SÓC SOCIALISTA CATALANA, I NO VULL SER UNA ALTRE COSA.

En el decurs de la setmana, miro de trobar moments, bons moments per pensar, sóc prou impulsiva, i deu ser per això mateix, que tinc la necessitat de parar i analitzar.
Sovint, recordo converses mantingudes amb persones i que son tant ràpides que només et porten a contestar , a donar respostes, i no a valorar els per quès???

Ara que tinc un d’aquests moments, penso en unes en particular i que m’ajudaran a refermar-me en els meus propis principis. Radera una militància, una simpatia, un associacionisme , hi ha o hi hauria d’haver un fonament, unes bases, que és el que fa que les persones es moguin en pro de... i jo no l’he variat pel que fa a la meva lleialtat al PSC, un PSC, que sento com a meu propi, i el fet de veure persones dubtant de les seves raons polítiques, em desagrada. De problemes amics, sempre n’hi han, qui no els té amb el seu cap?? Qui no? Amb la seva família, amb els fills, amb algun amic, amb l’entorn, amb la llei, amb el veí del cinquè. I que, quin és el resultat de tot plegat? Continuar, continuar i no parar, intentar reflexionar, i que reflexionin, avançar, minimitzar els errors dels altres i el nostres propis (qui no s’ha equivocat mai?).
A vegades la nostra pròpia situació extrema, ens fa acostar-nos amb aquells que per nosaltres eren el “COCO” i aquí si que no hi ha tornada enredera , i senyors!!!, ja la hem cagat (amb perdó de la paraula) per tant, el que vinc a dir és, que no abandonem mai els nostres ideals, treballem des de dintre i construïm nosaltres un futur millor i des de la una òptica que mai ha de ser només nostra, ha de ser la de la majoria i la més justa.

I continuant amb la profunditat que sento avui i que m’han donat per reflexionar diverses persones, no hem puc estar de destacar un fet emotiu produït pel Sr. Felipe González a la seva estada al Palau de fires i Congressos de Tarragona i del que no opinaré, només el copio i aquí us el penjo per si algú el vol analitzar, o no; a dit coses com aquesta entre d’altres:
'El corazón lo tienen durillo, y cabeza les falta bastante', concluyó González, levantando por enésima vez el aplauso de los miles de simpatizantes socialistas. Así, reprochó al PP que diga que se procupa 'de los currantes' mientras 'se opone a que suba el salario mínimo', o que digan que 'si una mujer quiere revisarse el pecho para ver si tiene cáncer de mama, si es ecuatoriana no debe ser admitida en una clínica'.
A banda d’això, quan en Felipe, a arribat al lloc hi havien uns nois joves amb pancartes, als quals a nomenat i els ha mostrat respecte. Aquesta és la diferencia.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE PRODUCTES D'HIGENE.

L'associació d'amics del poble Saharauí i la delegació del front polissari a Catalunya, organitzen la 14ª caravana Catalana Solidària, amb el poble Saharauí, compta amb el suport de la Regidoria de Cooperació de l'ajuntament de Torredembarra per primer any i esperem que amb la solidaritat del veins del municipi, a més d'altres, entitats, ONG.

AQUESTA CAMPANYA, ES DURÀ A TERME A TOT CATALUNYA I AQUEST ANY ES RECULLEN PRODUCTES D'HIGENE.

SABÓ, GEL, XAMPÚ

Els punts de recollida els trobareu:

* ceip Antoni Roig

*ceip Molí de vent

*ceip L'Antina

El termini, és fins el dia 7 de març 2008

Els productes recollits aniran als campaments de refugtiats de Tindouf.

Amics blocaires, ajudeu i col.laboreu, gracies.

