Avui Sant Jordi, una celebració molt nostra i plena de sensacions i detalls, a primera hora del mati, els llibreters i floristes de Torredembarra anaven preparant les seves paradetes, amb l’esperança, segur, de vendre il•lusions, la il•lusió de qui troba aquell llibre que es volia comprar i que avui tenia l’excusa perfecte i la il•lusió de donar o rebre una flor, en aquest cas per a mi una de les més romàntiques, la rosa. D’altres, molts, han celebrat el seu sant i d’altres, com la gent gran de la residencia Pere Badia, de que anessin els nens de l’escola Molí de Vent ha regala’ls sensacions per la vista, l’oïda i alegra’ls el cor.
D’altre banda, m’he trobat un autor de la Torre molt content de com els ciutadans de la Vila han respost davant el seu darrer treball, recordeu ?? el llibre que varem presentar el divendres passat, normal!!! Jo també estaria feliç davant tanta resposta.
Hi havia un no sé que en l’aire, que donava un caire del tot especial i jo l’he rebut amb plena sensibilitat, semblava talment com si avui hagués arribat la primavera pels carrers i per les persones. He vist cares de melangia i també de felicitat, he vist ulls que brillaven amb la transparència que només els nens de deu anys tenen i també d’enyorança del temps viscut, m’he emocionat i també m’he sentit molt estimada.
I després he baixat d’aquest fantàstic núvol i he tocat tornem-hi de peus en terra i he sentit que estava molt cansada, la vida.
Així és que aquí deixo aquesta reflexió que és molt personal i que avui per unes hores m’ha transportat al paradís de les sensacions.
Espero que hagueu passat un molt bon dia, i Visca Sant Jordi.
Ah!!! I vosaltres direu que pinta aquesta cançó, doncs per a mi molt la vaig aprendre a tocar amb la guitarra un dia com avui de fa ja....bueno moltíssim anys. Au!!! Bona nit.