UNA AGRADABLE VISITA, Josep Mª

Avui era un d’aquells dies, en que tot estava prou programat, a les 9 a tal lloc amb tal persona, a les 10.30 a un altre, amb una altre tema i diferent de l’anterior i a les 11, al mateix lloc, amb un altre assumpte no gaire agradable, i m’explico, demanava a una entitat, que donat que feia més d’un any que no utilitzaven una de les sales del casal i com indica el reglament d’ús intern del Patronat de Cultura, l’havien d’abandonar.
El fet és que parlant amb el responsable, sem feia un món demanar-li (degut al tipus de feina de la seva entitat i que dissortadament s’havia perdut, l’associació fotogràfica de Torredembarra), l’abandonament d’aquest local.
El interlocutor era de caràcter tranquil, pacífic, i molt dialogant i encara ho posava més complicat; quan parles amb persones que senten el que fan,que tenen una visió motivant i li donen aquell caire especial a la seva professió o afició i li sumen la part més artística, entres sense saber-ho en el món de lo intens de la sensibilitat i d’alguna cosa més, que una feina repetitiva i monòtona i del allò de “o ves,quin remei”.
El fet, és que mentre anàvem parlant jo me n’adonava de que realment era una llàstima que els artistes de la fotografia, prou difícil ho tenien amb competir amb l’era digital, com per no tindre la sensibilitat de buscar-los-hi un lloc on poguessin realitzar els seus cursos i projectes amb dignitat. Per tant l’acord ha estat, que si ells fan els tràmits administratius adequats, ja sabeu, estatuts de l’associació, nom del president, persona responsable... el Patronat compliria amb la seva obligació, de buscar el lloc idoni per que es desenvolupi la seva activitat amb normalitat. Apostarem per la CULTURA, des de totes les òptiques possibles i sempre dintre les nostres possibilitats, però hi creurem.
Ha estat una reunió plena de detalls que donen tot el sentit al PATRONAT MUNCIPAL DE CULTURA.
Faig referència amb aquesta, però ni han hagut d’altres i esperem continuar tenint més i més i més, tot i el dèficit en instal•lacions, ALERTA la cultura necessita espais! i no podem tindre pors i molt menys complexes, com diu algú: la imaginació és un recurs que podem desenvolupar sempre, només caldrà escoltar i escoltar i parlar i pensar i tornar a escoltar per poguer avançar.

MIRA!!! TRET, DEL e-notices





"QUE SE RÍAN DE SU PADRE"

Losantos amenaça amb un "querellón" a 'Polònia'

Losantos, quan era joveEl periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha amenaçat durant l'emissió del seu programa a l'espai de TV3 'Polònia', dient que "como se les ocurra utilizar mi libro o a mi persona, vamos, no voy con la Guardia Civil porque no está a mano, pero el querellón no se lo va a pagar toda la Corpo, como llaman allí, y si quieren reirse, que se rían de su padre o de su madre, si lo conocen" ha afegit. Losantos ha afirmat que "lo aclaro porque luego no digan, no nos advirtieron". "Sí, os estamos advirtiendo, pero no porque sean un grupo de titiriteros, progres, más o menos mamarrachos, bordes y tal, no, no... es porque es en TV3 donde se hace la apología del terrorismo, y además se anuncia que van a seguir, pos ya, la apología del terrorismo y el recochineo con las víctimas ni hablar, o sea, que ojo polonios, avisados quedáis, luego no digáis". Tot i això, el periodista creu que "estos te hacen la fechoría, luego encuentran un juez y tiran del presupuesto". Losantos també ha titllat el programa de "titiritero". En aquest sentit, Jiménez Losantos ha dit que a Catalunya, "si les llevas la contraria te atizan, te encarcelan, te persiguen, te multan, te acosan, te trituran, te injurian en TV3, te sumergen... es más, te ahogan" ha conclòs.

El periodista de la Cope ha fet aquestes declaracions després que, en el programa de dijous, hi hagués un 'gag' sobre ell. Jiménez Losantos apareixia, a començaments dels 70, amb un jove Joan Saura durant una protesta antinuclear. En un moment determinat, passava a l''acció directa' i llançava un roc contra la central la qual cosa provocava una fuga radiactiva. El programa de TV3 es referia així a les recents memòries del periodista, que explica la seva estada a Barcelona a finals del franquisme, quan era proper al comunisme.

El Partit dels Socialistes de Catalunya i la nostra història

El PSC es constitueix en 1.978 i en 1980 es presenta al Parlament de Catalunya encapçalat per en Reventós sense obtenir la Presidència, treballa durant 25 anys fins que aconsegueixen al 2003 el seu primer president a Catalunya en la figura d’en Maragall i es signa el pacte del Tinell per a un govern Catalanista i d’esquerres, que és el que som.
Els socialistes catalans, hem estat decisius en les victòries de Felipe Gonzalez i més tard d’en Zapatero.
Tenim valors i que son fonamentals com la llibertat, la igualtat de possibilitats, la democràcia, lluitem pels drets de la nostra terra i el reconeixement de la nostra llengua i la nostra identitat,i ens agrada ser catalans. Som socials, i no només parlem i parlem;
Promovem actuacions per internacionalitzar els nostres productes, treballem amb els sindicats en la recerca per millorar les problemàtiques que els afecten i posem mitjans.
Estem a prop de l’antònom (600.000 a Catalunya) cercant solucions per el seu dret a l’atur entre d’altres, i amb els emprenedors amb polítiques de suport, d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones.
Més escoles, més i millors hospitals, millora de la cooperació i la solidaritat, economia, educació, formació, el benestar de la gent gran, la joventut, la justícia, la recerca, és el nostre projecte, projecte que hem millorat i millorarem més i més a Catalunya.

VENIM DE 23 ANYS DE GOVERNS CONSERVADORS I NO ENS ASSEMBLEM A NINGÚ, NOSALTRES SÓM EL PSC

EM SEMBLA MOLT INTERESSANT ELS TEUS COMENTARIS, SOBRE TOT ELS RELACIONATS AMB LES DONES PERÒ TU TAMBÉ ETS LA REGIDORA D'ESPORTS NO? PER AIXÒ ET TRASLLADO EL COMENTARI QUE HE FET ABANS. ESPERO QUE NO T'HO AGAFIS COM UNA CRITICA DESTRUCTIVA SINO TOT EL CONTRARI. FA MOLT TEMPS QUE ENTRO AL TEU BLOG PER VEURE SI FAS ALGUN COMENTARI SOBRE EL PAVELLO I RES DE RES. A VEGADES TAMBÉ S'HA DE PARLAR DE LES COSES QUE NO SURTEN COM VOLIEM AIXÒ DONA CONFIANÇA.
UN PETÒ.
"QUE PASSA AMB EL PAVELLÓ SANT JORDI? DES DE L'AGOST QUE ESTÀ INUTILITZAT. ÉS UNA VERGONYA JA NO EL QUE VA PASSÀ SINO QUE FACI 7 MESOS QUE NO S'HAGI SOL·LUCIONAT.
CREC QUE S'HAURIA DE DONAR EXPLICACIONS.
HI HA UNA GRAN QUANTITAT D'ESPORTISTES QUE ESTAN DIRECTAMENT PERJUDICATS I TOTALMENT IGNORATS. LA REIDORIA IMPLICADA HAURIA DE DONAR LA CARA I ESPLICAR LES COSES QUE REALMENT PREOCUPEN ALS VILATANS. DESPRÉS ENS DEMANARA EL NOSTRE VOT PERÒ PER AIXÒ S'HAN DE GUANYAR LA NOSTRA CONFIANÇA


