Michael Joseph Jackson

La darrera noticia que hem tingut de ell, és per a molts la més trista, la seva mort.
Jo m’estimo més pensar en el primer cop que el vaig escoltar, any 1.982 amb la cinta dintre un radiocasset dolby per poder gravar (anda! que no piratejàvem abans, tampoc), lloc: Aranda de Duero (Burgos) un estiu de vacances a casa dels meus oncles paterns i amb el meus cosins més grans que nosaltres.
Llavors als matins després d’esmorzar mon cosí Guillermo ens delitava amb l’últim de l’últim que s’escoltava a Madrid, Barón Rojo (este mundo es un campo de concentración...) i cosetes d’aquest estil, però també amb l’àlbum THRILLER, no sé quants cops ens el deuria posar? Ens encantava a tots, i tots intentàvem ballar com aquells monstres.
Recordo moments i persones de llavors, crec que va ser el primer estiu que hem vaig fixar amb un noi, amb el que em vaig estar escrivint tot el hivern (abans es portaven aquestes coses) es deia Benjamín. Recordo que tenia una bicicleta de carretera (li dèiem així, que no sé si és correcte) i ell “venga” a donar-nos voltes per allí (era un Sant) i naltres unes pesades.

El cas és que m’encantava el vídeo d’aquella nova estrella Americana i les seves cançons, la seva forma de ballar tan hiperactiva, però tan moderna i exacta.
El seu looc tan perfectament exacte a el que volia representar no eren lo habitual en aquells anys, i ara jo prefereixo No pensar en totes les modificacions artificials que es va provocar més tard. Ell ja era perfecte abans, després...no sé que li va passar després.
Un record per aquells moments tan genials que ens vares donar.