03-17T09:41:00.005+01:00

Maria del Mar Córdoba Jordán

Avui i després de deixar passar unes hores per veure si racionalitzava els sentiments, sento coses similars a les d’ahir.
La ràbia em traspua per la pell i les preguntes són constants; que passa pel cap d’una persona per prendre aquesta decisió? Per pensar que si no es meva no serà de ningú, com un individu pot comportar-se sense atendre a valors? Com i quan va decidir que el seu fill ja no tindrà mai més a la seva mare i tampoc “pare”.
Ella ja no hi és, perquè ell ho ha decidit així, quina empremta perpetua marcarà el destí d’aquest infant?
Li dono voltes i no atenc a comprendre res, conec a tota la família des de fa molt temps, he vist moments de dolor arrel de la pèrdua del pare, per una malaltia aterradora, les he vist aixecar-se de nou, formar les seves famílies, he vist néixer algun dels seus fills, i la cara de la mare, quan això li donava una excusa per continuar lluitant. I ara tornen m’hi, la desesperació.
Elles són valentes i continuaran batallant per proporcionar als seus fills una vida plena de sensacions positives i de ben segur esborraran el record d’aquesta barbàrie, per la seva pròpia salut mental i la dels seus.

És difícil, però ànims!

2009-03-16T13:01:00.001+01:00

CONCENTRACIÓ

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

I EN RECORD DE LA NOSTRA VEÏNA

Mª DEL MAR CÓRDOBA JORDÁN

17’45h, Plaça del PouALTAFULLA

No podem faltar, aquesta vegada.

2009-03-16T08:30:00.003+01:00

Minut 45 de la segona part i l’Espanyol empata amb el Mallorca a 3, no era això el que necessitava el nostre equip, però desprès de veure el partit, hem de reconèixer que avui l’Espanyol de Barcelona, ha fet un esforç tenint en compte la nostra situació, reconec que com sovint, la nostra lluita no sempre dona el fruit que desitgem, que el coratge no sempre funciona, que és difícil que els socis i simpatitzants no es desinflin, possiblement és més fàcil ser del Barça.

Sovint la nostra lluita no és la copa aquella o aquella lliga, sinó la lluita per la permanència, ho tenim clar i és des de aquesta premissa de sortida, que els periquitos afrontem les temporades.

Per aquells que acostumen a optar pels primers llocs a totes les lligues i pel plaer i el patiment de guanyar-les, dir que la nostra lluita és igual de soferta, tot i que les aspiracions són ben diferents.

Felicitar al Barça pel seu brutal joc en el partit de Champions contra el Lyon..Quin partit!

2009-03-10T10:53:00.004+01:00

__Un nou dia, mai un dia més__

Alertar, que pel que veig aquesta setmana, la melangia és un tret elevat a la màxima potència en mi (per tant podeu decidir si continuar llegint o no).

Fa ja unes setmanes, els pares em van fer arribar un llibre, més concretament- Documentos, notas y apuntes sobre la parroquia de Brazatortas- és un llibre d’una edició subvencionada per la Diputación de Ciudad Real.

El fet, és que jo ja fa uns quants anys que no tinc avis, ni paterns ni materns i tot i conèixer a tres dels quatre que ens toquen a tots, d’alguns conservo a la memòria detalls i les seves olors, inclús el tacte de la seva pell al acaronar-me.

És el cas del meu avi Pedro Sánchez Aragón, ell es va cassar en acabar el desterrament amb la meva avia Júlia. L’avi tenia 18 anys més que l’avia –us imagineu? quan ell ja festejava, ella estava naixent- recordo perfectament el dia en que va morir, la meva germana petita feia 5 anys i ara en te 31, així doncs, ja fa 26 anys, jo en tenia 10.

Van anar a viure a Barcelona quan els tres fills que tenien, ja varen acabar d’estudiar i podien treballar, i després van establir la seva residència per molts anys, a Badalona.

Allà, al poble de naixement de l’avi, havien tingut una empresa de material de construcció i l’avia sempre m’explicava que l’avi la va arruïnar a base “de fiar”, no el pagaven i ell ja no va poder pagar.

Era de tot cor, havia amagat per molt de temps un mestre Republicà del país Basc a casa seva, fins que va poder ajudar-lo a escapar, aquest sempre per Nadal li enviava loteria amb una carta i sempre sense remitent, ni a dintre el seu nom.

L’avia sempre m’ha dit, que si no vigilava prou, molts dies no haurien menjat res, perquè per ell, primer eren els que venien “de los montes”.

Les seves filles, es a dir la mare i la tieta sempre han ratificat totes aquestes històries i moltes més que s’empenyen en mantenir a la memòria i que solen explicar a la sobre taula, la vida al poble i la divisió política, saben els noms i cognoms de tots els que estaven en els dos bàndols.

Ells tres- els tres fills- han mantingut les seves creences polítiques heretades i també ens les han transmès a tots, és per això que per a mi la política, te quelcom més.

Ara d’aquest petit tresor en forma de llibre, posseeixo per escrit i de forma fefaent el pas per la política de l’avi Pedro de renom “Pedro el de la cal”.

A banda de les històries de llavors, el que no puc oblidar mai, és el seu barret, el bastó -tot i que no li feia falta- i la “pelliza”, trets tots de la seva elegància personal, i també la seva cartera sempre nova, de on tots els dissabtes treia un bitllet de cent pessetes, que ell havia planxa, per donar-me’l, i que sembles nou.

T’enyoro sempre avi.

2009-03-09T11:29:00.001+01:00

1er dia de la setmana, noves realitats.

I comencem a primera hora amb una caminada llarga i ràpida per Clarà i Baix a Mar, observo sense aturar-me, que ben aviat ja podrem descalçar els peus, treure’ns els mitjons i alliberar els peus del hivern, la sensació del aigua xocant contra la pell, ja me la imagino!
Mentre camino intento planejar mentalment l’agenda per avui i la resta de setmana, miro de no ofegar-me i calculo les hores, els dies, i distribueixo les tasques per prioritats.
Escolto les qüestions que preocupen a la meva companya de travessia (la mare) i de vegades tinc respostes i d’altres només reflexiono el que em diu, però també intento endevinar aquelles que li preocupen i no em diu i mostro símptomes de serenitat amb la voluntat de que trobi en mi, tranquil·litat.
Els propers dies, la vida em te preparada una nova prova que afronto, més perquè no tinc gaires opcions, què per voluntat pròpia i ja torno a posar-me la màscara –de no passa res- però noi! que difícil.
Omplo com sempre les hores de nous reptes, senzills, complicats, quotidians, laborals, familiars, i rebutjo les estones de solitud.
Són ratxes, i ni han de tota mena i de diferents temporalitats, el tant desitjat autocontrol s’amaga i quan més el necessites, no encertes a troba’l.
Així doncs, cercaré altres recursos com la confiança, la esperança i les paraules d’aquells que et planyen des del discurs positiu i encoratjador.
L’angoixa dels reptes, no ha de poder més que la nostra pròpia voluntat, tot i que no sempre vulguem lluitar a totes “les guerres”.

Ànims per a tots, per a mi també.-

2009-03-08T08:28:00.004+01:00

…senzillament dones, per dues hores.
Ahir a les 19 hores, per una estona vaig poder seure en un lloc habitual per a mi, la sala de Plenaris de l’Ajuntament de Torredembarra, aquesta vegada sense la pressió que representa la tasca política.

Érem només un grapat de persones amb la intenció de donar la nostra opinió, sense ànims de fer pagar a ningú “cap plat trencat”.

Ahir no volíem “fer la guerra” ni tampoc “la revolució”, només volíem compartir sensacions, pensaments i experiències, en veu alta.

Elles, dones i polítiques de diferents formacions amb filosofies a priori també diferents, transmetien coses ben iguals que jo vaig compartir, el nostre paper a la vida en general.

Inicialment l’Anna Meregalli (a qui jo felicito especialment) explicava, donava dades reals del paper de les dones en el mon laboral i dels plans d’igualtat, inicialment semblava un bon “disparadero” per radicalitzar el nostre discurs, en favor de la igualtat de gènere.

Però no va estar així, per respecte i per convicció pròpia, varem analitzar les nostres situacions amb un somriure i -jo crec- que des de la tranquil•litat. No varem voler perdre l’oportunitat de continuar sent honestes i clares.

No varem fer del nostre discurs una bandera fosca que a la sortida ens fes mirar-nos només de costat amb l’altre sexe, si no que volíem poder com sempre, mirar de front.

Per un moment parlàvem des de la llibertat, en forma de reflexió i en veu alta, e internament pensàvem com, NO S’HAN DE FER LES COSSES.

Sempre he pensat que el discurs radicalitzat allunya postures i no és gaire efectiu, per tant, les reflexions en forma d’anècdotes i petites bromes, pot ajudar a fer arribar missatges.

Van estar unes hores amb reflexions plenes de somnis i de respecte, que en el fons buscava la reflexió de tots plegats, per a que tots plegats comencéssim a mirar i opinar diferent.
Gràcies a les companyes i companys laborals, a les persones interessades en escoltar-nos i als companys periodistes.

2009-03-05T21:29:00.001+01:00

2009-03-02T08:23:00.004+01:00

EL PSC DE TORREDEMBARRA DEMANA LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ PERMANENT DE COMPTES A L’AJUNTAMENT

Susanna Navarro: “Un cop més l’equip de Govern ha tornat a demostrar que és el que entén per “transparència informativa” votant en contra d’una proposta que l’únic que volia era crear un espai d’informació i de debat pel que fa als projectes estratègics de ciutat”

La primera secretària de l’agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, ha lamentat avui que l’equip de Govern de l’Ajuntament hagi rebutjat la proposta del grup socialista i la resta dels grups a l’oposició de crear una comissió permanent de comptes.

“L’objectiu d’aquesta iniciativa, que continuarem defensant, era efectuar un informe sobre l’estat dels comptes municipals i definir un espai on totes les forces polítiques poguéssim debatre aquells temes d’interès estratègic per la ciutat. Lamentablement, ens hem trobat per resposta el “NO” categòric que l’equip de Govern sempre destina a totes aquelles propostes que no surten de les seves files”, ha explicat Susanna Navarro.

Per la primera secretària del PSC de Torredembarra, “l’equip de Govern, que va prometre transparència i treball en equip quan va fer-se amb el control de l’Ajuntament, demostra les seves vertaderes intencions rebutjant una proposta en positiu que només buscava trobar espais de consens.”

“I no només això, l’equip de Govern ara ens demana que no sol·licitem tanta informació (!) i ens condiciona el temps de les intervencions en els plens municipals, un fet insòlit en la vida municipal de Torredembarra.”

Davant d’aquesta actitud, el PSC de Torredembarra demana a l’equip de Govern que rectifiqui d’aquesta actitud permanent de bloqueig i que obri la porta a la participació, el diàleg i la voluntat d’entesa que haurien de caracteritzar la vida municipal.

Així mateix, el PSC reitera que continuarà treballant en clau positiva per tal que s’escolti la veu de tots els ciutadans de Torredembarra i es faci prevaler la seva voluntat, expressada democràticament a les urnes en les passades eleccions municipals.

2009-03-01T20:59:00.002+01:00

Eleccions a dues CC.AA

Avui comicis a dues comunitats autònomes, Euskadi i Galícia, la majoria absoluta necessària per governar 38 ascons, els primers sondejos incerts en quant a resultats i també en quant a participació.

A Galícia, i després de només una legislatura de govern NO de dretes, sembla que el Partit Popular podria haver fet rendible el desgast que produeix governar si adquirís la majoria absoluta, mentre que el PSDEG podria arribar a reeditar el bipartit amb el BNG si aconsegueixen sumar, tot està ja decidit, només falten els resultats definitius.

En el cas de les eleccions a Euskadi, i han d’altres condicionants, les coalicions sembla que tornaran a ser necessàries (d’això els Catalans també sabem alguna cosa), però el dubte del número de vots nuls, i de quina forma afectaran el resultat, afegeix interrogants.

Sigui quin sigui el resultat de l’escrutini la demanda dels ciutadans, és la de tenir governs forts, que s’entenguin i que siguin capaços de lluitar pels drets comunitaris.
Així doncs encara haurem d’esperar uns minutd per saber resultats definitius, i unes quantes hores per saber les coalicions.