En resposta: En primer lloc t’agraeixo l’educació, intentaré aclarir les teves qüestions vers al pavelló, per mi és de gran frustració la inoperativatitat d’aquesta instal•lació, com comprendràs un equipament que va costar més de tres milions de euros, pagats en una part via subvenció i l’altre amb els diners municipals, va esser feta per la seva necessitat absoluta.
La inesperada inundació ens va fer pols a tots, esportistes, vilatans, tècnics, polítics, empresa constructora. El fet, és que va passar, les responsabilitats les varem depurar amb l’empresa i les asseguradores, això ens va fer perdre uns mesos i de vegades els nervis, una vegada aclarida aquesta part, comença un altre periple odiós, el restabliment del parquet, fusteria vestuaris, gimnasos, i etc... ara ja resolt. Aquesta vegada i davant la primera catàstrofe, ens ho mirem més amb lupa que mai, i es demana una prova d’estanqueïtat, que vindrà a durar aproximadament quatre setmanes, és detecten fruites d’aigua i s’ha demanat a l’empresa que és resolguin, o no podrem mai recepcionar l’obra, i en això ens trobem a hores d’ara.
Un cúmul de desafortunats incidents, de vegades penso que el destí ens està jugant un molt mala passada. Que més voldria jo, que veure el pavelló al cent per cent i amb l’activitat pel qual va estar creat.
Sento que les persones que l’han d’utilitzar, tinguin aquesta sensació d’agredolç i de que continuÏn com sempre, practicant esport al carrer. Espero en les properes setmanes tenir bones noticies per a tothom i per mi també.
Espero haver-te respost.

Susanna Navarro.

Una bona destinació per a passar la Setmana Santa aprofitant que coincideixen amb les falles.

COMISSIÓ DE LA FESTA DE SANT JOAN

És la comissió encarregada de la programació d’actes de la festa de Sant Joan. Està formada per un representant, com a mínim, de la junta del Patronat i persones què, a títol individual, s’han interessat per formar-hi part.
COMISSIÓ DE FESTES

És la comissió encarregada de dur a terme la programació de les festes del Quadre i de Santa Rosalia, que posteriorment són aprovades per la Junta del Patronat de Cultura. Està formada per representants d’entitats culturals de la Vila i totes aquelles persones que, amb caràcter individual, s’han interessat per formar-hi part, així com un representant, com a mínim, de la junta del Patronat de Cultura.
Les comissions treballen tot l’any, excepte un mes que tenen de descans després de que s’hagi realitzat l’acte per la qual treballava la comissió.
Aquestes dues són les que acabem de tancar aquesta setmana i ja tenim estructurat amb el consens de tots quines són les activitats que desenvoluparem els propers mesos, de la de festes majors hem fet el Quadre i desprès de Setmana Santa en hi posem amb Santa Rosalia.
L’activitat del Patronat és un NO parar i gràcies a les funcions d’aquestes comissions, podem decidir entre tots, quines festes volem. A banda de les festes, gestionem la col•laboració d’edicions de llibres, les exposicions pròpies i de les entitats, gestionem els espais del Patronat, les subvencions pròpies i de les entitats, col•laborem en projectes d’altres regidories... és una regidoria extensa i amable, a on per sort s’està en contacte directe amb la majoria dels veïns de la vila.
Per tant que menys que donar les gracies, a la Junta del Patronat que ens ajuda constantment i ens ofereixen el seu temps de lliura disposició ja que les comissions són a les vuit de la nit, les gracies també a les persones que formen les comissions de treball, a les entitats i associacions que participen, i a les persones que venen a títol individual a donar-nos una idea.
Apa! A continuar construint per a tots el nostre model per a la nostra Vila.

GRACIES.

Mirar la vida positivament, és una opció.

De com és de complicat tirar endavant el dia a dia, ja n,hem parlat més d’una vegada, lo complicat de debò és veure-l’hi el cantó bo.
A vegades tens la sensació de que les coses no et surten o que surten però no com tu volies, tens la sensació de que el món s’ha girat en contra teu i que per més que tu t’esforcis, res que no hi ha tu tia!
Avui mateix, m’ha pres el cotxe la grua, au clatellada de la grua + la multa corresponent, que he pensat jo automàticament, segur que la llista de paraulotes que em sortia per la boca la podeu imaginar, que n’he tret a canvi? Res!!!!! M’ha tocat pagar igualment, tot s’ha de dir a la noia que em cobrava no li he dit res, jo era qui cometia la infracció per tant, ella quina culpa tenia? Cap
Com fot que ens toquin la butxaca.
Au!!! Vigileu a on poseu el cotxe.............

... LA CREU DE LA VIDA

Avui com cada matí ens aixequem amb normalitat, possiblement pensant que farem això o allò, mai pensant que el dia no serà sencer per nosaltres.
Mai pensem que res dolent ens pot passar ni a nosaltres ni als nostres, mai ningú ens va parlar de que la vida era tant complicada com per fer-nos tindre aquestes pors.
Que la lluita esta al carrer i no als despatxos.
Penso en tu i m’esgarrifo i amb la teva filla, i els altres dos fills, i la teva dona, els teus pares i els teus amics.
A les fotos feies cara de valent, de ser un home fort i amb molta vida per endavant.
Però no, la imatge és equivoca, ja no respiraràs més, no somriuràs més, no gaudiràs de res més, ja.
L’ animal que t’ha disparat, no representa a ningú, a ningú que tingui sentit comú, a ningú que tingui sentiments, a ningú que estimi i molt menys representa a un poble.
El dolor, el dolor ells no saben que és, si fos així no el proporcionarien als altres, o potser si? I a ells que els pot fer mal? Res tant, com el que t’han fet a tu.
Els conflictes, si és que es volen solucionar, es solucionen parlant, costi el temps que costi, i costin l’esforç que costin.
Ells només han aconseguit que les persones els odiem amb més força i que mai arribi la pau i la llibertat per a tothom.
El meu dolor profund em porta a l’ intolerància més radical i a pensar que mai podrem perdonar, ens heu coartat la llibertat i heu vulnerat els nostres drets novament.
Ell pot ser ha perdut, però vosaltres no heu guanyat.
En record d’ Isaías Carrasco

Arròs de llamàntol


Per a dues persones:
Un llamàntol
½ got de whisky
½ ceba
½ pebrot vermell
2 o 3 alls
1 tomàquet madur
Arròs bomba del Delta de l’ Ebre
Caldo de peix
Preu del plat: 15 euros

En primer lloc, tallem el llamàntol per la meitat de dalt a baix , i el passem per la paella amb una mica d’oli, quan estigui una mica enrossit , l’hi tirem el whisky i en cremem l’alcohol durant uns segons, afegim la ceba ratllada o en petits daus i el pebrot vermell, afegim els alls tallats en lamines primetes i quan tot estigui potxat, el tomàquet vermell ratllat.
Ara ja és l’hora de posar-hi el caldo de peix o fumet i deixar-lo coure 20 minuts tot plegat. En acabar afegirem dos grapats d’arròs per persona i en 14 minuts, a dinar!!!
És boníssim i en una horeta ho tenim apanyat. Animeu-vos , ja voreu que bé que quedareu.