Immigració e idioma, segons el PPC

PROMOCIÓ ALS JOVES, SERVEIS A INFANCIA I COOPERAR

Si donem una passejada, per la web de l’ajuntament www.torredembarra.cat i consultem les àrees de joventut, infància i cooperació, trobarem informació que possiblement serà d’utilitat si tenim persones que podrien estar vinculades amb alguna de les tres àrees que la formen, i si no, com a mera informació.
En aquest espai trobarem: L’agenda
Actes i activitats
Projectes
Publicacions.
Encara no trobarem penjada l’agenda de tot l’any, però sí, els fets presents i més endavant a mesura que anem tancant projectes, els futurs.
Tenim moltes il·lusions posades i desitgem que surtin el major nombre de serveis possibles. Com a novetat important, voldríem destacar que ja portem mesos amb una idea que ens ronda pel cap constantment i que cada vegada la tenim més a prop, i és que per primer cop Torredembarra doni l’oportunitat als nens que ho desitgin d’anar de colònies, les primeres colònies municipals. Tot i amb això mantindríem el casal d’estiu, mirant d’ampliar-lo i millorar-lo el màxim possible, així com també el XVIII parc de jocs de setmana santa.
El proper dia 22, esperem inaugurar el Punt d’informació Juvenil (PIJ) que tindrà la seva seu a la segona planta del Casal Municipal, i que estarà obert per las tardes i on hi haurà una dinamitzadora, que ajudarà als nois que voluntàriament vulguin acostar-se i tirar endavant qualsevol dels projectes que es posarà en marxa, revista de joves, pàgina web, radio, campanyes de joventut, projectes, cursos, etc.
Pel que fa a cooperació, desenvoluparem tornem-hi! Les jornades interculturals, amb el propòsit de conèixer-nos tots més i millor i poder així comprendre. A més de qualsevol campanya que ens arriba a les mans per col·laborar amb aquell o l’altre país que tant ho necessiten. En breus dies iniciem la recollida de sabons dels que trobareu cartells pel poble i a les escoles, Ajudeu-los!!!!! És molt important!

ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES.

Ja tenim aquí, el carnaval, avui a les 7.35 arribava el carnestoltes i amb ell l’iniciï de la festa i la disbauxa.
Els diables l’han portat i l’espectacle de foc i timbals, juntament amb la fanfara, han fet que la gent sortissin al carrer i l’acompanyessin fins la plaça del Castell. Ara ja té el bastó de mando i durant uns dies, procurarà que tots gaudim de la festa.

PREGÓ

CARNAVAL



SAP GREU:
Bones a tothom ! Sap greu deia, no donar la qualitat que un voldria i que les persones mereixen, i em refereixo aquesta vegada al CARNAVAL, CARNAVAL!!!!!!!!!!!!!!!

Com ja varem evidenciar a la cavalcada de reis, el pressupost ens marca el camí, i ens hem de sacrificar, fer les coses? SI, evidentment. Com ens agradarien? Doncs NO.

El fet és que, enguany ens haurem de menjar la paella sota el cel ras, i no parem de mirar quin temps ens farà el proper diumenge. Qui en té la culpa? 5.000 euros, la carpa de la que disposa l’Ajuntament té aprox. 500 metros i en fan falta 500 més, a banda el muntar-la que té també el seu cost. Per tant i davant la retallada de pressupostos pel 2008, el criteri de la comissió de carnaval, ha estat mantenir el carnaval com fins ara, apujant l’import i augmentant el número de premis, gracies als espònsors, reconeixent així l’esforç econòmic que fan les persones, deixar les subvencions o ajudes que dona el patronat igual que al 2007, i no llogant la carpa.

Avui que s’ha fet el sorteig, s’han sentit coses com: si l’ Ajuntament de Torredembarra, el que vol és posar impediments perquè no hi hagi carnaval... Cada vegada va a menys...
Ens quedarem sense carnaval... i etc. A mi m’agradaria dir que, no és cert, que ja ens agradaria donar el màxim de tot i per a tot, però no és possible, segons diuen el que saben de tot això s’acosten mesos durs per l’economia a tots nivells i no podem gastar tant com voldríem.

Jo el que demanaria, i ja sé que és abusar, és que els que sortireu, o feu amb la màxima il•lusió i que gaudiu plenament d’aquesta festa, nosaltres estarem pendents de que , el poc o molt que podem oferir, no falli per cap banda i crieu-nos, o fem a moltes ganes i desitjant que tot sigui el millor possible.

Crec que parlo per mi, per les persones que treballen a cultura, i per la comissió de carnaval, que tinguem sort i faci molt bon dia i que gaudim la festa a tope!

