Comença per a nosaltres una nova etapa, les vacances del nostres fills ens condicionen les obligacions laborals i torne-m’hi, apliquem la imaginació!!!.
Voldríem poder com ells (els fills) fer un parell de mesos de lleure, però serà prou complicat, no ho aguanten les nostres economies ni possiblement, no ho aguantaria l’economia del nostre país.
Per tant no queda altre remei que tirar de les famílies, les colònies, estades esportives, o pels menys afortunats, les acadèmies de repàs.
Però no tan sols les solucions tranquil·litzadores ens volten el cap pel que fa al període estival, a més aquesta setmana haurem de pagar els llibres pel proper curs, fer una provisió de despesa pels quinze dies del més d’agost( tot i que anem al poble dels pares, que allà tampoc ho regalen), pensar que al setembre haurem de comprar el material escolar i també pagar alguna de les alternatives per ells, fins que no arribi aquesta quinzena del mes d’agost.

En definitiva, una ma de números que no quadren mai tot i contant amb la paga doble, qui la tingui.

A tot lo abans exposat hem d’afegir que, com que la psique no para de treballar, tenim sempre l’ombra de la preocupació, pensant si els nostres fills són prou feliços amb el ritme de vida dels pares i si les coses materials substitueixen a les sentimentals. Sabem es clar, que No, però a veure qui és el guapo que s’abaixa i comença a dir-los-hi que NO.

Ep, a fer “números de màgia” i a passar un bon estiu, tots ens ho mereixem.