Les festes i les revindicacions:
Escoltades totes les veus i en un intent modest de trobar una diagnosi, el més real possible sobre la festa major, se’m fa complicat. Cal donar-li una un tomb més.

Que la majoria trobi la seva festa, la festa que esperen, des de la música fins a quins dies farem allò o allò altre?, com ens endreçarem per sortir a plaça?, el per què dels diners per uns o els altres?, les ubicacions, els joves i els no tant, l’entorn, el so, la llum, els escenaris, la coordinació del muntatge, la implicació de les entitats, i nosaltres mateixos... reconec, que per a mi, ha estat una de les tasques més complicades.

Factors tots aquets difícils de combinar. Perquè surti bé tot, la imaginació ajuda tot i que no és miraculosa, però tampoc ho són els diners.

De vegades la desafecció no es palpa però se sent i aquesta també ha estat present. És una realitat.

Idees per a millorar la coordinació de les entitats i amb les entitats, per a proposar noves experiències tot i contant amb les que es mantenen, no és cap tonteria.
En una taula plena d’idees podríem somiar; somiar i dibuixar!

Tenim dret a somiar, a voler, a desitjar, per tant a millorar. De totes formes la comissió ho ha fet amb la millor de les intencions, escoltant i recollint la majoria de les propostes amb la il•lusió d’agradar. Potser caldrà que hi siguem tots a les comissions.

Viurem millor la festa. Millorarem la festa. I la desafecció anirà cedint davant de les ganes de gaudir. Només ens ho tenim que creure.!!!
Vica Torredembarra, visca els Torrencs!