ÉS UN LUXE VIURE

Avui mentre escolto Antònia Font, no intentaré endreçar idees per expressar-me, només abocaré sentiments que no paren de rondar-me pel cap.
Les sensacions i com no? El sentiment agredolç que m’acompanya sovint, es torna a posar de manifest a la meva vida. Penso, penso i no paro de pensar.
Per uns moments perdo la racionalitat i espero que el meu cos sigui el que digui que sent.
Sent que avui, per fi, acaba una etapa dolenta de la vida, a les 6.30 aprox. m’han donat l’ultima sessió de radioteràpia i el fet és que ni fa mal, ni te grans efectes secundaris, però en realitat era el fi d’un procés que a durat pràcticament un any.
Al sortir de l’hospital,el cap m’ha fet un RESET i he recordat moments, tants i de tots colors, les bates blanques, les olors, les agulles, les pors, la falta de dignitat o més aviat la sensació d’haver-la perdut, el temps que era etern, el rellotge que no es movia, les ànsies per viure, el voler sentir-te al 100%, no poder gaudir del sol i la platja, l’aigua del mar, agafar una pinta, sentir-me guapa i aquell posat de que no passava res i que tot era normalíssim.
El meu efecte secundari després de tot plegat, és aquesta sensibilitat elevada al infinit que m’ha quedat i que tinc a flor de pell, tinc la llàgrima molt lleugera, i no ho entenc, l’emoció més gran que sento és L’ALEGRIA de poder viure amb normalitat i que la vida m’ha donat temps, temps per fer-me gran i per gaudir, per lluitar per el que sigui, i per tantes coses que vindran i que jo les espero amb curiositat.
A vosaltres que sou tant especials, per la dignitat que mostreu per aguantar,pel vostre patiment i la lluita constant, NO US OBLIDARE MAI. Potser mai llegiràs aquestes paraules, però són totes per tu Cori, sé que tiraràs endavant.

Com diu una amiga meva, no hem perdut un any, més aviat n’hem guanyat un munt.

Actualitat, hi tant!
Bones a tothom!
Escoltant Radio Ona la Torre, he sentit que em posaven targeta groga per la no actualització del blog. No és per manca de ganes o per falta d’actualitat de tot tipus, més aviat, per manca de temps material per fer-ho ,i com que una sembla” la pupas” aquest virus de la grip que sembla que està arrasant a molta gent i que et deixa prou malmès, doncs jo també l’he agafat! Com diu mon pare no agafaré pas una primitiva(loteria).

L’actualitat més actual, des de el punt de vista de feina, ja tots sabeu que acabem de passar les festes de Sant Sebastià, he d’agrair la implicació dels veïns i veïnes de clarà i la seva associació, tot va funcionar gracies a la implicació i participació ciutadana i per ser justos al regidor Juan Perez, que en tot moment va estar atent a qualsevol imprevist.

L’últim plenari que més o menys ja tots sabeu com va anar i les hores de debat que va produir, temes importants com el concurs de l’aigua, els pressupostos per 2008 i d’altres.

Les eleccions dissabte passat de qui formarà la nova junta de l’Udt.

Pel que fa a la premsa, podríem dir que cada dia ens aixequem veient fotografia més comentaris del regidor de la nostra vila i candidat al Congreso de los Diputados a Madrid, en Lluís Suñè, i moltes més noticies locals com les rodes de premsa de CIU, dient això i allò de diversos temes, com també les d’un veí de la nostra vila amb l’afer muntanyans II. Es diria que les bateries a Torredembarra, estan del tot carregades, des de tots els punts de vista i ni han de positives i algunes de molt desagradables, per què negar-ho?

Però per a mi la qüestió més important per damunt de qualsevol altre, és la gestió municipal (objetivo único y prioritário) que voleu cadascú és cadascú.
Prometo ser més puntual!

Estaria millor no tindre-ho que repetir tant! però?

