Avui unes reflexions!

Per què? Per què? Per què?:
No ho entenc i hem fa ràbia, que no ens posem a la pell de l’altre, que no veiem mai mes enllà del nostre melic, que no tingui significat la paraula company, que pensem sempre en segones intencions, que siguem deslleials, que tot el que NO fem nosaltres sigui perillós, que no ajudem, que no tinguem voluntat, que ens deixem el sentit comú a casa i sortim al carrer sense ell, que no respectem la democràcia i el dret a opinar lliurament, encara que no ho compartim, que la paraula AMISTAD ens la haguem carregat, que no juguem net i que anem per l’esquena, que mirem sempre de quin partit polític som o de quin equip de futbol, per tindre l’ excusa burda per NO AJUDAR, VALORAR, RESPECTAR, FELICITAR PER LA BONA TASCA, PER CAMINAR PLEGATS.
Estic farta, dels que es creuen d’ una rasa superior, o més llestos que ningú, per quin tipus de test deuen haver passat, que el demés no hem superat? I el test d’humanitat, el de ser bones persones? El superaríem tots?
Avui, algú m’ha tornat a donar una lliçó, del que NO faré mai, aquest comentari va per tu i gracies per fer-me cada vegada més dialogant, humil i senzilla.
I a les bones persones, gracies per ser-ho, vosaltres si que triunfeu a la vida, i aquestes bones persones que estan a prop meu, gracies per ajudar-me a tirar endavant, perquè sense vosaltres, res no tindria sentit. Ànim! Que el camí es llarg i just.