dijous, de maig 08, 2008
L’anima no te fotografia
Segurament tots alguna vegada hem pensat com ens agradaria tenir aquell model de cotxe o aquella casa, diners a dojo i tot de luxes, en definitiva coses materials i que estaríem disposats a sacrificar per aconseguir-ho? La família, els amics, les persones, la llei?
Possiblement cerquem en tot això, la felicitat i ens adonem de que la felicitat no passa precisament per aquí.
Els valors son el més importants, tenir la sensació de haver-ho donat tot per algú és impagable, un copet a l’esquena que et diu que vas bé no te preu, caminar pel teu poble i que algú t’aturi per xerrar un moment i mostrar-te que sent no té preu, respirar tranquil•litat, veure créixer el que tu més estimes, sentir la teva terra el teu poble i la gent amb qui convius, NO TE PREU.
Jo m’aixeco als matins amb la sensació de que un munt de coses m’esperen i que no me les vull perdre, amb lo bo i lo dolent, no vull deixar mai de tocar de peus en terra i que l’aire al passar-me per la pell em faci saber que estic viva i que em torna a donar el regal d’un dia nou. Per tenir aquestes sensacions lluito constament i de vegades amb les ungles i les dents, els que em coneixeu de prop sabeu que intento moderar les paraules, els gestos i el to, però també que amb l’injusticia , l’abús, les mentides perilloses, jo em torno boixa i no faig ni el mínim esforç per dissimular res.
Tinc l’anima fina com l’ala d’un mosquit i les llàgrimes lleugeres, els sentiment a flor de pell i darrera l’armadura sóc pur sentiment, i per a mi sempre hi hauran primer les persones i després tot el que vingui.
Alimentaré diàriament la meva anima, rodejada de les bones persones, i batallaré fins al final perquè les dolentes no puguin fer mal, avui em sento dolguda, traïda i torno a la meva trinxera personal i ja ho avanço RESISTIRÉ.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Que t'han fet avui prenda?
Piensa en lo sucedido en Birmania...........
¿A que ya no estas de tan mal rollo?
Como siempre crees que todo gira a tu alrededor. La mala leche no tienen perdón. Ni con razón ni sin ella.
En el ayuntamiento sabemos de que vas: De tuerta en el pais de los ciegos.no cuela, maja.
¿Quien me lo ha pisado?
Respecteu els blog's. Són pensaments personals exposats per a qui li facin servei. Respondre ha de ser un acte de generositat.
Respondre com anònims és un dret, no una excusa ni una formula per llençar la pedra i amagar la mà.
Haya paz, hermanos.....
Lo del Pajares, si que me tiene preocupada.
Por cierto....¿Alguien tiene noticias frescas, del susodicho?
Perdona la indiscrecion......
¿La crisis que el "Pueblo"empieza a vivir,tambien os afecta a la clase politica?
encara que ja està passat el temps i pot ser no ho llegiràs, però et vull dir que estic d'acort amb tú SUSANA, conecto amb els teus sentiments i trobo que una mica de poesia no han fet mai cap mal a ningú.
Publica un comentari a l'entrada