Ara ja feia uns quants dies…

Ara ja feia uns quants dies que no m’hi posava, sincerament per manca de temps i possiblement, per manca de ganes –que l’hi vols fer?, no sempre trobes la inspiració-.

El cas és que, avui no m’he pogut estar d’escriure quatre ratlles, ahir a l’acte dels premis
d’investigació de Batxiller i Cicles Formatius, vaig experimentar diferents sentiments com, l’esforç dels i les noies, la seva pulcritud per la feina i la rigorositat de la responsabilitat.

Pensem una cosa, aquests estudiants a banda de fer un treball d’investigació –Tema lliure- han d’esser seleccionats entre vint i tants treballs més, els cinc millors, els han d’ explicar al jurat –profes, personal del departament d’educació, responsable del Consell Comarcal- i una vegada seleccionats els tres millors, competeixen per el primer, segon, i tercer lloc i altre cop, davant de molta gent, es a dir el dia 24 de Novembre en aquest cas, a la sala d’actes de la caixa Tarragona.

Recullo la tensió ambiental produïda pels nervis previs a l’exposició i la por al fracàs front familiars i professor, però també per l’altre costat, sento com l’orgull envaeix les mirades i els ulls de qui els estan escoltant, no sentir-ho m’atreveixo a dir que, era manca de sensibilitat.

La meva nota és d’excel•lent per aquests (tots) alumnes que, podrien haver triat “NO COMPLICAR-SE LA VIDA” i que de ben segur seran el futur per a tots nosaltres.

Felicitar també a Iris Gual, professora de professió i companya política a Torredembarra, per ajudar al segon premiat, que no va oblidar anomenar-la.

La nota musical a càrrec de el impressionant Jaume Arnella.

De tot una mica...

Un incendio en un polígono industrial de Torredembarra quema ocho vehículos

- Un incendio en el polígono industrial Roques Planes de Torredembarra (Tarragona) ha quemado seis furgonetas, un camión pequeño, una máquina retroexcavadora pequeña y, parcialmente, el lateral de un camión trailer.
(EFE)Un incendio en una nave industrial.
Según han informado los Bomberos de la Generalitat, el aviso se ha recibido sobre las 02.48 horas de esta madrugada y hasta el polígono industrial se han desplazado seis dotaciones de los bomberos, que han comprobado que el fuego quemaba diversos vehículos estacionados en un estacionamiento exterior situado entre las dos naves.

La pared de una de las naves colindantes, la que estaba más cercana a la zona donde ha habido el fuego, ha quedado afectada por el calor y el humo, aunque el interior de la nave está intacto.

En el incendio, no se han registrado heridos ni ha sido necesario hacer ningún desalojo.

NOTICIA DEL DIARI DE TARRAGONA

Un vendedor de la ONCE de Torredembarra reparte 1,1 millones
José Ramos es ya es un vecino más del Passeig de la Sort de la localidad y el pasado jueves entregó en el sorteo de la ONCE 1,1 millones de euros.

El bon temps no marxa de Torredembarra i ve en Joan Ruiz (diputat del Congrés per Tarragona) què més volem?

Tot i haver vist alguns nuvolots aquesta darrera setmana, torna a sortir el sol.

En política Municipal quan tens l’ oportunitat de col•laborar, puc assegurar que treballar és engrescador, t’ocupa el cap i les hores, imagines coses productives i un cop posades en marxa, et deixen un dolç gust de boca. D’altre banda entrar en l’espiral verinosa de la negativitat (en la que a vegades hi soc) està comprovat que és molt poc efectiva i contractura els sentits.

Per tant de nou, un esforç per observar, analitzar, actuar i somriure.

Ahir ambient distes i amb la responsabilitat de que els nostres projectes vagin arribant al carrer ,l’ esforç per part dels companys redactors de la revista de l’agrupació de Torredembarra, Partit dels Socialistes de Catalunya, va veure definitivament la llum, hem escollit la formula de donar-la en ma, donat que és del tot personal, donem i rebem informació ciutadana,varem escoltar queixes i peticions, això per a nosaltres va fer de la jornada, un privilegi.

