divendres, de novembre 07, 2008


VOLER MÉS…

Voler més des de el punt de vista de més ambició per les qüestions justes, per créixer i millorar, no és cap tonteria.
Quan mentalment pensem que fan malament o simplement que el que fan és insuficient (els altres, es clar!), el més fàcil és caure en la crítica masses vegades destructiva i de passadís, és difícil que ens autoanalitzem i pugem arribar a la deducció que si no t’agrada el que hi ha, tu mateix pots fer alguna cosa per canviar-ho.
D’acord analitzem que puc fer jo per donar-hi un cop de ma?, i ja és aquí quan ens entren totes les pors i de vegades la mandra. Pensem, ara hauré de dedicar part del meu poc temps a construir per sumar i a més això de ser valent i aportar, possiblement només em donarà més mals de cap, i....
El fet és, que aquestes i d’altres pors ens continuen portant cap a la soledat i el individualisme, deixant d’omplir-nos espais personals que ens enriqueixen i ens aporten noves experiències.
Jo normalment alguna vegada que he decidit no arriscar-me i quedar-me còmodament al sofà de casa, més tard he viscut pensant que hagués passat si era donat un pas més endavant pels altres i també per mi...?
Ajuda, tots sumem!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Froid?, Russell, Kafka?, ara m'he perdut, de què parles?

Anònim ha dit...

El d'abans deu haver volgut dir Freud (encara que es pronuncïi Froid)

Anònim ha dit...

A veure si de veritat arrisques com dius i et mulles en les teves opinions per que en realitat no dius res.