dimarts, de gener 31, 2012

                                                           LÍDIA


El retrobament d’un antic amic, és d’aquelles experiències, per les que val la pena donar gràcies, es clar tot depèn de per a tu, què signifiqui la paraula (la sensació) d’amistat?.

Jo parlo d’aquella que en diuen: “de coneguts en tinc un munt d’amics es poden comptar amb la mà.”

...de les de la mà, poquetes però intenses, de vegades vitalícies i d’altres silencioses i aparentment perdudes.

La cossa és que fa un any he pogut recuperar a una persona a qui estimava molt, he tornat a veure la seva filla, avui tota una dona, aquella a qui jo fa uns quants anys vaig quedar-me unes quantes hores a casa, per fer-li de cangur. Llavors no tenia experiència i miri vostè, la nena va fer de tot (no ho explicaré per por de ser escatològica) quin dia aquell, vaig passar un munt de nervis i no vaig aprendre res, ser mare era molt més que aquelles hores, això si que ho vaig aprendre, desprès.

Ni que jo no sigui la mateixa que llavors, parlo de fa un 16 anys, però la Lídia si (jo almenys la veig igual). Ens passàvem part dels dies juntes i actualment les obligacions són les que ens mantenen ocupades, tinc ganes de tornar a veure un futur molt més clar que el que ara no em permeto veure, i a poc a poc, tornar a quedar i que el meu fill, pugui gaudir de la companyia de les seves filles.

De ben segur que arribaran aquests dies, de moment una abraçada i gràcies amiga per tot.