El PSC condemna l´atemptat contra la seu del PSE a Lazkao i reitera que el soroll de les armes terroristes no aconseguirà callar la democràcia


La Comissió Executiva del PSC condemna i rebutja amb contundència l´atemptat amb cotxe bomba que ha tingut lloc aquesta matinada contra la seu del PSE a Lazkao (Guipúscoa) i manifesta el seu suport als socialistes bascos

Els socialistes catalans reiteren que el soroll de les armes dels terroristes no aconseguirà cap dels seus objectius i, molt menys, callar la democràcia. La millor resposta davant la nova acció terrorista és la unitat dels demòcrates i una alta participació en les eleccions que diumenge vinent han de tenir lloc a Galícia i Euskadi.

El PSC vol refermar el suport total al Govern espanyol en la lluita contra ETA i recordar a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Benvingut carnestoltes.

Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col•lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls.

De fa molts anys que hi participo en aquesta festa, tot s’ha de dir algun any he faltat per raons de força major, però fins i tot recordo un any,en que a última hora la mare em va proporcionar una disfressa improvisada- que era per veure’m- però jo al carrer, a ballar i riure.

Per tant enguany, i a partir de demà començo a primera hora de la tarda a gaudir de l’ambient de les disfresses de pròpia elaboració de els meus fills a l’escola, amb les seves caretes ben pintades per l’ocasió, i aquells ullets que posen quan surten al pati buscant de trobar-te i que els miris.

Ara mentre escric, penso que no sé com és que a mi de sempre m’agrada tant, ja que un any la mare (altre cop) m’havia fet una disfressa com demanaven a l’escola- tot de coses que tinguéssim a casa (ara es diu reciclat) amb un mono i sabates del pare, amb un rellotge de cartró gegantí que ella va dibuixar, un perruca gegant taronja, un corbata de colors feta d’un llençol vell i que m’arribava fins els peus, un nas vermell de plàstic i amb el coixí del llit a forma de panxa plena, m’hi va vestir. No és que jo en aquells moments tingués vergonya- que sí- és que no em trobava gaire bé, i li ho vaig dir, resposta de la mare:
-doncs avui no pots faltar!
I jo cap a escola amb algun medicament infantil, perquè començava a tenir dècimes de febre.
A les 5 de la tarda, i quan per fi tornàvem cap a casa, jo semblava que havia caigut en un camp d’ortigues i tenia 39.5 de febre.
I és que noi, ja deia jo al mati que no em trobava bé, tenia la varicel•la.
En fi, feliç carnestoltes a totes i tots.

No hi ha...

L’acord de que tots els dijous tercers de mes, és celebrarà el plenari de L’Ajuntament de Torredembarra, en aquesta ocasió no serà possible.
Les raons? Oficialment ni idea, pel que se sent- la raó del passadís-, és que aquest dijous, és dijous gras.
Podríem, o no, estar d’acord amb aquesta decisió, però malauradament –tornem-hi- no ha estat comunicat al PSC, el canvi.
No seria una qüestió transcendental , si no tinguéssim en compte que ve sent la practica habitual de la nova forma de govern, que a hores d’ara continuem sense debatre el pressupost per el ja iniciat any 2009, que no tenim ni una comissió de treball i debat de pràcticament res, i que sembla que sotsobren.
El que si podria dir que detecto, és un Alcalde en plena catarsi, és a dir interiorista, el pots trobar hores i hores al seu despatx, mirant i llegint i amb un fort sentiment de responsabilitat.
Però tantu! Un govern format per diferents grups polítics, format a la vegada per “distintes” persones, necessita un patró, solidari, democràtic, moderador, i sobre tot que els faci compartir idees i els engresqui a treballar i somiar en la Torredembarra present i de futur.
Fa pocs mesos del canvi de govern i per a Torredembarra una nova oportunitat, gent nova -excepte alguns- i noves idees, jo diria que en alguns noves il•lusions, però ja veiem que no és suficient.
La complexitat de la política a Torredembarra es torna a posar de manifest, he conegut tres Alcaldes diferents i podria dir que a tots tres els he vist patir, també gaudir quan aconseguien coses positives pel bé general, però crec que mai cap dels tres esperava la resolució definitiva dels seus mandats i els entrebancs del camí.