El primer regal per a tu i el teu fill.

Temporada per les flors
Avui el dia era excel·lent, 21 graus aprox. i l’ambient totalment primaveral.
Aprofitant que aquest diumenge no tenia obligacions laborals, m’he decidit a arreglar les plantes una mica malmeses de l’hivern, el fet és que m’agrada prou la jardineria i tot s’ha de dir és una feina molt agraïda. Una mica de terra abonada, unes quantes plantes amb flor o que donaran flors i per tant molts colors, alguns canvis de torretes i el resultat visual de tot plegat, genial i una sensació del tot desestresant.
Us animo a que ho proveu si teniu temps i us agrada.

Avui mentre esmorzava i fullejava el diari de Tarragona, a la secció d’opinió, he trobat l’article que penjo.
IMPACTACTANTS LES DECLARACIONS DEL CANDIDAT PER TARRAGONA RAÜL FONT AL MANIFESTAR, I CITO TEXTUALMENT SEGONS POSA EL DIARI REFERINT-SE A CIU: es una chica dispuesta a irse a la cama con quien sea
Sota, especifica, que todo sea por la estabillidad de Espanya i Catalunya.
Més a sota encara demana: disculpas a todas aquellas personas que se hallan molestado u ofendido por el titular y el contenido de la entrevista, totalmente alejada de la sensibilidad de la fuerza política en la que milito.

Molt bé Sr. Font i quan pensa demanar disculpes a las CHICAS?, per què no a escollit el sexe masculí per aquesta, més que desafortunada declaració?
Jo el podria contestar que" només el sexe femení per Vd és promiscuo(entenen que és això el que volia dir) el masculí No".
A Vostè tant se li en foten les polítiques d’igualtat, per tenir una societat més justa, podria ser que el subconscient li hagi jugat una mala pasada? Crec que és del tot improbable, inclús demanant disculpes, ha oblidat que nosaltres(les dones) som de carn i ossos, del tot treballadores, combatives, serioses i ens podem moure en qualsevol camp als mateixos nivells que un home.
Vostè obvia moltes coses sobre nosaltres i ens arrastra amb aquest tipus de comentaris, ens arrastra a l’època de cromanyó, i no ens dona el nostre lloc,el nostre lloc tant lluitat i que a les nostres avies tant els va costar d’ aconseguir.
Quan parla de disculpes, les demana a les persones, No SR. Font les disculpes a les ofeses, osease a las CHICAS.
MIRI COM DIU AQUELLA CANÇÓ, EL PROBLEMA NO ESTÁ EN LA MINI FALDILLA SI NO EN EL PENSAMENT BRUT DE QUI LA MIRA.
Espero que faci una rectificació de la rectificació del article, i demani disculpes seriosiosses, jo li asseguro que li acceptaré. Aquesta és la diferencia entre Vostè i jo, i no entre homes i dones.

SÓC SOCIALISTA CATALANA, I NO VULL SER UNA ALTRE COSA.

En el decurs de la setmana, miro de trobar moments, bons moments per pensar, sóc prou impulsiva, i deu ser per això mateix, que tinc la necessitat de parar i analitzar.
Sovint, recordo converses mantingudes amb persones i que son tant ràpides que només et porten a contestar , a donar respostes, i no a valorar els per quès???

Ara que tinc un d’aquests moments, penso en unes en particular i que m’ajudaran a refermar-me en els meus propis principis. Radera una militància, una simpatia, un associacionisme , hi ha o hi hauria d’haver un fonament, unes bases, que és el que fa que les persones es moguin en pro de... i jo no l’he variat pel que fa a la meva lleialtat al PSC, un PSC, que sento com a meu propi, i el fet de veure persones dubtant de les seves raons polítiques, em desagrada. De problemes amics, sempre n’hi han, qui no els té amb el seu cap?? Qui no? Amb la seva família, amb els fills, amb algun amic, amb l’entorn, amb la llei, amb el veí del cinquè. I que, quin és el resultat de tot plegat? Continuar, continuar i no parar, intentar reflexionar, i que reflexionin, avançar, minimitzar els errors dels altres i el nostres propis (qui no s’ha equivocat mai?).
A vegades la nostra pròpia situació extrema, ens fa acostar-nos amb aquells que per nosaltres eren el “COCO” i aquí si que no hi ha tornada enredera , i senyors!!!, ja la hem cagat (amb perdó de la paraula) per tant, el que vinc a dir és, que no abandonem mai els nostres ideals, treballem des de dintre i construïm nosaltres un futur millor i des de la una òptica que mai ha de ser només nostra, ha de ser la de la majoria i la més justa.

I continuant amb la profunditat que sento avui i que m’han donat per reflexionar diverses persones, no hem puc estar de destacar un fet emotiu produït pel Sr. Felipe González a la seva estada al Palau de fires i Congressos de Tarragona i del que no opinaré, només el copio i aquí us el penjo per si algú el vol analitzar, o no; a dit coses com aquesta entre d’altres:
'El corazón lo tienen durillo, y cabeza les falta bastante', concluyó González, levantando por enésima vez el aplauso de los miles de simpatizantes socialistas. Así, reprochó al PP que diga que se procupa 'de los currantes' mientras 'se opone a que suba el salario mínimo', o que digan que 'si una mujer quiere revisarse el pecho para ver si tiene cáncer de mama, si es ecuatoriana no debe ser admitida en una clínica'.
A banda d’això, quan en Felipe, a arribat al lloc hi havien uns nois joves amb pancartes, als quals a nomenat i els ha mostrat respecte. Aquesta és la diferencia.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE PRODUCTES D'HIGENE.

L'associació d'amics del poble Saharauí i la delegació del front polissari a Catalunya, organitzen la 14ª caravana Catalana Solidària, amb el poble Saharauí, compta amb el suport de la Regidoria de Cooperació de l'ajuntament de Torredembarra per primer any i esperem que amb la solidaritat del veins del municipi, a més d'altres, entitats, ONG.

AQUESTA CAMPANYA, ES DURÀ A TERME A TOT CATALUNYA I AQUEST ANY ES RECULLEN PRODUCTES D'HIGENE.

SABÓ, GEL, XAMPÚ

Els punts de recollida els trobareu:

* ceip Antoni Roig

*ceip Molí de vent

*ceip L'Antina

El termini, és fins el dia 7 de març 2008

Els productes recollits aniran als campaments de refugtiats de Tindouf.

Amics blocaires, ajudeu i col.laboreu, gracies.

