El Balcó del Mediterrani és un penya-segat de 23 m de desnivell que hi ha a l'extrem de tocant a mar de la Rambla Nova de Tarragona, protegit per una bonica barana de ferro. Al davant hi ha el monument al navegant català Roger de Llúria. Des del balcó hi ha una magnífica vista sobre el mar, el divendres vaig acostar-m’hi passejant, no per tocar ferro com diuen els tarragonins, sinó més aviat per pensar.
Els actuals moments polítics a Torredembarra són prou durs i complicats i el fet és que buscava analitzar com hem arribat fins aquí i en que ens hem equivocat.
Imaginàvem que un govern en minoria era complicat i no hem tingut en compte diversos detalls molt importants, però tampoc vull deixar a banda l’esforç fet per el anterior govern d’esquerres i amb el grup d’independents. Encara recordo com si fos avui el primer dia de govern de llavors i com tots teníem aquella il•lusió a la cara que ens produïa saber que faríem? per canviar la manera de viure i per cobrir les necessitats que tant s’havien ajornat en d’altres equips de govern -al meu parer- massa conservadors. Hem corregut molt, massa potser per equipar la nostra vila, per augmentar les possibilitats de la nostra societat, per complir les falses promeses dels altres i possiblement hem caigut en la nostra pròpia trampa.
A on està la música de tot plegat, la filosofia, les idees, el plantejament de futur, doncs SI, les hem descuidat i ara reconec que em volta el pessimisme i la pena de no haver-ho fet millor.
La conclusió del passeig, o millor la cerca de solucions és del tot complicat i no encerto ha trobar quin és el remei, o potser si, però no se si serè capaç de explicar-ho, que l’escoltin i el més difícil, posar-la en marxa de forma continuada i des de on només es solucionen les cosses, des del pur convenciment.
I com diu aquell, no sé si m’explico.