Al llarg de la història les dones han hagut de sofrir molt. Durant segles les dones han suportat vexacions i comportaments irracionals per part dels homes que les han considerades inferiors a ells. Però sempre hi ha hagut dones valentes que s’han enfrontat a aquests costums i que han lluitat per aconseguir els seus drets, que no són res més que els drets que ha tenir qualsevol dona. La majoria d’aquestes dones que han lluitat per fer valer els seus drets són anònimes, ningú no sap qui foren, però hi van ser, des de sempre. Segur.
En el Renaixement van aparèixer escrits de dones que reclamaven la igualtat de l’educació per a les seves filles i que denunciaven les injustícies de la discriminació en el treball.
Però fou durant la Revolució francesa quan la dona prengué un protagonisme important
pel que fa a la lluita per la igualtat dels drets en la figura d’Olympe de Gouges, que va
presentar la “Declaració dels Drets de la Dona” a l’Assemblea Constituent de la Revolució
Francesa l’any 1789. Olympe de Gouges fou guillotinada pels revolucionaris culpada
d’agitadora social i per haver abandonat les qualitats del seu sexe.
En aquesta mateixa època sorgeixen a Anglaterra diverses formacions polítiques i socials
que reclamaven el dret a votar per a tothom. Foren els moviments sufragistes. J. Stuart
Mill ja havia reclamat l’any 1866, que les dones poguessin votar a la Cambra del Comuns.
Cap a final del segle XIX aquests moviments van tenir encara més força gràcies sobretot a
Emmeline Pankhurst, que, amb les seves filles, va fer conèixer a la població les reivindicacions de la dona amb mítings, manifestacions i altercats d’ordre públic.
Als EUA fou molt important la participació de les dones en moviments a favor de l’abolició
de l’esclavitud. Després de la Guerra de Secessió (1861–1865) el govern va atorgar el
dret a vot als antics esclaus alliberats, però, en canvi, no fou permès el vot a les dones.
L’any 1857 les dones es van manifestar pels carrers de Nova York protestant per les condicions miserables en què vivien les treballadores. I aquestes protestes es van anar
repetint.
La classe obrera a finals del segle XIX i principis del segle XX, vivia en unes condicions
deplorables: moltes hores de treball, salaris molt baixos i habitatges reduïts i insalubres.
Les protestes eren cada cop més freqüents. Les dones encara ho passaven pitjor, cobraven menys que els homes, no podien alletar els fills en hores de treball i sovint eren
multades per qualsevol error.
L’any 1908, milers de treballadores d’empreses de Nova York van declarar-se en vaga
per reclamar la jornada de 10 hores, el dret a unir-se en sindicats, i per acabar amb l’explotació infantil. Aquesta vaga va comportar enfrontaments molt violents entre les vaguistes i el govern.
S’explica que el dia 8 de març d’aquell any, les obreres de “Sirtwood Cotton” van entrar
pacíficament a la fàbrica i l’ocuparen. Els propietari de la fàbrica aleshores, va tancar les
portes de la fàbrica amb pany i forrellat i va calar-hi foc. El resultat fou la mort de les 129
dones vaguistes.
Després d’aquest fet els ànims de les vaguistes es van encendre i els actes reivindicatius
es van anar repetint fins que aconseguiren bona part de les reivindicacions.
A Catalunya des de finals del segle XIX hi hagué diverses associacions de dones que
lluitaven per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores.

El mobbing o acaçament psicològic és un terme utilitzat en la literatura psicològica internacional per a descriure situacions de violència psicològica sistemàtica i recurrent d’una persona o un grup de persones contra altres companys del treball, amb el fi de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, enfonsar la seua reputació personal i professional, pertorbar l’exercici de les seues tasques per aconseguir, finalment, l’abandonament del lloc de treball.

Mobbing:
Habitualment l’exerceix un superior cap a un subordinat, però el mobbing també pot ser horitzontal (entre iguals) o fins i tot ascendent (subordinats cap a un superior).Altres termes anàlegs són: psicoterror, acaçament moral, assetjament laboral, intimidació en el treball, maltractament psicològic i violència psíquica.-

Perfil de la víctima: molts investigadors senyalen que sovint les víctimes són persones competents i brillants, amb un elevat sentit de la justícia, que no pertanyen al “clan” dominant i són objecte d’enveges per la seua capacitat i èxit professional. També poden sen víctimes propiciatòries: els treballadors minuvàlids, joves en situació de precarietat laboral, immigrants, dones amb situacions familiars de necessitat...
J.L. González de Rivera assenyala tres grups:
- Les persones envejables
- Els vulnerablesEls amenaçants (els qui questionen les formes establides i pretenen reformar o implantar una nova cultura en l’organització)

Perfil de l’acaçador: els trets més habituals són la mediocritat, enveja, narcisisme, necessitat de control, inseguretat, oportunisme, manipulació, manca de transparència..., manifestacions incloses en l’àmbit de la psicopatologia (trets narcisistes, paranoics i psicopàtics principalment). A més a més, la dinàmica social d’acaçament es caracteritza per la col·laboració i permissivitat de la resta del personal de l’organització.

