No hi ha...

L’acord de que tots els dijous tercers de mes, és celebrarà el plenari de L’Ajuntament de Torredembarra, en aquesta ocasió no serà possible.
Les raons? Oficialment ni idea, pel que se sent- la raó del passadís-, és que aquest dijous, és dijous gras.
Podríem, o no, estar d’acord amb aquesta decisió, però malauradament –tornem-hi- no ha estat comunicat al PSC, el canvi.
No seria una qüestió transcendental , si no tinguéssim en compte que ve sent la practica habitual de la nova forma de govern, que a hores d’ara continuem sense debatre el pressupost per el ja iniciat any 2009, que no tenim ni una comissió de treball i debat de pràcticament res, i que sembla que sotsobren.
El que si podria dir que detecto, és un Alcalde en plena catarsi, és a dir interiorista, el pots trobar hores i hores al seu despatx, mirant i llegint i amb un fort sentiment de responsabilitat.
Però tantu! Un govern format per diferents grups polítics, format a la vegada per “distintes” persones, necessita un patró, solidari, democràtic, moderador, i sobre tot que els faci compartir idees i els engresqui a treballar i somiar en la Torredembarra present i de futur.
Fa pocs mesos del canvi de govern i per a Torredembarra una nova oportunitat, gent nova -excepte alguns- i noves idees, jo diria que en alguns noves il•lusions, però ja veiem que no és suficient.
La complexitat de la política a Torredembarra es torna a posar de manifest, he conegut tres Alcaldes diferents i podria dir que a tots tres els he vist patir, també gaudir quan aconseguien coses positives pel bé general, però crec que mai cap dels tres esperava la resolució definitiva dels seus mandats i els entrebancs del camí.

Les qüestions diàries que afecten a més de 15.000 habitants era segurament per ells un dels reptes més importants a la seva vida i no els mancava la il•lusió, però ja veieu que no ni ha prou. Torredembarra continua donant una visió general d’improvisació possiblement provocada per la No durabilitat dels seus governs.

M’agradaria pensar que la responsabilitat de la gestió de tothom és al màxim nivell, i que darrera només del treball, hi ha la recompensa del fruit.
Això també ho aplico per mi.