una parada del mercat central de Tarragona


Avui el temps…

Avui les hores se’m menjaven el temps, des de primera hora del matí ja era a Tarragona, tenia alguns compromisos, evidentment no he arribat a tots i m’han tocat “quarts de quinze” metge, papers, volia arribar a lectura del manifest, impossible!, caminar de punta a punta de la ciutat costa alguns, molts minuts i finalment a la una, cita inexcusable.

El fet és que quan vaig a Tarragona, si passo a prop del mercat, sempre que puc entro a esmorzar, al bar d’aquell senyor de Salomó i que sempre te alguna paraula amable: que noia com va per Torredembarra? I els pares?... He demanat un boníssim mini de botifarra blanca, un suc de taronja i un cafè amb llet, mentre m’esperava un senyor que seia al meu costat o jo al costat de ell, amablement a iniciat una conversa agradable i tranquil•la, així tu ets de Torredembarra? -Si senyor. Doncs jo hi vaig treballar molts anys, molts anys abans de tenir que marxar a viure en un altre lloc.
Era Castellà però havia viscut part de la seva infantesa a la Riera de Gaià, m’ha explicat quins camins utilitzava per venir a Torredembarra en bicicleta, amb qui va mig festejar, li he dit que encara vivia aquesta persona, m’ha dit també que les lletres de la PIRELLI, les va posar ell, li he explicat que ara la estant enderrocant, m’ha parlat del Paulino pare i de les persones que van venir des de Cuenca...

En fi coneixia Torredembarra més que molts de nosaltres i tenia un munt d’anècdotes, ara viu a Sant Pere i Sant Pau, no haguérem parat de parlar, finalment m’anima’t a lluitar i m’ha donat un parell de consells, ell també és Socialista.