Ara toca donar respostes als que així ens ho varem sol•licitar.

Felicitar als companys que amb la seva feina permanent, insisteixen a fer del nostre partit, un orgull.

Benvinguda Martina Jarque!!!!

Espanyol 2- Málaga 1









Gràcies Lluís Oliver i Gràcies Marta B.

FESTA DE LA ROSA 2.009

Premsa:
El PSC de la Torre titlla d''inadmissible' que no s'ajudi el Correllengua

La primera secretària de l’agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, ha qualificat avui com a "inadmissible” el fet que l’equip de Govern de l’Ajuntament de Torredembarra hagi negat el seu suport al 'Correllengua', la campanya de promoció i defensa de la llengua catalana que sempre ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra.

El Correllengua
Susanna Navarro subratlla “la contradicció i la hipocresia que suposa autodefinir-se com a nacionalista (CiU) i coincidir amb el PP en el rebuig a aquest conjunt d’actes de promoció del català. La veritat és que ens vàrem quedar estupefactes quan al ple d’ahir l’equip de Govern va negar-se a tenir en compte aquesta moció de suport al 'Correllengua'”.
D’altra banda, la regidora socialista també lamenta que els grups d’esquerra hagin quedat exclosos de la comissió municipal d’agermanament amb el municipi del Vilar, un fet que qualifica com “un precedent molt greu que mai s’havia produït fins ara”.
Susanna Navarro ha recordat com s’ha produït aquesta exclusió. “Vam demanar a l’alcalde que la regidora trànsfuga Laura Pradeda, elegida regidora a les llista del PSC, no fos inclosa a la comissió ja que entenem que no pot ser que una regidora trànsfuga tingui el 'premi' de representar un grup municipal. Doncs bé, l’alcalde va rebutjar aquesta demanda. Davant d’això vam decidir abandonar la comissió conjuntament amb els representants d’ERC i de l’Alternativa Baix Gaià a qui volem agrair la seva solidaritat”.

No varem estar al mateix plenari Sr. Alcalde???

Pel que fa al vot de tot l'equip de govern en contra de la moció pel correllengua, en cap cas l’Alcalde diu que tenen que negociar res, ens al contrari, vam tenir la sensació de que van fer un vot de càstig a les tres formacions d'esquerres (8 regidors) la meitat del total menys un, i una rabieta infantil sense tenir en compte quina era la proposta, he de dir que el company Ciuró ja va explicar que la moció havia estat presentada per registre de l'Ajuntament 7 dies abans. He pogut comprovar que les declaracions als mitjans de comunicació per part del Batlle de CIU, són més dolces i no tenen res a veure amb la "bronca" que va propinar al cap de llista d'ERC, que va decidir no fer ni una sola pregunta al plenari, molest per la conducta d'en Massagué.

Aquest és el govern solidari i dels gestos...

Contenta per tornar a la blogesfera...

Del 9 d’agost fins ara el món ha girat com sempre, ha tota velocitat. Possiblement era jo qui no he corregut tant i mai he trobat el moment oportú per actualitzar el blog, a vegades per decidia, d’altres per manca de mitjans i d’altres per no saber, molt bé que explicar.
He comprovat amb quina rapidesa pots arribar de Tarragona a Puertollano si pagues 160 euros, per estar a 41 graus a l’ombra.
No he tingut cap treva, pel que fa a proves i metges, i a partir de dimecres començo a rebre resultats que sempre et pessiguen l’estomac hores abans de rebre’ls, tot i afegint-t’hi les sobrecarregues musculars a l’esquena que he patit i de les que estic millor, com diu un familiar meu “el que esta de pega hasta amb els ..llons encepega”.

I avui dia Nacional de Catalunya, perfecte per que els Catalans i les Catalanes s’expressin amb gestos de Pau i sentiment cap el seu país.
Referèndum, Arenys de Munt, qui no n’ha sentit a parlar? Simbolismes sense cap valor jurídic, amb tan sols la voluntat d’expressió, de l’altre costat manifestants falangistes en contra de la veu de la democràcia i de forma legal, en fi i jo ho deixo aquí... i que cadascun de nosaltres fem el nostre propi anàlisi de consciencia, de totes formes "sort" que el paper de la democràcia ho aguanta tot, o potser no...?