Immigració e idioma, segons el PPC

PROMOCIÓ ALS JOVES, SERVEIS A INFANCIA I COOPERAR

Si donem una passejada, per la web de l’ajuntament www.torredembarra.cat i consultem les àrees de joventut, infància i cooperació, trobarem informació que possiblement serà d’utilitat si tenim persones que podrien estar vinculades amb alguna de les tres àrees que la formen, i si no, com a mera informació.
En aquest espai trobarem: L’agenda
Actes i activitats
Projectes
Publicacions.
Encara no trobarem penjada l’agenda de tot l’any, però sí, els fets presents i més endavant a mesura que anem tancant projectes, els futurs.
Tenim moltes il·lusions posades i desitgem que surtin el major nombre de serveis possibles. Com a novetat important, voldríem destacar que ja portem mesos amb una idea que ens ronda pel cap constantment i que cada vegada la tenim més a prop, i és que per primer cop Torredembarra doni l’oportunitat als nens que ho desitgin d’anar de colònies, les primeres colònies municipals. Tot i amb això mantindríem el casal d’estiu, mirant d’ampliar-lo i millorar-lo el màxim possible, així com també el XVIII parc de jocs de setmana santa.
El proper dia 22, esperem inaugurar el Punt d’informació Juvenil (PIJ) que tindrà la seva seu a la segona planta del Casal Municipal, i que estarà obert per las tardes i on hi haurà una dinamitzadora, que ajudarà als nois que voluntàriament vulguin acostar-se i tirar endavant qualsevol dels projectes que es posarà en marxa, revista de joves, pàgina web, radio, campanyes de joventut, projectes, cursos, etc.
Pel que fa a cooperació, desenvoluparem tornem-hi! Les jornades interculturals, amb el propòsit de conèixer-nos tots més i millor i poder així comprendre. A més de qualsevol campanya que ens arriba a les mans per col·laborar amb aquell o l’altre país que tant ho necessiten. En breus dies iniciem la recollida de sabons dels que trobareu cartells pel poble i a les escoles, Ajudeu-los!!!!! És molt important!

ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES.

Ja tenim aquí, el carnaval, avui a les 7.35 arribava el carnestoltes i amb ell l’iniciï de la festa i la disbauxa.
Els diables l’han portat i l’espectacle de foc i timbals, juntament amb la fanfara, han fet que la gent sortissin al carrer i l’acompanyessin fins la plaça del Castell. Ara ja té el bastó de mando i durant uns dies, procurarà que tots gaudim de la festa.

PREGÓ

CARNAVAL



SAP GREU:
Bones a tothom ! Sap greu deia, no donar la qualitat que un voldria i que les persones mereixen, i em refereixo aquesta vegada al CARNAVAL, CARNAVAL!!!!!!!!!!!!!!!

Com ja varem evidenciar a la cavalcada de reis, el pressupost ens marca el camí, i ens hem de sacrificar, fer les coses? SI, evidentment. Com ens agradarien? Doncs NO.

El fet és que, enguany ens haurem de menjar la paella sota el cel ras, i no parem de mirar quin temps ens farà el proper diumenge. Qui en té la culpa? 5.000 euros, la carpa de la que disposa l’Ajuntament té aprox. 500 metros i en fan falta 500 més, a banda el muntar-la que té també el seu cost. Per tant i davant la retallada de pressupostos pel 2008, el criteri de la comissió de carnaval, ha estat mantenir el carnaval com fins ara, apujant l’import i augmentant el número de premis, gracies als espònsors, reconeixent així l’esforç econòmic que fan les persones, deixar les subvencions o ajudes que dona el patronat igual que al 2007, i no llogant la carpa.

Avui que s’ha fet el sorteig, s’han sentit coses com: si l’ Ajuntament de Torredembarra, el que vol és posar impediments perquè no hi hagi carnaval... Cada vegada va a menys...
Ens quedarem sense carnaval... i etc. A mi m’agradaria dir que, no és cert, que ja ens agradaria donar el màxim de tot i per a tot, però no és possible, segons diuen el que saben de tot això s’acosten mesos durs per l’economia a tots nivells i no podem gastar tant com voldríem.

Jo el que demanaria, i ja sé que és abusar, és que els que sortireu, o feu amb la màxima il•lusió i que gaudiu plenament d’aquesta festa, nosaltres estarem pendents de que , el poc o molt que podem oferir, no falli per cap banda i crieu-nos, o fem a moltes ganes i desitjant que tot sigui el millor possible.

Crec que parlo per mi, per les persones que treballen a cultura, i per la comissió de carnaval, que tinguem sort i faci molt bon dia i que gaudim la festa a tope!

ÉS UN LUXE VIURE

Avui mentre escolto Antònia Font, no intentaré endreçar idees per expressar-me, només abocaré sentiments que no paren de rondar-me pel cap.
Les sensacions i com no? El sentiment agredolç que m’acompanya sovint, es torna a posar de manifest a la meva vida. Penso, penso i no paro de pensar.
Per uns moments perdo la racionalitat i espero que el meu cos sigui el que digui que sent.
Sent que avui, per fi, acaba una etapa dolenta de la vida, a les 6.30 aprox. m’han donat l’ultima sessió de radioteràpia i el fet és que ni fa mal, ni te grans efectes secundaris, però en realitat era el fi d’un procés que a durat pràcticament un any.
Al sortir de l’hospital,el cap m’ha fet un RESET i he recordat moments, tants i de tots colors, les bates blanques, les olors, les agulles, les pors, la falta de dignitat o més aviat la sensació d’haver-la perdut, el temps que era etern, el rellotge que no es movia, les ànsies per viure, el voler sentir-te al 100%, no poder gaudir del sol i la platja, l’aigua del mar, agafar una pinta, sentir-me guapa i aquell posat de que no passava res i que tot era normalíssim.
El meu efecte secundari després de tot plegat, és aquesta sensibilitat elevada al infinit que m’ha quedat i que tinc a flor de pell, tinc la llàgrima molt lleugera, i no ho entenc, l’emoció més gran que sento és L’ALEGRIA de poder viure amb normalitat i que la vida m’ha donat temps, temps per fer-me gran i per gaudir, per lluitar per el que sigui, i per tantes coses que vindran i que jo les espero amb curiositat.
A vosaltres que sou tant especials, per la dignitat que mostreu per aguantar,pel vostre patiment i la lluita constant, NO US OBLIDARE MAI. Potser mai llegiràs aquestes paraules, però són totes per tu Cori, sé que tiraràs endavant.

Com diu una amiga meva, no hem perdut un any, més aviat n’hem guanyat un munt.

Actualitat, hi tant!
Bones a tothom!
Escoltant Radio Ona la Torre, he sentit que em posaven targeta groga per la no actualització del blog. No és per manca de ganes o per falta d’actualitat de tot tipus, més aviat, per manca de temps material per fer-ho ,i com que una sembla” la pupas” aquest virus de la grip que sembla que està arrasant a molta gent i que et deixa prou malmès, doncs jo també l’he agafat! Com diu mon pare no agafaré pas una primitiva(loteria).

L’actualitat més actual, des de el punt de vista de feina, ja tots sabeu que acabem de passar les festes de Sant Sebastià, he d’agrair la implicació dels veïns i veïnes de clarà i la seva associació, tot va funcionar gracies a la implicació i participació ciutadana i per ser justos al regidor Juan Perez, que en tot moment va estar atent a qualsevol imprevist.

L’últim plenari que més o menys ja tots sabeu com va anar i les hores de debat que va produir, temes importants com el concurs de l’aigua, els pressupostos per 2008 i d’altres.

Les eleccions dissabte passat de qui formarà la nova junta de l’Udt.

Pel que fa a la premsa, podríem dir que cada dia ens aixequem veient fotografia més comentaris del regidor de la nostra vila i candidat al Congreso de los Diputados a Madrid, en Lluís Suñè, i moltes més noticies locals com les rodes de premsa de CIU, dient això i allò de diversos temes, com també les d’un veí de la nostra vila amb l’afer muntanyans II. Es diria que les bateries a Torredembarra, estan del tot carregades, des de tots els punts de vista i ni han de positives i algunes de molt desagradables, per què negar-ho?

