DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS
Ens trobem davant un debat polèmic, la despenalització de d’avortament, i el reconeixemt del dret a decidir de la dona sobre el seu propi cos i sobre la vida.
Actualment l’avortament, és un delicte penal i que té com a conseqüències de qui els practiquin, penes de presó d’un a tres anys i per a qui se’l practiqui de sis mesos a un any, amb tres excepcions:
1- greu perill per a la dona, físic o psíquic i que ha d’estar avalat per dos metges.
2- En cas de violació i que ha d’estar avalat mitjançant denuncia i per la policia.
3- Malalties físiques o psíquiques pel fetus i l’haurien d’avalar els especialistes.
En cap cas està contemplat un cuart supòsit que podria esser el de l’embaràs no desitjat, i per tant les dones que es troben en aquest últim cas, podrien estar interrompin-los de manera clandestina, potser amb les condicions higièniques i de seguretat incorrectes.
No podem oblidar les campanyes d’informació per a les persones i anar a l’arrel de la problemàtica per tal de tenir la cultura suficient per no tindre que fer ús de mesures més contundents, però també s’hauria de tenir en compte l’opinió de les afectades i quines són les seves revindicacions i que quedessin contemplades amb les lleis que apunten directament cap elles. Viure d’esquena cap a la realitat, dona pa per avui i gana per demà, a més de no mostrar cap tipus de sensibilitat, o pot ser si, d’insensibilitat i la falta de comprensió de certs sectors.
Per tant, DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS I SOBRE LA VIDA.
7 comentaris:
El propi cos i la vida son coses diferents. Decidir sobre el cos si s'està sola, doncs bé. Quan és un projecte de dos, caldria parlar-ne. I sobre la vida dit així es una monstruositat.
Monstruositat és una mica fort. Sens dubte amb els grans debats s'avança en el pensament.
Les equacions que es plantegen són agosarades.
Però també ho és anar endarrerint el debat definitiu que donarà pas a la normalització de l’avortament. Una normalització envoltada de mitjans i de formació i informació.
Una normalització que passa per no decidir uns quants sobre tots els demés.
És un tema rocallós.
Aspecte a aspecte, enceta polèmiques i debats interessants però no determinants. I, a voltes, la seva globalitat ens aclapara.
Caldrà seguir parlant-ne.
Per a cada detall, per a cada sensibilitat, per a cada problema relacionat... una bona estona. Simplificar-ho és tan dolent com a fer-ho tan complex que no puguem arriba mai a resoldre’l.
matar es matar y punto
mantener vuestros rosarios, lejos de nuestros ovários.
no hablemos de ovarios ni de rosarios. Si en vez de ir a una clinica te vas a eurodisney, nace alguien.
el món ja es prou complicat i dificil com per anar portan criatures sense pensar en res mes que en el (perque ja toca,o es el rellotge que hem fa tic-tac....) aixó si que es egoisme pur i dur.
sols hem d'anar a les portes de cualsevol escola per veure tans i tans infants que no son tractats com necesiten, quan a les families hi ha problemes de diners, AMOR, infantilisme dels pares, deixadesa
.....
hi ha qui pensa que avortar es un egoisme, jo cec que l'egoisme es portar un fill al món sense pensar en el que necesitarà i en el que tú li pots oferir, una altre cosa son els problemes que tothom podem tenir sense buscar-los, però n'hi ha que ja els portem a dintre, i tenir fills MAI es la solució a cap problema.
SEMPRE es una decisió mol difícil tenir o no tenir un fill, però hem de ser valents per triar la millor opció, per tant es necesita que la llei et doni aquesta oportunitat. tancar els ulls a aquest fet no impideix que el qui vulgui avorti, solament fa que uns s'enriqueixin en clíniques ilegals o que qui s'ho pugui permetre vagi a l'extranger, en cap cas impedeix que qui vulgui fer-ho o faci, per tant es molt millor que tot estigui clar i que a qui ho vulgui o ho necesiti se li facilitin les coses, al damunt no podem posar-hi impediments repenjant-nos en unes creenses religioses que s'aurien de dedicar a altres coses.
AAAAAAAAMEN!!!!
Publica un comentari a l'entrada