El físic, importa?


No acostumo a perdre el temps en respondre a comentaris que no aporten res en positiu, o que valguin per alguna cosa, però aquesta vegada faré una excepció, sembla que la feina no importa, no interessa o potser es desconeix.

Aquesta nova legislatura i mentre ERC valorava si entraven a governar o no, he gestionat durant unes setmanes les següents carteres, ensenyament, esports, cultura, joventut, cooperació, turisme, he tractat temes de comerç, alguna que altre cosa de benestar social, en fi que no he tingut temps d’avorrir-me, però es clar això qui ho sap?, doncs ho saben els que estan a prop, els que treballen amb l’ajuntament, les persones que han vingut a demanar allò que necessitaven o que volien tirar endavant, els que truquen perquè necessiten algun servei d’aquestes regidories, els que no tenien regidor delegat, i crieu-me, jo sempre hi era. Treballo molts dies fins acabar sense forces , i SI, estic en tractament per curar-me d’un càncer, però la vida de l’ajuntament, juntament amb la companyia de les persones properes, m’ajuden a tirar endavant i no tirar la tovallola. Estic en contacte amb d’altres persones malaltes com jo, i sempre tinc una paraula per donar,ls-hi ànims, no m’agrada gens patir, però tampoc m’agrada veure patir als altres, sempre que puc tinc aquella estona per trucar o per fer un cafè i crèieu que no és gens fàcil. He intentat dissimular els efectes negatius de la p... quimio als demès i a mi mateixa i mai he volgut que ningú em tingués pena, la pena desmoralitza i no ajuda a res.
I ho he passat molt malament, però no he faltat ni un dia a la meva feina, no m’han apujat el sou, m’he engreixat 6 kilos, tinc gana i menjo i lo que ens punxen cada 21 dies, ajuda a aquest augment de volum i moltes coses més, sobretot a que ens curem, el proper dia 31 de juliol d’aquest horrible any 2007 acabo aquest dur tractament, per començar la radioterapia i espero que sigui definitiu.
No he parat de pensar amb dolor, que he fet jo per merèixer aquesta infermetat, no he fet mai mal a ningú, sempre intento ser perfecta, treballadora, recta, amable, sincera, bona amiga, bona filla, bona mare, bona companya i sovint dic el que penso sense manies, però imagino que m’ha tocat a mi, igual que a d’altres persones els hi ha tocat viure la part més dura de la vida sense merèixer-ho.
Així és, que estimats anònims, el físic importa?
Entreu aquí sota, ella ho explica molt bé...

http://www.luzcasal.es/especiales/2007_06_comunicado/comunicado.html

3ª Setmana intercultural de Torredembarra.

La regidoria de Joventut, finalitza avui les terceres jornades interculturals a Torredembarra.
S’haurien de destacar diverses qüestions, en primer lloc l’implicació d’altres regidories com, cultura, benestar social, cooperació, ensenyament i també l’associació catalana d’iberoamericans units, totes aquestes i juntament amb persones, com Anna (biblioteca), Sió(consell comarcal) representant d’UNESCO.CAT, Educardo i Adelaida (ACIU), les Montses de Benestar Social, totes les persones que han assistit a les reunions de treball per organitzar les jornades, entre ell l’ anterior regidor de Joventut Lluís Suñé,ell grup de dones de Torredembarra i els representants de cada país, GRÀCIES, en nom del regidor i meu.
I en segon lloc, la participació massiva de la gent de Torredembarra i dels de fora del nostre municipi, sense aquesta resposta la setmana intercultural no tindria sentit i ens alegrem del miler de persones que han passat entre avui i ahir per la plaça del castell interessats per conèixer millor d’altres cultures.

Escoltes, gràcies pel vostre treball educatiu, sempre hi sou!