2009-02-24T10:48:00.001+01:00

El PSC condemna l´atemptat contra la seu del PSE a Lazkao i reitera que el soroll de les armes terroristes no aconseguirà callar la democràcia

La Comissió Executiva del PSC condemna i rebutja amb contundència l´atemptat amb cotxe bomba que ha tingut lloc aquesta matinada contra la seu del PSE a Lazkao (Guipúscoa) i manifesta el seu suport als socialistes bascos

Els socialistes catalans reiteren que el soroll de les armes dels terroristes no aconseguirà cap dels seus objectius i, molt menys, callar la democràcia. La millor resposta davant la nova acció terrorista és la unitat dels demòcrates i una alta participació en les eleccions que diumenge vinent han de tenir lloc a Galícia i Euskadi.

El PSC vol refermar el suport total al Govern espanyol en la lluita contra ETA i recordar a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

2009-02-19T22:07:00.003+01:00

Benvingut carnestoltes.

Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col•lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls.

De fa molts anys que hi participo en aquesta festa, tot s’ha de dir algun any he faltat per raons de força major, però fins i tot recordo un any,en que a última hora la mare em va proporcionar una disfressa improvisada- que era per veure’m- però jo al carrer, a ballar i riure.

Per tant enguany, i a partir de demà començo a primera hora de la tarda a gaudir de l’ambient de les disfresses de pròpia elaboració de els meus fills a l’escola, amb les seves caretes ben pintades per l’ocasió, i aquells ullets que posen quan surten al pati buscant de trobar-te i que els miris.

Ara mentre escric, penso que no sé com és que a mi de sempre m’agrada tant, ja que un any la mare (altre cop) m’havia fet una disfressa com demanaven a l’escola- tot de coses que tinguéssim a casa (ara es diu reciclat) amb un mono i sabates del pare, amb un rellotge de cartró gegantí que ella va dibuixar, un perruca gegant taronja, un corbata de colors feta d’un llençol vell i que m’arribava fins els peus, un nas vermell de plàstic i amb el coixí del llit a forma de panxa plena, m’hi va vestir. No és que jo en aquells moments tingués vergonya- que sí- és que no em trobava gaire bé, i li ho vaig dir, resposta de la mare:
-doncs avui no pots faltar!
I jo cap a escola amb algun medicament infantil, perquè començava a tenir dècimes de febre.
A les 5 de la tarda, i quan per fi tornàvem cap a casa, jo semblava que havia caigut en un camp d’ortigues i tenia 39.5 de febre.
I és que noi, ja deia jo al mati que no em trobava bé, tenia la varicel•la.
En fi, feliç carnestoltes a totes i tots.

2009-02-17T11:06:00.001+01:00

No hi ha...

L’acord de que tots els dijous tercers de mes, és celebrarà el plenari de L’Ajuntament de Torredembarra, en aquesta ocasió no serà possible.
Les raons? Oficialment ni idea, pel que se sent- la raó del passadís-, és que aquest dijous, és dijous gras.
Podríem, o no, estar d’acord amb aquesta decisió, però malauradament –tornem-hi- no ha estat comunicat al PSC, el canvi.
No seria una qüestió transcendental , si no tinguéssim en compte que ve sent la practica habitual de la nova forma de govern, que a hores d’ara continuem sense debatre el pressupost per el ja iniciat any 2009, que no tenim ni una comissió de treball i debat de pràcticament res, i que sembla que sotsobren.
El que si podria dir que detecto, és un Alcalde en plena catarsi, és a dir interiorista, el pots trobar hores i hores al seu despatx, mirant i llegint i amb un fort sentiment de responsabilitat.
Però tantu! Un govern format per diferents grups polítics, format a la vegada per “distintes” persones, necessita un patró, solidari, democràtic, moderador, i sobre tot que els faci compartir idees i els engresqui a treballar i somiar en la Torredembarra present i de futur.
Fa pocs mesos del canvi de govern i per a Torredembarra una nova oportunitat, gent nova -excepte alguns- i noves idees, jo diria que en alguns noves il•lusions, però ja veiem que no és suficient.
La complexitat de la política a Torredembarra es torna a posar de manifest, he conegut tres Alcaldes diferents i podria dir que a tots tres els he vist patir, també gaudir quan aconseguien coses positives pel bé general, però crec que mai cap dels tres esperava la resolució definitiva dels seus mandats i els entrebancs del camí.

Les qüestions diàries que afecten a més de 15.000 habitants era segurament per ells un dels reptes més importants a la seva vida i no els mancava la il•lusió, però ja veieu que no ni ha prou. Torredembarra continua donant una visió general d’improvisació possiblement provocada per la No durabilitat dels seus governs.

M’agradaria pensar que la responsabilitat de la gestió de tothom és al màxim nivell, i que darrera només del treball, hi ha la recompensa del fruit.
Això també ho aplico per mi.

2009-02-15T09:43:00.009+01:00

No puc imaginar, que pot passar pel cap d’una persona, per privar del dret a la vida d’una altra persona?. Quines situacions de foscor i perversió són les que els porten fins a la conclusió de que, ja no tornaran a somriure,ni a il•lusionar-se,ni a gaudir,ni a conviure...del món i del dia a dia, i que aquells instants són els darrers.

Noies, nenes encara com Mari Cruz, Sandra Palo i Marta del Castillo impedides per sempre de tot, a mans dels seus assassins, ells, els que varen decidir moment, lloc i forma.

Parlen de violència de gènere i penso que estem davant de monstres sense cap tipus de valors, sense sentiments que no siguin la seva pròpia prepotència maligna, i sense raons.

Ahir, quan arribava de Tarragona i a la TV donaven la noticia, no ho acabava de creure, l’esperança de que fos una escapada de joves per amagar-se i viure romànticament un amor prohibit adolescent- tot i no tenir jo fonaments-, era el que em voltava pel cap des de que en vaig tenir coneixement de la noticia.

Malauradament per tots no ha estat així i avui només podem sentir molt profundament la mort de la Marta a mans del seu assassí, i només podem esperar que la justícia farà recaure tot el pes de la llei sobre tots aquells implicats.

Descansa en pau Marta.

2009-02-15T09:01:00.002+01:00

El PSC lamenta la mort d´Antoni Farrés

El partit destaca que va ser peça clau dins del municipalisme català

La Secretaria de Política Municipal del PSC i la Comissió Executiva del partit lamenten la pèrdua de l´ex alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, al que consideren una peça clau dins del municipalisme català. El PSC vol destacar que amb la seva mort marxa un dels referents importants del món local a Catalunya, que va exercir un paper clau en la transformació de la ciutat de Sabadell i va esdevenir un model en la seva aposta per les polítiques de proximitat.

El partit dels socialistes vol traslladar el seu condol a tota la seva família política, així com als seus familiars més propers.

2009-02-12T09:29:00.003+01:00

Francesc Vallès: “Serem la garantia per tal que La Patum, els diables i els correfocs continuïn formant part del nostre patrimoni cultural”

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC lloa que el ministre Sebastián hagi assegurat que en cap cas aquestes festes es veuran perjudicades per la directiva europea

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC, Francesc Vallès, s´ha mostrat molt satisfet de la intervenció del ministre d´Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, que en el Ple del Congrés dels Diputats ha assegurat que la directiva europea sobre pirotècnia que s´ha d´aplicar Espanya a partir de l´any que ve “en cap cas” perjudicarà festes com la Patum de Berga, els correfocs o els diables.

Vallès creu que el Govern de l´Estat és plenament conscient que aquestes festes populars formen ja part del patrimoni cultural, i considera molt important tenir en compte que en l´elaboració del Reial Decret que ha d´adaptar la norma europea a les lleis estatals es consultarà amb les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments i les associacions vinculades al sector. En aquest sentit, el diputat del PSC considera que els socialistes “serem la garantia per tal que La Patum, els diables i els correfocs continuïn formant part del nostre patrimoni cultural ”.

“No renunciarem a aquestes festes”, ha afegit Vallès, “que són de tots”, i per aquest motiu “utilitzarem tots els àmbits per garantir la seva continuïtat, serem els nexes, els interlocutors, per tal que aquest patrimoni es mantingui com fins ara” .

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC creu que la seguretat de les festes del foc és important, i que per aquest motiu “és positiu que aquestes festes es puguin gaudir amb les màximes garanties”. Unes garanties, ha recordat, “que ja estan sent tractades en un grup de treball i que tindran en compte en tot moment les associacions del sector”.

2009-02-09T14:13:00.001+01:00

L’aire, la pell, la sensació de que estàs viu…

Aquests tres factors sensorials caminen arreu amb nosaltres, no sempre els sentim, però hi són. Quan no tenim temps per aturar-nos i ens deixem envoltar per l’espiral de les presses del dia a dia, caient sovint en la immediatesa de les necessitats i la seva urgent execució, no els apreciem.

Vivim a “corre cuita” mentre els fills van creixent casi sobtadament, mentre els nostres pares van envellint i nosaltres també. Apostem i prenem decisions diferents, davant les diferents realitats, i el món continua girant.

Mantenim quatre conviccions bàsiques i segurament de les més primeres, costums familiars, normes de conducta, alguna cosa sobre la nostra manera de ser...

I de vegades repetim algun model, patern o matern.

Fem de casa nostra, la nostra pròpia trinxera i de vegades al carrer trobem batalles noves, per les que lluitar més pluralment, menys personalistes.

En ocasions som solidaris amb persones conegudes o desconegudes, a qui donem un cop de mà i a qui planyem quan ens posem a la seva pell.

Tenim por a lo que desconeixem i de vegades posem una cuirassa que fa de paret mitjanera, en forma de llençol, que ens tapa les vergonyes.

Creiem en la llibertat, però sabem que la tenim condicionada.

Busquem la felicitat constantment casi sense adornar-nos, i no sempre sabem si la hem trobat, a pesar de que quan hem estat allí és tant màgica, que no sabríem ben bé com definir-la.

Enyorem, olors, llocs, menjars, situacions, persones, sensacions, paraules, i la pau.

Voldríem ser...però no podem, som només persones fills tots de la mateixa mare terra, el color de pell, la forma dels ulls, i els nostres trets només són genètics.

De vegades les úniques barreres, són les nostres pròpies barreres, i d’altres SI que venen imposades per la pròpia vida i sovint les traspassem, la lluita tot i ser aferrissada, ens fa ser també més forts –o això és el que diuen-.

La teva abraçada d’avui era reconfortant sobre tot venint de tu, que lluites per no ensenyar que sents, no t’ho he dit mai però sempre he sabut que ets una gran persona.

Gràcies Enric.

2009-02-05T09:33:00.002+01:00

La ampliación de una acera en Sant Salvador, la primera obra del plan ZP
Tarragona empieza con las actuaciones del Fondo de Inversión Local, dando trabajo a una persona desempleada.
Fondo Estatal de Inversión Local

El MAP aprueba 1.029 nuevos proyectos correspondientes a 336 ayuntamientos

 Se ha publicado hoy en la página web del Ministerio de Administraciones Públicas la resolución de autorización dictada por el Secretario de Estado de Cooperación Territorial
 El importe total de los proyectos es de 167.090.175,63 euros, y se estima que estas inversiones generarán 7.946 puestos de trabajo

03 de febrero de 2009. El Ministerio de Administraciones Públicas (MAP) ha aprobado hoy la financiación de otros 1.029 proyectos, presentados por 336 ayuntamientos, con cargo al Fondo Estatal de Inversión Local de 8.000 millones de euros aprobado por el Consejo de Ministros el pasado 28 de noviembre. El importe total de estos proyectos asciende a 167.090.175,63 euros con una estimación de 7.946 puestos de trabajo directos. Esta aprobación permite a los ayuntamientos iniciar ya la licitación de las obras.

Tras la verificación de las solicitudes por parte de las delegaciones y subdelegaciones del Gobierno, el Secretario de Estado de Cooperación Territorial ha dictado hoy la resolución de autorización para la financiación de estos proyectos, que ya se ha publicado en la página web del Ministerio de Administraciones Públicas (www.map.es), de acuerdo con lo establecido en el Real Decreto Ley que regula este fondo. Las autorizaciones de hoy comprenden solicitudes presentadas entre los días 13 y 24 de enero. Hasta la fecha se han aprobado un total de 18.009 proyectos correspondientes a 4.359 ayuntamientos y cuatro mancomunidades.

