Dijous 23 de juliol de 2009

EL PSC DE TORREDEMBARRA GUANYA 80 NOUS SIMPATITZANTS EN MENYS DE DOS MESOS

Susanna Navarro : "Aquest nou contingent d'afiliats consolida, de llarg, al Partit dels Socialistes com al partit amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, com l'intèrpret més vàlid de les inquietuds de la societat torrenca"
L'agrupació socialista de Torredembarra va sumar 39 nous simpatitzants en la jornada de mobilització al carrer organitzada pel PSC arreu del país, dissabte passat, per tal d'informar directament a la ciutadania sobre l'obra de Govern de la Generalitat i els principals continguts del nou sistema de finançament.
Amb aquests nous simpatitzants censants, ja són 80 el nombre de simpatitzants que ha sumat la agrupació socialista de Torredembarra des de la campanya de les eleccions europees, ara fa menys de dos mesos.
Segons la primera secretaria de l'agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, "aquest nou contingent de simpatitzants consolida al PSC com al partit que compta, de llarg, amb una major implantació social a Torredembarra i, per tant, en l'intèrpret més representatiu dels anhels i aspiracions de la ciutadania torrenca."
Durant la jornada informativa de dissabte passat, el PSC va instal·lar una parada informativa al carrer Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra entre les sis de la tarda i les nou del vespre. Els quatre regidors socialistes a l'Ajuntament i nombrosos afiliats i simpatitzants socialistes torrencs van ser presents a la parada que va esgotar tot el material informatiu molt abans de les nou del vespre.
"La gran recepció de la ciutadania al nostre missatge polític ens ha animat a reforçar aquesta comunicació directe, al carrer, amb els torrencs i torrenques. Per tant, a partir d'ara, sortirem al carrer per repartir la nostra revista municipal i prendre així el pols a les inquietuds de la societat torrenca", ha afirmat la primera secretaria socialista.

Michael Joseph Jackson

La darrera noticia que hem tingut de ell, és per a molts la més trista, la seva mort.
Jo m’estimo més pensar en el primer cop que el vaig escoltar, any 1.982 amb la cinta dintre un radiocasset dolby per poder gravar (anda! que no piratejàvem abans, tampoc), lloc: Aranda de Duero (Burgos) un estiu de vacances a casa dels meus oncles paterns i amb el meus cosins més grans que nosaltres.
Llavors als matins després d’esmorzar mon cosí Guillermo ens delitava amb l’últim de l’últim que s’escoltava a Madrid, Barón Rojo (este mundo es un campo de concentración...) i cosetes d’aquest estil, però també amb l’àlbum THRILLER, no sé quants cops ens el deuria posar? Ens encantava a tots, i tots intentàvem ballar com aquells monstres.
Recordo moments i persones de llavors, crec que va ser el primer estiu que hem vaig fixar amb un noi, amb el que em vaig estar escrivint tot el hivern (abans es portaven aquestes coses) es deia Benjamín. Recordo que tenia una bicicleta de carretera (li dèiem així, que no sé si és correcte) i ell “venga” a donar-nos voltes per allí (era un Sant) i naltres unes pesades.

El cas és que m’encantava el vídeo d’aquella nova estrella Americana i les seves cançons, la seva forma de ballar tan hiperactiva, però tan moderna i exacta.
El seu looc tan perfectament exacte a el que volia representar no eren lo habitual en aquells anys, i ara jo prefereixo No pensar en totes les modificacions artificials que es va provocar més tard. Ell ja era perfecte abans, després...no sé que li va passar després.
Un record per aquells moments tan genials que ens vares donar.

