una parada del mercat central de Tarragona


Avui el temps…

Avui les hores se’m menjaven el temps, des de primera hora del matí ja era a Tarragona, tenia alguns compromisos, evidentment no he arribat a tots i m’han tocat “quarts de quinze” metge, papers, volia arribar a lectura del manifest, impossible!, caminar de punta a punta de la ciutat costa alguns, molts minuts i finalment a la una, cita inexcusable.

El fet és que quan vaig a Tarragona, si passo a prop del mercat, sempre que puc entro a esmorzar, al bar d’aquell senyor de Salomó i que sempre te alguna paraula amable: que noia com va per Torredembarra? I els pares?... He demanat un boníssim mini de botifarra blanca, un suc de taronja i un cafè amb llet, mentre m’esperava un senyor que seia al meu costat o jo al costat de ell, amablement a iniciat una conversa agradable i tranquil•la, així tu ets de Torredembarra? -Si senyor. Doncs jo hi vaig treballar molts anys, molts anys abans de tenir que marxar a viure en un altre lloc.
Era Castellà però havia viscut part de la seva infantesa a la Riera de Gaià, m’ha explicat quins camins utilitzava per venir a Torredembarra en bicicleta, amb qui va mig festejar, li he dit que encara vivia aquesta persona, m’ha dit també que les lletres de la PIRELLI, les va posar ell, li he explicat que ara la estant enderrocant, m’ha parlat del Paulino pare i de les persones que van venir des de Cuenca...

En fi coneixia Torredembarra més que molts de nosaltres i tenia un munt d’anècdotes, ara viu a Sant Pere i Sant Pau, no haguérem parat de parlar, finalment m’anima’t a lluitar i m’ha donat un parell de consells, ell també és Socialista.

Per elles, per nosaltres, per totes:

Per demà:

VOLER MÉS…

Voler més des de el punt de vista de més ambició per les qüestions justes, per créixer i millorar, no és cap tonteria.
Quan mentalment pensem que fan malament o simplement que el que fan és insuficient (els altres, es clar!), el més fàcil és caure en la crítica masses vegades destructiva i de passadís, és difícil que ens autoanalitzem i pugem arribar a la deducció que si no t’agrada el que hi ha, tu mateix pots fer alguna cosa per canviar-ho.
D’acord analitzem que puc fer jo per donar-hi un cop de ma?, i ja és aquí quan ens entren totes les pors i de vegades la mandra. Pensem, ara hauré de dedicar part del meu poc temps a construir per sumar i a més això de ser valent i aportar, possiblement només em donarà més mals de cap, i....
El fet és, que aquestes i d’altres pors ens continuen portant cap a la soledat i el individualisme, deixant d’omplir-nos espais personals que ens enriqueixen i ens aporten noves experiències.
Jo normalment alguna vegada que he decidit no arriscar-me i quedar-me còmodament al sofà de casa, més tard he viscut pensant que hagués passat si era donat un pas més endavant pels altres i també per mi...?
Ajuda, tots sumem!

Pressupost municipal per 2009 (Pla d’austeritat)


És en els Ajuntaments( la nostra administració més propera), a on estan transferides competències i recursos financers amb l’objectiu de descentralitzar.
Aquesta mateixa delegació de competències ens obliga constantment a plantejar-nos quines seran les apostes de futur per a les nostres poblacions, ara l’actualitat marca una reforma profunda pel que fa a les finances municipals, però que també ens ha de servir en la reeducació dels errors comesos en el passat.

-Plantejar-nos en aquests moments, quines han estat les causes que ens han portat aquí, no seria el més urgent tot i que molt necessari.
-Saber quines són les mesures urgents, les de curt termini i les de llarg termini, crec que és més efectiu.
-I que caldrà fer per apaivagar la crisis, importantissim.
Partir des d’aquesta base generalista i que més tard desenvoluparé més concretament, pot ser un bon punt de sortida, podem reconèixer no obstant que hem basat la nostra economia en els crèdits per uns i l’especulació per d’altres, que no hem tingut tots els factors en compte i que ara lamentar-nos és aturar-nos més davant les realitats.