Pel que fa al nostre municipi i les seves festes majors, doncs home! Hi hagut de tot, però temps hi haurà per anar analitzant...

Referent a la nostra agrupació, tot hi haver estat tancat per vacances, hem tingut un contingent de persones treballant per fer realitat la nostra primera loteria de Nadal,( per cert aquí teniu el número:73.377 que podreu comprar al local del PSC, o bé quan ens trobeu pel carrer), alta de línea Internet (que de segur ens ajudarà en les gestions més àgils), edició de la revista Socialista, que donarem en ma a tots els barris del Municipi i que ens ajudarà a conèixer-nos millor, com també escoltar les realitats.
I per últim l’agenda del mes de setembre, amb festa de la Rosa inclosa el dia 20.
Totes aquestes qüestions són fàcilment realitzables, gràcies a un grup de persones engrescades per un projecte, un projecte seriós i plural, valent i sense complexes, com també les ganes d’ aprendre dels errors i continuar endavant.

Els propers mesos i si tot funciona com pensem, impulsarem una sèrie de serveis al ciutadà que poden ser interessants, per tant continuem les nostres tasques amb forces renovades, després d’aquest parèntesis estival.

Daniel Jarque

Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.

Dijous 23 de juliol de 2009

EL PSC DE TORREDEMBARRA GUANYA 80 NOUS SIMPATITZANTS EN MENYS DE DOS MESOS

Susanna Navarro : "Aquest nou contingent d'afiliats consolida, de llarg, al Partit dels Socialistes com al partit amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, com l'intèrpret més vàlid de les inquietuds de la societat torrenca"
L'agrupació socialista de Torredembarra va sumar 39 nous simpatitzants en la jornada de mobilització al carrer organitzada pel PSC arreu del país, dissabte passat, per tal d'informar directament a la ciutadania sobre l'obra de Govern de la Generalitat i els principals continguts del nou sistema de finançament.
Amb aquests nous simpatitzants censants, ja són 80 el nombre de simpatitzants que ha sumat la agrupació socialista de Torredembarra des de la campanya de les eleccions europees, ara fa menys de dos mesos.
Segons la primera secretaria de l'agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, "aquest nou contingent de simpatitzants consolida al PSC com al partit que compta, de llarg, amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, en l'intèrpret més representatiu dels anhels i aspiracions de la ciutadania torrenca."
Durant la jornada informativa de dissabte passat, el PSC va instal·lar una parada informativa al carrer Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra entre les sis de la tarda i les nou del vespre. Els quatre regidors socialistes a l'Ajuntament i nombrosos afiliats i simpatitzants socialistes torrencs van ser presents a la parada que va esgotar tot el material informatiu molt abans de les nou del vespre.
"La gran recepció de la ciutadania al nostre missatge polític ens ha animat a reforçar aquesta comunicació directe, al carrer, amb els torrencs i torrenques. Per tant, a partir d'ara, sortirem al carrer per repartir la nostra revista municipal i prendre així el pols a les inquietuds de la societat torrenca", ha afirmat la primera secretaria socialista.

Michael Joseph Jackson

La darrera noticia que hem tingut de ell, és per a molts la més trista, la seva mort.
Jo m’estimo més pensar en el primer cop que el vaig escoltar, any 1.982 amb la cinta dintre un radiocasset dolby per poder gravar (anda! que no piratejàvem abans, tampoc), lloc: Aranda de Duero (Burgos) un estiu de vacances a casa dels meus oncles paterns i amb el meus cosins més grans que nosaltres.
Llavors als matins després d’esmorzar mon cosí Guillermo ens delitava amb l’últim de l’últim que s’escoltava a Madrid, Barón Rojo (este mundo es un campo de concentración...) i cosetes d’aquest estil, però també amb l’àlbum THRILLER, no sé quants cops ens el deuria posar? Ens encantava a tots, i tots intentàvem ballar com aquells monstres.
Recordo moments i persones de llavors, crec que va ser el primer estiu que hem vaig fixar amb un noi, amb el que em vaig estar escrivint tot el hivern (abans es portaven aquestes coses) es deia Benjamín. Recordo que tenia una bicicleta de carretera (li dèiem així, que no sé si és correcte) i ell “venga” a donar-nos voltes per allí (era un Sant) i naltres unes pesades.