INFORMACIÓ:

Degut a la impugnació feta per CIU de les coalicions PSC-PM, ERC-AM, ICV-EPM no se sap quan es constituiran els consells comarcals

FESTA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA 2007

És la primera vegada que visc la festa, “entre bambolines”, he de confessar que he quedat gratament sorpresa per varies qüestions, a pesar de que al 2002 vaig treballar a les comissions de carnaval del Patronat de Cultura, havia oblidat la sensació que dona a les persones que treballen voluntàriament que les coses surtin bé, des d' aquest blog animo a tothom a participar en qualsevol de les comissions de treball i opinió que existeixen en aquest patronat, i dono les gracies en nom de tots, als que ja ho fan.
Les entitats culturals i socials a Torredembarra són moltes i molt importants, ells fan que les festes siguin tradicionals i nostres, cada poble té les seves arrels i Torredembarra mai no pot perdre les seves, les opinions al carrer, són que ens hem de diversificar,o sigui més per a tothom, i jo hi estic d’acord, però hem de pensar que per construir coses noves no hem de destruir el que ja existeix i que té la nostra impremta.
Ha estat per mi, complicat explicar als mitjans de comunicació el programa de la festa del quadre, era molt intens i difícil de destacar un acte per damunt d’un altre, tots eren importants, però no m’agradaria deixar d’anomenar els diables de Torredembarra i la seva tasca; ells varen organitzar la XI mostra de balls parlats amb d’implicació de 8 colles més, he de dir que ha estat PERFECTE, la programació era diversa i molt intensa, al matí campionat de futbol 7al pavelló i bany refrescant a la piscina, entrepans, begudes i totes les atencions necessàries per que es trobessin com a casa, a la tarda la mostra a la plaça del castell, correfoc, sopar i concerts,han gestionat les barres i les coses els hi han anat molt bé, des d’aquí no puc més que desitjar que no s’aturin i que continuïn implicant-se.
Dono les gracies, al ball de diables infantils, la mulasseta i la mulassa, ball de bastons, ball de pastorets,els gegants, nans, als castellers (sé que els que van prendre mal, estan bé)als grallers,al ball de serrallonga, als sardanistes, a les rosalietes, a les persones anònimes que han estat al darrera de tot i al personal del Patronat de Cultura especialment (a les tres),al nostre anterior regidor de cultura, a les persones que han ajudat a la zona esportiva municipal, també a la Policia Local que han treballat molt per la nostra seguretat, a la súper brigada d’actes,a la Rosa i a la Montse, als mitjans de comunicació, a la nostra radio local i a la gent de dintre i fora de Torredembarra, per la seva resposta.
Totes les opinions són vàlides, però ha estat una festassa!

El consell Comarcal del Tarragonès

En els propers dies, quedarà constituït el Consell Comarcal del Tarragonès, el PSC de Torredembarra torna a tenir representació a través d’un dels seus regidors per quatre anys més.
Es tracta d’una administració, que dona serveis a les nostres comarques i a on ara possiblement i haurà un pacte purament d’esquerres. Esperem que s’implantin polítiques d’esquerra i quedin anul·lades totes aquelles que jo anomeno “les de quedar bé”, tot i que el pressupost és reduït i finalista per una comarca com la nostra, cultural, turística, dinàmica i amb molt de futur, sempre hi ha una porta oberta per aconseguir més recursos per gestionar més i millor. Desitjo que aquesta sigui la nostra bandera, ja que estem en front d’una possibilitat històrica...

La duresa de la vida! O la realitat?

No voldria pas ser pessimista, però veure la vida des de les dues bandes sempre té cosses molt positives i molt negatives.
Ens passem la vida lluitant per aconseguir bens materials, els reptes personals sovint són molt ambiciosos, deixem de banda les coses més importants, i tot per aconseguir el mòbil d’última generació, l’últim model de cotxe, o fer vacances a 15.000 km de casa nostra.
Ens fem grans i no hem fet tot el que volíem, vivíem apressuradament, però hauríem necessitat que el dia hagués tingut 48 hores, ara ja són grans i n,hi han que arriben amb plenes condicions físiques i psíquiques, i gaudeixen de petites estades relaxants a prop de casa i en companyia d’amics, els encanta ballar i practicar algun esport;

però n’hi han que són tot el contrari, no depenen d’ells mateixos si no de la bona voluntat d’altres persones, o de la seva butxaca, estan sols i alguns molt limitats, no poden anar a ballar i menys fer petites vacances ni gaudir de la vida per la qual han lluitat tant, no tenen família i si la tenen estan a “Cuba”, tenen pànic del seu destí i si t,acostes i els hi dons un cop de ma, et donen les gracies per tot.
La soledat és lletja, molt lletja...
Gracies, sor Josefina.