Comença per a nosaltres una nova etapa, les vacances del nostres fills ens condicionen les obligacions laborals i torne-m’hi, apliquem la imaginació!!!.
Voldríem poder com ells (els fills) fer un parell de mesos de lleure, però serà prou complicat, no ho aguanten les nostres economies ni possiblement, no ho aguantaria l’economia del nostre país.
Per tant no queda altre remei que tirar de les famílies, les colònies, estades esportives, o pels menys afortunats, les acadèmies de repàs.
Però no tan sols les solucions tranquil·litzadores ens volten el cap pel que fa al període estival, a més aquesta setmana haurem de pagar els llibres pel proper curs, fer una provisió de despesa pels quinze dies del més d’agost( tot i que anem al poble dels pares, que allà tampoc ho regalen), pensar que al setembre haurem de comprar el material escolar i també pagar alguna de les alternatives per ells, fins que no arribi aquesta quinzena del mes d’agost.

En definitiva, una ma de números que no quadren mai tot i contant amb la paga doble, qui la tingui.

A tot lo abans exposat hem d’afegir que, com que la psique no para de treballar, tenim sempre l’ombra de la preocupació, pensant si els nostres fills són prou feliços amb el ritme de vida dels pares i si les coses materials substitueixen a les sentimentals. Sabem es clar, que No, però a veure qui és el guapo que s’abaixa i comença a dir-los-hi que NO.

Ep, a fer “números de màgia” i a passar un bon estiu, tots ens ho mereixem.

sia, voga...

La nostra barcada, no ha estat la guanyadora, però ho hem passat d’allò més bé.
Aquest dissabte i diumenge hem competit diverses entitats, de la ma dels vogadors de Torredembarra. El dissabte varem quedar en segona posició per darrera la barca dels mossos d’esquadra i davant dels castells, gràcies al bon temps que varem fer a la cursa vem passar a la final de Diumenge, però noi, aquí estaven els no varem “rascar bola”.
Diumenge estaven prou motivats, i qui ho diria semblàvem professionals, només ho semblàvem...ja que quan observàvem als que s’hi dediquen, ens queia la baba i les diferencies amb nosaltres, els aficionats, eren com de la nit al dia.
Res, molts a la platja coincidíem en les particularitats d’aquest esport i fèiem plans per apuntar-nos-hi properament.
Vaig poder comprar números de loteria als Castellers de la Torre, si toca et fan uns castells a on tu vulguis, a veure...!!!
A tots, fins l’any que bé-

…ooooa oooa (un bon ritme per vogar)

Des de mar en dins, les coses semblaven més serenes. Una mirada cap a l’esquerra i veus la Torredembarra tranquil·la ( entre setmana, es clar) ja que parlo de Baix a Mar.

Fa dos setmanes que entrenem amb els vogadors, per la competició entre les entitats del poble, el dia de Sant Joan.
Oportunitat de conèixer un esport nou i de gaudir d’un paisatge, que en les dates en les que ens trobem, està al seu màxim esplendor.
No m’ho pensava pas, que m’hi trobaria tan còmode, reconec que ara mateix és un luxe aquesta practica, possiblement al hivern, ho haurem de tornar a provar, per ser justos i comprendre que s’hi ha de tindre molta afició per aguantar.

En definitiva una nova experiència, que de ben segur també m’acompanyarà i de la que aprenc nous mots marines, de persones amb molta experiència, amb les qüestions del mar.
Per cert, mireu la foto del peix, avui ne’m vist dos, espectacular!!!.

Avui…

En realitat per alguns de nosaltres l’agenda se’ns presentava plena de compromisos i com no, de responsabilitats. Al matí, míting a Tarragona i a la tarda, a dos quarts de set, campanya porta a porta i taula informativa socialista per les Europees.
Tot plegat, feina, feina i més feina, les responsabilitats de tot tipus, organització i més organització, però també la sensació de que res està oblidat i que mantenim les conviccions i les idees.
A Tarragona les raons i a Torredembarra la il·lusió.
El dia a dia al Municipi erosiona, és tant local que de vegades la impotència del canvi en les decisions dels que manen, apaivaguen la visió més global.
Europa n’és un exemple, moltes noves formes de canviar les inèrcies i de mirar més pluralment la política que, també ens afecta.