El cas és que m’encantava el vídeo d’aquella nova estrella Americana i les seves cançons, la seva forma de ballar tan hiperactiva, però tan moderna i exacta.
El seu looc tan perfectament exacte a el que volia representar no eren lo habitual en aquells anys, i ara jo prefereixo No pensar en totes les modificacions artificials que es va provocar més tard. Ell ja era perfecte abans, després...no sé que li va passar després.
Un record per aquells moments tan genials que ens vares donar.

Comença per a nosaltres una nova etapa, les vacances del nostres fills ens condicionen les obligacions laborals i torne-m’hi, apliquem la imaginació!!!.
Voldríem poder com ells (els fills) fer un parell de mesos de lleure, però serà prou complicat, no ho aguanten les nostres economies ni possiblement, no ho aguantaria l’economia del nostre país.
Per tant no queda altre remei que tirar de les famílies, les colònies, estades esportives, o pels menys afortunats, les acadèmies de repàs.
Però no tan sols les solucions tranquil·litzadores ens volten el cap pel que fa al període estival, a més aquesta setmana haurem de pagar els llibres pel proper curs, fer una provisió de despesa pels quinze dies del més d’agost( tot i que anem al poble dels pares, que allà tampoc ho regalen), pensar que al setembre haurem de comprar el material escolar i també pagar alguna de les alternatives per ells, fins que no arribi aquesta quinzena del mes d’agost.

En definitiva, una ma de números que no quadren mai tot i contant amb la paga doble, qui la tingui.

A tot lo abans exposat hem d’afegir que, com que la psique no para de treballar, tenim sempre l’ombra de la preocupació, pensant si els nostres fills són prou feliços amb el ritme de vida dels pares i si les coses materials substitueixen a les sentimentals. Sabem es clar, que No, però a veure qui és el guapo que s’abaixa i comença a dir-los-hi que NO.

Ep, a fer “números de màgia” i a passar un bon estiu, tots ens ho mereixem.

sia, voga...

La nostra barcada, no ha estat la guanyadora, però ho hem passat d’allò més bé.
Aquest dissabte i diumenge hem competit diverses entitats, de la ma dels vogadors de Torredembarra. El dissabte varem quedar en segona posició per darrera la barca dels mossos d’esquadra i davant dels castells, gràcies al bon temps que varem fer a la cursa vem passar a la final de Diumenge, però noi, aquí estaven els no varem “rascar bola”.
Diumenge estaven prou motivats, i qui ho diria semblàvem professionals, només ho semblàvem...ja que quan observàvem als que s’hi dediquen, ens queia la baba i les diferencies amb nosaltres, els aficionats, eren com de la nit al dia.
Res, molts a la platja coincidíem en les particularitats d’aquest esport i fèiem plans per apuntar-nos-hi properament.
Vaig poder comprar números de loteria als Castellers de la Torre, si toca et fan uns castells a on tu vulguis, a veure...!!!
A tots, fins l’any que bé-

…ooooa oooa (un bon ritme per vogar)

Des de mar en dins, les coses semblaven més serenes. Una mirada cap a l’esquerra i veus la Torredembarra tranquil·la ( entre setmana, es clar) ja que parlo de Baix a Mar.

Fa dos setmanes que entrenem amb els vogadors, per la competició entre les entitats del poble, el dia de Sant Joan.
Oportunitat de conèixer un esport nou i de gaudir d’un paisatge, que en les dates en les que ens trobem, està al seu màxim esplendor.
No m’ho pensava pas, que m’hi trobaria tan còmode, reconec que ara mateix és un luxe aquesta practica, possiblement al hivern, ho haurem de tornar a provar, per ser justos i comprendre que s’hi ha de tindre molta afició per aguantar.