Les qüestions diàries que afecten a més de 15.000 habitants era segurament per ells un dels reptes més importants a la seva vida i no els mancava la il•lusió, però ja veieu que no ni ha prou. Torredembarra continua donant una visió general d’improvisació possiblement provocada per la No durabilitat dels seus governs.

M’agradaria pensar que la responsabilitat de la gestió de tothom és al màxim nivell, i que darrera només del treball, hi ha la recompensa del fruit.
Això també ho aplico per mi.

No puc imaginar, que pot passar pel cap d’una persona, per privar del dret a la vida d’una altra persona?. Quines situacions de foscor i perversió són les que els porten fins a la conclusió de que, ja no tornaran a somriure,ni a il•lusionar-se,ni a gaudir,ni a conviure...del món i del dia a dia, i que aquells instants són els darrers.

Noies, nenes encara com Mari Cruz, Sandra Palo i Marta del Castillo impedides per sempre de tot, a mans dels seus assassins, ells, els que varen decidir moment, lloc i forma.

Parlen de violència de gènere i penso que estem davant de monstres sense cap tipus de valors, sense sentiments que no siguin la seva pròpia prepotència maligna, i sense raons.

Ahir, quan arribava de Tarragona i a la TV donaven la noticia, no ho acabava de creure, l’esperança de que fos una escapada de joves per amagar-se i viure romànticament un amor prohibit adolescent- tot i no tenir jo fonaments-, era el que em voltava pel cap des de que en vaig tenir coneixement de la noticia.

Malauradament per tots no ha estat així i avui només podem sentir molt profundament la mort de la Marta a mans del seu assassí, i només podem esperar que la justícia farà recaure tot el pes de la llei sobre tots aquells implicats.

Descansa en pau Marta.

El PSC lamenta la mort d´Antoni Farrés

El partit destaca que va ser peça clau dins del municipalisme català

La Secretaria de Política Municipal del PSC i la Comissió Executiva del partit lamenten la pèrdua de l´ex alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, al que consideren una peça clau dins del municipalisme català. El PSC vol destacar que amb la seva mort marxa un dels referents importants del món local a Catalunya, que va exercir un paper clau en la transformació de la ciutat de Sabadell i va esdevenir un model en la seva aposta per les polítiques de proximitat.

El partit dels socialistes vol traslladar el seu condol a tota la seva família política, així com als seus familiars més propers.

Francesc Vallès: “Serem la garantia per tal que La Patum, els diables i els correfocs continuïn formant part del nostre patrimoni cultural”

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC lloa que el ministre Sebastián hagi assegurat que en cap cas aquestes festes es veuran perjudicades per la directiva europea

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC, Francesc Vallès, s´ha mostrat molt satisfet de la intervenció del ministre d´Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, que en el Ple del Congrés dels Diputats ha assegurat que la directiva europea sobre pirotècnia que s´ha d´aplicar Espanya a partir de l´any que ve “en cap cas” perjudicarà festes com la Patum de Berga, els correfocs o els diables.

Vallès creu que el Govern de l´Estat és plenament conscient que aquestes festes populars formen ja part del patrimoni cultural, i considera molt important tenir en compte que en l´elaboració del Reial Decret que ha d´adaptar la norma europea a les lleis estatals es consultarà amb les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments i les associacions vinculades al sector. En aquest sentit, el diputat del PSC considera que els socialistes “serem la garantia per tal que La Patum, els diables i els correfocs continuïn formant part del nostre patrimoni cultural ”.

“No renunciarem a aquestes festes”, ha afegit Vallès, “que són de tots”, i per aquest motiu “utilitzarem tots els àmbits per garantir la seva continuïtat, serem els nexes, els interlocutors, per tal que aquest patrimoni es mantingui com fins ara” .

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC creu que la seguretat de les festes del foc és important, i que per aquest motiu “és positiu que aquestes festes es puguin gaudir amb les màximes garanties”. Unes garanties, ha recordat, “que ja estan sent tractades en un grup de treball i que tindran en compte en tot moment les associacions del sector”.