Tanto la resolución como los listados de los proyectos aprobados pueden consultarse en la página web del MAP.

SOLICITUDES

El plazo de presentación de solicitudes para el Fondo Estatal de Inversión Local de 8.000 millones de euros finalizó el pasado sábado 24 de enero. El total de proyectos presentados fue de casi 31.000 correspondientes a 8.107 municipios, por un importe total de más de 7.998 millones de euros. El plazo para la autorización de los proyectos es de 20 días desde su presentación.

Proyectos autorizados (total)
Total 18.009
Importe total 5.732.765.746,66
Personas previstas a ocupar (empleos directos): 177.532
Ayuntamientos 4.359*

* No se incluye mancomunidades de municipios.

2009-01-31T12:52:00.000+01:00

Fa un parell de dies que vaig sentir aquesta noticia per televisió, malauradament un altre persona que ha desaparegut, el fet és que passen les hores i no hi han indicis de a on pot estar, veure com els seus familiar, companys, amics, veïns etc... es mobilitzen per explicar a tothom que ella no hi és, fa posar els pels de punta.
Desitjo que més aviat que tard, Marta torni estar al lloc de sempre, envoltada pels seus.

2009-01-28T10:34:00.006+01:00

Dipòsit de la Pirelli

Avui mentre caminava a primera hora del mati, he pogut ser testimoni dels últims vestigis de la fàbrica Pirelli a Torredembarra, un cotxe de la Policia Local se’n assegurava del tall de circulació de la via propera a l’antiga fàbrica, mentre els alumnes del institut IES Ramón de la Torre, filaven cap a estudiar.
La persona amb qui camino en arribar en aquest punt m’ha comentat que, amb una bona ma de pintura i una bona conservació, es podia haver mantingut el dipòsit com un punt visual de referència , com també el record de la que va formar part durant uns quants anys, de la vida laboral de molts Torrencs. El fet es que jo he sentit el mateix i he volgut fer unes fotos per guardar-les ni que sigui en un fitxer, ja que no les podrem retenir a la retina per sempre.

2009-01-26T13:26:00.002+01:00

I continuem igual…

La política hauria de desmarcar-se contínuament dels comentaris de porter de discoteca –amb tots els meus respectes cap aquesta professió- tot allò que no es pot demostrar no deixa de ser una especulació, o en l’argot més popular, una xafarderia.
La prova del que dic, és que els darrers mesos han aparegut “elements nous”que no fan més que intoxicar ambients. Llancen contínuament “bombes” i sempre hi ha algun “ignorant” –definició: desconeixedor, desinformat-, que les recull i les escampa, a modos de globus onda i amb mala llet,- si se’m permet l’expressió-.
D’aquests “Cotilleos” s’han vessat de tot tipus com deia, dels personals, però també dels polítics, a Can Socialista també hem rebut la nostra quota.
El fet és que jo no entenc a que jugueu?
Se suposava que persones properes, i que la seva màxima seria arribar a acostaments pel bon funcionament,etc... no ho estan fent, em qüestiono si estan realitzant bé les seves funcions? penso, que més que procurar acostaments, el que fan és sembrar odis i crear nous conflictes, sota vagi vostè a saber, quines maquiavèl•liques intencions???
Els observo, i em dono compte de que són feliços escampant mentides a tort i a dret, i el seu posat indica que estan còmodes. Però em queda l’esperança de que el temps posa tothom a lloc i que és qüestió nomes d’això, temps.
Les mentides i les persones que s’empenyen en crear-les i distribuir-les, pot ser que s’ho replantegin, tenen escrita la seva curta durada en aquest terreny, dia, mes i any.
UN PREC:Ajudeu amb treball que construeixi cosses positives, feina n'hi ha i no s’acaba, i si no en sabeu, dediqueu-vos a les vostres professions primeres, i deixeu que els vostres i també nosaltres, continuem.

També crec en les persones intel•ligents, que saben diferenciar entre un fet real i la resta...
Jo que vinc d’una legislatura anterior, en que també vaig estar a l’oposició, havia vist enfrontament per formes diferents de gestionar, el que mai havia vist aquests 5 anys darrers, son les males arts, d’aquest últim.
Possiblement no em fareu cas, però creieu-me que vist des de l’altre costat és patètica la sensació que doneu, i la credibilitat que mostreu.

2009-01-21T12:31:00.003+01:00

Sap greu…

Em sap greu la publicació d’aquest post, sobre tot per el seu contingut, però també pel resultat.
JEFATURA DEL ESTADO
Real Decreto-Ley 9/2008, de 28 de novembre pel qual es crea un Fondo Estatal de Inversió Local i un Fons Especial del Estat per la dinamització de l’Economia i els llocs de treball.
A Torredembarra pel seu número d’habitants li han tocat prop de 2.500.000 d’euros, avui 21 de gener, jo no en sé res de res, “bueno” si sé, però d’altres municipis a on s’aprofitaran els diners en millores d’instal•lacions esportives, creacions de noves llars d’infants, millores en accessos, en zones verdes, en ferms de carrers, en pavimentacions, en rebaixos de voreres, en millores d’enllumenat públic per l’estalvi del consum, en noves obres com a casals populars, etc...
I a Torredembarra, que en farem, en faran dels diners???
El termini de presentació de petició d’aquest fons s’acaba el dia 24 de gener i avui no tenim noticies fefaents de quina o quines seran les noves inversions que donaran millor servei als ciutadans i quants llocs nous de treball es crearan?
Segons diu el Decret, en la presentació de sol•licitud haurà d’anar entre altre documentació, l’acord per plenari o de la Junta de Govern del Ajuntament (a on estiguin delegades les competències) en el nostre cas al plenari.
Doncs bé, ahir ens envien convocatòria per demà dijous a les 13 hores per l’aprovació del/ls projectes que haurem d’aprovar o no? per aquell mateix dia a les 20 hores.
És una llàstima , desaprofitar una ocasió com aquesta per arreglar voreres, per condicionar la piscina municipal, per arreglar desperfectes d’us al mini pavelló, o insonoritzar-lo, per acabar d’arreglar l’enllumenat públic, per iniciar les obres de l’antic escorxador, per arreglar els pisos de propietat de l’ajuntament i dóna’ls-hi ús social...els 2.500.000 són moltes peles, moltes oportunitats i molts llocs de treball.

I en el plànol més polític, un mesos més tard d’escoltar el nou Alcalde, prometre que faria un govern participatiu, t’ho miris per on t’ho miris i per dir-ho suament, tot a quedat en una promesa incomplerta, no tant sols en aquest cas, sinó en tots aquells òrgans de participació dels que compta el nostre Municipi a través del seu òrgan de gestió, l’Ajuntament.
Això si, el PSC llavors no consensuava suficientment i segurament no ho fèiem al 100% però ara mateix no sabria dir quin seria el tant per cent que consensua aquest nou equip de govern.

Torno a dir, una verdadera llàstima.

2009-01-19T22:26:00.001+01:00

Com som de complicats els humans…
M’havia passat de vegades que per arribar a una conclusió havia hagut de deixar passar el temps i reflexionar, però crec que mai m’havia passat que algú per saber la meva opinió davant un fet concret, hagués començat pel final.
Com que el tema és de bastant actualitat l’he caçat al vol i finalment crec que he respost el que el meu company polític volia saber.
Ja sabeu! Com que som un poble mitjà, les noticies van més rapides que els propis fets, de vegades t’agafen fora de joc i fins un dies més tard no relaciones les coses.
Res, que no cal complicar-se tant la vida, de vegades és més fàcil preguntar directament, a mi m’agrada més i sovint tot és més natural.
Només és una reflexió informàtica.
Ah! La resposta és, ens ho estem parlant.

2009-01-17T10:20:00.001+01:00

Recordeu, avui a les 18 hores a la Plaça del Castell.

2009-01-17T10:03:00.003+01:00

MONTSERRAT DUCH PLANA
Ella esta com la recordava “guapa” i no tant sols ho dic per la vessant física que també, és aquella aura especial que tenen només algunes persones. Transmet sensacions quan parla, és profunda, de fàcil enteniment no divaga i és capaç de fer-te reviure situacions o que les puguis imaginar.

Jo feia 6 anys que no la veia, i em va tornar a sorprendre, em vaig acostar per dir-li que és genial i que suposava que no em recordava, però per la meva sorpresa, em va dir pel meu nom i que sabia tot de mi, a través d’una amiga que tenim en comú.

Espero no tenir que esperar 6 anys més per tornar a coincidir amb ella, ja que cada cop que l’escolto aprenc sempre, algunes coses més.
A tu Felipe que el proper mes d’abril faràs 90, dir-te que plorava d’emoció al sentir-te relatar com vas viure la guerra i com tu dius els 40 anys de postguerra. No perdis mai el teu humor i les ganes.

Un abraçada per les dues Montses!
I com les tres diem, Salut!

2009-01-12T17:54:00.002+01:00

Principio de irretroactividad:
Si la ley posterior declara excesiva una pena y establece otras más benignas, a ella debe ajustarse la sanción.
La nueva valoración expresada x la ley mas reciente constituye el síntoma que nos pone de manifiesto el fundamento de excepción.
Si la ley vigente al tiempo de cometerse el delito fuere distinta a la que exista al pronunciarse el fallo o en el tiempo intermedio, se aplicara siempre la más benigna.

No ho sé..., pensant aquests dies en el Vilafranquí David Sánchez, escoltant les noticies i consultant al meu profe, cada vegada ho entenc menys.
Condemnat a presó per la seva implicació en una manifestació per aldarulls el 12-10-1.998, al tractar-se de d’una condemna inferior a dos anys no va tenir que ingressar a presó, però ara i desprès de deu anys i tres mesos(avui exactament), un jutjat de Barcelona el 15, el seu titular te en compte com antecedent penal, que aquest noi es declarés insubmís a 1.994, conducta que en l’actualitat no està tipificada com a delicte.

Amb ulls de sorpresa i el cap ple de dubtes, penso que ja sabia que la llei era interpretativa, però tant? En cas que a aquest noi finalment se l’hi executés la petició d’empresonament, quantes persones més hauran de passar per la “garjola”?
Si les lleis anteriors continuen prevalent a les noves, de que serveixen aquestes?
Si el que avui a 2.009 no te causa ni es porta a efecte i per manca d’agilitat administrativa pot encara ser motiu de la manca de llibertat, passats uns anys i quan la civilització camina endavant i es modernitza, es més tolerant, menys racista i aposta pels valors dels i les ciutadanes, sense tindre en compte qüestions polítiques, sexistes... de que serveixen les derogacions?
Jo m’ho miro amb gran tristesa, parlem d’una persona que va decidir no fer la “mili”, no aprendre a fer anar un arma.
Que es va manifestar en contra del que no creia? SI
Que pagui pel que hagi realment fet i no pel que pensen que pensa.

Per acabar no vull passar per alt i en forma de record, al nostre David Sánchez ( que va morir essent anxaneta de Torredembarra). Un petó molt emotiu allà on siguis.

2009-01-08T08:47:00.004+01:00

El PSC condemna de forma rotunda l'atac d'Israel i crida l'alto al foc

Comunicat de la Comissió Executiva del PSC sobre els atacs a la franja de Gaza

El passat dissabte 27 de desembre l'Estat d'Israel va iniciar una campanya d'atacs sobre la franja de Gaza, la més mortífera des de la Guerra dels Sis Dies al 1967, que ha deixat una estela de 300 morts i 900 ferits, 120 dels quals estan en estat crític. Després de setmanes d'estricte bloqueig a la franja, els hospitals de la zona no compten amb mitjans suficients per atendre els ferits i l´ajuda humanitària arriba amb dificultats,

Front a aquesta esfereïdora situació, el PSC :

1) Demana l'aturada immediata dels atacs d'Israel a Gaza ;

2) S'adhereix a la crida als organismes internacionals perquè garanteixin l'assistència i protecció necessàries a la població civil i assegurin l´arribada d´ajuda humanitària, aliments i medicines;

3) Reclama el retorn a la treva que Hamàs ha trencat , per tal de recuperar el compromís per un acord de pau iniciat al procés d'Annápolis al 2007, comptant amb l'auspici de les instàncies internacionals; i

4) Reitera la seva ferma convicció que el diàleg entre les parts és l'única via per una solució pacífica i durable al conflicte.

