Des de dintre, des de fora.

Vist des de dintre, tenen les raons, pels que tenim la responsabilitat de fer el seguiment dels que estan dintre, pensem que no, que s’ equivoquen.

Em refereixo a la política a Torredembarra. El debat és constant, l’anterior equip de govern o aquest?

Els regidors, persones tots del seu pare i la seva mare, tots ben diferents.

Avui en tertúlia mentre analitzàvem les diferències en les maneres de governar, érem sincers i parlàvem tant de les coses positives com de les negatives de tots i dibuixàvem mentalment quina, fora la fórmula màgica.

Màgica? Possiblement no existeix, però sense adonar-nos i passant de la crítica que només destrueix, de si aquestos o aquells, fèiem gimnàstica mental en positiu tots, donant idees de com pensem, que podria funcionar un govern estable.

Parlàvem també de les frustracions de NO saber treballar com un sol grup compacte, unit i solidari amb la resta, -allò de jo arribaré a on no arribis tu- amb un sol projecte i de tots alhora.

Conclusions:
De diversos tipus, hi ha qui opina que el líder d’un govern (peça fonamental) ha d’esser la persona més justa, amb gran capacitat d’esperonar, gens personalista.
Que els regidors integrants (també fonamentals), han de esser disciplinats, bons companys i com el líder, solidaris.
Que cadascun dels grups polítics han de esser els qui “castiguin” a els que vulnerin el bé comú i que mai això faci trontollar, un projecte molt més ampli i ambiciós.
Parlàvem de projectes amplis i gens provisionals, sempre amb feina a dintre del calaix per quan arribi aquella subvenció, o el moment oportú, o la imperiosa necessitat, molt en contra de la improvisació que dona peu a masses errors.

Penso que no és gens fàcil, acontentar a tothom, com tampoc estar sempre a l’alçada, que és molt difícil que molts puguem pensar igual, difícil sempre consensuar i sempre obtenir la màxima participació- el màxim de les opinions-, estar a tota hora a tot arreu, recollir sempre les màximes sensibilitats, i fer-ho de forma prou àgil, però important partir d’aquesta premissa i executius amb els acords.

El fet és, que els que formem part d’aquesta forma de sentir la política, una mica si que ens hem tornat avorrits, se’ns fa difícil desconnectar, fins i tot quan el que toca és esmorzar, som també una mica mono temàtics, i tot hi ha vegades patir més del conte i pedrer la moral, sempre remuntem el vol, i comencem, tornem-hi.
Jo de vegades em pregunto a on s’acaba la passió i comença el “masoquisme”.

Pels desencisats de la política o els polítics, dir que com en tot a la vida, no és sa generalitzar i un consell amb efectes secundaris com els medicaments, seguiu-la de prop, enganxa!