La Mola (317m)
El cim de la Mola està situat a l’est del Tarragonès i és fronterer amb la veïna comarca del Baix Penedès. Com el nom indica, el cim és planer en la seva part superior.

El Tarragonès és una comarca de relleus suaus; aquest fet marca la manca de cims, i per tant resta oblidada per molts muntanyencs. Per altra banda ens permet gaudir de les seves magnífiques platges i del seu patrimoni cultural.
El proper diumenge dia 28 de setembre a les 8.30 hem quedat davant de l’emissora de radio municipal amb els cotxes per anar fina a la Pobla de Montornès i començar des de allí el que serà la nostra primera sortida a caminar, en acabar havíem pensat anar a dinar al “Rafal” aproximadament a les 13.45h. T’apuntes?? Vine!!!Ja som 17.
Necessitats: Roba còmoda, aigua, xocolata , avellanes i ganes de caminar una estona…

19 Anys celebrant la Festa de la Rosa

A la pineda de Gavà avui ens hem trobat milers de persones de tota Catalunya, militants i simpatitzants amb una sola idea, la de trobar-nos i trobar-los.
-Trobar-nos amb l’única intenció de passar un dia distes amb els nostres, els del nostre municipi però també de municipis propers i compartir.
Compartir el dinar, truites de patata amb i sense ceba, croquetes, samfaina, aperitius diversos, cafès, licors i postres. Compartir xerrades i experiències viscudes.

-I trobar-los, hem pogut escoltar la nostra Ministra Carme Chacón; el nostre Alcalde de Barcelona ,Jordi Hereu; i el nostre President de Catalunya en José Montilla. Tots tres han parlat de MÉS per a Catalunya, més finançament, compliment de les lleis, d’acords, d’anar tots a una de debò(unitat Catalana) i de NO tornar a cometre errors del passat, paraules amb molt de rere fons i que signifiquen molt si, de manera seriosa les posem en marxa.

És veritat que sinó anem tots a una, NO SUMEM més aviat RESTEM i molt, ara és un molt bon moment per deixar de banda els personalismes i els partidismes d’alguns si és que sincerament tots apostem pels Catalans i les Catalanes i els seus drets.

El dret a la sanitat pública en optimes condiciones, el dret a la millor educació, el dret a les ajudes a les persones dependents, el dret a millors pensions mínimes (que no ho siguin tant mínimes) el dret a la vivenda... tots aquests drets i d’altres no seran el que necessitem si Catalunya no inverteix més en Catalunya.
Per tant continuarem esperant els propers dies i somiarem que, Catalunya també pot!!!

Un gran llibre:

...els nens d'avui dia creuen que passar nou anys a l'escola, arribar a la vellesa i tenir pensions de viduïtat, el vot femení i senyores amb faldilla curta al Parlament són coses que formen part de l'ordre natural i que sempre han estat així i que sempre ho seran; pero les seves besàvies haurien dit que qualsevol que els vingués a explicar que aquestes coses arribarien algun dia estava boig.

I "LOS GIRASOLES CIEGOS" ha de ser la propera!!!

La pel•lícula fantàstica no fa gaire que s’ha estrenat aquesta i ja em pregunto, per quan la segona part?, és el que vaig sentir, ganes de continuar veient i escoltant part d’aquella historia…

El PSC a Torredembarra, i ella:

Avui a les 20 hores a la sala de plens del nostre municipi, a banda dels punts del ordre del dia -molts per cert – la nostra companya Feli, prendrà possessió de l’acte de regidora.
Recordo la nit de les eleccions municipal, quan varem saber que a manca de poc més de trenta vots, ella no obtindria l’acta de regidora del PSC.
Doncs bé, avui i per les circumstancies que ja tots coneixem, ella si farà realitat el somni, un somni que segurament no és personal, sinó més aviat comú, el somni de donar als i les torrenques TOT i que farà la millor de les tasques en favor dels drets de la majoria.
Al contrari que amb la nostra “EX-“ i en favor del nostre nou present i la nostra nova esperança, m’agradaria mullar-me i escriure unes paraules que sé que quedaran per sempre i que mai podré negar que les he dites o millor dit, que les he escrit.