Barcelona a 29 de desembre de 2009

2008-12-31T19:46:00.002+01:00

BON ANY NOU PLE DE DETALLS...

2008-12-31T00:30:00.000+01:00

MAI MILLOR, LES DUES!!!

2008-12-28T14:31:00.002+01:00

2008-12-24T12:24:00.006+01:00

...vitae

Ara i desprès de saber que no ens ha tocat la loteria i que som igual de pobres o de rics, em resisteixo a pensar, que no queden il·lusions.

Jo en tinc,

evidentment que comprenc aquells que aquets dies, senten més que mai la buidor que deixen els que no estan a prop, però el record de com eren o són i tot allò que ens han ensenyat ,ens impregna la pell com si d’un perfum es tractés, aturat, pensa i el sentiràs.

De vegades per una frase, d’altres per un consell, d’altres per aquell cop de ma i d’altres per aquell xiuxiueig a cau d’orella tranquil·litzador. Recordant i recordant... podem resistir-nos a enyorar-los tant i fer-los més presents.
Després de 36 anys sense la madures total assolida, puc dir que he passat moments ben diferents, he estat mare dos cops, he treballat per altres i també he tingut negoci propi, he gaudit i he patit, he tingut il·lusions que desprès han fugit, però tinc d’altres noves i sempre m’he resistit de manera aferrissada, sentimental i somiadora, a la depressió.
Pel que fa a la meva vida en el plànol més idealista, no trauria com a conclusió que he estat covard, lluito dia a dia per no perdre-l’hi el Nord a la Justícia i per les Llibertats, no sé si aconsegueixo màxims, però el que no vull pas, és deixar-me portar per les postures còmodes ni per la inèrcia.

En el plànol familiar,- segurament com alguns de nosaltres -intento compensar tot allò que els més propers esperen de mi, de vegades accedint a les seves voluntats, tot i que no sempre siguin les meves, estic ben influencia per les tradicions dels meus pares i no m’agrada dóna’ls-hi cap disgust. Ells ho són tot per mi.

Als amics i companys, que podria dir jo d’ells...?, senzillament que com la política i els ideals, són els que m’omplen l’altre part de vida de sentiments. En segons quins moments no sé si hauré estat a l’alçada, però haurà estat per manca de capacitat, mai per oblit o decidia.
Per acabar, si mentre caminava per la vida he fet mal intencionadament o no a algú, que senti que no s’ho mereixia, demano PERDÓ.
Susanna Navarro.

2008-12-20T11:52:00.007+01:00

Bones festes a tothom!

Ni sé com, Llibertat,

hem vestit la teva imatge en el temps;

per no haver-te conegut t’hem ofert cançons d’amor

per a fer-te un poc menys absent.

La Llibertat,

aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,

poc a poc l’abarateixen, meu amor; sabent-nos enamorats,

venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga set,

però així no ets tu.

La Llibertat,

aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,

ets un somni fet bandera, tant se val.

Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pelegrí a la teva font.

La Llibertat, aquesta dama encadenada que ens està esperant.

LLuís LLach.

2008-12-18T23:06:00.003+01:00

Diversos moments darrers:

No vull perdre pas la confiança,i menys aquests dies en que ja falta poc per Nadal, però possiblement des de la fredor vegi les coses de color fosc.
-En primer lloc, la moció que varen patir els companys socialistes a Constantí el passat dimecres 17 i que se suma a la de la Pobla de Montornés i Torredembarra, qui les propicia son ambdues parts, per un costat els “Talibans polítics” que marxen amb l’acta que moralment pertany a una ideologia de grup i en cap cas individual i els “caça taurons”les formacions suposadament decents que els accepten i en algunes ocasions la majoria, els van a pescar.
Un desig pel proper any 2009, PROU!

-En segon lloc, les negociacions per aquestos dies del President Montilla amb el que ahir es declarava ser Socialista Català el Sr. José Luís Rodriguez Zapatero i que espero que omplin les nostres expectatives, les expectatives dels i les Catalanes.
Un desig per enguany, més drets per Catalunya!

-En tercer lloc, que el govern de l’Ajuntament tingui seny i treballi que no utilitzi un projecte com el pàrking filadors, per malbaratar una subvenció com els 2.500.000euros de l’estat, pel sols fet de que ja està redactat, seria un greu error, aquest projecte no beneficiaria a ningú i en aquestos moments i hi ha d’altres prioritats, com rebaix de voreres per a minusvàlids, enllumenat públic, obres vivendes municipals per la seva posterior ocupació per persones que ho necessiten, rehabilitació piscina pública i escorxador. Hi havia i hi ha temps, ja hi han alguns municipis que l’han entregat i en deu dies podran rebre el 70% de la seva sol·licitud.
Una realitat i poca broma!

-En quart lloc, quin drama descobrir que una regidora que havia format part de l’anterior equip de govern i ara d’aquest nou, sota el pseudònim a la blogosfera de LA RABIA, avui a quedat descoberta definitivament, era una cosa que se sospitava per les seves formes, propina insults a regidors i persones de la vila, parla des de la més absoluta manca d’educació i jo diria que des de la més baixesa qualitat humana.
Una petició: Noia demana disculpes públiques com a mínim i marxa cap a casa teva si és que tens un mínim de...de “algo”. Disculpeu la foto és la del seu blog.....

2008-12-15T13:05:00.004+01:00

Discussió fins a la crispació

Sembla ser que darrerament alguna enquesta dona com a resultat un numero de vots importants cap a la extrema dreta com a càstig als darrers governs d’esquerres.
I jo em pregunto a quina extrema dreta...?

Començar el matí discutint de les diferencies entre dretes i esquerres amb persones d’esquerres, a priori pot semblar un debat de consens.
Les persones que ens anomenem així “d’esquerres” no sempre compartim les mateixes visions, ben al contrari som persones molt autocrítiques sobre les nostres pròpies actuacions generals (de país) i tenim dubtes de si les nostres corrents polítiques, sempre es reprodueixen exactament al carrer i arriben prou clares al ciutadà.

Quan governem l’esquerres és evident que també ens equivoquem o de vegades són insuficients les nostres gestions, amb un programa ampli i ambiciós com el que imaginem a on contemplem el progrés, la solidaritat, la igualtat, l’ecologisme, l’altruisme, la modernització, la democràcia, el tractament de la immigració, l’economia de tots, la transformació, els drets igualitaris en l’educació, en els serveis, el treball digne, la salut,la cultura, la llengua...i milers de coses més,- doncs com deia-, no sempre trobem el resultat satisfactori que dibuixàvem, això en masses ocasions ens porta a la desesperació i a la negativitat i també a l’auto flagel·lació.

De l’altre costat de la ideologia política, hi ha els que lluiten pel poder econòmic, en defensa del ordre establert, el conservadorisme, la intransigència, l’ultra liberalisme, la propietat,el immobilisme, prou vinculats a el interès religiós, en favor dels privilegis i la marginació per diverses raons de sexe, raça... Afegint-t’hi que quan no tenen òrgans de govern, hi ha una elevada sensació de que són més d’esquerres que nosaltres mateixos,(i ara em ve present algun cas flagrant, que ara no toca) fins que arriben al poder, al poder de la gestió, i és aquí quan comencen la seva retirada cap a les seves posicions naturals, les primàries, les que de debò senten i mantenen.

Però nosaltres també hi som a tot arreu, al govern o a l’oposició i en totes les administracions públiques i si les propostes que rebem d’aquesta mal anomenada "dreta cap a l’esquerra" no les trobem prou justes o prou plurals o innecessàries, o clientelars, ho diem i donem les nostres amb l’esperit de fer-los reflexionar.

Llençar imputs al aire és molt fàcil, buscar el que la gent vol sentir també, però només les nostres actuacions polítiques evidenciaran quan ho demostrem, en que creiem, som persones amb responsabilitats davant persones.

El negativisme no és gens positiu ens pot portar a la desídia , ser responsable i lluitar pensant que podrem canviar ens farà, avançar i transformar.

2008-12-14T10:43:00.003+01:00

El sopar!!!

Les taules eren de deu persones i prou plurals, això va donar peu a conèixer-nos més i explicar-nos les experiències, el present i el futur, en les diferents poblacions del Baix Gaià. El menú senzill, ampli i suficient, perquè alguns destaquéssim algun plat en especial. L’ambient familiar, el tracte excel·lent i els companys d’arreu molt receptius.
Un company va fer una proposta solidaria a la que tots ens varem afegir d’immediat per tant Jordi, Gràcies per pensar en ella.
Varem poder analitzar, la situació d’algunes persones que sota les sigles PSC han estat regidors i que ens han anat abandonat per formar governs que no eren els nostres, d’aquí arribem a la conclusió que la formació de llistes les properes legislatures hauran de passar per filtres més rigorosos, de totes formes sempre hi haurà qui posarà l’esquer per veure que poden pescar i que les eleccions no els varen donar.
En fi en resum, gràcies a tots pels pensaments i desitjos positius i per la voluntat de continuar quan el panorama no és el més propici i tot allò que desitjàvem mostrar, haurà d’esperar una mica .
Bones festes a tothom.

2008-12-11T19:15:00.004+01:00

Demà a la nit el PSC de Torredembarra juntament amb simpatitzants i militants de les contornades, hem decidit aplegar-nos per sopar, per desitjar-nos bones festes però també per fer balanç i retrobar-nos.
La iniciativa a de ser positiva, tots podem compartir moments bons i també de negatius, però amb l'oportunitat de explicar-nos-els, el caliu d'un company que t'escolta i t'aconsella de vegades per les preses o per la distancia (que mai és tanta) ho fa difícil, però demà no hi han excuses.
Així doncs, fins demà a tots, la cossa promet.

2008-12-10T09:08:00.001+01:00

60 anys de la Declaració Universal de drets Humans.
Tot i que el dia a dia ens porta sovint a pensar només en tot allò que tenim davant els nostres nassos, recordar que hi ha països del mon que no gaudeixen de les més essencials llibertats ni de drets possiblement ens ajuda a esser més conscients de que, vivim en un país tot recobert de paper de cel·lofana i amb un gran llaç al damunt, aquesta avantatja per desgracia, ens fa oblidar l’ambrona que pateixen els anomenats tercer món, les malalties més bàsiques que pateixen i que els porta a la mort, el tracte discriminatori cap a les dones, i la manca de llibertat en general.
La Declaració Universal de drets Humans ja en període de madurès avançada era el primer pas, però jo trobo a faltar la seva execució en casos flagrants.
La carta de les Nacions Unides, recull principalment drets, la llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminació. Tota persona té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud, l'esclavitud i la tracta d'esclaus estan prohibides en totes les seves formes. Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tota persona acusada de delicte té dret que es presumeixi la seva innocència mentre no es provi la seva culpabilitat i així fins a 30 articles.

2008-12-08T21:42:00.002+01:00

30 Anys té ja La Traviesa!!!

En primer lloc felicitar-vos pel vostre èxit, no tothom pot dir que manté el mateix negoci des de fa tant temps, i NO tant sols el manté si no que a mes el millora i no perd la seva essència a pesar de les modes pul•lulants.
Una alternativa lúdica i cultural a la nostra vila a on podem trobar persones de totes les edats i “raons socials”moguts només per el bon ambient i com deia el Diari de Tarragona, l’encert del seu responsable en Jota, a l’hora de triar la música en directe.
Us desitjo que pugeu celebrar més aniversaris durant les properes dècades.

