De joveneta, sovint analitzava que era fet jo en temps de revolta, temps de guerra a on les persones es resistien en forma de lluita per canviar una situació política que els oprimia i anul•lava la seva llibertat, no tinc una idea clara de quin hagués estat el meu destí però si el meu costat, fins fa pocs anys era debat intern i de recerca de les formes de lluita de les dones d’aquell temps.

Més tard la política municipal em dona l’oportunitat d ‘anar donant passos per l’implantació de les accions des de la normalitat i que m’ha ajudaran amb llibertat a treballar amb els valors del partit a qui represento i de qui jo només sóc un granet de sorra. Vull dir que gràcies aquelles rebel•lions i que van costar tants sacrificis, és que avui gaudim de:
Les paraules + les accions que ens mostren els camins, l’estat de dret que ens reconforta, la pluralitat, la llibertat i els principis que ens són favorables.
Per tant no reconeixeré mai com a companys/es, a les persones faltes d’aquests valors, sense lligams cap a res, i sense moral.

Si ara que gaudim de la llibertat som incapaços de ser compromesos amb les nostres idees, de quin costat del vent ens haguéssim posat llavors quan el que es jugaven era la pròpia vida i la de les seves famílies ?

Au , ja està bé!!!