No us deixeu vèncer mai per res ni per ningú, no podem tirar la tovallola.

El meu desig pel 2008


Com que a vegades em costa de trobar les paraules per expressar-me correctament, he pensat que millor que una cançó d’un dels més grans o possiblement el més gran, en Serrat, espero que us agradi a tots, i és per vosaltres, pels que m’ajudeu i pels que de tant en tant em foteu canya també.

Per construir un bell somni

Per construir un bell somni

el primer que cal és estar despert,

mà ferma per dur les brides i fer-se un projecte a mida

comptant que tot s´encongeix.

Materials de primera.

Amples i profunds els seus fonaments,a prova de malentesos,

compromisos, interessos i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.

Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?

Què seria de nosaltres sense un bell somni?

Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni cal posar-s´hi a plena dedicació

i estar pendent, a tota hora,de si riu, si dorm, si plora com si es tractés d´un nadó.

I pel bé de l´empresa és indispensable estar assabentat que

a la fi de la proesa serà una sorpresa el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.

Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?

Què seria de nosaltres sense un bell somni?

Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni

cal a més a més ser prou eixerit

quan es gira la fortuna-per sortir d´entre les runes

i fer-ne un altre, tot seguit.

PLA DE MANDAT, EL FUTUR DE TORREDEMBARRA

Un pla de mandat, no és ni més ni menys al meu entendre, que un document de compromís a on es recullen els compromisos i estratègies de futur per a pobles, viles i ciutats.
Definit així en poques línies no semblaria tant difícil, però ho és, són paraules majors, s’ han de tindre en compte tots els factors possibles que formen cada comunitat, associacions, entitats, les voluntats de les persones, paisatge, urbanisme, cultura, patrimoni, turisme, els joves, els grans, els immigrants, els equipaments de tot tipus, l’economia, els grups polítics i etc...
Entenc que no seria fàcil fer el de la nostra ciutat i que possiblement si volem que s’hi reflecteixin tots aquests agents, podríem estar mesos i mesos en la seva el.laboraciò. Però també penso que temps és el que tenim i les ganes les hi podríem posar ràpidament si ens hi seiem amb un projecte comú, un projecte de tots i per tots, no trobeu?
Quins podrien ser els resultats de tota aquesta feina?
Un model de ciutat, el que tots vulguem i a on hi estirem més còmodes, un full de ruta, una guia, que ens porti a cercar el que volguéssim aconseguir en els propers anys i el més important el nostre futur i el dels nostres fills, que no tinguem mai que destruir per construir el que realment necessitem a on donguem impuls a tot allò que falta i puguem desestimar tot allò que no necessitem.

Clar i Català

Bones, imagino que haureu detectat pel que vaig publicant al blog, que ha pesar de que li vaig posar per títol, DONA I POLÍTICA, soc una mica punyetera pel que fa, a la meva vida privada. Pels curiosos, que ni han!, explicar que no hi ha res massa interessant que dir, soc mare de dos fills, tinc dues germanes més, i jo soc la gran, els meus pares estan bé, gracies! I el conjunt de tota la meva família, ajuden perquè jo pugui tirar endavant en la feina que actualment m’ocupa les hores. No sé si sovint els hi dono les gracies per aquest fet, però avui és una bona ocasió, he de confessar que sempre ho han fet. Amb 18 anys vaig començar les dues primeres feines, treballava a una entitat bancària i a les tardes en un despatx, més tard em vaig casar a l’església de Baix a Mar i vaig treballar uns anys en el negoci familiar, fins que vaig tindre el meu primer fill, llavors vaig decidir independitzar-me i vaig obrir un negoci a la Av. Francesc Macià de menjars per prendre, del que tinc molt bons records, dos anys i mig després vaig tenir el meu segon fill i ja va ser impossible continuar amb tot a la vegada, per tant vaig estar aproximadament tres anys a casa fent de bona mare. I desprès el que ja tots sabeu, a les llistes del PSC i fins avui.
El que vull dir amb tot aquest rotllo que explico anteriorment, és que tinc una vida normal i que si puc anar un dissabte o un diumenge a donar premis, a un sopar d’una entitat, a una presentació..., o el que sigui, és gracies a que ells m’ho posen fàcil, entenen el que faig i ho respecten, és mantenen en un segon pla i sovint em faciliten les coses.
Recordeu tots que en la vida d’un home, es dona per fet, que pugui arribar tard per la feina, que viatgi per la feina, que tingui compromisos de feina, que ho doni tot per la feina, i que passa amb una dona, és que potser és diferent? Amb qui afirmés que si a la meva pregunta, jo no hi estaria d’acord, recordeu que tots tenim o hauríem de tenir, igualtat d’oportunitats, de condicions i de salari, i poca broma amb això!
En el món en el que jo em moc ara mateix, és qüestió prou difícil, alguna vegada i en petit comitè he expressat exactament, LES DONES HEM DE TREBALLAR EL DOBLE QUE UN HOME I SEMPRE ACAVEM DEMOSTRANT LA MEITAT, així és que companys, si voleu semblar seriosos, valoreu la nostra feina i no la nostra vida personal, igual que fem nosaltres, perquè, que sapigueu que mentre treballem som del tot professionals i no perdem el temps en xorrades que no interessen a ningú i que no produeixen només que xafarderies inútils, que no aporten res i només fan mal.
Siguem seriosos i treballem, i si és en positiu millor que millor.
Ho sento, però m’ha fet ràbia.