El contacte amb els companys d’arreu, un relaxant natural, compartir experiències una píndola serena i un front comú. Els i les Socialistes retrobats avui érem més forts, si cal.

Malgrat moments amargs per la manca de comprensió en les actituds i manca de respecte per la feina, haurem tots de continuar endavant, endavant amb les propostes serioses, endavant amb els nostres ideals plurals, endavant front a la critica per assolir espais, endavant front els que només volen destruir, endavant amb el treball,sempre endavant mentre siguem capaços d’ inspirar a persones amb missatges en clau positiva i sense perdre mai el contacte amb la realitat real.

L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.

SOCIALISTES EUROPEUS, la millor opció.

La nostra cap de llista, Maria Badia a les eleccions europees, ens envia diàriament la seva agenda de campanya de pròpia veu, analitza qüestions de per què és important votar socialistes i no d’altres opcions.

El seu esforç i la seva convicció ens motiva a pensar que, nosaltres els socialistes tenim un paper fonamental també a Europa, tenint en compte que el 80% de la legislació prové d’aquest Parlament, no podem menys prear la tasca.
És necessari també dir que, totes les eleccions ens recorden que vivim en democràcia (no et quedis a casa, vine a votar).

Que els Socialistes, ens trobem en disposició d’afrontar qualsevol repte social a qualsevol nivell i que com a ella, el treball, no ens fa por.

Avui a les 0 hores, comencem la campanya per el Parlament Europeu. Si no falla res i després del plenari ordinari de l’Ajuntament, diferents membres de l’agrupació Socialista de Torredembarra, prepararem l’escamot per a penjar els primers cartells per diversos llocs de la Vila, plaça de la font, plaça del castell, i Mossèn Joaquim Boronat, són els nostres objectius.

Més informació els propers dies....

En poques hores, donarà inici la campanya electoral pels comicis al Parlament Europeu del proper 7 de juny.

Una Europa, que els i les socialistes Catalans somiem més segura i en Pau, a on la Igualtat entre homes i dones, sigui efectiva. L’Europa del coneixement, la cultura i la innovació, una Europa social, l,Europa que ens ha de fer afrontar millor la crisi, rellançar l’economia i prevenir.

Tot i no ser gaire conegut el Parlament Europeu, cada cop té més pes i més responsabilitats, per tant els Socialistes Torrencs, farem una aposta seriosa per la participació en aquestos comicis i sortirem al carrer els propers dies, amb un discurs tranquil i motivador, per a què TU, donis la teva opinió.

…final de la meva pròpia letargia a la blog esfera,

...torno amb diversos pensaments i diverses sensacions.
Els compromisos familiars no m’han deixat trobar el temps adequat per reflexionar amb tranquil·litat.
Ara mateix tinc el cap ple d’històries que se m’acumulen, sense que pugui jo fer res per resoldre-les, difícils d’aclarir.
Les múltiples responsabilitats, la feina, els projectes de futur col·lectius i personals, les responsabilitats establertes, la veu en off de la consciència i fins i tot, el cistell de la compra setmanal, m’han anat embolicant el cabdell de llana que ara mateix, sento que és el meu cervell.
Tinc la sensació de l’esponja, es a dir absorbeixo i absorbeixo conceptes, sense trobar l’espai de concentració per a plasmar-los, ja sigui en documents, o transformar-los en realitats.
És circumstancial, espero!
Diverses qüestions, algunes personals, les altres esportives, i polítiques com no?:



El passat dissabte dia 2 de maig, es va casar ma germana petita, Cristina, la núvia més guapa que he vist, físicament era impressionant, però no és aquesta a la bellesa a la que em refereixo, recordo la seva infantessa constantment tot i jo tenir, només 5 anys més que ella, ha estat sempre molt dolça i molt especial. Transmet constantment alegria i positivisme, és molt humana i de lo negatiu, sovint fa un acudit. És la meva gran confessora i en els mals moments, la meva mare més racional.
Ell, el seu company és sensitiu, espontani i mai duu les qüestions fins a extrems delicats, familiar i comprensiu amb ella, és el que més destacaria jo.
Una parell de paraules per descriure l’esdeveniment: emocionant i molt alegre.