A mi particularment ella, (FELI) em retorna el pensament de que la vida ens torna a donar una nova oportunitat, l’oportunitat de tornar a començar. Tornar als nostres orígens, al 2003 i consensuar juntament amb la nostra agrupació quines seran les decisions a prendre en els propers mesos, des de el consens, la tolerància i possiblement des de, el tancar boca i obrir orelles en moltes ocasions.
Ella és una persona optimista, molt alegre i a la vegada patidora. El fer les coses bé, sé positivament que la té molt amoïnada, ens ho fa veure constantment i no s’amaga. Sincera i senzilla i amb moltes ganes d’aprendre i poques d’equivocar-se. És persona compromesa amb el partit de fa ja uns anys, quan se la necessitat sempre hi era i de vegades l’hi ha tocat assumir papers que possiblement han fet que fes un esforç personal i la seva resposta sempre ha estat: cap problema!
Crec que representarà la nostra família amb honestedat, amb sinceritat i representarà a la perfecció els nostres valors, fins ara no ha parat de demostrar-ho i a mi no em queda més que, posar-me al seu costat e intentar que les meves experiències més negatives no interfereixin i que ella pugui descobrir un nou món que si alguna cosa dona és, un munt d’experiències que t’ajudaran a formar-te a la vida política i personal.
Per tant Feli et desitjo un bon viatge i que gaudeixis del què alguna vegada vares somiar que podria ser.
Reconec també com tu molt bé dius, que has estat al PSC a les dures i a les madures.

En l’ús abusiu de la placa
Avui he anat a buscar els meus dos fills i la meva neboda a la sortida d’escola, en Guillem portava la llista de material que havíem de comprar per demà, fins aquí tot correcte, però quan tornava per deixar-lo a música he recordat que l’hi feia falta la llibreta de pentagrames, així és que ens dirigíem cap a la papereria que fa cantonada amb el carrer filadors, tot just quan anava ha passar el pas de vianants per aparcar el cotxe, dos matrimonis amb els seus gossos m’han passat per darrera del cotxe mentre jo posava primera per passar, obviant que tenien un pas de vianants una mica més amunt.
El fet és que un dels gossos se m’ha tirat damunt del cotxe i un dels Senyors (per anomenar-lo d’alguna forma) s’ha posat a increpar-nos molt durament i a picar-nos el cotxe.
Han vist el cotxe de la nostra policia local i ens ha obligat a aturar-nos a tots xisclant-nos i fent gestos amb el braç de manera molt impositiva, és a dir ens ho ha ordenat . Hem aparcat i el “susodicho” s’ha tret una placa de la butxaca de la seva “vermuda” i ens ha indicat que era militar.
Jo li he dit que ell en aquells moments estava de passeig i que anava vestit amb pantalons i sabates de platja i que, que jo veiés no estava exercint i a mès exercint de què un militar? que em deixés en pau i que continués. La seva resposta ha estat, que ell exercia les 24 hores del dia, ehhh!!!!????
Doncs no, ell no ens ha deixat tranquils, i l’hi ha demanat a la policia que em volia denunciar, per a mi fent un abús clar del seu càrrec i m’ha posat un denuncia personal pels cinturons.
És una verdadera llàstima que personatges com aquests vulguin anar endarrere i tornar-nos a acollonir, com quan no quedava més remei que callar si volies respirar.
Estic sincerament indignada i convençuda que aquests” personajillos” l’únic que tenen és” locura” permanent.
Com li he dit amb ell sense cridar i sense faltar, en aquesta vida trobaran tot el que faran, en aquest cas maldat.
Els meus nens tot i sent petits no s’ho podrien creure i menys la gent que passava pel carrer, i ara una hora després continuo escoltant: mama que li passava aquell “Señor” que et cridava tant.
Seria qüestió de que s’ho fessin mirar, estem en temps de pau, gràcies a deu, però pel que es veu hi han qui enyoren d’altres temps, la foscor, la por, la mala llet...
I que per aquestes malalties hi han professionals del tot preparats, altre cosa és que hi hagi gent que no tinguin cap tipus de remei.
Ja ni ha prou!!!

Avui hem pogut ser còmplices de la posada en marxa, del curs escolar a Maspujols (Reus) aquest nou” CEIP Maspujols” de ben segur cobrirà les necessitat bàsiques d’aquesta població, necessitats que ja es cobrien anys enredera, jo mateixa recordo haver jugat al pati de l’escola els estius que passava quan només tenia vuit anys.
Avui, uns quant anys(molts) després, observo amb il·lusió que els nens/es no hauran de viatjar al poble més proper per aprendre i formar-se i que a l’hora del pati i a la sortida i entrada d’escola, aquest poble podrà escoltar els xiscles i el batibull dels seus infants que copsats per l’alegria de l’emoció contribuiran molt especialment a fer un poble més VIU!

EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
Per al nou curs que comença, Educació crea 37 nous centres. A banda, amb el nou curs escolar entraran en funcionament 65 nous edificis escolars i 43 edificis més en els quals s'hi han fet grans ampliacions i rehabilitacions on s'escolaritzaran més de 23.000 alumnes. En 600 centres més s'hi ha fet obres de reforma i millora. La inversió global per aquestes obres ha estat de 417 milions d'euros, la qual cosa suposa la segona inversió més important dels últims 10 anys.

INVERTIR EN SERVEIS A CATALUNYA, ÉS APOSTAR PEL BEN ESTAR DEL NOSTRE PAÍS PETIT.

LA DIADA, la polèmica, la política.

Ahir la nostra festa Nacional, el dia perfecte per aturar-se uns instants i pensar. Pensar com hem arribat a la nostra forma de vida actual, pensar molt especialment en ells, els lluitadors, els soferts, aquells que van donar-ho tot per nosaltres a Torredembarra i a la resta del país.
Així és que em vaig llevar jo, amb aquest pensament al cap. Sabia per la fulla de protocol que l’acte de l’ofrena floral, s’havia eliminat enguany i els tres partits d’esquerra el dimecres passat varem decidir mantenir-lo per ideologia, que vols? Algunes coses ens diferencien per això tots pertanyem a partits diferents.
Era un dia prou important, si saps on ets es clar! Com per haver-nos posat tots d’acord, l’ofrena no anul·lava ni era incompatible amb el que venia desprès, però No, dividits.
Per a mi ha estat dur veure com en el primer acte, en que aquest nou govern no viu de rentes sinó que el decideixen i el preparem ells, ja passen de tot i de tothom, espero que no vingui sent la tònica habitual, més aviat espero no tindre jo que parlar de prepotències, com se’ns acusava a nosaltres.
També espero que no sigui veritat el que em deien una vegada feta l’ofrena, de que havien donat ordres de NO donar-nos la clau de la Torre de la Vila, recordo que és un bé públic i que hi tenim dret, però vaja segur que era un rumor...

El manifest:

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1.714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya

El 1.979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori.

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets.

Volem compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.
La solidaritat d’entre pobles ha d’existir, i de fet Catalunya històricament ha estat un poble solidari, però la solidaritat no potser obligatòria, la solidaritat ha de ser quan hi han suficients recursos. Catalunya avui viu una època de clara recessió econòmica, fent que els ingressos siguin inferiors als que necessita per garantir els serveis bàsics, sobretot en les polítiques dirigides als més desfavorits, cal recordar al món que ha Catalunya arribar a final de mes es cada cop més difícil.
Aquest 11 de setembre ha de servir per no perdre la nostra memòria col·lectiva, aviat farà 300 anys que el nostre país va ser ocupat militarment, abolint les nostres lleis i prohibint la nostra llengua. Catalunya es, i a de continuar sent, un referent al món com a model de convivència, un país que la seva gent té orígens ben diferents, amb les seves cultures i llengües. Una convivència que ens ha d’ajudar a construir la Catalunya del futur, junts, buscant el benestar de les dones i homes que vivim.
Avui també volem manifestar el nostre rebuig a l’Ajuntament de Torredembarra, per haver eliminat l’acte de l’ofrena floral. Els aquí presents entenem que l’ofrena és un acte de reconeixement a tots el homes i dones que en el seu moment van donar la seva vida, o van ser represaliats per assolir la llibertat del nostre poble.
Per acabar un poema de Frederic Rahola i Trèmols

LA LLENGUA TROSSEJADA

Amb un escamot de tropa
n’és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.

Vells i nois per nostra terra,
lluiten valents molt temps fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren de cantar.

La cançó no l’entén gaire,
no l’entén el capità:
nerò li escou la tornada
que fins el fa tramudar.

No puc més- diu al corneta-
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.

Les dones senten la crida
i se’n posen a cantar
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una probre dona
que , estranyada se’l mirà.

La dona s’atura i canta,
canta àrdida en català
bufetada que li’n dóna
no li fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar:
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.