Cap de setmana 100% Cultural

Aquest cap de setmana, la programació d’actes se l’emportaven les sardanes, amb la Festa del soci de l’Agrupació Sardanista l’Antina, a les 21 hores al cassal sopar popular i desprès, concert de la Reus jove.

El diumenge, a les 18,30 hores les corals: Santa Rosalia de Torredembarra, coral Baluern de Barcelona i Coral de Fraga, ens han oferit diferents peçes molt agradables, dintre el cicle que es realitza per tota Catalunya amb un concert a cada una de les 11 demarcacions territorials de la Federació Catalana d’entitats corals.

CAP DE SETMANA 100% ESPORTIU



Aquest cap de setmana, com d’altres a Torredembarra, ha estat plenet d’activitats esportives, el diumenge 28, es van celebrar les jocs escolars d’atletisme, he de donar les gracies a la secció i especialment als nens i els pares dels tres CEIPS, Molí de vent, Antina i A. Roig, per la seva altíssima participació, el dia acompanyava i l’ambient era purament competitiu i d’esbarjo.

Per altre banda, felicitar a L’Àngel Batlle, per assolir ahir el campionat de Tarragona de Bike Trial.

Bones a tots!
Quines ganes tenia de tornar, he tingut alguns problemes amb la línea Internet i des de el 17 de setembre que no he pogut connectar-me.
En primer lloc, donaré les gracies al “fantasma del castillo” per els seus dos comentaris i dir que m’ha sorprès. Crec que amb tant d’elogi m’ha posat el llistó molt alt i no sé si sabré estar a l’alçada, Gracies.
A la resta de consultors del blog, espero no tornar a estar penjada tant de temps, a mi m’agrada molt escriure cosetes, i de fet a vegades ho necessito, tot i que algú em va dir que no sempre entenia alguns dels meus missatges, creieu que sempre, sempre, tenen algun sentit directe o bé ocult i que darrera hi ha un missatge en ocasions molt profund per mi, suposo que ho deuria dir per la cançó d’en Llach el dia de la diada nacional de Catalunya, la lletra d’aquesta cançó com molt bé algú apunta és d’en Martí Pol i per mi és molt especial pel seu missatge, com d’altres que ja aniré posant.
Deu ni do, quin munt de cosses passen en un mes i que no n’he pogut donar la meva particular visió, l’actualitat i el món no paren, gracies a ....qui sigui.
Si algú sap que s’ha de fer per comprar les litografies que ha posat a la venda l’eliseu Climen, en podríem col·laborar pels drets dels Valencians, i en favor de la nostra televisió autonòmica, no?
Espero que els problemes amb Renfe se sol.lucionin el més aviat possible, igual que d’altres dels que ja anirem parlant.

Fins aviat!!!!!!!!!!!!!!

Ah!! de salut, vaig fent i espero que la vida em tracti, d'ara endavant, una mica millor, tot i que diuen que les desgracies venen per dos anys, doncs a mi encara me falta un. M'ho miro de manera positiva sempre que puc i en dono les gracies als bons companys i a la feina que tant distreta em té.

Torredembarra solidaria.