Però per a mi la qüestió més important per damunt de qualsevol altre, és la gestió municipal (objetivo único y prioritário) que voleu cadascú és cadascú.
Prometo ser més puntual!

Estaria millor no tindre-ho que repetir tant! però?

Al llarg de la història les dones han hagut de sofrir molt. Durant segles les dones han suportat vexacions i comportaments irracionals per part dels homes que les han considerades inferiors a ells. Però sempre hi ha hagut dones valentes que s’han enfrontat a aquests costums i que han lluitat per aconseguir els seus drets, que no són res més que els drets que ha tenir qualsevol dona. La majoria d’aquestes dones que han lluitat per fer valer els seus drets són anònimes, ningú no sap qui foren, però hi van ser, des de sempre. Segur.
En el Renaixement van aparèixer escrits de dones que reclamaven la igualtat de l’educació per a les seves filles i que denunciaven les injustícies de la discriminació en el treball.
Però fou durant la Revolució francesa quan la dona prengué un protagonisme important
pel que fa a la lluita per la igualtat dels drets en la figura d’Olympe de Gouges, que va
presentar la “Declaració dels Drets de la Dona” a l’Assemblea Constituent de la Revolució
Francesa l’any 1789. Olympe de Gouges fou guillotinada pels revolucionaris culpada
d’agitadora social i per haver abandonat les qualitats del seu sexe.
En aquesta mateixa època sorgeixen a Anglaterra diverses formacions polítiques i socials
que reclamaven el dret a votar per a tothom. Foren els moviments sufragistes. J. Stuart
Mill ja havia reclamat l’any 1866, que les dones poguessin votar a la Cambra del Comuns.
Cap a final del segle XIX aquests moviments van tenir encara més força gràcies sobretot a
Emmeline Pankhurst, que, amb les seves filles, va fer conèixer a la població les reivindicacions de la dona amb mítings, manifestacions i altercats d’ordre públic.
Als EUA fou molt important la participació de les dones en moviments a favor de l’abolició
de l’esclavitud. Després de la Guerra de Secessió (1861–1865) el govern va atorgar el
dret a vot als antics esclaus alliberats, però, en canvi, no fou permès el vot a les dones.
L’any 1857 les dones es van manifestar pels carrers de Nova York protestant per les condicions miserables en què vivien les treballadores. I aquestes protestes es van anar
repetint.
La classe obrera a finals del segle XIX i principis del segle XX, vivia en unes condicions
deplorables: moltes hores de treball, salaris molt baixos i habitatges reduïts i insalubres.
Les protestes eren cada cop més freqüents. Les dones encara ho passaven pitjor, cobraven menys que els homes, no podien alletar els fills en hores de treball i sovint eren
multades per qualsevol error.
L’any 1908, milers de treballadores d’empreses de Nova York van declarar-se en vaga
per reclamar la jornada de 10 hores, el dret a unir-se en sindicats, i per acabar amb l’explotació infantil. Aquesta vaga va comportar enfrontaments molt violents entre les vaguistes i el govern.
S’explica que el dia 8 de març d’aquell any, les obreres de “Sirtwood Cotton” van entrar
pacíficament a la fàbrica i l’ocuparen. Els propietari de la fàbrica aleshores, va tancar les
portes de la fàbrica amb pany i forrellat i va calar-hi foc. El resultat fou la mort de les 129
dones vaguistes.
Després d’aquest fet els ànims de les vaguistes es van encendre i els actes reivindicatius
es van anar repetint fins que aconseguiren bona part de les reivindicacions.
A Catalunya des de finals del segle XIX hi hagué diverses associacions de dones que
lluitaven per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores.

El mobbing o acaçament psicològic és un terme utilitzat en la literatura psicològica internacional per a descriure situacions de violència psicològica sistemàtica i recurrent d’una persona o un grup de persones contra altres companys del treball, amb el fi de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, enfonsar la seua reputació personal i professional, pertorbar l’exercici de les seues tasques per aconseguir, finalment, l’abandonament del lloc de treball.

Mobbing:
Habitualment l’exerceix un superior cap a un subordinat, però el mobbing també pot ser horitzontal (entre iguals) o fins i tot ascendent (subordinats cap a un superior).Altres termes anàlegs són: psicoterror, acaçament moral, assetjament laboral, intimidació en el treball, maltractament psicològic i violència psíquica.-

Perfil de la víctima: molts investigadors senyalen que sovint les víctimes són persones competents i brillants, amb un elevat sentit de la justícia, que no pertanyen al “clan” dominant i són objecte d’enveges per la seua capacitat i èxit professional. També poden sen víctimes propiciatòries: els treballadors minuvàlids, joves en situació de precarietat laboral, immigrants, dones amb situacions familiars de necessitat...
J.L. González de Rivera assenyala tres grups:
- Les persones envejables
- Els vulnerablesEls amenaçants (els qui questionen les formes establides i pretenen reformar o implantar una nova cultura en l’organització)

Perfil de l’acaçador: els trets més habituals són la mediocritat, enveja, narcisisme, necessitat de control, inseguretat, oportunisme, manipulació, manca de transparència..., manifestacions incloses en l’àmbit de la psicopatologia (trets narcisistes, paranoics i psicopàtics principalment). A més a més, la dinàmica social d’acaçament es caracteritza per la col·laboració i permissivitat de la resta del personal de l’organització.

No us deixeu vèncer mai per res ni per ningú, no podem tirar la tovallola.

El meu desig pel 2008


Com que a vegades em costa de trobar les paraules per expressar-me correctament, he pensat que millor que una cançó d’un dels més grans o possiblement el més gran, en Serrat, espero que us agradi a tots, i és per vosaltres, pels que m’ajudeu i pels que de tant en tant em foteu canya també.

Per construir un bell somni

Per construir un bell somni

el primer que cal és estar despert,

mà ferma per dur les brides i fer-se un projecte a mida

comptant que tot s´encongeix.

Materials de primera.

Amples i profunds els seus fonaments,a prova de malentesos,

compromisos, interessos i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.

Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?

Què seria de nosaltres sense un bell somni?

Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni cal posar-s´hi a plena dedicació

i estar pendent, a tota hora,de si riu, si dorm, si plora com si es tractés d´un nadó.

I pel bé de l´empresa és indispensable estar assabentat que

a la fi de la proesa serà una sorpresa el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.

Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?

Què seria de nosaltres sense un bell somni?

Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni

cal a més a més ser prou eixerit

quan es gira la fortuna-per sortir d´entre les runes

i fer-ne un altre, tot seguit.