En el terreny esportiu,
el meu Espanyol del ànima, directe cap a la salvació, a hores d’ara no podem demanar més, però tampoc menys, ànims.
Pel que fa al Barça, felicitats per tot, per la temporada, els aficionats, per l’entrenador, per la il·lusió renovada, ah!! i per “l’Inieste”.
Pel que fa a la F1, no sembla que Fernando Alonso, pugui millorar els seus temps i per tant lluitar per les primeres posicions, aquesta temporada, de totes formes mantindrem l’esperança.
I no puc oblidar els Campions d’Europa de Hockey patins, el Reus Deportiu, Felicitats.

Les polítiques:
El secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha constatat avui que “el Partido Popular torna a recórrer contra els interessos de Catalunya”, després de l’anunci de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, de la intenció dels populars de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d’Educació de Catalunya.
“És la música de sempre, hi tornen de manera recorrent, repetint els mateixos tics anticatalans que els inhabiliten per governar” ha afegit Zaragoza, que ha retret al PP “la fixació malaltissa contra Catalunya” que practiquen. És per això que Zaragoza ha convidat als màxims dirigents del Partido Popular a “fer quelcom més que venir i passejar-se una estona per fer creure que els catalans són la seva prioritat”. “El PP ha de retirar el recurs contra l’Estatut, ficar-se al cap que a Catalunya no hi ha cap problema amb el castellà, i deixar d’utilitzar-nos per la seva estratègia descaradament partidista”.
El secretari d’Organització dels socialistes catalans ha fet una crida a “deixar de banda aquest PP, que és el de sempre” i ha insistit en que “contra Catalunya i contra els catalans, perdent el respecte al nostre poble, no es pot governar Espanya”.

-Una verdadera llàstima que els partits Catalans, no siguin els únics que es preocupin dels afers Catalans, i que la resta del món ho respecti, encara que no ho comparteixin.
La negociació del nostre Estatut d’autonomia, mai hauria d’haver sortit dels despatxos i de les taules negociadores, per responsabilitat democràtica.
Les imposicions externes no fan més que encoratjar les revoltes dels ciutadans i fomenten la incomprensió i la manca de solidaritat i diàleg entre diferents territoris de ben a propet.
Jo sóc de filla de pares castellans, més concretament manxecs. Crec en la lluita per la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions i m'hi sento al 100% d’aquí, respecto profundament la terra dels meus familiars i comprenc que podem viure en Pau, des del respecte, a veure si ens entenem ja d’una punyetera vegada i som capaços de no vendre fora de Catalunya a través d’alguns mitjans, irrealitats del poble Català i parem de provocar i de sembrar odi.

Pel que fa a la política Municipal, també molt a parlar, si no passa res el proper dimarts a les 13.30 hores, Plenari extraordinari de pressupostos que de ben segur, donaran molt que parlar, pel temps i per les formes, i pel contingut (ingressos –despesa -contenció).

Avui ja ho deixo aquí.

L’altre dia a la televisió comentaven, que els pares tornen a anar a escola a través dels deures dels seus fills, i jo ho ratifico.

Quan no repassem les taules de multiplicar, dividim, conjuguem verbs, estudiem serralades, rius, ortografia o fem manualitats.

De vegades no trobes mai el temps i per tant només queda el cap de setmana, per la súper marató plàstica.

Aquí teniu el castell fet de material reciclat del meu fill, el que no sabria dir, és de quin segle és...

Ànims!!!!!!!!!!!!!!!

Cèl·lules assassines.

El passat dijous mentre conduïa vaig escoltar en una emissora de radio, la gran noticia.
Pel que vaig arribar sentir, ja estan més a prop del desenvolupament d’una vacuna profilàctica per a vuit tipus de càncer diferents, tots ells relacionats amb la sang.

