El divendres a 2/4 de nou, primer acte indicatiu de que, la setmana Santa ja és aquí

Encara me’n recordo com em van posar la pell, l’any passat quan varen cantar a la Mare de Deu de Montserrat.
Tret de sortida pels creients, preparats els ciris, les vestes, i tot allò que fa de la setmana Santa, quelcom reflexiu i de record.
Desprès de la presentació una estona amb companys, soparet ràpid i ple d’informacions darreres, algunes de ben desagradables, que una vegada contrastades i confirmades, analitzaré, però en definitiva, res que ja no coneguéssim.
Pel que sembla, la vida política a Torredembarra, no te pensat donar-se una treva, mentre alguns van fent pel seu conte, els que de veritat podrien treballar per donar una imatge seriosa de govern, no fan ús de les seves responsabilitats i volten el cap, cap a un altre cantó fent veure que no passa res.
Això si, conviden als seus, a acompanyar-los a tot arreu.
Digueu-me! Que tinc mal caràcter o el que vulgueu, però mentre es feia la presentació de l’opuscle, el marit d’una regidora, pujava i baixava les escales de la planta baixa a la primera planta- on hi ha despatxos-, com si estigues a casa seva, manca de respecte per l’acte, manca de... per la casa de la Vila i els seus afers.
(Ara segur que s’emprenya perquè dic la veritat i em deixa un missatge dels seus)

Voten i voten la pilota amb dificultats per passar-la a algun company i més per que passi per la xarxa. Contínuament miren les grades per comprovar que els observem amb orgull, i ells vermells com a tomàquets per l’esforç que suposa el seu esport, semblen professionals i porten les bambes dels peus –que diu mon fill- i les del parquet, les que no poden trepitjar el terra del carrer, doncs ningú vol ratllar-lo, els hi sembla magnífic i com deia, molt professional. Ells eren els absoluts protagonistes, felicitats per ells, però també pels coordinadors i entrenadors, que sovint s’emocionen, com els propis nens i com nosaltres.


Ja tocava que el nostre equip guanyes, des de Novembre de 2.008 que no teníem ni una sola injecció d’adrenalina extra –buenu sí, quan li varem guanyar al Barça- en serio, ho necessitava l’equip, l’afició i tothom que s’estima aquest Club.
Apa! Bones festes, que les gaudiu !
A tu Guillem, fins que tornis per la blogosfera, salutacions.
6 comentaris:
La Regidora en qüestió se la veu sempre acompanyada del seu marit, convinant les seves obligacions familiars, amb les de regidora. I la teva familia, on la tens?
A l'anònim anterior: si amb això vols dir que descuida a la seva família, vas molt equivocat/da. Si jo estic treballant, no em porto al meu marit a la feina. Em faria vergonya anar sempre amb un gosset falder seguint-me a tot arreu. Aquell home treballa? o està rondant per la casa gran per si cau alguna cosa?
I ara de qui parleu. Dieu noms i deixeu les coses clares. La Toda?
A l'anònim segon a que es dedica a ¿Política?, a ¿mare?, a ¿esposa? a qué.... A cadascú el seu nivell, i que no intenti el que mai podrà arribar a ser.
Pobreta no es poseu en ella.
Publica un comentari a l'entrada