PLA DE MANDAT, EL FUTUR DE TORREDEMBARRA

Un pla de mandat, no és ni més ni menys al meu entendre, que un document de compromís a on es recullen els compromisos i estratègies de futur per a pobles, viles i ciutats.
Definit així en poques línies no semblaria tant difícil, però ho és, són paraules majors, s’ han de tindre en compte tots els factors possibles que formen cada comunitat, associacions, entitats, les voluntats de les persones, paisatge, urbanisme, cultura, patrimoni, turisme, els joves, els grans, els immigrants, els equipaments de tot tipus, l’economia, els grups polítics i etc...
Entenc que no seria fàcil fer el de la nostra ciutat i que possiblement si volem que s’hi reflecteixin tots aquests agents, podríem estar mesos i mesos en la seva el.laboraciò. Però també penso que temps és el que tenim i les ganes les hi podríem posar ràpidament si ens hi seiem amb un projecte comú, un projecte de tots i per tots, no trobeu?
Quins podrien ser els resultats de tota aquesta feina?
Un model de ciutat, el que tots vulguem i a on hi estirem més còmodes, un full de ruta, una guia, que ens porti a cercar el que volguéssim aconseguir en els propers anys i el més important el nostre futur i el dels nostres fills, que no tinguem mai que destruir per construir el que realment necessitem a on donguem impuls a tot allò que falta i puguem desestimar tot allò que no necessitem.

Clar i Català

Bones, imagino que haureu detectat pel que vaig publicant al blog, que ha pesar de que li vaig posar per títol, DONA I POLÍTICA, soc una mica punyetera pel que fa, a la meva vida privada. Pels curiosos, que ni han!, explicar que no hi ha res massa interessant que dir, soc mare de dos fills, tinc dues germanes més, i jo soc la gran, els meus pares estan bé, gracies! I el conjunt de tota la meva família, ajuden perquè jo pugui tirar endavant en la feina que actualment m’ocupa les hores. No sé si sovint els hi dono les gracies per aquest fet, però avui és una bona ocasió, he de confessar que sempre ho han fet. Amb 18 anys vaig començar les dues primeres feines, treballava a una entitat bancària i a les tardes en un despatx, més tard em vaig casar a l’església de Baix a Mar i vaig treballar uns anys en el negoci familiar, fins que vaig tindre el meu primer fill, llavors vaig decidir independitzar-me i vaig obrir un negoci a la Av. Francesc Macià de menjars per prendre, del que tinc molt bons records, dos anys i mig després vaig tenir el meu segon fill i ja va ser impossible continuar amb tot a la vegada, per tant vaig estar aproximadament tres anys a casa fent de bona mare. I desprès el que ja tots sabeu, a les llistes del PSC i fins avui.
El que vull dir amb tot aquest rotllo que explico anteriorment, és que tinc una vida normal i que si puc anar un dissabte o un diumenge a donar premis, a un sopar d’una entitat, a una presentació..., o el que sigui, és gracies a que ells m’ho posen fàcil, entenen el que faig i ho respecten, és mantenen en un segon pla i sovint em faciliten les coses.
Recordeu tots que en la vida d’un home, es dona per fet, que pugui arribar tard per la feina, que viatgi per la feina, que tingui compromisos de feina, que ho doni tot per la feina, i que passa amb una dona, és que potser és diferent? Amb qui afirmés que si a la meva pregunta, jo no hi estaria d’acord, recordeu que tots tenim o hauríem de tenir, igualtat d’oportunitats, de condicions i de salari, i poca broma amb això!
En el món en el que jo em moc ara mateix, és qüestió prou difícil, alguna vegada i en petit comitè he expressat exactament, LES DONES HEM DE TREBALLAR EL DOBLE QUE UN HOME I SEMPRE ACAVEM DEMOSTRANT LA MEITAT, així és que companys, si voleu semblar seriosos, valoreu la nostra feina i no la nostra vida personal, igual que fem nosaltres, perquè, que sapigueu que mentre treballem som del tot professionals i no perdem el temps en xorrades que no interessen a ningú i que no produeixen només que xafarderies inútils, que no aporten res i només fan mal.
Siguem seriosos i treballem, i si és en positiu millor que millor.
Ho sento, però m’ha fet ràbia.

Cap de setmana 100% Cultural

Aquest cap de setmana, la programació d’actes se l’emportaven les sardanes, amb la Festa del soci de l’Agrupació Sardanista l’Antina, a les 21 hores al cassal sopar popular i desprès, concert de la Reus jove.

El diumenge, a les 18,30 hores les corals: Santa Rosalia de Torredembarra, coral Baluern de Barcelona i Coral de Fraga, ens han oferit diferents peçes molt agradables, dintre el cicle que es realitza per tota Catalunya amb un concert a cada una de les 11 demarcacions territorials de la Federació Catalana d’entitats corals.

CAP DE SETMANA 100% ESPORTIU



Aquest cap de setmana, com d’altres a Torredembarra, ha estat plenet d’activitats esportives, el diumenge 28, es van celebrar les jocs escolars d’atletisme, he de donar les gracies a la secció i especialment als nens i els pares dels tres CEIPS, Molí de vent, Antina i A. Roig, per la seva altíssima participació, el dia acompanyava i l’ambient era purament competitiu i d’esbarjo.

Per altre banda, felicitar a L’Àngel Batlle, per assolir ahir el campionat de Tarragona de Bike Trial.

Bones a tots!
Quines ganes tenia de tornar, he tingut alguns problemes amb la línea Internet i des de el 17 de setembre que no he pogut connectar-me.
En primer lloc, donaré les gracies al “fantasma del castillo” per els seus dos comentaris i dir que m’ha sorprès. Crec que amb tant d’elogi m’ha posat el llistó molt alt i no sé si sabré estar a l’alçada, Gracies.
A la resta de consultors del blog, espero no tornar a estar penjada tant de temps, a mi m’agrada molt escriure cosetes, i de fet a vegades ho necessito, tot i que algú em va dir que no sempre entenia alguns dels meus missatges, creieu que sempre, sempre, tenen algun sentit directe o bé ocult i que darrera hi ha un missatge en ocasions molt profund per mi, suposo que ho deuria dir per la cançó d’en Llach el dia de la diada nacional de Catalunya, la lletra d’aquesta cançó com molt bé algú apunta és d’en Martí Pol i per mi és molt especial pel seu missatge, com d’altres que ja aniré posant.
Deu ni do, quin munt de cosses passen en un mes i que no n’he pogut donar la meva particular visió, l’actualitat i el món no paren, gracies a ....qui sigui.
Si algú sap que s’ha de fer per comprar les litografies que ha posat a la venda l’eliseu Climen, en podríem col·laborar pels drets dels Valencians, i en favor de la nostra televisió autonòmica, no?
Espero que els problemes amb Renfe se sol.lucionin el més aviat possible, igual que d’altres dels que ja anirem parlant.

Fins aviat!!!!!!!!!!!!!!

Ah!! de salut, vaig fent i espero que la vida em tracti, d'ara endavant, una mica millor, tot i que diuen que les desgracies venen per dos anys, doncs a mi encara me falta un. M'ho miro de manera positiva sempre que puc i en dono les gracies als bons companys i a la feina que tant distreta em té.

Torredembarra solidaria.

Aquest dissabte 20 d’octubre, Torredembarra torna a mostrar la seva cara més solidaria i participa amb raquetes sense fronteres, una fundació solidaria, que acosta a persones del tercer món material esportiu, diners per equipaments, i beques per infants que viuen en condicions precàries i marginals.
Tant els voluntaris com els participants en les jornades, han mostrat el seu esperit de compartir i bellugar-se en favor dels que més ho necessiten, tot plegat va esser un exemple de que no vivim d’esquenes a les realitats del món i d’aportació d’una part dels nostres recursos.
La jornada va transcórrer del més alegre i la participació podia haver estat més gran, però... continuarem insistint i recordeu que també s’estan recaptant diners a l’oficina de Banc Caja, per a Perú.

