Partint de la base, que escric des d’un punt de vista personal, avui no puc menys que qüestionar-me una sèrie de dubtes pel que fa al passat, present i futur de la política a Euskadi.

Em permeto aquesta llicencia ja que en moltes ocasions, s’han analitzat les similituds d’ambdues Comunitats, la Catalana i la Basca.
El que avui semblaria una utopia a Catalunya (un govern amb el Partit Popular) ja podem afirmar, que si serà possible a Eukadi.

Ho respecto. Però serà quasi un exercici de malabars, aquesta entesa. El PP i el Partit dels Socialistes, no comparteixen les mateixes opinions polítiques, ells diuen NO a la proposta de la nova llei sobre l’avortament del govern, NO al finançament de les comunitats autònomes, NO a les polítiques per afrontar l’actual crisi,- és més fan responsables absoluts als Socialistes i creen una elevadíssima alarma social-, No als pressupostos, No a la proposta de diàleg amb ETA i les posteriors gestions per cercar la Pau, No al nostre Estatut d’Autonomia, NO a una Espanya plural, en definitiva una llarga llista de NOS, que com a poc, fan àrdua la feina de governar un país.

Em qüestiono si el PP farà un viratge en política Nacional i si tot allò que era un NO per al President Zapatero, ara començarà a agafar un color diferent i passarà, a ser un Si incondicional.
L’experiència em demostra a crits, que per fer mals acords, més val no fer-ne cap i creieu que aquí al Tarragonès disposem d’uns quants, molts exemples.
Es dur veure com d’altres formacions polítiques gestionen de diferent manera els afers dels municipis, en contra de l’opinió de les majories, però més dur és veure com la teva formació política no té les “mans lliures” per implantar tot allò que varem prometre en el programa de govern, ja que determinades coalicions, ho faran del tot impossible.
La transparència i el compromís ferm dels polítics ha de veure’s reflectit, com la paraula donada.