Allavors li clou els llavis,
posant-li a sobre la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català.

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més no podrà cantar.

El fill que du en ses entranyes
la que ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.
Frederic Rahola i Trèmols

11 de setembre a Catalunya
Avui a les 18 h a la Torre de la Vila, ERC,ABG i PSC faran l’ofrena floral en celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Fins ara, era el que s’acordava per tots els partits polítics i es pactava quin i qui llegiria el manifest.
Enguany per primer cop el nou Ajuntament decideix canviar-ho tot i fer-ho a l’entrada del castell sense consensuar-ho amb la resta de les forces polítiques. Nosaltres pensem mantenir els actes com en anys anteriors i us esperem.
La manca de diàleg creieu que és una llàstima, hauríem de recuperar aquesta eina tant valuosa per poder treballar tots plegats.
Visca Catalunya, els Catalans i els seus drets!

Avui ja tinc 36
No estarem tots, alguns perquè esteu lluny i d’altres per diferents motius, el dia 2 de setembre vaig rebre el millor dels regals i es diu Abril, la filla de la meva germana mitjana, és com la seva mare, rosseta molt blanqueta de pell i respirava vida, em vaig emocionar molt i tenir-la entre els meus braços, va augmentar les meves ganes de tot fins i tot les de tornar a ser mare per uns instants.
El seu pare en Marcel, era tot un expert a pesar de ser primerenc, l’emoció que li produïa la seva filla el feia moure’s amb serenitat i projectava seguretat, les paraules cap a nosaltres dolses i aquella cara de no haver dormit gaire aquella nit el delatava, però ell amb un somriure d’orella a orella.
Ja parlaven de en un futur immediat donar-li un germà a la seva filla, deien –no volem que estigui sola-.
Els vaig veure una mica “agobiats” per tant nosaltres varem marxar, perquè els tres poguessin descansar, he de confessar que m’hagués emportat la nena cap a casa, però sé que tindré molts anys per disfrutar-la i veuré com els meus fills la cuiden a “tope”, ja ho fan ara amb la Lucia i ara tenen una nova responsabilitat.
La vida els dona l’oportunitat de viure, gaudir, experimentar, créixer i cercar el seu destí, també de patir i de lluitar, però si ens demanessin a tots si tornaríem a néixer possiblement la majoria diríem que SI.
Viure val molt la pena.

Les festes i les revindicacions:
Escoltades totes les veus i en un intent modest de trobar una diagnosi, el més real possible sobre la festa major, se’m fa complicat. Cal donar-li una un tomb més.

Que la majoria trobi la seva festa, la festa que esperen, des de la música fins a quins dies farem allò o allò altre?, com ens endreçarem per sortir a plaça?, el per què dels diners per uns o els altres?, les ubicacions, els joves i els no tant, l’entorn, el so, la llum, els escenaris, la coordinació del muntatge, la implicació de les entitats, i nosaltres mateixos... reconec, que per a mi, ha estat una de les tasques més complicades.

Factors tots aquets difícils de combinar. Perquè surti bé tot, la imaginació ajuda tot i que no és miraculosa, però tampoc ho són els diners.

De vegades la desafecció no es palpa però se sent i aquesta també ha estat present. És una realitat.

Idees per a millorar la coordinació de les entitats i amb les entitats, per a proposar noves experiències tot i contant amb les que es mantenen, no és cap tonteria.
En una taula plena d’idees podríem somiar; somiar i dibuixar!

Tenim dret a somiar, a voler, a desitjar, per tant a millorar. De totes formes la comissió ho ha fet amb la millor de les intencions, escoltant i recollint la majoria de les propostes amb la il•lusió d’agradar. Potser caldrà que hi siguem tots a les comissions.

Viurem millor la festa. Millorarem la festa. I la desafecció anirà cedint davant de les ganes de gaudir. Només ens ho tenim que creure.!!!
Vica Torredembarra, visca els Torrencs!

La lletra d'aquesta cançó:

Era jove, era berguedà,

estava a punt de fer vint-i-tres anys,

s´acostava Corpus,

se li veia en els ulls encesos comespurnes de Patum.

Mig poble deia que era un bon sagal,

l´altre mig que era un bordegàs,

i la noia que estimava no li fotia ni cas.

Dimecres de Patum vam quedar a la barana però no s´hi va presentar,

en un revolt, amb el seu cotxe vell va deixar la pell.

Des d´un racó sentia els gegants,

la música acompanyava unes llàgrimes galtes avall

quan vaig tornar a la plaça.

Potser va ser la màgia de la Patum,

o la barreja de la cervesa,

però aquell fet per a mi no va ser pas una sorpresa.

Em va semblar veure´l arribar amb el barret i el mocador nusat,

em va dir que Sant Pere té per costum deixar als berguedans fer un darrer salt de Patum.

Amb una mirada de complicitat i un somriure com tenia ell sol,

de bracet agafats vam saltar l´últim Tirabol.

M'han fet arribar:
"El poder del ahora" de Eckhart Tolle.
(...) Si no deseas crear más dolor para ti mismo ni para los demás, si no quieres añadir más dolor al residuo del pasado que aún vive en ti, no crees más tiempo, o crea el imprescindible para gestionar los aspectos prácticos de la vida. ¿Cómo dejar de crear tiempo? Date cuenta inequívocamente de que el momento presente es lo único que tienes. Haz del ahora el centro fundamental de tu vida. si antes vivías en el tiempo y hacías breves visitas al ahora , establece tu residencia habitual en el AHORA y haz breves visitas al pasado y al futuro cuando tengas que resolver los asuntos prácticos de tu vida. Di siempre "sí" al momento presente. ¿Que podría ser más fútil, más necio, que crear una resistencia interna a algo que ya es? ¿que podría ser más demente que oponerse a la vida misma, que es ahora y siempre ahora? Ríndete a lo que es. Di "sí" a la vida y observa cómo la vida empieza repentinamente a funcionar a favor tuyo en lugar de ir contra ti.


El momento presente a veces es desagradable, inaceptable u horrible.
Es como es. Observa como tu mente le pone una etiqueta y como ese proceso de etiquetar, ese continuo juicio, crea dolor e infelicidad. Observando la mecánica de la mente sales fuera de tus patrones de resistencia y entonces puedes permitir que el momento presente sea. Esto te permitirá sentirte eternamente libre de las condiciones externas, probar el estado de verdadera paz interna. Observa qué ocurre, y actúa si es posible y necesario.

Acepta; y después actúa. Acepta cualquier cosa que tenga el momento presente como si la hubieras elegido. Trabaja siempre a favor del momento, no contra él. Haza del presente tu amigo y aliado, no tu enemigo. Esto transformará milagrosamente tu vida. (...)

El Belda i el conjunt badabadoc, van tocar ahir: sóc de l'oest, la vall del riu vermell, el setè cel, s'ha acabat, al vent, país petit, sóc pardal, boig per tu i aquesta que tinguem sort.

Els actes d’aquest cap de setmana, no ens els podem perdre:

Ahir va començar la festa major a la nostra Vila, i mai hagués pensant que estaria tant plena de detalls.
Retrobar-me amb els de sempre i amb d’altres a qui feia temps que no veia, despertava novament, tots els meus sentits.
Xavier, agraeixo la teva familiaritat a l’hora de dinar i el teu esperit positiu i t’he esperem vestit de casteller, ja saps que desprès hi haurà premi (la barbekiu) Joan espero que el sopar et sortís rodó.
Més tard a les 8.15 plenari extraordinari al Consell Comarcal, fet que no em va deixar escoltar en directe el pregó d’inici de la Festa major, però t’agraeixo el recordatori Carles.
A tu Montse (Creixell) gràcies per la companyia, com sempre no falles a Torredembarra i pel teu somriure a pesar de tot.
I als companys de plaça i amb qui vaig brindar en honor a les festes, ens continuarem trobant aquestos dies.
Mireu qui ens va fer ballar!!! i cantar!!!!

LA MÀXIMA DE LA TEVA VIDA:

A la vida tots tenim un màxima, cadascun la seva, a la meva és en ensopegar i aixecar-me i tornar a ensopegar i tornar a aixecar-me si puc, de vegades em costa més i d’altres no tant, el proper dia 7 de setembre faig 36 anys i canviar canviar...!!, no sé si ho fet gaire, és veritat que vas aprenent a cop d’estaca, però essencialment podria dir que sóc la mateixa de sempre, de vegades bleda, d’altres innocent, d’altres prou mal pensada (segurament quant no toca) el que sí he après és a treure ferro a determinades situacions a la vida i a evitar mals majors, ep! No sempre.
El que vull dir, és que en certes ocasions alguna persona a qui li he explicat quin era el meu mal i que podia analitzar més fredament la qüestió, m’ha fet voltar el pensament i m’ha fet passar en un instant del negativisme a la positivitat,t del com i del per què de tot plegat. És un premi! Ajuda a tirar endavant i en determinades ocasions no saps prou bé com paga’ls-hi.

A la meva germana amb molt de carinyo pel consell d’avui i per entendre’m tot aquest temps.

DIR: jo faria o faré…

Quan estem de l’altre banda somiar és molt bonic, però a vegades la realitat de la responsabilitat et marca la prioritat del dia a dia.
Jo sóc d’aquelles persones a qui no li agrada parlar sense que hi hagi la filosofia marcada –és a dir el que varem dir a la gent que faríem- de qui som, i trobar la seva viabilitat.
També m’agrada que la vida em sorprengui positivament i possiblement per això no dono mai un NO per resposta, sense intentar com a mínim esgotar totes les vies per a trobar les possibles solucions.
M’agrada trencar amb posicionaments estancs, per allò de que és de “tota la vida” i que la COSTUM ja s’ha tornat NORMA, sempre respectant les tradicions.
M’agrada dir i que em diguin la VERITAT sense disfressar.
La valentia, la lluita per la justícia, aturar-me i pensar i auto censurar-me.
Avui ja sento per la radio que no totes les propostes es faran realitat d’aquest nou equip de govern, algunes per manca de valentia, d’altres injustificadament.
Pel que fa a mi teniu els cent dies, això no vol dir: silenci absolut.

Aquest és el saluda del programa de festa major que ha estat esborrat del mapa! Gràcies.

A les acaballes del mes d'agost i començament de setembre, esdevé la festa major de Torredembarra, la nostra festa gran i que és motiu d'orgull i de trobada per els i les torrenques.

Són també dies, en que a la nostra vila rebem la visita de persones dels pobles veïns per gaudir plegats de la nostra oferta cultural i de lleure, per tant dies que tots aprofitarem per a compartir i conviure amb l'anim de sumar experiències i donar a conèixer la nostra cultura més tradicional equilibradament entre el passat i el futur, festes molt integradores a on mostrem la nostra essencia més sólida.

La comissió de festa major esdevé l'organ de participació ciutadana fonamental per a desenvolupar la tasca d'encaminar any darrera any tota l'agenda d'actes que és produiran els propers dies, ens regalen el seu temps durant mesos amb la millor de les intencions, per tant no puc obviar el meu sincer agraïment cap a tots ells.

Voldria acabar, amb un text de Mercè Rodoreda i la seva Plaça del diamant aprofitant que aquest és el centenari del seu naixement:

...i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la veu li passés per damunt de la música,¡no seguis que est rebregaràs!I davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta d'aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?

Un desig: Bona festa Major 2008.

Les vacances en família estan molt bé, però no es pot negar que arribar i entrar a Torredembarra, sempre em donar plaer.

(ma mare)

Varem planejar, estar tranquils i així ha estat- malgrat el petit incident del vehicle-, la meva mare ens ha fet els menjars casolans als que estem acostumats, i que no per això deixem de assaborir.
El meu pare, com no? va prendre productes Catalans –tomàquets del pagès, botifarra, secallona, culanes.
D’allà del forn d’en” Calillo”, el pa, del d’abans.
Hores per estar a la fresca,- es a dir quan marxava el sol- i a dormir, tapadet amb el cobra llit, caminar per les mantes d’olivers, i anar fins el “chorro”, ha estat relaxant i senties com era viure en pau.
La canalla de tot arreu, Madrid, Córdoba, Tarragona, Torredembarra, Alacant... es retrobaven després d’un any i s’ajuntaven cada nit a la plaça de davant de casa, l’aldarull pare!: bicis, jocs de pillar, amagatall, i d’algun més modern no gaire recomanable i que varem haver d’aturar, us sona “la polsera”?? Jo no en tenia ni idea. (jo)

A l’entrada del poble hi ha un cartell prou gran que diu: “PROHIBIDA LA VENTA AMBULANTE”, doncs com a cinc furgonetes diàries venent fruita, peix, formatges, roba, espardenyes...més o menys com aquí, les trucades que rebem per vendre’ns tot tipus de serveis de telefonia, assegurances,

col·leccions,etc...
El dia, és prou curt, t’aixeques tard, i la tarda nit prou llarga, a les dotze de la nit allí, encara és aviat per anar a dormir.
Les festes del poble del costat, a la plaça més gran on l’aforament màxim eren 100 persones, una tarima per un trio musical, ara això si, tothom de les contornades allí i balla que ballaràs, les llums bombetes de colors d’aquelles... i l’ambient molt sa. Ei!!! que el joc de l’escombra encara és viu! Molt divertit.

(ma neboda)


L’anècdota: aquesta vegada la protagonitza, el meu company en Lluís Suñè, he de dir que no han parat de preguntar-me per ell, (però jo t’he deixat molt bé) en fi només he explicat la realitat de com és políticament i que defensa. Ells m’explicaven les seves avantatges en matèria de subvencions, llibres escolars, menjadors, transport, carreteres. Dies plens de detalls, gràcies.

LA NOSTRA PETITA HISTORIA:

Sempre que viatjo cap a la Manxa, podria dir que alguna de nova e inesperada situació trobaré, i com no ? aquesta vegada no podia ser una excepció.


Ja veieu arribar i moldre:

El meu fill petit, en Marc que se les empesca totes ho volia solucionar, ja podreu veure com... impossible!!!:



-Fill, millor esperar la grua, i:



Nos dieron la una, las dos i las tres...

i nos encontró la luna:








I 180 euros, i roda nova.

UNES MINI VACANÇES:

A prop dels meus, necessàries per agafar distancies, i acostar d’altres, els consells d’una mare, els petons dels meus fills, les paraules del meu pare, la calor de Castilla la Manxa (40 graus!!!!) i el fresquet de la nit, em distrauran.
Tinc el cap ple de plans i de futur, prenc la llibreta per anotar els més importants, dos llibres començats de fa ja temps i que espero acabar, una bossa amb la roba necessària per estar còmode i un parell de sabates, com no? la càmera de fotos; també m’emporto els records dels recons i de les persones amb qui passo el dies, els anys, i que em faran enyorar-los tant, que sentiré que les hores són més lentes i que a on vaig no es viu tant despresa.
Que tinguem tots sort, i “al tantu “ amb les carreteres. Bones vacançes!

Dissabte, 9 d’agost de 2008.

Gràcies a tots/es per ajudar-me, escoltar-me i assessorar-me aquests anys:

Gràcies Maria per les teves flors i el teu suport.


Avui sento que torno a néixer políticament parlant, escollir un nou Alcalde per el nostre municipi desprès d’un any de no assolir una majoria de govern, era dur.

Dur per totes bandes, veure com no hem aconseguit recolzaments suficients, és a dir, nou regidors per poder tirar endavant projectes de futur, dur, anar veient com es despenjaven formacions i regidors i aquella sensació d’abandonament de manca de valentia i a vegades de traïció, dur, veure com s’utilitzava a una regidora del nostre partit per decantar la balança, amb "Vagi Vostè a Saber" quines promeses?
Dur també per no haver reeditat el pacte d’esquerres de l’anterior legislatura en qui el meu company Grangel i jo dipositaven les nostres esperances. Dur el desenllaç del nostre Alcalde, dur guanyar per segon cop les eleccions i per segon cop a l’oposició i no poder desenvolupar totes les nostres propostes de programa.

Però contents per fets com:

- La nova biblioteca, MESTRE MARIA ANTONIA.
- El mini pavelló, ELS CAUS.
- El centre de rehabilitació de Baix a Mar.
- El casal de la Marítima.
- La nova seu per entitats a Cal Llovet (signat l’acord i avançant)
- La casona del Carme, seu de Turisme.
- El pavelló Sant Jordi.
- La radio municipal.
- El camp de gespa artificial (concurs per adjudicar l’obra en marxa)
- Inici de les obres del teatre.
- Signatura de l’adjudicació d’obres de la segona Llar d’infants Municipal.

Entre d’altres i en companyia de ERC, ABG i el GIT. SÍ, deixem una part important de la feina feta, en definitiva més serveis i més dignes.

La sensació de néixer políticament ve perquè ara tenim tres anys per preparar-nos. Per tornar més forts, més preparats i amb més experiència. La implantació de les coses positives marcaran la nostra diferència.

Encara que "foti" a alguns, torno a repetir les paraules d’en Companys:

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER.