Aquest recull, no és més que un recorregut per la Festa Major de Santa Rosalia 2007 a Torredembarra. Algú ha comentat que, era l’any dels naixement i dels aniversaris, i de fet ha estat així; neix un nou ball popular, el patatuf, per a nens/as de entre 4 i 6 anys,; commemorem el 40è aniversari de l’adquisició dels actuals nans; els diables exposen fotografies de 20 anys de foc i presenten els nous vestits dels àngels; i l’agrupació de balls populars els nous vestits del ball de cavallet; Es manté també la tradicional entrega de dots que va deixar escrit al seu testament Antoni Roig, la presentació d’un llibre i un conte, exposició d’olis,tots els actes promoguts per la biblioteca,els castells,la ballada de sardanes, i no sé si em deixo alguna cosa!, tots motius suficients per afirmar que la nostra festa més tradicional i cultural, es manté i no tants sols això, si no que te llarga vida.
La part més lúdico-festiva, assegurada donat que estava pensada per tot tipus de públic, des de el teatre al carrer, fins la diversitat de concerts, passant per les cercaviles, els sopars de les entitats, les classes de salsa, espectacles infantils, la recuperació d’antics jocs com la ballada de la baldufa i la tirada de bitlles.
La part esportiva també en forma part amb la prova ciclista Vila Torredembarra, la botifarra, el domino, l’open de billar.
I la part més religiosa,amb l’ofrena floral a la nostra patrona Santa Rosalia, tot i que no és una festa tant votiva com la festa petita del juliol.
La meva valoració personal, és del tot positiva he passat moments personalment molt plens, persones que se m’han acostat per dir-me que tot estava bé i que estaven contents, gent jove a qui la programació de concerts els hi semblava molt complerta i que esperaven amb ganes aquell o l’altre grup, les associacions culturals compromeses del tot en cada acte, i etc...
Per altre banda he rebut queixes, algun veí que altre m’informava del seu malestar per l’acumulació d’actes a la plaça del castell, debat que haurem de tenir en els propers mesos. Algun acte vandàlic, i que puc assegurar que eren produïts per persones de fora de la nostra vila.
El que no voldria deixar-me , és l’agraïment cap persones com, Maria Viladomat pel seu bon tracte cap a mi, convidant-me al seu balcó per veure els castell, per aquella coca-cola i la teva amabilitat.
A Rosalia, et demano pacienciència i que puguem trobar una solució bona per a tots.
A les persones que han treballat per fer realitat aquesta festa major, personal de cultura, la comissió de festa major, les persones que formen les entitats i al poble de Torredembarra per participar activament d’aquesta festa major.

Jo hi sóc si tu vols ser-hi
(Lluís Llach)

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,no tinc altra veritat,ni enganys ni cap gran misteri,si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país sense tu,tampoc tinc demà...així doncs per sempre mantinc el repte,només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi tan sols per fer un camí junts,pel goig de seguir petjades que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui perquè ens hi trobem a gust refent l'art de viure poder conviure el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes que no ens facin d'abrigallpel fred de la llarga espera del gran nom, llibertat.

Que sense tuno ens serveix cap senyera ardent,ni símbols ni gestes t'han de sotmetre,tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi i res no serà senzill però tot el camí que esperi tindrà un nom i un sentit.

El goig d'enlairar aquest somni on tots hi trobem un lloc,bastir una drecera que ja per sempre ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi si no res no em lliga aquí que sense tu no sé entendre cap demà ni cap país...

Proclamo que les banderes,símbols, pàtries i demés,tan sols quan a tu et serveixen me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratgeens fa anar més lluny d'aquí,serem només si ens exalta guanyar tant per compartir,serem sols un país lliure si som lliures els seus fills,serem només si volem i aquest repte ens fa més rics.

XXL JAM
Aquest darrer festival, celebrat a Torredembarra ha estat un èxit en participació i organització, una barreja de música , esports, turisme i joventut.
D’opinions en rebem de tots costats, pares demanant-nos que “portem a la Pantoja” i els seus propis fills dient-nos que primera vegada, Torredembarra fa una aposta decidida i valenta per la joventut.
No és el primer cop, Torredembarra proporciona espectacles culturals d’aquests tipus i no ens inventem res nou, les edicions anteriors d’aquest festival han passat per altres poblacions, com Reus, Tarragona, Barcelona, etc...
He de confessar, que no és van produir incidències destacables, a banda és clar, de les queixes veïnals, però no podem oblidar que la nostra població és del tot turística i que intenta donar serveis per a tothom, estem molt lluny d’un model de població 100 % descans.

Susanna Navarro.

XXL PRODUKZIONES presenta la novena edición del XXL JAM, el festival mas antiguo de españa de hip hop¡¡¡

En este caso SUMMER EDITION (17 y 18 de agosto).
Este año se emplazará en Torredembarra pueblo de la provincia de Tarragona.
Los grandes cambios respecto a anteriores ediciones son:- La época: Summer edition será en AGOSTO.-
El emplazamiento: EN LA PLAYA de Torredembarra.
- Los ámbitos: Reegae, Deportes y Hip Hop.
- Nuevas zonas: zona chill out, zona tenderetes y chiringuito...
- Nuevas actividades: fútbol y voley playa, futbolín humano acuático, street basket, capoeira, boxeo...
- Concursos y premios: Rapea por plata (batalla de mc&8217;s) 500&8364;+ 100&8364; al productor, Breaking Tarrako 1000&8364;, Pinta por plata 600&8364;.
- Equipo de sonido y luces: 20.000 wattios de sonido y 48.000 de luz, 2 pantallas gigantes.- Para el público será GRATUITO.

LINE UPRAP & REGGAE:RAPSUSKLEI & HAZHE ILL INSPECTA baked by SOUND QUAKE (Alemania)MUSTAFA YODA (Argentina)HUELLAS DE BARROALMARGENLEGUA YORK (Chile)RAPADURA (Portugal)GRAN PUEBLOMAI con DJ ASMATIC + ILOGIKELA VIA MUERTAPROYECTO HIROSHIMALOPTHC CHERNOVINYL

El físic, importa?


No acostumo a perdre el temps en respondre a comentaris que no aporten res en positiu, o que valguin per alguna cosa, però aquesta vegada faré una excepció, sembla que la feina no importa, no interessa o potser es desconeix.