2008-12-07T15:07:00.003+01:00

30 anys de Constitución -29 de desembre 1978 entra en vigor-
El 6 de desembre de 1978 s’aprova en referèndum el que llavors seria el gran pas de la post dictadura i la pre democràcia.
Aquesta constitució estableix en tot el seu articulat les normes, els drets i deures dels ciutadans com també la divisió dels poders de l’estat: legislatiu, executiu i judicial. En definitiva un ordenament democràtic de la comunitat i una sortida d’un regim autoritari i que va permetre la constitució de les Corts Democràtiques.
D’aquesta constitució podem destacar coses molt positives, com el dret a la vida es a dir que prohibeix expressament la pena de mort, el dret a “la llibertat d’expressió”, el dret a reunió, d’associació, de participació política, la presumpció d’innocència, l’educació, llibertat de sindicació, el dret a vaga i un llarg etc.. -abans vetades- .
També però, està condicionada a una sèrie d’obligacions per a tots. Obligacions per els ciutadans i pels poders de l’estat.
És per això mateix que podem reconèixer-la i respectar-la si tots ens l’apliquem, però també hem de esser honestos i reconèixer que els temps canvien, les necessitats també, els models territorials tenen d’altres necessitats, i la pròpia Constitució necessitaria progressar. Hi ha paràgrafs que ja no tenen sentit i d’altres que al 2008-2009 són per repassar-los amb calma, d’altres que possiblement no s’estan complint- Senyor Jutge Fernando Ferrín Calamita (entre d’altres), acusat suposadament per voler dilatar el procés actuant delictivament mogut per l’animadversió,en el cas de la custodia de la menor de les dues lesbianes, important recordar, que en el cas dels jutges i magistrats s’especifica ben clarament la seva imparcialitat-.
El que vull dir, que la constitució NO s’aplica exactament i que com tot a la vida és possible que necessiti una revisió i la seva posterior adequació a la dècada actual i el que ja seria quasi visionari, a les que vindran.
Deixar que diverses Comunitats Autònomes en referèndum popular vinculant, decideixin com volen ser, no ha de fer por, jo estic convençuda que els processos en llibertat, i no en forma de revoltes, són marcadors prous clars, de què? demanden les societats des de la pau i el lliure pensament. No podem segrestar la veu a les majories, doncs la nostra pròpia historia, la del poble Català ja prou experiència té.
Si em preguntessin si crec que un referèndum per la independència a Catalunya donaria un clar vot positiu? Jo no ho tindria del tot clar, no sé si els Catalans per majoria votaríem a favor.
Si la pregunta fos, un referèndum en favor de si tenim dret a decidir democràticament el futur dels i les Catalanes? Aquest si que ja el tinc més clar, evidentment a les persones ens agrada que ens demanin l’opinió del que volem.
Per tant la revisió d’aquesta constitució possiblement davant l’actualitat no serà el primer punt de les prioritats, però si dels primers i necessaris.

2008-12-02T15:03:00.004+01:00

ODA INACABADA.MEMÒRIES. PASQUAL MARAGALL

Una grata sorpresa que m’arriba’t a les mans i que m’omplirà l’esperit

El meu particular aterrament a la vida política a Torredembarra, va esser de la ma de Ciutadans pel canvi, es a dir per a donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya, apostava clarament per un govern d’esquerres, per l’enfortiment de la democràcia participativa, la lluita contra l’exclusió social, en defensa dels drets dels i les ciutadanes de Catalunya i el impuls de l’autogovern.
Aquestes són les meves arrels, jo de ben petita el vaig conèixer visualment en una festa de barri a Barcelona i em va inspirar tot, pensava de ell que, m’agradava la força que tenia la projecció de la seva imatge, el tracte directe amb el veïns, la seva senzillesa i que jo pensava que era “tot terreny”, s’adaptava perfectament a qualsevol situació. I ara uns quants anys més tard, continuo mirant-me’l de la mateixa manera i per a mi continua representant la meva icona, pel que fa al nostre partit. Reconec que tinc una visió dolça sobre ell, i què? Segurament durant la seva trajectòria les haurà passat de tots colors, i segur segur que si tornés enrere, alguna cosa si que la faria diferent, però els seus encerts han fet, que molts Barcelonins i Catalans d’arrel però també d’adopció li hagin fet confiança durant molts anys.
Ara tinc l’oportunitat de saber més de tu, com a mínim la part que tu vols ensenyar, tinc el llibre a la meva tauleta de nit i creu-me que l’estudiaré profundament, espero que m’ensenyis algunes cosses que també a mi, m’ajudin a reflexionar millor i a aprendre.
Felicitats! per la teva Oda inacabada. Memòries, d’una Barcelonina de naixement i Torrenca d’adopció i salut.

2008-11-25T21:54:00.002+01:00

una parada del mercat central de Tarragona

Avui el temps…

Avui les hores se’m menjaven el temps, des de primera hora del matí ja era a Tarragona, tenia alguns compromisos, evidentment no he arribat a tots i m’han tocat “quarts de quinze” metge, papers, volia arribar a lectura del manifest, impossible!, caminar de punta a punta de la ciutat costa alguns, molts minuts i finalment a la una, cita inexcusable.

El fet és que quan vaig a Tarragona, si passo a prop del mercat, sempre que puc entro a esmorzar, al bar d’aquell senyor de Salomó i que sempre te alguna paraula amable: que noia com va per Torredembarra? I els pares?... He demanat un boníssim mini de botifarra blanca, un suc de taronja i un cafè amb llet, mentre m’esperava un senyor que seia al meu costat o jo al costat de ell, amablement a iniciat una conversa agradable i tranquil•la, així tu ets de Torredembarra? -Si senyor. Doncs jo hi vaig treballar molts anys, molts anys abans de tenir que marxar a viure en un altre lloc.
Era Castellà però havia viscut part de la seva infantesa a la Riera de Gaià, m’ha explicat quins camins utilitzava per venir a Torredembarra en bicicleta, amb qui va mig festejar, li he dit que encara vivia aquesta persona, m’ha dit també que les lletres de la PIRELLI, les va posar ell, li he explicat que ara la estant enderrocant, m’ha parlat del Paulino pare i de les persones que van venir des de Cuenca...

En fi coneixia Torredembarra més que molts de nosaltres i tenia un munt d’anècdotes, ara viu a Sant Pere i Sant Pau, no haguérem parat de parlar, finalment m’anima’t a lluitar i m’ha donat un parell de consells, ell també és Socialista.

2008-11-24T11:19:00.004+01:00

Per elles, per nosaltres, per totes:

Per demà:

2008-11-07T07:17:00.001+01:00

VOLER MÉS…

Voler més des de el punt de vista de més ambició per les qüestions justes, per créixer i millorar, no és cap tonteria.
Quan mentalment pensem que fan malament o simplement que el que fan és insuficient (els altres, es clar!), el més fàcil és caure en la crítica masses vegades destructiva i de passadís, és difícil que ens autoanalitzem i pugem arribar a la deducció que si no t’agrada el que hi ha, tu mateix pots fer alguna cosa per canviar-ho.
D’acord analitzem que puc fer jo per donar-hi un cop de ma?, i ja és aquí quan ens entren totes les pors i de vegades la mandra. Pensem, ara hauré de dedicar part del meu poc temps a construir per sumar i a més això de ser valent i aportar, possiblement només em donarà més mals de cap, i....
El fet és, que aquestes i d’altres pors ens continuen portant cap a la soledat i el individualisme, deixant d’omplir-nos espais personals que ens enriqueixen i ens aporten noves experiències.
Jo normalment alguna vegada que he decidit no arriscar-me i quedar-me còmodament al sofà de casa, més tard he viscut pensant que hagués passat si era donat un pas més endavant pels altres i també per mi...?
Ajuda, tots sumem!

2008-11-05T23:56:00.006+01:00

Pressupost municipal per 2009 (Pla d’austeritat)

És en els Ajuntaments( la nostra administració més propera), a on estan transferides competències i recursos financers amb l’objectiu de descentralitzar.
Aquesta mateixa delegació de competències ens obliga constantment a plantejar-nos quines seran les apostes de futur per a les nostres poblacions, ara l’actualitat marca una reforma profunda pel que fa a les finances municipals, però que també ens ha de servir en la reeducació dels errors comesos en el passat.

-Plantejar-nos en aquests moments, quines han estat les causes que ens han portat aquí, no seria el més urgent tot i que molt necessari.
-Saber quines són les mesures urgents, les de curt termini i les de llarg termini, crec que és més efectiu.
-I que caldrà fer per apaivagar la crisis, importantissim.
Partir des d’aquesta base generalista i que més tard desenvoluparé més concretament, pot ser un bon punt de sortida, podem reconèixer no obstant que hem basat la nostra economia en els crèdits per uns i l’especulació per d’altres, que no hem tingut tots els factors en compte i que ara lamentar-nos és aturar-nos més davant les realitats.

Ara no és un bon moment perquè els partits de l’oposició conduïm mirant des de els nostres retrovisors i pensant, ja s’ho faran. Ben al contrari, tot i que haver participat en aquest procés des del començament, era facilitat la feina i les possibilitats en gran mesura. Desvincular l’aprovació de les ordenances fiscals del pressupost per el proper any és error greu, jo crec que són prou vinculants...

El fet és que devem reduir l’impacte de la crisi actuant en funció dels màxims i mínims de l’actuació municipal:

Algunes propostes concretes:

• Creació d’un fons d’una partida especial (fons de contingència social) per resoldre situacions socials greus en l’àmbit de les famílies d’un 2% del pressupost ordinari. No podem permetre l’exclusió socioeconòmica en cap del casos i hem d’estar preparats.
• Creació d’una partida més concretament per a beques de menjador i guarderia municipal, possibilitant així la inserció laboral a aquells que fins ara no tenien aquesta necessitat.
• Com també la possibilitat de cursos formatius i de reciclatge per possibilitar aquesta inserció al món laboral.
•Mesures concretes i urgents de desenvolupament econòmic i creació de nous llocs de treball.
•Fraccionament del impost de bens immobles.
•Prioritzar les actuacions en l’espai públic.
•Adoptar criteris d’estalvi en despeses com els consums, d’aigua, llum, telefonia... i bonificar als particulars que també ho facin, a banda d’estalviar implantarem el consum responsable.
Aquestes i d’altres mesures poden afavorir a pal•liar l’exclusió social i no podem oblidar que ara no podem deixar de cooperar, el gran mal son que pateixen els països poc o gens desenvolupats per la gana i la manca de recursos, no podem pagar més “el pato” de tot.

2008-11-01T11:56:00.006+01:00

TV3 estrena la minisèrie "Serrallonga. La llegenda del bandoler"

Un dels projectes més ambiciosos de la producció audiovisual catalana recent que s'endinsa en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII.
Lladre comú o un heroi per al poble? Joan Sala i Ferrer, conegut com a "Serrallonga", és el bandoler català més famós de la història i un dels personatges més populars i enigmàtics de Catalunya. Va accedir a la categoria de mite ja en vida. En un moment en què el poble vivia esclavitzat per la fam i les estructures feudals, el bandolerisme era un dels pocs camins per escapar de la misèria.

"Serrallonga. La llegenda del bandoler clika damunt" s'endinsa en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII a través d'una història fascinant que recrea els avatars biogràfics que van convertir un pobre camperol en un heroi indomable.

Dirigida per Esteve Rovira, la minisèrie mostra Serrallonga amb la seva família, amb la seva banda i amb els nobles de l'època. El retrata en baralles, emboscades, atemptats, conspiracions i trobades amoroses apassionades.

"Jo sóc del Montseny i el bandoler, va néixer per aquelles terres. Quan era petit i el meu avi em volia renyar, em deia 'mira que vindrà el Serrallonga'. Sempre he tingut ganes de fer la història d'aquest personatge, un personatge carismàtic i cinematogràfic i a través del qual explicar una part de la història de Catalunya" ha manifestat Rovira.

"No hem volgut fer un discurs polític ni filosòfic del moment, sinó distreure a través d'un gran espectacle que explica part de la nostra història", ha afegit.Encara que arrelat a la història de Catalunya, el destí del bandoler és universal i reflecteix el procés ambigu de construcció d'un mite i la trobada entre la llegenda i la realitat. Serrallonga.

La llegenda del bandoler", s'estrena a TV3 el dijous 6 i el divendres 7 de novembre.

2008-11-01T11:23:00.005+01:00

Tots Sants
Festa en record dels difunts, entre d’altres activitats d’aquest dia. El 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent hi passava cada dia. Aquest és un fet constatable a l'actualitat a les poblacions de muntanya.