Aquest dissabte 20 d’octubre, Torredembarra torna a mostrar la seva cara més solidaria i participa amb raquetes sense fronteres, una fundació solidaria, que acosta a persones del tercer món material esportiu, diners per equipaments, i beques per infants que viuen en condicions precàries i marginals.
Tant els voluntaris com els participants en les jornades, han mostrat el seu esperit de compartir i bellugar-se en favor dels que més ho necessiten, tot plegat va esser un exemple de que no vivim d’esquenes a les realitats del món i d’aportació d’una part dels nostres recursos.
La jornada va transcórrer del més alegre i la participació podia haver estat més gran, però... continuarem insistint i recordeu que també s’estan recaptant diners a l’oficina de Banc Caja, per a Perú.

Aquest recull, no és més que un recorregut per la Festa Major de Santa Rosalia 2007 a Torredembarra. Algú ha comentat que, era l’any dels naixement i dels aniversaris, i de fet ha estat així; neix un nou ball popular, el patatuf, per a nens/as de entre 4 i 6 anys,; commemorem el 40è aniversari de l’adquisició dels actuals nans; els diables exposen fotografies de 20 anys de foc i presenten els nous vestits dels àngels; i l’agrupació de balls populars els nous vestits del ball de cavallet; Es manté també la tradicional entrega de dots que va deixar escrit al seu testament Antoni Roig, la presentació d’un llibre i un conte, exposició d’olis,tots els actes promoguts per la biblioteca,els castells,la ballada de sardanes, i no sé si em deixo alguna cosa!, tots motius suficients per afirmar que la nostra festa més tradicional i cultural, es manté i no tants sols això, si no que te llarga vida.
La part més lúdico-festiva, assegurada donat que estava pensada per tot tipus de públic, des de el teatre al carrer, fins la diversitat de concerts, passant per les cercaviles, els sopars de les entitats, les classes de salsa, espectacles infantils, la recuperació d’antics jocs com la ballada de la baldufa i la tirada de bitlles.
La part esportiva també en forma part amb la prova ciclista Vila Torredembarra, la botifarra, el domino, l’open de billar.
I la part més religiosa,amb l’ofrena floral a la nostra patrona Santa Rosalia, tot i que no és una festa tant votiva com la festa petita del juliol.
La meva valoració personal, és del tot positiva he passat moments personalment molt plens, persones que se m’han acostat per dir-me que tot estava bé i que estaven contents, gent jove a qui la programació de concerts els hi semblava molt complerta i que esperaven amb ganes aquell o l’altre grup, les associacions culturals compromeses del tot en cada acte, i etc...
Per altre banda he rebut queixes, algun veí que altre m’informava del seu malestar per l’acumulació d’actes a la plaça del castell, debat que haurem de tenir en els propers mesos. Algun acte vandàlic, i que puc assegurar que eren produïts per persones de fora de la nostra vila.
El que no voldria deixar-me , és l’agraïment cap persones com, Maria Viladomat pel seu bon tracte cap a mi, convidant-me al seu balcó per veure els castell, per aquella coca-cola i la teva amabilitat.
A Rosalia, et demano pacienciència i que puguem trobar una solució bona per a tots.
A les persones que han treballat per fer realitat aquesta festa major, personal de cultura, la comissió de festa major, les persones que formen les entitats i al poble de Torredembarra per participar activament d’aquesta festa major.

Jo hi sóc si tu vols ser-hi
(Lluís Llach)

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,no tinc altra veritat,ni enganys ni cap gran misteri,si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país sense tu,tampoc tinc demà...així doncs per sempre mantinc el repte,només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi tan sols per fer un camí junts,pel goig de seguir petjades que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui perquè ens hi trobem a gust refent l'art de viure poder conviure el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes que no ens facin d'abrigallpel fred de la llarga espera del gran nom, llibertat.

Que sense tuno ens serveix cap senyera ardent,ni símbols ni gestes t'han de sotmetre,tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi i res no serà senzill però tot el camí que esperi tindrà un nom i un sentit.

El goig d'enlairar aquest somni on tots hi trobem un lloc,bastir una drecera que ja per sempre ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi si no res no em lliga aquí que sense tu no sé entendre cap demà ni cap país...

Proclamo que les banderes,símbols, pàtries i demés,tan sols quan a tu et serveixen me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratgeens fa anar més lluny d'aquí,serem només si ens exalta guanyar tant per compartir,serem sols un país lliure si som lliures els seus fills,serem només si volem i aquest repte ens fa més rics.