Bones a tothom!, desprès d’uns dies d’atur físic que no mental, es confirma el que sempre penso, que ha pesar de tot, la vida continua (per sort).
No puc dir que estic al 100%, tot i que em trobo molt bé.
He passat, per penúltim cop per quiròfan, més de forma preventiva i perquè sóc molt obedient als consells mèdics, que per presencia de malaltia, per tant a tots gràcies per la vostra preocupació.

D’altre banda,

avui, experimento novament quanta passió li poso a la política, i és que de fet mai he sabut separar aquests dos sentiments.
Possiblement em resta en professionalitat? Possiblement.
Però noi! Malauradament o no, a mi m’agrada sentir el que faig, vol dir això que sempre dic el que penso?, doncs no sempre, tot i parlar sovint, hi ha coses que vaig aprenent a reservar-me.
A on mai no callaria? Davant la manca de seny i davant el que considero injust.
Per tant avui, valoro personalment negatiu el plenari extraordinari urgent, per diferents motius, però el més important: és en com s’han interpretat els informes dels tècnics, no puc coincidir en cap dels casos.
Si un tècnic donés consells, comprenc que cadascun agafaria la drecera que més li convingués, però no és el cas, no són consells són dictàmens, és a dir no es poden passar per alt.
No comprenc, que ens fa assolir compromisos que ens poden reportar riscos innecessaris.
Repeteixo, que desitjo el millor per els i les Torrenques i no vull tenir la raó, si això li ha de costar ni un cèntim de més a les seves butxaques.
Sort! que tots la necessitem una mica per a tot plegat.