Un altre de les característiques de la diada de Tots Sants és la Castanyada,
Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de fang.
A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts , moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.
A la majoria dels pobles de la comarca del Baix Camp, la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades (Prades, Capafonts, Vilanova de Prades...), tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.
A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada.
Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de boniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.
Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya.

2008-10-25T11:20:00.008+02:00

TROBADA NACIONAL POLÍTIQUES DE JOVENTUT

La trobada no ha decebut, esperàvem aprendre coses i així ha estat :
El dijous, a les 17.30 ponència inaugural d’en Jordi Sánchez director de la fundació Jaume Bofill: Participar per transformar.
Alguns apunts:
-Concepte de política: Gestió de la qüestió pública.
-Democràcia: Valors per a la societat.
-Desafecció política: Crisis ideològiques, regenerar la democràcia és l’antídot cap a la desafecció, el fenomen de la participació ha de esser l’eina, haurem d’implantar una nova cultura política diferent de la que hem tingut fins ara. Societat del s.XXI amb normes del s.XIX.
-Polítiques del territori: Gestió de les qüestions que afecten a les nostres comarques. Aquí és importantissim la participació.
-Participació: eina per a millorar la modernització de la política i d’acostament i aproximació.
En quant a la participació: parlar de participació és parlar de mètodes , parlar de formes i procediment, la participació No és parlar de la feina feta i opinar, és tenir un punt de debat i full en blanc. És parlar des del començament.
-Els nous moviments actuals: Són respostes a l’alternativa actual.

Divendres, a les 10 hores Marco Marchioni, investigador social espert en desenvolupament comunitari i participació.
Ell ens va emocionar, era proper, descarat, decidit i convençut, parlava en veu ben alta i el seu discurs no tenia retòriques, era espontani però ben estudiat i des de el convenciment de les seves idees, totalment inspirador.

Alguns apunts: La participació és:

1- Temps
2- Realitat.
3- Positiva
4- No individual
5- Social
6- De retorn
7- Sense censures
8- Diagnòstic real
9- Canvi cultural.
10- Organització i gestió
11- Instrument.
12- Lúdica
13- Integradora.
Per avui ho deixo aquí i ja aniré desgranant el que vol dir cada cosa.

2008-10-22T08:56:00.006+02:00

Cap a la Seu D’Urgell…

Trobada Nacional de polítiques de Joventut 2008

La Trobada es planteja com un espai de formació, reflexió i intercanvi d’experiències des d’un vessant pràctic i de treball conjunt entre els i les professionals de joventut i càrrecs electes que fan polítiques per a la gent jove.

Amb aquesta nova edició de la Trobada s’ofereixen eines i recursos per treballar de manera participativa i transversal.

Aquestes eines ajuden a desenvolupar polítiques integrals que vetllen pels drets de totes les persones joves a l’accés a la plena ciutadania en igualtat de condicions. Eines que faciliten el treball en xarxa, la coresponsabilització, la coordinació amb diferents agents socials i inclouen diverses perspectives de treball, com ara la interculturalitat, el gènere o la dinamització juvenil. Un espai per aprendre, debatre i reflexionar conjuntament sobre com treballar d’una manera més participativa a l’hora de fer polítiques de joventut.

Demà al matí viatgem fins la Seu per compartir i aprendre tot allò que els propers anys han d’esser la referència en les polítiques per a Joves, tot i que nosaltres ja no ho som tant, ens interessem per quines seran les línees Marc i no volem viure d’esquenes a la realitat, esperem tornar amb les idees clares i sabent molt bé quin serà el futur per ells.No ens podem quedar enrera!

2008-10-21T22:12:00.004+02:00

Dijous a les 14 hores plenari d'Ordenances Fiscals:

Que són les ordenances fiscals? Aprovació dels impostos, preus públics i taxes per a l'any

En que s’haurien de basar? Haurien d’estar confeccionades sota quatre principis bàsics:
La introducció de mesures de protecció a les famílies més desfavorides.
La solidaritat contributiva.
L’'equitat en el pagament i la incentivació per l'aplicació de mesures d’estalvi sense detriment de la cultura, l’ensenyament, els serveis socials...
A grans trets, és com veig jo l’avaluació de que hem de pensar a l’hora de pujar per aquí o congelar e inclús rebaixar els impostos, estem d’acord que el proper any serà més dur econòmicament parlant que enguany, doncs per axó mateix, hem de prendre mesures pal•liatives i no més asfixiants.
Avui mentre en parlàvem a l’Ajuntament amb part de l’equip de govern, he deixat damunt la taula algunes de les mesures que podrien alleugerir la proposta inicial que se’ns presentava, crec que no he convençut gaire, donat que diuen que tenim poc temps i que no es poden fer modificacions si es que volem que es compleixen els terminis que dona l’administració.
Crec sincerament que el Sr. Regidor de l’àrea d’hisenda no ha fet la seva feina, els motius no els sé. El cas és que ens va convocar ahir dilluns, per parlar avui dimarts, i el plenari serà aquest dijous, el sentiment que m’emporto és de que la nostra opinió no comptava i que hi ha una gran desorganització i manca de feina.
Per la meva part, jo avui he contribuït fent propostes socials i m’he negat en nom del Psc a apujar tot allò que considerem un dret, com l’escola d’adults, l’escola de música i en favor de la possibilitat de que un circ ocupi via pública amb una taxa simbòlica i no com ara que per un mes la taxa era 2.200 € Brutal.
P.D: les administracions estan per contribuir en la despesa pública, i es clar que són deficitàries les que donen guanys es diuen empreses i no Ajuntaments.
Bona nit!

2008-10-17T18:34:00.001+02:00

Bones!
Aprofitant que el dia 19 d’octubre és el dia internacional de càncer de mama, obriré la meva finestra personal una miqueta més:
A finals de 2006 i quan jo tenia 34 anys em desperto somiant, que tinc dolor sota el pit dret a l’alçada de “l’esternon” no m’aixeco i penso només és un mal somni, a l’endemà ho comento en un partit de futbol del meu fill en Guillem al camp del Reus amb dues bones amigues, i no li donem cap de les tres cap importància. Una setmana exacta desprès, em torna a passar el mateix i aqueta vegada si em llevo i em toco per veure. El dilluns a les 8 del matí em fan les primeres proves a l’hospital de Santa Tecla i fins les 3 del mig dia no em deixen sortir, dues mamografies, dues biòpsies, una placa...
Deu dies desprès em truquen a casa i em donen hora per un cirurgià de nom Santos Lopez i jo: miri senyoreta que es deu equivocar, que a mi m’ha de veure el meu ginecòleg, resposta: aquest és el procediment normal vingui tranquil•la.
I la desgraciada noticia, tens un tumor maligne al pit.
El dia 22 de març m’operen dos cirurgians i un tercer de la nuclear de Joan XXIII a les 8 del matí al Vendrell.
La primera quimio me la donen el 17 d’abril i l’ultima el 17 de setembre i no acabo la radioteràpia fins desembre de 2007, avui som 17 d’octubre de 2008.
Els fets que relato anteriorment tenen tots una cadena de sentiments, de pors al dolor, a les males noticies, a lo desconegut, a la meva pròpia imatge, a les meves passatgeres limitacions. Però també les emocions varen jugar en mi un paper d’actor principal, volia ser valenta i aparentar cosses que no es corresponien exactament amb la realitat, i tot va valer la pena.
La força m’arribava de diferents llocs, dels companys d’aquest desafortunat viatge, dels meus fills per qui jo seria capaç de... de persones properes i a qui mai penso oblidar, i de la meva família, a tots ells juntament amb metges i infermeres els dec la vida i els ho recompenso sovint quasi sempre amb un somriure.
Ara copiaré un boci d’alguna cosa que vaig escriure aquells dies intentant explicar als meus fills que havia fet sa mare tots aquells anys en que ells anaven creixent:
...recordo quan vivia a Barcelona com m’agradava escoltar fins a altes hores de la matinada un programa de radio que tenia la Júlia Otero i a on parlaven diversos col•laboradors sobre política, les lleis...llavors compartia habitació amb la meva avia Júlia, tota una dona experta i tot un caràcter (com la majoria de les dones de la nostra família) En el seu cas concret, és podria dir que va passar per la vida sense masses alegries, però sempre va trobar una estoneta per riure i per parlar de tot allò que considerés digne de mencionar. Era una excel•lent cuinera i bona mestre jo vaig aprendre valors que ella insistia en recordar, tinc també part de la seva duresa en l’expressió...

De fet en certa forma escrivia la meva biografia amb l’afany de si em passava res que ells no m’oblidessin.
Però mireu dos anys després, no me’n penedeixo de res, he fet cas als metges, podria dir que sóc una persona sana, molt controlada per les proves però sana, la mateixa vida que em volia prendre temps, me’l torna a donar tinc una noves il•lusions i moltes ganes d’envellir i fer-me una agüeleta arrugadeta com una pansa i plena de canes i explicar als meus fills les mateixes coses que sempre m’han explicat la meva mare i la meva avia i d’altres.
Per tant amigues en aquesta situació, camineu sempre endavant que aquesta malaltia té un dia de sortida i un d’arribada i totes, totes ens en sortirem.
Dues cosetes que he trobat per Internet sense afany d'espantar si de prevenir:
Las recomendaciones de la Sociedad Americana de Cáncer indican que:
- Las mujeres de 20 años en adelante deben hacerse un auto examen de los senos todos los meses.
- Las mujeres de 20 a 39 años de edad deben someterse a un examen por parte de un profesional de la salud cada 3 años.
- Las mujeres de 40 años en adelante deben hacerse una mastografía al año y deben someterse a un examen del seno por parte de un profesional de salud todos los años.

2008-10-15T21:22:00.002+02:00

Avui i sempre en la ment, en Lluís Companys.

2008-10-14T20:59:00.003+02:00

Aquest dijous plenari al Ajuntament de Torredembarra.

Algunes de les qüestions que planteja aquest equip de govern, no les puc compartir de cap de les maneres, però d’altres ni puc ni no puc compartir-les ja que ni me’n entero...

La veritat és que en aquests moments de l’any al Psc se li planteja molta feina, per un costat el Congrés de Tarragona i d’altre escollir executiva i tirar endavant.
Projectes aquestos que ens estan donant la sensació de continuar estant en política, ja que el nou equip de govern, dona la informació justa per anar tirant (ells, es clar), mai m’he negat a compartir amb cap d’ells com deixava la feina, però pel que es veu, no els interessa i anar fent, el que més llàstima em fa és que, els projectes engegats en diferents regidories començaven a donar els seus redits i he de dir que feina rai per arrancar-los llavors, i penso amb gran tristesa que, tornaran enrere desgraciadament per la manca d’implicació d’alguns dels nous regidors, com també per ser totalment honesta, he comprovat que alguna area tancada i de les importants s’ha començat a obrir i a ser més solidaria amb tothom.
D’altre banda, pel que respecta a Cultura, aquesta podria dir que és la que més llástima em fa, la decisió d’apartar a la Tècnica en funcions per mi no és gaire encertada tot i que és legal, però mira que deixar la part tècnica en mans de la Senyora Regidora... també són ganes de... no ho sé perquè no ho entenc.
El fet és que no ha demostrat grans resultats aquesta decisió tant imaginativa (per ser benèvola) de moment ni una convocatòria ni una junta ni res (voldria recordar que el Patronat de Cultura és un òrgan dels més participatius històricament parlant, que hi ha) però si que ja han paraescut decisions d’aquelles de “perquè ho dic jo i punt”.
El fet es que aquesta regidora i jo no tenim cap mena de tracte, ja que jo no puc parar de pensar les vegades que ella i la meva excompanya ex-socialista varem fer-me la punyeta de la manera més descarada i no a mi, que a mi ja veus, si no també al poble i al nostre partit, això no ho oblidaré mai.
Demano més informació, no ens neguem a treballar per millorar cosses, altra història és que a vosaltres no us interessi...