Ara no és un bon moment perquè els partits de l’oposició conduïm mirant des de els nostres retrovisors i pensant, ja s’ho faran. Ben al contrari, tot i que haver participat en aquest procés des del començament, era facilitat la feina i les possibilitats en gran mesura. Desvincular l’aprovació de les ordenances fiscals del pressupost per el proper any és error greu, jo crec que són prou vinculants...

El fet és que devem reduir l’impacte de la crisi actuant en funció dels màxims i mínims de l’actuació municipal:

Algunes propostes concretes:

• Creació d’un fons d’una partida especial (fons de contingència social) per resoldre situacions socials greus en l’àmbit de les famílies d’un 2% del pressupost ordinari. No podem permetre l’exclusió socioeconòmica en cap del casos i hem d’estar preparats.
• Creació d’una partida més concretament per a beques de menjador i guarderia municipal, possibilitant així la inserció laboral a aquells que fins ara no tenien aquesta necessitat.
• Com també la possibilitat de cursos formatius i de reciclatge per possibilitar aquesta inserció al món laboral.
•Mesures concretes i urgents de desenvolupament econòmic i creació de nous llocs de treball.
•Fraccionament del impost de bens immobles.
•Prioritzar les actuacions en l’espai públic.
•Adoptar criteris d’estalvi en despeses com els consums, d’aigua, llum, telefonia... i bonificar als particulars que també ho facin, a banda d’estalviar implantarem el consum responsable.
Aquestes i d’altres mesures poden afavorir a pal•liar l’exclusió social i no podem oblidar que ara no podem deixar de cooperar, el gran mal son que pateixen els països poc o gens desenvolupats per la gana i la manca de recursos, no podem pagar més “el pato” de tot.

TV3 estrena la minisèrie "Serrallonga. La llegenda del bandoler"

Un dels projectes més ambiciosos de la producció audiovisual catalana recent que s'endinsa en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII.
Lladre comú o un heroi per al poble? Joan Sala i Ferrer, conegut com a "Serrallonga", és el bandoler català més famós de la història i un dels personatges més populars i enigmàtics de Catalunya. Va accedir a la categoria de mite ja en vida. En un moment en què el poble vivia esclavitzat per la fam i les estructures feudals, el bandolerisme era un dels pocs camins per escapar de la misèria.

"Serrallonga. La llegenda del bandoler clika damunt" s'endinsa en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII a través d'una història fascinant que recrea els avatars biogràfics que van convertir un pobre camperol en un heroi indomable.

Dirigida per Esteve Rovira, la minisèrie mostra Serrallonga amb la seva família, amb la seva banda i amb els nobles de l'època. El retrata en baralles, emboscades, atemptats, conspiracions i trobades amoroses apassionades.

"Jo sóc del Montseny i el bandoler, va néixer per aquelles terres. Quan era petit i el meu avi em volia renyar, em deia 'mira que vindrà el Serrallonga'. Sempre he tingut ganes de fer la història d'aquest personatge, un personatge carismàtic i cinematogràfic i a través del qual explicar una part de la història de Catalunya" ha manifestat Rovira.

"No hem volgut fer un discurs polític ni filosòfic del moment, sinó distreure a través d'un gran espectacle que explica part de la nostra història", ha afegit.Encara que arrelat a la història de Catalunya, el destí del bandoler és universal i reflecteix el procés ambigu de construcció d'un mite i la trobada entre la llegenda i la realitat. Serrallonga.

La llegenda del bandoler", s'estrena a TV3 el dijous 6 i el divendres 7 de novembre.

Tots Sants
Festa en record dels difunts, entre d’altres activitats d’aquest dia. El 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent hi passava cada dia. Aquest és un fet constatable a l'actualitat a les poblacions de muntanya.

Un altre de les característiques de la diada de Tots Sants és la Castanyada,
Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de fang.
A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts , moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.
A la majoria dels pobles de la comarca del Baix Camp, la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades (Prades, Capafonts, Vilanova de Prades...), tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.
A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada.
Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de boniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.
Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya.