dimecres, de gener 03, 2007


Agri-dolç 2006
Sincerament, trobava a faltar escriure alguna cosa, són molts els dies, que he passat, sense idees i probablement, eren les ganes que tenia de que per fi s’acabés d’una vegada i per sempre l’any 2006.
Hi hagut de tot, i vosaltres direu! Com cada any, jo tinc la sensació de que aquest any ha estat més dur de lo normal. Han, i m’han passat tantes coses i el resultat és agri-dolç, la part amarga, ha sigut molt amarga, he passat moments d’autèntica desesperació, en lo professional i lo personal, sense matisar massa, professionalment hi hagut de tot, desenganys que m’han portat a desesperar-me i a no pensar amb claredat, això m’ha desestabilitzat per uns mesos, he tingut desenganys de deslleialtat, sensacions de foscor per part d’alguns, sensació de que m’han donat algun cop de colza a l’estómac, de que està bé no se mal pensat, però no innocent del tot.
La part personal, la física concretament, és la que més" m’atropellat", he tingut de tot tipus d’infermetats o malalties, anèmia, insofribles mals d’esquena, problemes amb alguns queixals, una operació inesperada i molt dolorosa i en fi alguna cosa més.

Per altra part, la dolça ha estat molt, molt, molt dolça, la meva feina m’encanta a pesar dels esforços, les hores, la dedicació, alguna que altra bronca! Però la que més m’agrada és la part dels de sempre, aquells que sempre estan que confien en tu, passi el que passi, si fas bona cara o dolenta, si estàs de bon humor o no, si tens sensibilitat cap amb ells, o si t’has oblidat per un moment de dir els, com el necessites i que ho són tot per tu, d’ aquests jo en tinc uns quants, menys de cinc, però són com una multitud, m’acompanyen, m’aconsellen, si fallo em tapen, si ploro m’ajuden a superar-ho, si estic contenta és segurament perquè ells han creat el clima de felicitat per mi, però sobre tot, no paren de recordar-me les coses positives que hem aconseguit. Jo sempre li dic a una bona amiga, que el meu esforç diari com a persona i com a política (en aquests moments) té un sentit, i és que jo voldria tothom pogués arribar a tocar el cel, en un moment o altre de la seva vida, com jo ho fet en algunes ocasions i creieu-me és increïble, indescriptible, és la pau. Però com tot en aquesta vida, teva el seu revers, que és l’ infern i també hi estat, i és molt dur, desesperant i enfonsa.
Si podeu, doneu un tomb pel cel, ah! i no te res que veure amb el dragon can, es viatge a través del anima i de les bones accions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Susanna: Els que et coneixem sabem tot el que has passat. Estones dolentes i estones bones, per a tu aquest any ja passat ha sigut difícil, en el tema de la salut, ho has passat bastant malament, solament se't tenia que veure la cara aquests ultims mesos. Però mai t'ha faltat un somriure en un moment donat.
Per una altra banda, está el dolor però no físic sino com tu dius de desllealtats i sensacions de foscor.... aquest crec que fa més mal que el físic a llarg termini, segurament d'aquestes coses haurás tret coses positives, com per exemple veure qui val la pena o no, o com tu dius deixar de ésser tan innocent. Jo des del el meu comentari honest t'animo que segueixis treballant com fins ara, que segueixis lluitant per el que tu creus i que no perdis en cap moment el teu esperit lluitador que tens, perquè en realitat no val el que pensis de com t'ha anat durant l'any, sino el dia a dia i les persones que estan al teu costat i que t'estimen en aquest dia a dia.

Una abraçada