De moment només experimentada en animals, però amb resultats, jo diria que espectaculars.

És qüestió de temps, poc temps, que els investigadors trobin solucions mediques, pel jo anomenaria “la pandèmia més dura dels darrers segles” si tenim en compte que estadísticament, ens anuncien que una de cada tres persones, patirà al llarg de la seva vida una malaltia d’aquestes característiques.

De vegades ja no es tracta del tipus de vida que portem, ni de l’alimentació, ni de l’exercici, ni ja tan siquiera del tabac, també juga aquí i per desgracia la genètica, ara ja res és tant a l’atzar, possiblement haurem d’afrontar canvis naturals per poder tenir fills sans, possiblement ens els hauran de modificar genèticament, però i què? Tot ho haurem de donar per bo, si volem com diu l’anunci de la coca-cola, que la vida no ens ha sembli tant curta.

Quan em demanaven si jo era creient, de vegades he contestat que ja no. Però en el fons sempre he confiat en la Mare de Deu de Montserrat, en Santa Rosalia i en la Divina Pastora, tot i que la meva plena confiança la tenen ells, els científics i la llum que els portarà a descobrir en un futur (esperem que ben immediat) les solucions que per aquests casos, aquesta vegada crec que només poden ser mèdiques.

Així és que el millor consell que us puc donar és, que aneu quan toqui a cal metge per fer les revisions i a l’església (qui ho necessiti) per viure en Pau, una cossa no substitueix l’altre.

Salut.

Aquesta vegada, és el meu fill gran (en Guillem), qui ens desitja un feliç Sant Jordi a tots, desprès de preparar la feina per demà que li han demanat a l’escola, em deia si la podia penjar al blog. Cap problema, aquí teniu el resultat informàtic d’un amic i de ell.

ESPORADIC O ESTRATEGIA
Em plantejo si els canvis de govern que es venen succeint en Ajuntaments amb presencia de govern Socialista, són per realitats polítiques o més aviat estratègia.
Les dades són aclaparadores, al camp de Tarragona ja són massa, les vegades que ens aixequem amb la noticia de que l’Ajuntament tal o qual canvia de color polític.
Sempre es clar gràcies a aquelles persones que no senten fermament les sigles, per les quals es varen significar públicament.
Podria dir que tot allò que no han aconseguit a través de les urnes, ni posteriorment en aliances per a governar amb d’altres formacions en "primera ronda", ho estan aconseguint en el "temps de descompte".
La tàctica la tenen, ho puc ben assegurar, la he comprovat amb els meus propis ulls, esperen uns dies prudencials, observen i allà on troben la part més vulnerable, ATACAN.
Analitzen prou bé les necessitats personals i els prometen el paradís somiat, però aquest és efímer, gens vitalici, i ara sí,- els jaqueteros/as- tornen a la soledat i passen de puntetes per la política amb més penes que glòria.
Mantinguem tots plegats les regles de joc, "en la medida de lo posible", que això ja fa pudor.
Donem als grups municipals suport per esperar amb feina i tranquil·litat el seu moment i rebutgem tots aquestos pactes de proveta de laboratori, que res tenen a veure amb les realitats palpables de cada municipi.
Auto imposem-nos normes ètiques i morals i per què no? de prudència, siguem tots una alternativa real i no un bombarder indiscriminat i venjatiu.

Ella es casa, es mou entre la il·lusió i els nervis perquè tot estigui a l’hora. Sembla ser que ja no falta res i que el dia estar al caure, els convidats, el lloc, les flors, els vestits, els detalls (quina feinada, ha decidit fer un taller de flors de roba, i com no podia ser d’una altre manera ho ha volgut personalitzar, per tant s’ha agafat una brigadilla d’amigues i família i ens ha tingut uns quants diumenges, treballa que treballaràs).

Germana que tinguis un molt bon dia el 2 de maig, però el més important és que tinguis una bona vida sempre.
Felicitats !