STAND BY!

El proper dijous dia 7 de d’agost a les 12 hores, el PSC dimiteix de les seves tasques de govern per donar pas a un altre formació ben diferent, jo personalment analitzo la situació i veig moltes cosses:

- La reedició d’un pacte que ja es va formar al 2003 i que no va funcionar, recordeu? CIU, GIT, PP, L’AGRUPACIÓ -llavors es deien ADT- aquest vegada amb un nou “valor” afegit, la ex regidora del PSC.

- La nostra ex companya, que tant sols venia a treballar un dia a la setmana, donat que la seva professió i la distancia li feien impossible dedicar-hi més, ara a dintre d’aquesta nova formació, espero que s’ho cregui, que cregui que Torredembarra necessita persones amb disponibilitat , serioses, honestes i amb capacitat de sacrificar la part personal per la col•lectiva. Veurem!

- Espero que aquest nou govern sigui valent, valent per assolir decisions de les que et comprometen a molt , però que son molt necessàries per la majoria (complicat això, eh??) de vegades te la jugues i molt.

- L’actual situació econòmica per la qual passa el nostre país i també el nostre Ajuntament + la suma de la burocràcia de l’administració pública, ens ha limitat algunes de les actuacions previstes, tenint en compte que per a comprar qualsevol cossa has de fer procediments que s’han de publicar, haureu d ‘esperar i esperar...Ànims!

El PSC sempre donarà suport a la valentia i a la justícia , d’aquells que siguin capaços de patir amb honestedat les pressions d’alguns que en benefici propi, mouen tots els fils necessaris, en detriment dels drets de la resta de municipi.


El nostre projecte no ha finalitzat, l’adequarem a la nova realitat i CONTINUAREM endavant, ara només ens aturem puntualment en la gestió, però ens donarà temps per millorar qualitativa i quantitativament els propers mesos.

El PSC a Torredembarra està viu i la nostra gent amb ganes, les trucades de suport i els missatges així ens ho demostren, per tant no us desitjo sort que és molt efímera, el meu missatge cap a vosaltres –els que veniu- és que li poseu hores i ganes, que no desaprofiteu l’oportunitat tant desitjada.

NO PODEM FARLTAR-HI, LA FESTA MAJOR FORMA PART DE NOSALTRES !!!

Deixant de banda el passat món de la ficció, avui ja puc tornar al món de les cosses reals.

Ahir a la tarda a la Biblioteca Municipal de Torredembarra i organitzat per la coordinadora de centres d’estudis de parla Catalana amb col•laboració del centre d’estudis Sinibald de Mas, la historiadora Cèlia Cañellas, ens va fer donar un volt pel passat, esperava la seva conferencia amb moltes ganes, el tema era del tot interessant, i no va decebre.
Títol: Les dones i el republicanisme a Catalunya (1901-1936)
Va esser una hora i mitja aproximadament de la Cèlia transportant-nos constantment aquells anys, una pluja d’informació.
Vaig anotar moltes cosses de les quals avui i més endavant voldria reflexionar.
Avui per “obrir boca” donaré un nombre de paraules que apuntava i a les quals ja aniré donant forma:
-Societat més justa, proximitat, lliure pensament, positivisme, pacifisme, en contra de la pena de mort- eren uns quants dels valors i les idees que reivindicaven els republicans de les hores.
-Com eren les dones de llavors i les seves vinculacions a la societat.
-Les lleis (homes i dones) per tant drets diferenciats amb la seva condició sexual.
-El diferents models culturals i discriminatoris.
-El dret al vot.
-La maternitat.
-Les possibilitats de la formació.
-El dret a treballar.
-Els impostos.
-L’associacionisme.
-Les diferencies entre Catalanisme i Republicanisme.
-I el més dur el silenciament dels somnis de les dones.
Per no estendre’m , ho deixo aquí i els proper dies m’agradaria anar parlant pam a pam de tot plegat, dir que molts cops ella va fer referència a la Torredembarra Republicana d’en Jordi Suñé i que el proper dia 5 de juliol dissabte, al local social de la Marítima a les 19h, hi ha una conferencia debat a càrrec de l’autor i que també podrem saber moltes de les cosses que varen passar a Torredembarra (1980-1939) qui es pugui acostar que s’animi que de ben segur que sorprendrà.

Ah! La resposta dos ganxos.