2008-10-13T20:14:00.002+02:00

Estimar…
Possiblement tenen raó aquells que opinen que l’estimació no té un varem de mesurar, jo penso que si es pot, es mesura en els detalls en la manera de mirar, de parlar, de tractar i també de patir, aquestos marcadors entre d’altres donen pistes de si estimem o no.
L’estimació d’un bon amic te la marquen els detalls, la confidencialitat, la seva capacitat de compartir els bons moments i els pitjors i la No traïció.
L’estimació dels pares, aquell no parar d’observar als fills tot i cercant no envair espais de llibertat.
La dels germans/es, la protecció, la crítica positiva i la complicitat que només ells donen.
L’estimació del teu company/a possiblement la suma dels tres anteriors, sentir que només ells et coneixen del tot, el seu consol cap a les qüestions que no explicaries a tothom i aquella paciència que fan pensar que demà, serà millor.

Totes relacions personals que ens donen l’oportunitat d’esser una mica més feliços.

2008-10-11T22:43:00.002+02:00

Demà…
I que passarà demà?
Com em deia el Xavi a la Pobla aquest matí, demà a la manifestació no hi hauria d’anar ningú, com el fet serà bastant improbable, jo no paro de pensar aquesta setmana quines poden ser les conseqüències, i el fet m’intranquil·litza, sé que des de l’Ajuntament de Tarragona s’han posat totes les mesures de control possibles, però també sé que hi haurà personal per tots dos cantons. Jo des d’aquí voldria fer una crida a la calma i recordar que la força només la teu la veu i la paraula. Els nostres joves defensen amb passió els drets dels i les Catalanes, plens de valors defensen la terra, la llengua i no passen per la vida de puntetes, es rebel·len amb tot allò que creuen injust.
Jo que ja vaig tenint una edat me’ls miro pensant quant temps fa, que jo era com ells? I penso quantes ganes tinc de veure els seus valors en els meus fills petits, i també penso amb la condició de mare, com de preocupada estic avui.
Seny si us plau! No puc dir res més.

2008-10-11T21:51:00.006+02:00

Moció també a la Pobla de Montornès:
Avui i per segon cop per a mi, he presenciat amb disgust el sabor que té la moció de censura, no com a dret d’altres formacions que obtenen el recolzament majoritari dintre les normes que ho fan possibles, sinó mitjançant persones que arrepleguen les veles del vaixell de tots i marxen deixant el nostre vaixell sotsobrant i a la deriva més absoluta.
La forma política com deia, contempla la possibilitat de moció de censura i també la qüestió de confiança, per tant regles del joc, el que no està suficientment acotat és la qüestió de la responsabilitat del acta d’un càrrec públic, és veritat que persones amb manca de valors clars i vulnerables ni han a tots cantons, per això mateix, hauríem de fer un esforç i modificar la llei pel que fa al respecte de consens amb totes les formacions polítiques.
Torredembarra ho ha patit no fa gaires dies, ara la Pobla de Montornès i possiblement i per desgràcia no serà l’ultima...
Veure com la gent escridassa a les persones que ho fan possible, no és agradable i si ho és, veure celebrar que després d’unes negociacions de projecte comú, s’acorda un govern de majoria tranquil i natural amb persones que mantindran el seu programa de govern pels propers anys i l’ajustaran el necessari per fer-lo realitat mantenint el seu compromís i respecte davant els seus veïns.
La política justa no és cap “conya”, ni cap “modus vivendi”, ni tots som iguals, és molt més; es l’oportunitat de millorar tot allò que en certa manera no s’ajusta a les necessitats, és treballar per donar garanties socials , és l’oportunitat de madurar per reconèixer mes drets per les persones i les seves determinacions, és l’oportunitat de pensar que escoltant el sentir majoritari, creixerem i evolucionem al nivell de les nostres oportunitats per no enyorar que el progrés avança més que nosaltres, treballem intensament perquè tots puguem ser una miqueta més lliures i no viure segrestats dins unes normes que res tenen a veure amb els ideals comuns, i tot dintre el marc de la democràcia que tant a costat i que alguns tant bé saben manipular.

No ho sé possiblement sóc una somiadora, pot ser si, però sabeu? La meva lluita interna em fa viure intensament i pensar que tot plegat no és una utopia, lluito diàriament per tenir més voluntat, persegueixo el meu destí i no deixo que la inèrcia em condicioni, lluito pel que crec, de vegades amb la paraula moderada i d’altres des de l’enfado més absolut com avui, però no em tornaré mai com ells, i si mai no puc més arreplegaré les veles del meu petit patí de vela i marxaré com vaig arribar, sense fer soroll.

Sóc Socialista Catalana i no donaré un pas endavant que perjudiqui al partit que omple part de la meva vida de sentiments.

P.D: Sento que alguns de vosaltres no hagueu experimentat aquest "plaer "(anava a dir una altre paraula, però segurament no seria políticament correcta)

2008-10-09T20:45:00.003+02:00

LA VANGUARDIA, avui:

El Constitucional ultima una sentencia que cercena aspectos clave del Estatut
La resolución puede salvar el concepto ´nación´, pero rebajará financiación y lengua

La palabra 'nación' se subordinará a la existencia de una sola soberanía, la española

Los magistrados se resisten al deber de conocer el catalán en Catalunya

El Gobierno duda entre dejar que el actual TC resuelva el Estatut o renovarlo

Los candidatos propuestos por el PP para el TC dificultan los cambios
José María Brunet Madrid 09/10/2008 Actualizada a las 03:33h
El Tribunal Constitucional (TC) está ultimando estos días la sentencia sobre el Estatut, con la idea de que imponga fuertes limitaciones a algunos de sus aspectos clave, como la financiación y la lengua.

La deliberación ha superado ya el listón del ochenta por ciento de los artículos recurridos.
Seguir leyendo noticia
Un magistrado, ausente de las últimas discusiones
El magistrado Javier Delgado, del sector conservador del TC, ha estado ausente, durante semanas, de las deliberaciones sobre el Estatut, debido a una larga enfermedad. Felizmente, Delgado ha experimentado una gran mejoría, pero en el propio TC ha comenzado a discutirse si podrá formar parte del pleno que vote una sentencia que no ha deliberado a fondo.
MÁS INFORMACIÓN
Varias plataformas expresan su rechazo a una posible sentencia del TC contra el Estatut
CiU y ERC alertan de los riesgos políticos y sociales de un recorte del Estatut
La presidenta del TC intenta que conservadores y progresistas aparezcan unidos en la sentencia

Hay cientos de folios de borradores de la resolución, guardados bajo siete llaves, y falta lo principal, que es la votación de los textos que se van redactando y negociando palabra por palabra, punto por punto, en busca de un consenso difícil de lograr.

La presidenta del TC, María Emilia Casas, querría que la sentencia gozara del respaldo de una amplia mayoría entre los magistrados. En parte, porque eso le daría mayor legitimidad a la resolución, pero también porque ella nunca ha ocultado que jamás decidirá sobre el Estatut con su voto de calidad, en caso de empate. Pero la búsqueda de ese acuerdo añade cada día más agua al vino de la resolución.

El Gobierno lo sabe, pero de momento deja hacer. El proceso de renovación del TC -que debe suponer el cambio de cinco magistrados, entre ellos la propia Casas- ha quedado bloqueado en el Senado. En el Ejecutivo está abierto el debate sobre la conveniencia de precipitar la renovación, aun a costa de aceptar total o parcialmente la propuesta de candidatos del PP, o bien permitir que los plazos se dilaten y sea el actual TC el que falle sobre el Estatut. Como es lógico, la decisión se tomará al final al máximo nivel, según el análisis que se realice sobre qué solución supondrá un menor coste. El Gobierno se siente, en todo caso, relativamente tranquilo, porque cree que el debate sobre el Estatut ya no constituye una amenaza electoral -como habría ocurrido si el TC lo hubiera dinamitado en la anterior legislatura-, y porque considera que la sentencia que se dicte puede incluso permitirle encauzar la cuestión autonómica, sobre todo en lo relativo a la financiación.

Las noticias que proceden del TC sobre la discusión del Estatut señalan que la sentencia dejará muy bien sentado que Catalunya no puede fijar su financiación en una negociación exclusivamente bilateral con el Gobierno, y que el modelo que se establezca en cada pacto deberá garantizar la solidaridad entre territorios, con el fin de garantizar la igualdad básica de derechos de los ciudadanos, sea cual sea su comunidad autónoma de origen o residencia. La bilateralidad, por tanto, no quedará excluida como método de diálogo, pero sí enmarcada en un deber de negociación y acuerdo globales, con inexcusable aplicación de la ley orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (Lofca), que remite al Consejo de Política Fiscal y Financiera como foro de encuentro de las autonomías de régimen común, que son todas menos el País Vasco y Navarra. De nuevo quedará claro, en suma, que el modelo de Catalunya se mantiene lejos del sistema de cupo de las comunidades forales.

Igualmente, la sentencia restringirá el concepto de cooficialidad lingüística previsto en el Estatut. El objetivo perseguido es asegurar el bilingüismo en Catalunya, ante el temor de un progresivo arrumbamiento del castellano en la vida institucional y pública catalana. Para ello, la deliberación está decantada en estos momentos a favor de suprimir el deber de conocer el catalán para los ciudadanos de Catalunya. El argumento es que la Constitución determina que la lengua oficial del Estado es el castellano, si bien otras lenguas son cooficiales en las comunidades donde existan. Eliminando el deber de conocer, se consigue entre otras cosas que los jueces no tengan esa obligación en Catalunya.

Los magistrados del TC que proceden de la carrera judicial son muy sensibles a este argumento. El empleo del término nación, a su vez, podrá salvarse por formar parte del preámbulo, siempre y cuando quienes insisten en mantenerlo admitan que la sentencia subraye que sólo existe una nación, la española, como titular de la soberanía, que ejerce el pueblo español en su conjunto.

Esta filosofía está ya muy desarrollada en la reciente sentencia contra la consulta impulsada por el lehendakari Ibarretxe. El sector conservador del TC insiste mucho en que, por deber de coherencia, debería suprimirse el concepto de nación,aunque esté sólo en el preámbulo del Estatut. Pero el sector progresista se resiste a que se derribe incluso el contenido simbólico del texto. La decisión puede depender de un solo voto.

2008-10-08T09:21:00.007+02:00

CAPÍTULO VI.
DE LOS ULTRAJES A ESPAÑA.
Artículo 543.
Las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.

El cas és, que no puc estar d’acord amb la presentació de la querella per lo penal contra el nostre company en Lluís, la seva defensa en favor dels drets de Catalunya possiblement tenia 100 formes d’explicació i la fotografia era desafortunada, però si que va dir el que molts Catalans/es pensem.
La nostra Comunitat Autònoma ho està passant tant malament com d’altres d’arreu de l’estat, el fet és que al nostre municipi no funciona encara allò de subvencionar part de la despesa en material escolar, les beques són limitades per a menjador i transport, els impostos són prous durs com per deixar a una família sense les seves tant guanyades vacances, i a pesar del que es pugui pensar, aquí encara estem molt lluny de “ lligar els gossos amb llonganisses”.
Solidaritat vers a la resta de Comunitats? I Tant, però sense desvestir un Sant per vestir un altre. Per tant aquí deixo la meva manifestació pública i personal en favor del meu company i li desitjo la mateixa justícia que per en Pepe Rubianes, actor que per cert a mi m’encanta i que ja va visitar Torredembarra, fantàstic!
Continuo pensant que la justícia és justa i no admetrà a tràmit la querella, que quedarà arxivada donant “carpetazo” a la manipulació de mitjans interessats en confondre persones i ideologies i també en fer bandera fosca de part de les paraules d’en Joan Puig i en Lluís Suñé.
Possiblement si els escoltéssim sabríem tots molt bé que és el que defensen. Si us plau no traiem les coses de polleguera i de context.

