L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.