En definitiva una nova experiència, que de ben segur també m’acompanyarà i de la que aprenc nous mots marines, de persones amb molta experiència, amb les qüestions del mar.
Per cert, mireu la foto del peix, avui ne’m vist dos, espectacular!!!.

Avui…

En realitat per alguns de nosaltres l’agenda se’ns presentava plena de compromisos i com no, de responsabilitats. Al matí, míting a Tarragona i a la tarda, a dos quarts de set, campanya porta a porta i taula informativa socialista per les Europees.
Tot plegat, feina, feina i més feina, les responsabilitats de tot tipus, organització i més organització, però també la sensació de que res està oblidat i que mantenim les conviccions i les idees.
A Tarragona les raons i a Torredembarra la il·lusió.
El dia a dia al Municipi erosiona, és tant local que de vegades la impotència del canvi en les decisions dels que manen, apaivaguen la visió més global.
Europa n’és un exemple, moltes noves formes de canviar les inèrcies i de mirar més pluralment la política que, també ens afecta.

El contacte amb els companys d’arreu, un relaxant natural, compartir experiències una píndola serena i un front comú. Els i les Socialistes retrobats avui érem més forts, si cal.

Malgrat moments amargs per la manca de comprensió en les actituds i manca de respecte per la feina, haurem tots de continuar endavant, endavant amb les propostes serioses, endavant amb els nostres ideals plurals, endavant front a la critica per assolir espais, endavant front els que només volen destruir, endavant amb el treball,sempre endavant mentre siguem capaços d’ inspirar a persones amb missatges en clau positiva i sense perdre mai el contacte amb la realitat real.

L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.

SOCIALISTES EUROPEUS, la millor opció.

La nostra cap de llista, Maria Badia a les eleccions europees, ens envia diàriament la seva agenda de campanya de pròpia veu, analitza qüestions de per què és important votar socialistes i no d’altres opcions.

El seu esforç i la seva convicció ens motiva a pensar que, nosaltres els socialistes tenim un paper fonamental també a Europa, tenint en compte que el 80% de la legislació prové d’aquest Parlament, no podem menys prear la tasca.
És necessari també dir que, totes les eleccions ens recorden que vivim en democràcia (no et quedis a casa, vine a votar).

Que els Socialistes, ens trobem en disposició d’afrontar qualsevol repte social a qualsevol nivell i que com a ella, el treball, no ens fa por.

Avui a les 0 hores, comencem la campanya per el Parlament Europeu. Si no falla res i després del plenari ordinari de l’Ajuntament, diferents membres de l’agrupació Socialista de Torredembarra, prepararem l’escamot per a penjar els primers cartells per diversos llocs de la Vila, plaça de la font, plaça del castell, i Mossèn Joaquim Boronat, són els nostres objectius.

Més informació els propers dies....

En poques hores, donarà inici la campanya electoral pels comicis al Parlament Europeu del proper 7 de juny.

Una Europa, que els i les socialistes Catalans somiem més segura i en Pau, a on la Igualtat entre homes i dones, sigui efectiva. L’Europa del coneixement, la cultura i la innovació, una Europa social, l,Europa que ens ha de fer afrontar millor la crisi, rellançar l’economia i prevenir.

Tot i no ser gaire conegut el Parlament Europeu, cada cop té més pes i més responsabilitats, per tant els Socialistes Torrencs, farem una aposta seriosa per la participació en aquestos comicis i sortirem al carrer els propers dies, amb un discurs tranquil i motivador, per a què TU, donis la teva opinió.