BERENAR ENTRE COMPANYS!!!

GRÀCIES VICTORIANO PER LES FOTOS.

BRUTAL LA LLETRA:
Si te arrancan al niño, que llevamos por dentro,
Si te quitan la teta y te cambian de cuento
No te tragues la pena, porque no estamos muertos
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.
Si te anclaran las alas, en el muelle del viento
Yo te espero un segundo en la orilla del tiempo
Llegarás cuando vayas más allá del intento
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo
Si te abrazan las paredes desabrocha el corazón
No permitas que te anuden la respiración
No te quedes aguardando a que pinte la ocasión
Que la vida son dos trazos y un borrón.
Tengo miedo que se rompa la esperanza
Que la libertad se quede sin alas
Tengo miedo que haya un día sin mañana
Tengo miedo de que el miedo, te eche un pulso y pueda más
No te rindas no te sientes a esperar.
Si robaran el mapa del país de los sueños
Siempre queda el camino que te late por dentro
Si te caes te levantas, si te arrimas te espero
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.
Mejor lento que parado, desabrocha el corazón
No permitas que te anuden la imaginación
No te quedes aguardando a que pinte la ocasión
Que la vida son dos trazos y un borrón.
Tengo miedo que se rompa la esperanza
Que la libertad se quede sin alas
Tengo miedo que haya un día sin mañana
Tengo miedo de que el miedo te eche un pulso y pueda más
No te rindas no te sientes a esperar.
Sólo pueden contigo, si te acabas rindiendo
Si disparan por fuera y te matan por dentro
Llegarás cuando vayas, más allá del intento
Llegaremos a tiempo, llegaremos a tiempo.

Des de dintre, des de fora.

Vist des de dintre, tenen les raons, pels que tenim la responsabilitat de fer el seguiment dels que estan dintre, pensem que no, que s’ equivoquen.

Em refereixo a la política a Torredembarra. El debat és constant, l’anterior equip de govern o aquest?

Els regidors, persones tots del seu pare i la seva mare, tots ben diferents.

Avui en tertúlia mentre analitzàvem les diferències en les maneres de governar, érem sincers i parlàvem tant de les coses positives com de les negatives de tots i dibuixàvem mentalment quina, fora la fórmula màgica.

Màgica? Possiblement no existeix, però sense adonar-nos i passant de la crítica que només destrueix, de si aquestos o aquells, fèiem gimnàstica mental en positiu tots, donant idees de com pensem, que podria funcionar un govern estable.

Parlàvem també de les frustracions de NO saber treballar com un sol grup compacte, unit i solidari amb la resta, -allò de jo arribaré a on no arribis tu- amb un sol projecte i de tots alhora.

Conclusions:
De diversos tipus, hi ha qui opina que el líder d’un govern (peça fonamental) ha d’esser la persona més justa, amb gran capacitat d’esperonar, gens personalista.
Que els regidors integrants (també fonamentals), han de esser disciplinats, bons companys i com el líder, solidaris.
Que cadascun dels grups polítics han de esser els qui “castiguin” a els que vulnerin el bé comú i que mai això faci trontollar, un projecte molt més ampli i ambiciós.
Parlàvem de projectes amplis i gens provisionals, sempre amb feina a dintre del calaix per quan arribi aquella subvenció, o el moment oportú, o la imperiosa necessitat, molt en contra de la improvisació que dona peu a masses errors.

Penso que no és gens fàcil, acontentar a tothom, com tampoc estar sempre a l’alçada, que és molt difícil que molts puguem pensar igual, difícil sempre consensuar i sempre obtenir la màxima participació- el màxim de les opinions-, estar a tota hora a tot arreu, recollir sempre les màximes sensibilitats, i fer-ho de forma prou àgil, però important partir d’aquesta premissa i executius amb els acords.

