…final de la meva pròpia letargia a la blog esfera,

...torno amb diversos pensaments i diverses sensacions.
Els compromisos familiars no m’han deixat trobar el temps adequat per reflexionar amb tranquil·litat.
Ara mateix tinc el cap ple d’històries que se m’acumulen, sense que pugui jo fer res per resoldre-les, difícils d’aclarir.
Les múltiples responsabilitats, la feina, els projectes de futur col·lectius i personals, les responsabilitats establertes, la veu en off de la consciència i fins i tot, el cistell de la compra setmanal, m’han anat embolicant el cabdell de llana que ara mateix, sento que és el meu cervell.
Tinc la sensació de l’esponja, es a dir absorbeixo i absorbeixo conceptes, sense trobar l’espai de concentració per a plasmar-los, ja sigui en documents, o transformar-los en realitats.
És circumstancial, espero!
Diverses qüestions, algunes personals, les altres esportives, i polítiques com no?:



El passat dissabte dia 2 de maig, es va casar ma germana petita, Cristina, la núvia més guapa que he vist, físicament era impressionant, però no és aquesta a la bellesa a la que em refereixo, recordo la seva infantessa constantment tot i jo tenir, només 5 anys més que ella, ha estat sempre molt dolça i molt especial. Transmet constantment alegria i positivisme, és molt humana i de lo negatiu, sovint fa un acudit. És la meva gran confessora i en els mals moments, la meva mare més racional.
Ell, el seu company és sensitiu, espontani i mai duu les qüestions fins a extrems delicats, familiar i comprensiu amb ella, és el que més destacaria jo.
Una parell de paraules per descriure l’esdeveniment: emocionant i molt alegre.

En el terreny esportiu,
el meu Espanyol del ànima, directe cap a la salvació, a hores d’ara no podem demanar més, però tampoc menys, ànims.
Pel que fa al Barça, felicitats per tot, per la temporada, els aficionats, per l’entrenador, per la il·lusió renovada, ah!! i per “l’Inieste”.
Pel que fa a la F1, no sembla que Fernando Alonso, pugui millorar els seus temps i per tant lluitar per les primeres posicions, aquesta temporada, de totes formes mantindrem l’esperança.
I no puc oblidar els Campions d’Europa de Hockey patins, el Reus Deportiu, Felicitats.

Les polítiques:
El secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha constatat avui que “el Partido Popular torna a recórrer contra els interessos de Catalunya”, després de l’anunci de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, de la intenció dels populars de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d’Educació de Catalunya.
“És la música de sempre, hi tornen de manera recorrent, repetint els mateixos tics anticatalans que els inhabiliten per governar” ha afegit Zaragoza, que ha retret al PP “la fixació malaltissa contra Catalunya” que practiquen. És per això que Zaragoza ha convidat als màxims dirigents del Partido Popular a “fer quelcom més que venir i passejar-se una estona per fer creure que els catalans són la seva prioritat”. “El PP ha de retirar el recurs contra l’Estatut, ficar-se al cap que a Catalunya no hi ha cap problema amb el castellà, i deixar d’utilitzar-nos per la seva estratègia descaradament partidista”.
El secretari d’Organització dels socialistes catalans ha fet una crida a “deixar de banda aquest PP, que és el de sempre” i ha insistit en que “contra Catalunya i contra els catalans, perdent el respecte al nostre poble, no es pot governar Espanya”.

-Una verdadera llàstima que els partits Catalans, no siguin els únics que es preocupin dels afers Catalans, i que la resta del món ho respecti, encara que no ho comparteixin.
La negociació del nostre Estatut d’autonomia, mai hauria d’haver sortit dels despatxos i de les taules negociadores, per responsabilitat democràtica.
Les imposicions externes no fan més que encoratjar les revoltes dels ciutadans i fomenten la incomprensió i la manca de solidaritat i diàleg entre diferents territoris de ben a propet.
Jo sóc de filla de pares castellans, més concretament manxecs. Crec en la lluita per la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i m'hi sento al 100% d’aquí, respecto profundament la terra dels meus familiars i comprenc que podem viure en Pau, des del respecte, a veure si ens entenem ja d’una punyetera vegada i som capaços de no vendre fora de Catalunya a través d’alguns mitjans, irrealitats del poble Català i parem de provocar i de sembrar odi.

Pel que fa a la política Municipal, també molt a parlar, si no passa res el proper dimarts a les 13.30 hores, Plenari extraordinari de pressupostos que de ben segur, donaran molt que parlar, pel temps i per les formes, i pel contingut (ingressos –despesa -contenció).

Avui ja ho deixo aquí.