Aquesta nova legislatura i mentre ERC valorava si entraven a governar o no, he gestionat durant unes setmanes les següents carteres, ensenyament, esports, cultura, joventut, cooperació, turisme, he tractat temes de comerç, alguna que altre cosa de benestar social, en fi que no he tingut temps d’avorrir-me, però es clar això qui ho sap?, doncs ho saben els que estan a prop, els que treballen amb l’ajuntament, les persones que han vingut a demanar allò que necessitaven o que volien tirar endavant, els que truquen perquè necessiten algun servei d’aquestes regidories, els que no tenien regidor delegat, i crieu-me, jo sempre hi era. Treballo molts dies fins acabar sense forces , i SI, estic en tractament per curar-me d’un càncer, però la vida de l’ajuntament, juntament amb la companyia de les persones properes, m’ajuden a tirar endavant i no tirar la tovallola. Estic en contacte amb d’altres persones malaltes com jo, i sempre tinc una paraula per donar,ls-hi ànims, no m’agrada gens patir, però tampoc m’agrada veure patir als altres, sempre que puc tinc aquella estona per trucar o per fer un cafè i crèieu que no és gens fàcil. He intentat dissimular els efectes negatius de la p... quimio als demès i a mi mateixa i mai he volgut que ningú em tingués pena, la pena desmoralitza i no ajuda a res.
I ho he passat molt malament, però no he faltat ni un dia a la meva feina, no m’han apujat el sou, m’he engreixat 6 kilos, tinc gana i menjo i lo que ens punxen cada 21 dies, ajuda a aquest augment de volum i moltes coses més, sobretot a que ens curem, el proper dia 31 de juliol d’aquest horrible any 2007 acabo aquest dur tractament, per començar la radioterapia i espero que sigui definitiu.
No he parat de pensar amb dolor, que he fet jo per merèixer aquesta infermetat, no he fet mai mal a ningú, sempre intento ser perfecta, treballadora, recta, amable, sincera, bona amiga, bona filla, bona mare, bona companya i sovint dic el que penso sense manies, però imagino que m’ha tocat a mi, igual que a d’altres persones els hi ha tocat viure la part més dura de la vida sense merèixer-ho.
Així és, que estimats anònims, el físic importa?
Entreu aquí sota, ella ho explica molt bé...

http://www.luzcasal.es/especiales/2007_06_comunicado/comunicado.html

3ª Setmana intercultural de Torredembarra.

La regidoria de Joventut, finalitza avui les terceres jornades interculturals a Torredembarra.
S’haurien de destacar diverses qüestions, en primer lloc l’implicació d’altres regidories com, cultura, benestar social, cooperació, ensenyament i també l’associació catalana d’iberoamericans units, totes aquestes i juntament amb persones, com Anna (biblioteca), Sió(consell comarcal) representant d’UNESCO.CAT, Educardo i Adelaida (ACIU), les Montses de Benestar Social, totes les persones que han assistit a les reunions de treball per organitzar les jornades, entre ell l’ anterior regidor de Joventut Lluís Suñé,ell grup de dones de Torredembarra i els representants de cada país, GRÀCIES, en nom del regidor i meu.
I en segon lloc, la participació massiva de la gent de Torredembarra i dels de fora del nostre municipi, sense aquesta resposta la setmana intercultural no tindria sentit i ens alegrem del miler de persones que han passat entre avui i ahir per la plaça del castell interessats per conèixer millor d’altres cultures.

Escoltes, gràcies pel vostre treball educatiu, sempre hi sou!

INFORMACIÓ:

Degut a la impugnació feta per CIU de les coalicions PSC-PM, ERC-AM, ICV-EPM no se sap quan es constituiran els consells comarcals

FESTA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA 2007

És la primera vegada que visc la festa, “entre bambolines”, he de confessar que he quedat gratament sorpresa per varies qüestions, a pesar de que al 2002 vaig treballar a les comissions de carnaval del Patronat de Cultura, havia oblidat la sensació que dona a les persones que treballen voluntàriament que les coses surtin bé, des d' aquest blog animo a tothom a participar en qualsevol de les comissions de treball i opinió que existeixen en aquest patronat, i dono les gracies en nom de tots, als que ja ho fan.
Les entitats culturals i socials a Torredembarra són moltes i molt importants, ells fan que les festes siguin tradicionals i nostres, cada poble té les seves arrels i Torredembarra mai no pot perdre les seves, les opinions al carrer, són que ens hem de diversificar,o sigui més per a tothom, i jo hi estic d’acord, però hem de pensar que per construir coses noves no hem de destruir el que ja existeix i que té la nostra impremta.
Ha estat per mi, complicat explicar als mitjans de comunicació el programa de la festa del quadre, era molt intens i difícil de destacar un acte per damunt d’un altre, tots eren importants, però no m’agradaria deixar d’anomenar els diables de Torredembarra i la seva tasca; ells varen organitzar la XI mostra de balls parlats amb d’implicació de 8 colles més, he de dir que ha estat PERFECTE, la programació era diversa i molt intensa, al matí campionat de futbol 7al pavelló i bany refrescant a la piscina, entrepans, begudes i totes les atencions necessàries per que es trobessin com a casa, a la tarda la mostra a la plaça del castell, correfoc, sopar i concerts,han gestionat les barres i les coses els hi han anat molt bé, des d’aquí no puc més que desitjar que no s’aturin i que continuïn implicant-se.
Dono les gracies, al ball de diables infantils, la mulasseta i la mulassa, ball de bastons, ball de pastorets,els gegants, nans, als castellers (sé que els que van prendre mal, estan bé)als grallers,al ball de serrallonga, als sardanistes, a les rosalietes, a les persones anònimes que han estat al darrera de tot i al personal del Patronat de Cultura especialment (a les tres),al nostre anterior regidor de cultura, a les persones que han ajudat a la zona esportiva municipal, també a la Policia Local que han treballat molt per la nostra seguretat, a la súper brigada d’actes,a la Rosa i a la Montse, als mitjans de comunicació, a la nostra radio local i a la gent de dintre i fora de Torredembarra, per la seva resposta.
Totes les opinions són vàlides, però ha estat una festassa!

El consell Comarcal del Tarragonès

En els propers dies, quedarà constituït el Consell Comarcal del Tarragonès, el PSC de Torredembarra torna a tenir representació a través d’un dels seus regidors per quatre anys més.
Es tracta d’una administració, que dona serveis a les nostres comarques i a on ara possiblement i haurà un pacte purament d’esquerres. Esperem que s’implantin polítiques d’esquerra i quedin anul·lades totes aquelles que jo anomeno “les de quedar bé”, tot i que el pressupost és reduït i finalista per una comarca com la nostra, cultural, turística, dinàmica i amb molt de futur, sempre hi ha una porta oberta per aconseguir més recursos per gestionar més i millor. Desitjo que aquesta sigui la nostra bandera, ja que estem en front d’una possibilitat històrica...

La duresa de la vida! O la realitat?

No voldria pas ser pessimista, però veure la vida des de les dues bandes sempre té cosses molt positives i molt negatives.
Ens passem la vida lluitant per aconseguir bens materials, els reptes personals sovint són molt ambiciosos, deixem de banda les coses més importants, i tot per aconseguir el mòbil d’última generació, l’últim model de cotxe, o fer vacances a 15.000 km de casa nostra.
Ens fem grans i no hem fet tot el que volíem, vivíem apressuradament, però hauríem necessitat que el dia hagués tingut 48 hores, ara ja són grans i n,hi han que arriben amb plenes condicions físiques i psíquiques, i gaudeixen de petites estades relaxants a prop de casa i en companyia d’amics, els encanta ballar i practicar algun esport;

però n’hi han que són tot el contrari, no depenen d’ells mateixos si no de la bona voluntat d’altres persones, o de la seva butxaca, estan sols i alguns molt limitats, no poden anar a ballar i menys fer petites vacances ni gaudir de la vida per la qual han lluitat tant, no tenen família i si la tenen estan a “Cuba”, tenen pànic del seu destí i si t,acostes i els hi dons un cop de ma, et donen les gracies per tot.
La soledat és lletja, molt lletja...
Gracies, sor Josefina.