Pepe Rubianes:
• Se siente utilizado como abanderado del antiespañolismo.
Unas declaraciones contra España que realizó en el programa "El club", al que volvió el miércoles, hace nueve meses fueron el desencadenante de esta tempestad política.
El presentador del programa, Albert Om, ha dicho que "durante la semana posterior a esa entrevista no recibimos ninguna llamada de gente quejándose por lo que había dicho Rubianos. Todo empezó a raíz de su difusión en la Cadena Cope. Rajoy califica de "ridículo" el apoyo del ministro Clos a Rubianes durante la Diada
EFE. 12.09.2006

El vice primer secretario de las Joventuts Socialistes, Rubén Cabañas, levanta el puño vestido con la camiseta de apoyo a Pepe Rubianes. (Foto cedida por les Juventuts Socialistes del PSC)

Mariano Rajoy:
• Refiriéndose a los jóvenes que lucían camisetas de apoyo a Rubianes durante la comitiva oficial del PSC en la ofrenda floral de la Diada.
• Dice que eso no pasaría "en ningún lugar del mundo".
• Defiende la decisión de Ruiz Gallardón.
El presidente del PP, Mariano Rajoy, ha dicho hoy en una entrevista en la Cadena Cope que el "apoyo" que el PSC dio ayer en Barcelona al actor Pepe Rubianes durante la ofrenda floral al monumento de Rafel de Casanovas "es la demostración del absurdo y ridículo en que se encuentra este partido".
Un miembro de las Joventuts Socialistes desfiló en primera fila de la comitiva socialista junto al ministro de Industria, Joan Clos, y al candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat, José Montilla, luciendo una camiseta con la frase "Tots som Rubianes!" (¡Todos somos Rubianes").
Rajoy ha calificado de "buena" la decisión del alcalde de Madrid , Alberto Ruiz Gallardón, de no permitir a Pepe Rubianes que represente la obra "Lorca eran todos" en el Teatro Español.
La juez archiva la causa contra Pepe Rubianes por ultrajes a España.

2008-10-07T09:37:00.002+02:00

Crec que els meus companys del PSC en Pep Fèlix Ballesteros i Begoña Floria, han pres la decisió més encertada i valenta davant la proposta de manifestació del partit neofeixista alianza popular, només cal donar un volt pels blogs i adonar-nos que aquesta no serà una manifestació tranquil•la. L’altre banda davant la provocació també s’està mobilitzant i els successos podrien ser incontrolables i inimaginables, les manifestacions han de servir per reivindicar drets o valors des de la tranquil•litat i les persones que els defensen s’han de moure des de la pau i el diàleg i mai des de el radicalisme i la intolerància, només així podrem construir i no destruir, personalment jo estic molt preocupada per el que pugui passar aquest dia i demano humilment seny a tots aquells que odien lluitar per els drets amb diàleg.

Diari de Tarragona:
L'Ajuntament considera 'antidemocràtica' la manifestació neofeixista estatal programada pel proper dia 12 d'octubre a Tarragona
La quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, ha assegurat que la manifestació que es vol fer el dia 12 d'octubre a la plaça imperial Tàrraco del partit neofeixista Alianza Popular de caire estatal 'no és democràtica'
Diari Avui:
L'Ajuntament de Tarragona ha mostat aquest dilluns la seva preocupació per la convocatòria d'una manifestació del partit d'ultradreta Alianza Nacional el pròxim 12 d'octubre a les 12h a la plaça imperial Tarraco.

El consistori ja s'ha posat en contacte amb la subdelegació del govern estatal per expressar la preocupació per aquesta manifestació que consider "antidemocràtica", segona la portaveu municipal Begoña Floria. El grup municipal de CiU també ha mostrat la seva preocupació.

Des de la subdelegació s'està a l'espera dels informes pertinents per decidir les mesures de seguretat necessàries per al desenvolupament de la concentració.

Per la seva banda, la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha convocat una manifestació per mostrat el seu rebuig al fascisme a les 11.30h del mateix 12 d'octubre a l'estàtua dels Desputalls, a la Rambla Nova, pròxima a la convocatòria d'Alianza Nacional.

2008-10-05T21:30:00.003+02:00

Mancances personals:
Quan intentes explicar que tens una línea definida, com és i que t’ha fet arribar aquí, no sempre et saps explicar:
El passat divendres en un sopar polític comarcal analitzàvem l’esdevenir present, vaja el que passarà els propers dies i les seves possibles solucions, segurament per allò de que a mi no m’agrada anar omplint el pap, vaig dir la meva...
Possiblement a “toro passat” les mesures pal•liatives, són més evidents, però hem de tenir present que sóm un partit que NO va néixer ahir, tenim un munt d’anys d’experiències passades que ens han de marcar un únic camí.
Tot i el que dic, fer-ho no ens garantirà al 100% la efectivitat -d’això naltres ens sabem alguna cosa-.
Però si que penso, que repetint –pedagogia- fins a la sacietat el que som i que ens diferencia amb d’altres grups polítics i perquè apostem, serà més difícil que persones”NO identificades” pensin que aquest, el nostre projecte no és el seu de bon començament.
Dir que: mirar cap a l’esquerra i que no només sigui una postura política sinó una forma de pensar, viure, sentir i posar-ho en practica, és dir moltes cosses:

*En temps de recessió econòmica i sempre, apostar per garantir la despesa social per mantenir i augmentar el pressupost per les necessitats en educació, salut, i apostar per tot allò que NO contribueixi a la pobresa (garanties socials) i ser valents i taxatius davant les exigències de les classes benestants. El repartiment de la riquesa és fonamental per viure de manera més justa i donar igualtat d’oportunitats i com recull l’estatut d’autonomia de Catalunya, donar una qualitat de vida digna per a tots aquells que viuen i treballen a Catalunya.

Així és que company, quan parlo de polítiques d’esquerres a grans trets, és això al que em refereixo i com molt bé tu deies també la feina, la feina i la feina ens donarà l’oportunitat de fer saber que nosaltres podem ser la seva opció i que ideològicament tenim uns valors mare.

2008-10-02T19:07:00.001+02:00

Avui en diferents mitjans de la premsa local:
Podem observar com es donen informacions que per els responsables dels escrits deuen tindre a dins, totes les veritats. Respectable!
A cop calent jo respondria algunes qüestions amb les que no puc estar d’acord, però això m’ho demana nomes el cor i tot i que sóc molt passional, busco la meva part més racional sempre que puc, penso que ara el que toca és créixer mentalment i veure les diferents possibilitats d’avançar que tots tenim davant.
El passat ja ha estat definitiu i tots mes o menys haurem repassat interiorment el fets, per tant tema tancat, ara i com sempre a la vida em de mirar més enllà, les noves estratègies ens portaran a fer les cosses amb més sentit, més endreçades, més obertes i participatives e intentar representar els màxims valors, torno a dibuixar mentalment el que per a mi seria un bon govern i anoto a la llibreta que sempre porto a la bossa, noves idees i d’altres que ja funcionen amb l’única intenció d’estar més preparada per les possibles oportunitats que aquesta, la nostra vocació ens pugui donar.
Personalment no descarto res i sóc molt optimista, per això penso que no val la pena contestar a aquells, que un dia varen ser companys de viatge i ara veuen en d’altres grups la possibilitat de treballar amb més comoditat -o el que sigui que han vist-, tinc poc temps en política, però ja he vist com se les gasta tothom aquí, i el que avui és molt bo, en pocs dies és el diable en persona. Per això racionalitzo i no vull cometre l’error de gastar paraules que si no les tens segures segures, amb el temps te les hauràs d’empassar.
Per tant: FEINA, RIGOR, SERIOSITAT, PROJECTE, PERSONES, IDEOLOGIA CLARA i TEMPS.

2008-09-28T22:28:00.002+02:00

2008-09-28T21:50:00.003+02:00

Avançar i millorar!

- Partir de la estadística que diu que, el càncer és la segona causa de mort als països desenvolupats, com a mínim és alarmant, però no tot el que provoca una alarma és negatiu si hi posem remei, això ha de servir per ser més preventius, per mancomunar esforços i per estar organitzats.

No és suficient a la comarca del Tarragonès comptar amb un centre avançat en “l’epidèmia” d’aquesta malaltia, més aviat tot el contrari,s’haurien de descentralitzar serveis, necessitem abastar un servei més pluri-local amb la intenció clara de millorar en la prevenció, compartir informació, i aprofitar les sinèrgies que donaran resultats encara més beneficiosos.

El compromís de tots els agents implicats en un mateix sentit és urgent i necessari, estem parlant de més esperança de vida.
La investigació, la innovació, els diagnòstics avançats ens donen l’oportunitat de continuar vivint.

La protecció de la salut és cosa de tots, és una obligació i també un deure, per tant no podem ser conservadors tots plegats, ben al contrari em de ser valents alhora de pensar que descentralitzant teràpies podrem combatre millor aquesta malaltia i donarem dignitat i esperances als malalts.

Possiblement el que proposo no serà fàcil, però espero que les organitzacions sanitàries, el departament de salut, les empreses públiques sanitàries, les fundacions, els instituts, els oncòlegs, els responsables genètics, els investigadors m’escolteu i m’entengueu, amb estar malalt ni ha prou, no ens ho poseu més difícil, seieu i parleu, arribeu a acords només pensant en nosaltres i no, en qui te l’exclusiva.

Ajudeu-nos de manera ordenada i no ens tingueu fent hores de cua per què ens arribi la medicació i si no hem de fer kilòmetres i kilòmetres per què no podem faltar a la nostra cita amb la quimioteràpia i/o radioteràpia, ens ho posareu mes fàcil.
Dono les gràcies als hospital de Santa Tecla de Tarragona i al Vendrell per l’aposta valenta d’implantar oncologia a tots dos hospitals, però tot i que és molt no serà suficient.

2008-09-25T10:19:00.005+02:00

La Mola (317m)
El cim de la Mola està situat a l’est del Tarragonès i és fronterer amb la veïna comarca del Baix Penedès. Com el nom indica, el cim és planer en la seva part superior.

El Tarragonès és una comarca de relleus suaus; aquest fet marca la manca de cims, i per tant resta oblidada per molts muntanyencs. Per altra banda ens permet gaudir de les seves magnífiques platges i del seu patrimoni cultural.
El proper diumenge dia 28 de setembre a les 8.30 hem quedat davant de l’emissora de radio municipal amb els cotxes per anar fina a la Pobla de Montornès i començar des de allí el que serà la nostra primera sortida a caminar, en acabar havíem pensat anar a dinar al “Rafal” aproximadament a les 13.45h. T’apuntes?? Vine!!!Ja som 17.
Necessitats: Roba còmoda, aigua, xocolata , avellanes i ganes de caminar una estona…

2008-09-22T19:05:00.001+02:00

2008-09-21T21:14:00.013+02:00

19 Anys celebrant la Festa de la Rosa

A la pineda de Gavà avui ens hem trobat milers de persones de tota Catalunya, militants i simpatitzants amb una sola idea, la de trobar-nos i trobar-los.
-Trobar-nos amb l’única intenció de passar un dia distes amb els nostres, els del nostre municipi però també de municipis propers i compartir.
Compartir el dinar, truites de patata amb i sense ceba, croquetes, samfaina, aperitius diversos, cafès, licors i postres. Compartir xerrades i experiències viscudes.

-I trobar-los, hem pogut escoltar la nostra Ministra Carme Chacón; el nostre Alcalde de Barcelona ,Jordi Hereu; i el nostre President de Catalunya en José Montilla. Tots tres han parlat de MÉS per a Catalunya, més finançament, compliment de les lleis, d’acords, d’anar tots a una de debò(unitat Catalana) i de NO tornar a cometre errors del passat, paraules amb molt de rere fons i que signifiquen molt si, de manera seriosa les posem en marxa.

És veritat que sinó anem tots a una, NO SUMEM més aviat RESTEM i molt, ara és un molt bon moment per deixar de banda els personalismes i els partidismes d’alguns si és que sincerament tots apostem pels Catalans i les Catalanes i els seus drets.

El dret a la sanitat pública en optimes condiciones, el dret a la millor educació, el dret a les ajudes a les persones dependents, el dret a millors pensions mínimes (que no ho siguin tant mínimes) el dret a la vivenda... tots aquests drets i d’altres no seran el que necessitem si Catalunya no inverteix més en Catalunya.
Per tant continuarem esperant els propers dies i somiarem que, Catalunya també pot!!!

2008-09-19T19:02:00.009+02:00

Un gran llibre:

...els nens d'avui dia creuen que passar nou anys a l'escola, arribar a la vellesa i tenir pensions de viduïtat, el vot femení i senyores amb faldilla curta al Parlament són coses que formen part de l'ordre natural i que sempre han estat així i que sempre ho seran; pero les seves besàvies haurien dit que qualsevol que els vingués a explicar que aquestes coses arribarien algun dia estava boig.