…senzillament dones, per dues hores.
Ahir a les 19 hores, per una estona vaig poder seure en un lloc habitual per a mi, la sala de Plenaris de l’Ajuntament de Torredembarra, aquesta vegada sense la pressió que representa la tasca política.
É

Ahir no volíem “fer la guerra” ni tampoc “la revolució”, només volíem compartir sensacions, pensaments i experiències, en veu alta.
Elles, dones i polítiques de diferents formacions amb filosofies a priori també diferents, transmetien coses ben iguals que jo vaig compartir, el nostre paper a la vida en general.
Inicialment l’Anna Meregalli (a qui jo felicito especialment) explicava, donava dades reals del paper de les dones en el mon laboral i dels plans d’igualtat, inicialment semblava un bon “disparadero” per radicalitzar el nostre discurs, en favor de la igualtat de gènere.
Però no va estar així, per respecte i per convicció pròpia, varem analitzar les nostres situacions amb un somriure i -jo crec- que des de la tranquil•litat. No varem voler perdre l’oportunitat de continuar sent honestes i clares.
No varem fer del nostre discurs una bandera fosca que a la sortida ens fes mirar-nos només de costat amb l’altre sexe, si no que volíem poder com sempre, mirar de front.
Per un moment parlàvem des de la llibertat, en forma de reflexió i en veu alta, e internament pensàvem com, NO S’HAN DE FER LES COSSES.
Sempre he pensat que el discurs radicalitzat allunya postures i no és gaire efectiu, per tant, les reflexions en forma d’anècdotes i petites bromes, pot ajudar a fer arribar missatges.
Van estar unes hores amb reflexions plenes de somnis i de respecte, que en el fons buscava la reflexió de tots plegats, per a que tots plegats comencéssim a mirar i opinar diferent.
Gràcies a les companyes i companys laborals, a les persones interessades en escoltar-nos i als companys periodistes.
1 comentari:
gràcies Susana, per facilitar la trobada.
Iris
Publica un comentari a l'entrada