L’aire, la pell, la sensació de que estàs viu…

Aquests tres factors sensorials caminen arreu amb nosaltres, no sempre els sentim, però hi són. Quan no tenim temps per aturar-nos i ens deixem envoltar per l’espiral de les presses del dia a dia, caient sovint en la immediatesa de les necessitats i la seva urgent execució, no els apreciem.

Vivim a “corre cuita” mentre els fills van creixent casi sobtadament, mentre els nostres pares van envellint i nosaltres també. Apostem i prenem decisions diferents, davant les diferents realitats, i el món continua girant.

Mantenim quatre conviccions bàsiques i segurament de les més primeres, costums familiars, normes de conducta, alguna cosa sobre la nostra manera de ser...

I de vegades repetim algun model, patern o matern.

Fem de casa nostra, la nostra pròpia trinxera i de vegades al carrer trobem batalles noves, per les que lluitar més pluralment, menys personalistes.

En ocasions som solidaris amb persones conegudes o desconegudes, a qui donem un cop de mà i a qui planyem quan ens posem a la seva pell.

Tenim por a lo que desconeixem i de vegades posem una cuirassa que fa de paret mitjanera, en forma de llençol, que ens tapa les vergonyes.

Creiem en la llibertat, però sabem que la tenim condicionada.

Busquem la felicitat constantment casi sense adornar-nos, i no sempre sabem si la hem trobat, a pesar de que quan hem estat allí és tant màgica, que no sabríem ben bé com definir-la.

Enyorem, olors, llocs, menjars, situacions, persones, sensacions, paraules, i la pau.

Voldríem ser...però no podem, som només persones fills tots de la mateixa mare terra, el color de pell, la forma dels ulls, i els nostres trets només són genètics.

De vegades les úniques barreres, són les nostres pròpies barreres, i d’altres SI que venen imposades per la pròpia vida i sovint les traspassem, la lluita tot i ser aferrissada, ens fa ser també més forts –o això és el que diuen-.

La teva abraçada d’avui era reconfortant sobre tot venint de tu, que lluites per no ensenyar que sents, no t’ho he dit mai però sempre he sabut que ets una gran persona.

Gràcies Enric.

La ampliación de una acera en Sant Salvador, la primera obra del plan ZP
Tarragona empieza con las actuaciones del Fondo de Inversión Local, dando trabajo a una persona desempleada.
Fondo Estatal de Inversión Local

El MAP aprueba 1.029 nuevos proyectos correspondientes a 336 ayuntamientos


 Se ha publicado hoy en la página web del Ministerio de Administraciones Públicas la resolución de autorización dictada por el Secretario de Estado de Cooperación Territorial
 El importe total de los proyectos es de 167.090.175,63 euros, y se estima que estas inversiones generarán 7.946 puestos de trabajo


03 de febrero de 2009. El Ministerio de Administraciones Públicas (MAP) ha aprobado hoy la financiación de otros 1.029 proyectos, presentados por 336 ayuntamientos, con cargo al Fondo Estatal de Inversión Local de 8.000 millones de euros aprobado por el Consejo de Ministros el pasado 28 de noviembre. El importe total de estos proyectos asciende a 167.090.175,63 euros con una estimación de 7.946 puestos de trabajo directos. Esta aprobación permite a los ayuntamientos iniciar ya la licitación de las obras.

Tras la verificación de las solicitudes por parte de las delegaciones y subdelegaciones del Gobierno, el Secretario de Estado de Cooperación Territorial ha dictado hoy la resolución de autorización para la financiación de estos proyectos, que ya se ha publicado en la página web del Ministerio de Administraciones Públicas (www.map.es), de acuerdo con lo establecido en el Real Decreto Ley que regula este fondo. Las autorizaciones de hoy comprenden solicitudes presentadas entre los días 13 y 24 de enero. Hasta la fecha se han aprobado un total de 18.009 proyectos correspondientes a 4.359 ayuntamientos y cuatro mancomunidades.

