SÓC SOCIALISTA CATALANA, I NO VULL SER UNA ALTRE COSA.

En el decurs de la setmana, miro de trobar moments, bons moments per pensar, sóc prou impulsiva, i deu ser per això mateix, que tinc la necessitat de parar i analitzar.
Sovint, recordo converses mantingudes amb persones i que son tant ràpides que només et porten a contestar , a donar respostes, i no a valorar els per quès???

Ara que tinc un d’aquests moments, penso en unes en particular i que m’ajudaran a refermar-me en els meus propis principis. Radera una militància, una simpatia, un associacionisme , hi ha o hi hauria d’haver un fonament, unes bases, que és el que fa que les persones es moguin en pro de... i jo no l’he variat pel que fa a la meva lleialtat al PSC, un PSC, que sento com a meu propi, i el fet de veure persones dubtant de les seves raons polítiques, em desagrada. De problemes amics, sempre n’hi han, qui no els té amb el seu cap?? Qui no? Amb la seva família, amb els fills, amb algun amic, amb l’entorn, amb la llei, amb el veí del cinquè. I que, quin és el resultat de tot plegat? Continuar, continuar i no parar, intentar reflexionar, i que reflexionin, avançar, minimitzar els errors dels altres i el nostres propis (qui no s’ha equivocat mai?).
A vegades la nostra pròpia situació extrema, ens fa acostar-nos amb aquells que per nosaltres eren el “COCO” i aquí si que no hi ha tornada enredera , i senyors!!!, ja la hem cagat (amb perdó de la paraula) per tant, el que vinc a dir és, que no abandonem mai els nostres ideals, treballem des de dintre i construïm nosaltres un futur millor i des de la una òptica que mai ha de ser només nostra, ha de ser la de la majoria i la més justa.

I continuant amb la profunditat que sento avui i que m’han donat per reflexionar diverses persones, no hem puc estar de destacar un fet emotiu produït pel Sr. Felipe González a la seva estada al Palau de fires i Congressos de Tarragona i del que no opinaré, només el copio i aquí us el penjo per si algú el vol analitzar, o no; a dit coses com aquesta entre d’altres:
'El corazón lo tienen durillo, y cabeza les falta bastante', concluyó González, levantando por enésima vez el aplauso de los miles de simpatizantes socialistas. Así, reprochó al PP que diga que se procupa 'de los currantes' mientras 'se opone a que suba el salario mínimo', o que digan que 'si una mujer quiere revisarse el pecho para ver si tiene cáncer de mama, si es ecuatoriana no debe ser admitida en una clínica'.
A banda d’això, quan en Felipe, a arribat al lloc hi havien uns nois joves amb pancartes, als quals a nomenat i els ha mostrat respecte. Aquesta és la diferencia.