…final de la meva pròpia letargia a la blog esfera,

...torno amb diversos pensaments i diverses sensacions.
Els compromisos familiars no m’han deixat trobar el temps adequat per reflexionar amb tranquil·litat.
Ara mateix tinc el cap ple d’històries que se m’acumulen, sense que pugui jo fer res per resoldre-les, difícils d’aclarir.
Les múltiples responsabilitats, la feina, els projectes de futur col·lectius i personals, les responsabilitats establertes, la veu en off de la consciència i fins i tot, el cistell de la compra setmanal, m’han anat embolicant el cabdell de llana que ara mateix, sento que és el meu cervell.
Tinc la sensació de l’esponja, es a dir absorbeixo i absorbeixo conceptes, sense trobar l’espai de concentració per a plasmar-los, ja sigui en documents, o transformar-los en realitats.
És circumstancial, espero!
Diverses qüestions, algunes personals, les altres esportives, i polítiques com no?:



El passat dissabte dia 2 de maig, es va casar ma germana petita, Cristina, la núvia més guapa que he vist, físicament era impressionant, però no és aquesta a la bellesa a la que em refereixo, recordo la seva infantessa constantment tot i jo tenir, només 5 anys més que ella, ha estat sempre molt dolça i molt especial. Transmet constantment alegria i positivisme, és molt humana i de lo negatiu, sovint fa un acudit. És la meva gran confessora i en els mals moments, la meva mare més racional.
Ell, el seu company és sensitiu, espontani i mai duu les qüestions fins a extrems delicats, familiar i comprensiu amb ella, és el que més destacaria jo.
Una parell de paraules per descriure l’esdeveniment: emocionant i molt alegre.

En el terreny esportiu,
el meu Espanyol del ànima, directe cap a la salvació, a hores d’ara no podem demanar més, però tampoc menys, ànims.
Pel que fa al Barça, felicitats per tot, per la temporada, els aficionats, per l’entrenador, per la il·lusió renovada, ah!! i per “l’Inieste”.
Pel que fa a la F1, no sembla que Fernando Alonso, pugui millorar els seus temps i per tant lluitar per les primeres posicions, aquesta temporada, de totes formes mantindrem l’esperança.
I no puc oblidar els Campions d’Europa de Hockey patins, el Reus Deportiu, Felicitats.

Les polítiques:
El secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha constatat avui que “el Partido Popular torna a recórrer contra els interessos de Catalunya”, després de l’anunci de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, de la intenció dels populars de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d’Educació de Catalunya.
“És la música de sempre, hi tornen de manera recorrent, repetint els mateixos tics anticatalans que els inhabiliten per governar” ha afegit Zaragoza, que ha retret al PP “la fixació malaltissa contra Catalunya” que practiquen. És per això que Zaragoza ha convidat als màxims dirigents del Partido Popular a “fer quelcom més que venir i passejar-se una estona per fer creure que els catalans són la seva prioritat”. “El PP ha de retirar el recurs contra l’Estatut, ficar-se al cap que a Catalunya no hi ha cap problema amb el castellà, i deixar d’utilitzar-nos per la seva estratègia descaradament partidista”.
El secretari d’Organització dels socialistes catalans ha fet una crida a “deixar de banda aquest PP, que és el de sempre” i ha insistit en que “contra Catalunya i contra els catalans, perdent el respecte al nostre poble, no es pot governar Espanya”.

-Una verdadera llàstima que els partits Catalans, no siguin els únics que es preocupin dels afers Catalans, i que la resta del món ho respecti, encara que no ho comparteixin.
La negociació del nostre Estatut d’autonomia, mai hauria d’haver sortit dels despatxos i de les taules negociadores, per responsabilitat democràtica.
Les imposicions externes no fan més que encoratjar les revoltes dels ciutadans i fomenten la incomprensió i la manca de solidaritat i diàleg entre diferents territoris de ben a propet.
Jo sóc de filla de pares castellans, més concretament manxecs. Crec en la lluita per la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i m'hi sento al 100% d’aquí, respecto profundament la terra dels meus familiars i comprenc que podem viure en Pau, des del respecte, a veure si ens entenem ja d’una punyetera vegada i som capaços de no vendre fora de Catalunya a través d’alguns mitjans, irrealitats del poble Català i parem de provocar i de sembrar odi.

Pel que fa a la política Municipal, també molt a parlar, si no passa res el proper dimarts a les 13.30 hores, Plenari extraordinari de pressupostos que de ben segur, donaran molt que parlar, pel temps i per les formes, i pel contingut (ingressos –despesa -contenció).

Avui ja ho deixo aquí.