La pre els esta tornant boixos


És difícil amb poques paraules, explicar una situació històrica, i és que avui els sentiments són estranys i durs.
Formo part del Consistori de l’ Ajuntament de Torredembarra, en nom del PSC, governem amb l’Alternativa Baix Gaià, amb Esquerra Republicana, i un grup d’ independents, entre tots sumen ,10 número màgic i còmode, les eleccions passades les va guanyar el PSC amb 4 regidors i és que a Torredembarra hi han 8 partits polítics i el número d’ habitants és menor de 20.000 i això dona per 17 regidors, si intenteu fer números us ben asseguro que ho teniu complicat!
Els tres partits d’esquerres després de les eleccions sumàvem 8 regidors i amb això no era suficient per implantar les nostres polítiques per primer cop en l’historia de la nostra població, així és que ens varem quedar a l’oposició i la resta de partits van formar el primer equip de govern:
Convergència i unió (3)
Partit Popular (1)
Grup Independent per Torredembarra (2)
Vilatans Units per Torredembarra (1)
Agrupació Democràtica Municipal (2)
Convergència venia de governar amb majories arrasants fins que en el 2003 es foten la gran castanya i només treuen 3 regidors i formen coalició amb els grups que us nomeno anteriorment, però evidentment no renuncien a les seves cadires, i així els va, el 20 d’octubre de 2004, després de 17 mesos de inestabilitat política per incompatibilitat amb la resta de grups, es queden en minoria (absoluta) i les esquerres més el Git formem el govern dels 10. Avui portem 27 mesos junts, no sempre hem estat d’acord en tot, però en favor d’aquest novell govern hem de dir, que hem sigut descaradament valents, hem fet un esforç personal la majoria de nosaltres en dedicació i no la hem cobrat, perquè així ho varem pactar i ho hem mantingut, hem cercat formules per millorar en tot lo possible, en infraestructures, millores socials de tota mena, hi han regidories que han fet el gran salt de participació ciutadana promovent les polítiques de tots, hem arriscat i hem invertit en necessitats urgents, hem obert les portes de la casa de tots (Ajuntament) a tothom, anteriorment feia olor de naftalina, i ens hem equivocat en coses i jo ho reconec, però no som el que venen de nosaltres, uns desastres, ni un privatitzadors, ni hem especulat en favor de les nostres butxaques, no tenim interessos immobiliaris, ni empreses dedicades al totxo, i ens hem emportat a casa el que oficialment tocava e inclús menys.

Així és que aquest escrit va per aquelles persones que tenen els Sants .... de polititzar una festa major de barri, crispar els nervis, i deixar anar indecències dels demés, dir mentides, cridar, i disfraçar les seves vergonyes i els seus interessos reals, a canvi d’un grapat de vots, per continuar col·locant els seus amics i compromisos per les portes falçes de tot arreu i mentre uns miren cap allà, ells van anant fent.
Les noves eleccions no hem fan gens de por, jo mai deixaré que res em modifiqui i si per això ens hem de quedar novament a la oposició i torna a triomfar el “todo vale a cambio de mis intereses” que es preparin els hi fotrem canya, des de la realitat i el bé comú.
PD: Vosaltres aneu fent que el camí és llarg i las mentiras tienen las patas muy cortas.