Tanto la resolución como los listados de los proyectos aprobados pueden consultarse en la página web del MAP.

SOLICITUDES

El plazo de presentación de solicitudes para el Fondo Estatal de Inversión Local de 8.000 millones de euros finalizó el pasado sábado 24 de enero. El total de proyectos presentados fue de casi 31.000 correspondientes a 8.107 municipios, por un importe total de más de 7.998 millones de euros. El plazo para la autorización de los proyectos es de 20 días desde su presentación.

Proyectos autorizados (total)
Total 18.009
Importe total 5.732.765.746,66
Personas previstas a ocupar (empleos directos): 177.532
Ayuntamientos 4.359*


* No se incluye mancomunidades de municipios.

Fa un parell de dies que vaig sentir aquesta noticia per televisió, malauradament un altre persona que ha desaparegut, el fet és que passen les hores i no hi han indicis de a on pot estar, veure com els seus familiar, companys, amics, veïns etc... es mobilitzen per explicar a tothom que ella no hi és, fa posar els pels de punta.
Desitjo que més aviat que tard, Marta torni estar al lloc de sempre, envoltada pels seus.

Dipòsit de la Pirelli

Avui mentre caminava a primera hora del mati, he pogut ser testimoni dels últims vestigis de la fàbrica Pirelli a Torredembarra, un cotxe de la Policia Local se’n assegurava del tall de circulació de la via propera a l’antiga fàbrica, mentre els alumnes del institut IES Ramón de la Torre, filaven cap a estudiar.
La persona amb qui camino en arribar en aquest punt m’ha comentat que, amb una bona ma de pintura i una bona conservació, es podia haver mantingut el dipòsit com un punt visual de referència , com també el record de la que va formar part durant uns quants anys, de la vida laboral de molts Torrencs. El fet es que jo he sentit el mateix i he volgut fer unes fotos per guardar-les ni que sigui en un fitxer, ja que no les podrem retenir a la retina per sempre.

I continuem igual…

La política hauria de desmarcar-se contínuament dels comentaris de porter de discoteca –amb tots els meus respectes cap aquesta professió- tot allò que no es pot demostrar no deixa de ser una especulació, o en l’argot més popular, una xafarderia.
La prova del que dic, és que els darrers mesos han aparegut “elements nous”que no fan més que intoxicar ambients. Llancen contínuament “bombes” i sempre hi ha algun “ignorant” –definició: desconeixedor, desinformat-, que les recull i les escampa, a modos de globus onda i amb mala llet,- si se’m permet l’expressió-.
D’aquests “Cotilleos” s’han vessat de tot tipus com deia, dels personals, però també dels polítics, a Can Socialista també hem rebut la nostra quota.
El fet és que jo no entenc a que jugueu?
Se suposava que persones properes, i que la seva màxima seria arribar a acostaments pel bon funcionament,etc... no ho estan fent, em qüestiono si estan realitzant bé les seves funcions? penso, que més que procurar acostaments, el que fan és sembrar odis i crear nous conflictes, sota vagi vostè a saber, quines maquiavèl•liques intencions???
Els observo, i em dono compte de que són feliços escampant mentides a tort i a dret, i el seu posat indica que estan còmodes. Però em queda l’esperança de que el temps posa tothom a lloc i que és qüestió nomes d’això, temps.
Les mentides i les persones que s’empenyen en crear-les i distribuir-les, pot ser que s’ho replantegin, tenen escrita la seva curta durada en aquest terreny, dia, mes i any.
UN PREC:Ajudeu amb treball que construeixi cosses positives, feina n'hi ha i no s’acaba, i si no en sabeu, dediqueu-vos a les vostres professions primeres, i deixeu que els vostres i també nosaltres, continuem.

També crec en les persones intel•ligents, que saben diferenciar entre un fet real i la resta...
Jo que vinc d’una legislatura anterior, en que també vaig estar a l’oposició, havia vist enfrontament per formes diferents de gestionar, el que mai havia vist aquests 5 anys darrers, son les males arts, d’aquest últim.
Possiblement no em fareu cas, però creieu-me que vist des de l’altre costat és patètica la sensació que doneu, i la credibilitat que mostreu.

