Benvingut carnestoltes.

Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col•lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls.

De fa molts anys que hi participo en aquesta festa, tot s’ha de dir algun any he faltat per raons de força major, però fins i tot recordo un any,en que a última hora la mare em va proporcionar una disfressa improvisada- que era per veure’m- però jo al carrer, a ballar i riure.

Per tant enguany, i a partir de demà començo a primera hora de la tarda a gaudir de l’ambient de les disfresses de pròpia elaboració de els meus fills a l’escola, amb les seves caretes ben pintades per l’ocasió, i aquells ullets que posen quan surten al pati buscant de trobar-te i que els miris.

Ara mentre escric, penso que no sé com és que a mi de sempre m’agrada tant, ja que un any la mare (altre cop) m’havia fet una disfressa com demanaven a l’escola- tot de coses que tinguéssim a casa (ara es diu reciclat) amb un mono i sabates del pare, amb un rellotge de cartró gegantí que ella va dibuixar, un perruca gegant taronja, un corbata de colors feta d’un llençol vell i que m’arribava fins els peus, un nas vermell de plàstic i amb el coixí del llit a forma de panxa plena, m’hi va vestir. No és que jo en aquells moments tingués vergonya- que sí- és que no em trobava gaire bé, i li ho vaig dir, resposta de la mare:
-doncs avui no pots faltar!
I jo cap a escola amb algun medicament infantil, perquè començava a tenir dècimes de febre.
A les 5 de la tarda, i quan per fi tornàvem cap a casa, jo semblava que havia caigut en un camp d’ortigues i tenia 39.5 de febre.
I és que noi, ja deia jo al mati que no em trobava bé, tenia la varicel•la.
En fi, feliç carnestoltes a totes i tots.