El fet és, que els que formem part d’aquesta forma de sentir la política, una mica si que ens hem tornat avorrits, se’ns fa difícil desconnectar, fins i tot quan el que toca és esmorzar, som també una mica mono temàtics, i tot hi ha vegades patir més del conte i pedrer la moral, sempre remuntem el vol, i comencem, tornem-hi.
Jo de vegades em pregunto a on s’acaba la passió i comença el “masoquisme”.

Pels desencisats de la política o els polítics, dir que com en tot a la vida, no és sa generalitzar i un consell amb efectes secundaris com els medicaments, seguiu-la de prop, enganxa!

Cap de setmana:

El divendres a 2/4 de nou, primer acte indicatiu de que, la setmana Santa ja és aquí, presentació de l’opuscle, amb tots els presents, regidor/res, Alcalde, ex Alcalde, persones que componen els actes, La Creu Armats de Torredembarra, Padrina Sra. Núria Gomez, Mossèn Joan Cañas, el President de la Diputació de Tarragona Sr .Poblet, i veïns de la vila, en definitiva una gran família, el que vaig trobar a faltar són les cançons del grup dels Caramellaires de la Torre.
Encara me’n recordo com em van posar la pell, l’any passat quan varen cantar a la Mare de Deu de Montserrat.
Tret de sortida pels creients, preparats els ciris, les vestes, i tot allò que fa de la setmana Santa, quelcom reflexiu i de record.
Desprès de la presentació una estona amb companys, soparet ràpid i ple d’informacions darreres, algunes de ben desagradables, que una vegada contrastades i confirmades, analitzaré, però en definitiva, res que ja no coneguéssim.
Pel que sembla, la vida política a Torredembarra, no te pensat donar-se una treva, mentre alguns van fent pel seu conte, els que de veritat podrien treballar per donar una imatge seriosa de govern, no fan ús de les seves responsabilitats i volten el cap, cap a un altre cantó fent veure que no passa res.
Això si, conviden als seus, a acompanyar-los a tot arreu.
Digueu-me! Que tinc mal caràcter o el que vulgueu, però mentre es feia la presentació de l’opuscle, el marit d’una regidora, pujava i baixava les escales de la planta baixa a la primera planta- on hi ha despatxos-, com si estigues a casa seva, manca de respecte per l’acte, manca de... per la casa de la Vila i els seus afers.
(Ara segur que s’emprenya perquè dic la veritat i em deixa un missatge dels seus)


-Dissabte 11 del matí, pre benjamí masculí A.Roig -Molí de vent, al pavelló Sant Jordi de Torredembarra, nens petits de 7 anys, lluitant per arribar a qualsevol de les bandes del parquet on hi ha la cistella. Desperten en nosaltres els pares, un gran somriure!
Voten i voten la pilota amb dificultats per passar-la a algun company i més per que passi per la xarxa. Contínuament miren les grades per comprovar que els observem amb orgull, i ells vermells com a tomàquets per l’esforç que suposa el seu esport, semblen professionals i porten les bambes dels peus –que diu mon fill- i les del parquet, les que no poden trepitjar el terra del carrer, doncs ningú vol ratllar-lo, els hi sembla magnífic i com deia, molt professional. Ells eren els absoluts protagonistes, felicitats per ells, però també pels coordinadors i entrenadors, que sovint s’emocionen, com els propis nens i com nosaltres.

-Diumenge, a mig matí F1 a Malàisia, per inclemències meteorològiques suspesa la carrera, tot s’ha de dir, en Fernando Alonso anava 11, per tant...


-A les 5 de la tarda Espanyol i el Súper Deport d’altres temporades, la 1a part clarament superioritat per l’Espanyol i marcador al seu favor. Fi del partit 3-1
Ja tocava que el nostre equip guanyes, des de Novembre de 2.008 que no teníem ni una sola injecció d’adrenalina extra –buenu sí, quan li varem guanyar al Barça- en serio, ho necessitava l’equip, l’afició i tothom que s’estima aquest Club.

Apa! Bones festes, que les gaudiu !

A tu Guillem, fins que tornis per la blogosfera, salutacions.