Sap greu…

Em sap greu la publicació d’aquest post, sobre tot per el seu contingut, però també pel resultat.
JEFATURA DEL ESTADO
Real Decreto-Ley 9/2008, de 28 de novembre pel qual es crea un Fondo Estatal de Inversió Local i un Fons Especial del Estat per la dinamització de l’Economia i els llocs de treball.
A Torredembarra pel seu número d’habitants li han tocat prop de 2.500.000 d’euros, avui 21 de gener, jo no en sé res de res, “bueno” si sé, però d’altres municipis a on s’aprofitaran els diners en millores d’instal•lacions esportives, creacions de noves llars d’infants, millores en accessos, en zones verdes, en ferms de carrers, en pavimentacions, en rebaixos de voreres, en millores d’enllumenat públic per l’estalvi del consum, en noves obres com a casals populars, etc...
I a Torredembarra, que en farem, en faran dels diners???
El termini de presentació de petició d’aquest fons s’acaba el dia 24 de gener i avui no tenim noticies fefaents de quina o quines seran les noves inversions que donaran millor servei als ciutadans i quants llocs nous de treball es crearan?
Segons diu el Decret, en la presentació de sol•licitud haurà d’anar entre altre documentació, l’acord per plenari o de la Junta de Govern del Ajuntament (a on estiguin delegades les competències) en el nostre cas al plenari.
Doncs bé, ahir ens envien convocatòria per demà dijous a les 13 hores per l’aprovació del/ls projectes que haurem d’aprovar o no? per aquell mateix dia a les 20 hores.
És una llàstima , desaprofitar una ocasió com aquesta per arreglar voreres, per condicionar la piscina municipal, per arreglar desperfectes d’us al mini pavelló, o insonoritzar-lo, per acabar d’arreglar l’enllumenat públic, per iniciar les obres de l’antic escorxador, per arreglar els pisos de propietat de l’ajuntament i dóna’ls-hi ús social...els 2.500.000 són moltes peles, moltes oportunitats i molts llocs de treball.

I en el plànol més polític, un mesos més tard d’escoltar el nou Alcalde, prometre que faria un govern participatiu, t’ho miris per on t’ho miris i per dir-ho suament, tot a quedat en una promesa incomplerta, no tant sols en aquest cas, sinó en tots aquells òrgans de participació dels que compta el nostre Municipi a través del seu òrgan de gestió, l’Ajuntament.
Això si, el PSC llavors no consensuava suficientment i segurament no ho fèiem al 100% però ara mateix no sabria dir quin seria el tant per cent que consensua aquest nou equip de govern.

Torno a dir, una verdadera llàstima.

Com som de complicats els humans…
M’havia passat de vegades que per arribar a una conclusió havia hagut de deixar passar el temps i reflexionar, però crec que mai m’havia passat que algú per saber la meva opinió davant un fet concret, hagués començat pel final.
Com que el tema és de bastant actualitat l’he caçat al vol i finalment crec que he respost el que el meu company polític volia saber.
Ja sabeu! Com que som un poble mitjà, les noticies van més rapides que els propis fets, de vegades t’agafen fora de joc i fins un dies més tard no relaciones les coses.
Res, que no cal complicar-se tant la vida, de vegades és més fàcil preguntar directament, a mi m’agrada més i sovint tot és més natural.
Només és una reflexió informàtica.
Ah! La resposta és, ens ho estem parlant.

Recordeu, avui a les 18 hores a la Plaça del Castell.

MONTSERRAT DUCH PLANA
Ella esta com la recordava “guapa” i no tant sols ho dic per la vessant física que també, és aquella aura especial que tenen només algunes persones. Transmet sensacions quan parla, és profunda, de fàcil enteniment no divaga i és capaç de fer-te reviure situacions o que les puguis imaginar.

Jo feia 6 anys que no la veia, i em va tornar a sorprendre, em vaig acostar per dir-li que és genial i que suposava que no em recordava, però per la meva sorpresa, em va dir pel meu nom i que sabia tot de mi, a través d’una amiga que tenim en comú.

Espero no tenir que esperar 6 anys més per tornar a coincidir amb ella, ja que cada cop que l’escolto aprenc sempre, algunes coses més.
A tu Felipe que el proper mes d’abril faràs 90, dir-te que plorava d’emoció al sentir-te relatar com vas viure la guerra i com tu dius els 40 anys de postguerra. No perdis mai el teu humor i les ganes.

Un abraçada per les dues Montses!
I com les tres diem, Salut!

Principio de irretroactividad:
Si la ley posterior declara excesiva una pena y establece otras más benignas, a ella debe ajustarse la sanción.
La nueva valoración expresada x la ley mas reciente constituye el síntoma que nos pone de manifiesto el fundamento de excepción.
Si la ley vigente al tiempo de cometerse el delito fuere distinta a la que exista al pronunciarse el fallo o en el tiempo intermedio, se aplicara siempre la más benigna.

No ho sé..., pensant aquests dies en el Vilafranquí David Sánchez, escoltant les noticies i consultant al meu profe, cada vegada ho entenc menys.
Condemnat a presó per la seva implicació en una manifestació per aldarulls el 12-10-1.998, al tractar-se de d’una condemna inferior a dos anys no va tenir que ingressar a presó, però ara i desprès de deu anys i tres mesos(avui exactament), un jutjat de Barcelona el 15, el seu titular te en compte com antecedent penal, que aquest noi es declarés insubmís a 1.994, conducta que en l’actualitat no està tipificada com a delicte.

Amb ulls de sorpresa i el cap ple de dubtes, penso que ja sabia que la llei era interpretativa, però tant? En cas que a aquest noi finalment se l’hi executés la petició d’empresonament, quantes persones més hauran de passar per la “garjola”?
Si les lleis anteriors continuen prevalent a les noves, de que serveixen aquestes?
Si el que avui a 2.009 no te causa ni es porta a efecte i per manca d’agilitat administrativa pot encara ser motiu de la manca de llibertat, passats uns anys i quan la civilització camina endavant i es modernitza, es més tolerant, menys racista i aposta pels valors dels i les ciutadanes, sense tindre en compte qüestions polítiques, sexistes... de que serveixen les derogacions?
Jo m’ho miro amb gran tristesa, parlem d’una persona que va decidir no fer la “mili”, no aprendre a fer anar un arma.
Que es va manifestar en contra del que no creia? SI
Que pagui pel que hagi realment fet i no pel que pensen que pensa.

Per acabar no vull passar per alt i en forma de record, al nostre David Sánchez ( que va morir essent anxaneta de Torredembarra). Un petó molt emotiu allà on siguis.

El PSC condemna de forma rotunda l'atac d'Israel i crida l'alto al foc

Comunicat de la Comissió Executiva del PSC sobre els atacs a la franja de Gaza

El passat dissabte 27 de desembre l'Estat d'Israel va iniciar una campanya d'atacs sobre la franja de Gaza, la més mortífera des de la Guerra dels Sis Dies al 1967, que ha deixat una estela de 300 morts i 900 ferits, 120 dels quals estan en estat crític. Després de setmanes d'estricte bloqueig a la franja, els hospitals de la zona no compten amb mitjans suficients per atendre els ferits i l´ajuda humanitària arriba amb dificultats,

Front a aquesta esfereïdora situació, el PSC :

1) Demana l'aturada immediata dels atacs d'Israel a Gaza ;

2) S'adhereix a la crida als organismes internacionals perquè garanteixin l'assistència i protecció necessàries a la població civil i assegurin l´arribada d´ajuda humanitària, aliments i medicines;

3) Reclama el retorn a la treva que Hamàs ha trencat , per tal de recuperar el compromís per un acord de pau iniciat al procés d'Annápolis al 2007, comptant amb l'auspici de les instàncies internacionals; i

4) Reitera la seva ferma convicció que el diàleg entre les parts és l'única via per una solució pacífica i durable al conflicte.

Barcelona a 29 de desembre de 2009

BON ANY NOU PLE DE DETALLS...

MAI MILLOR, LES DUES!!!