Michael Joseph Jackson

La darrera noticia que hem tingut de ell, és per a molts la més trista, la seva mort.
Jo m’estimo més pensar en el primer cop que el vaig escoltar, any 1.982 amb la cinta dintre un radiocasset dolby per poder gravar (anda! que no piratejàvem abans, tampoc), lloc: Aranda de Duero (Burgos) un estiu de vacances a casa dels meus oncles paterns i amb el meus cosins més grans que nosaltres.
Llavors als matins després d’esmorzar mon cosí Guillermo ens delitava amb l’últim de l’últim que s’escoltava a Madrid, Barón Rojo (este mundo es un campo de concentración...) i cosetes d’aquest estil, però també amb l’àlbum THRILLER, no sé quants cops ens el deuria posar? Ens encantava a tots, i tots intentàvem ballar com aquells monstres.
Recordo moments i persones de llavors, crec que va ser el primer estiu que hem vaig fixar amb un noi, amb el que em vaig estar escrivint tot el hivern (abans es portaven aquestes coses) es deia Benjamín. Recordo que tenia una bicicleta de carretera (li dèiem així, que no sé si és correcte) i ell “venga” a donar-nos voltes per allí (era un Sant) i naltres unes pesades.

El cas és que m’encantava el vídeo d’aquella nova estrella Americana i les seves cançons, la seva forma de ballar tan hiperactiva, però tan moderna i exacta.
El seu looc tan perfectament exacte a el que volia representar no eren lo habitual en aquells anys, i ara jo prefereixo No pensar en totes les modificacions artificials que es va provocar més tard. Ell ja era perfecte abans, després...no sé que li va passar després.
Un record per aquells moments tan genials que ens vares donar.

Comença per a nosaltres una nova etapa, les vacances del nostres fills ens condicionen les obligacions laborals i torne-m’hi, apliquem la imaginació!!!.
Voldríem poder com ells (els fills) fer un parell de mesos de lleure, però serà prou complicat, no ho aguanten les nostres economies ni possiblement, no ho aguantaria l’economia del nostre país.
Per tant no queda altre remei que tirar de les famílies, les colònies, estades esportives, o pels menys afortunats, les acadèmies de repàs.
Però no tan sols les solucions tranquil·litzadores ens volten el cap pel que fa al període estival, a més aquesta setmana haurem de pagar els llibres pel proper curs, fer una provisió de despesa pels quinze dies del més d’agost( tot i que anem al poble dels pares, que allà tampoc ho regalen), pensar que al setembre haurem de comprar el material escolar i també pagar alguna de les alternatives per ells, fins que no arribi aquesta quinzena del mes d’agost.

En definitiva, una ma de números que no quadren mai tot i contant amb la paga doble, qui la tingui.

A tot lo abans exposat hem d’afegir que, com que la psique no para de treballar, tenim sempre l’ombra de la preocupació, pensant si els nostres fills són prou feliços amb el ritme de vida dels pares i si les coses materials substitueixen a les sentimentals. Sabem es clar, que No, però a veure qui és el guapo que s’abaixa i comença a dir-los-hi que NO.

Ep, a fer “números de màgia” i a passar un bon estiu, tots ens ho mereixem.

sia, voga...

La nostra barcada, no ha estat la guanyadora, però ho hem passat d’allò més bé.
Aquest dissabte i diumenge hem competit diverses entitats, de la ma dels vogadors de Torredembarra. El dissabte varem quedar en segona posició per darrera la barca dels mossos d’esquadra i davant dels castells, gràcies al bon temps que varem fer a la cursa vem passar a la final de Diumenge, però noi, aquí estaven els millors i aquí ja no varem “rascar bola”.
Diumenge estaven prou motivats, i qui ho diria semblàvem professionals, només ho semblàvem...ja que quan observàvem als que s’hi dediquen, ens queia la baba i les diferencies amb nosaltres, els aficionats, eren com de la nit al dia.
Res, molts a la platja coincidíem en les particularitats d’aquest esport i fèiem plans per apuntar-nos-hi properament.
Vaig poder comprar números de loteria als Castellers de la Torre, si toca et fan uns castells a on tu vulguis, a veure...!!!
A tots, fins l’any que bé-

…ooooa oooa (un bon ritme per vogar)

Des de mar en dins, les coses semblaven més serenes. Una mirada cap a l’esquerra i veus la Torredembarra tranquil·la ( entre setmana, es clar) ja que parlo de Baix a Mar.

Fa dos setmanes que entrenem amb els vogadors, per la competició entre les entitats del poble, el dia de Sant Joan.
Oportunitat de conèixer un esport nou i de gaudir d’un paisatge, que en les dates en les que ens trobem, està al seu màxim esplendor.
No m’ho pensava pas, que m’hi trobaria tan còmode, reconec que ara mateix és un luxe aquesta practica, possiblement al hivern, ho haurem de tornar a provar, per ser justos i comprendre que s’hi ha de tindre molta afició per aguantar.

En definitiva una nova experiència, que de ben segur també m’acompanyarà i de la que aprenc nous mots marines, de persones amb molta experiència, amb les qüestions del mar.
Per cert, mireu la foto del peix, avui ne’m vist dos, espectacular!!!.

Avui…

En realitat per alguns de nosaltres l’agenda se’ns presentava plena de compromisos i com no, de responsabilitats. Al matí, míting a Tarragona i a la tarda, a dos quarts de set, campanya porta a porta i taula informativa socialista per les Europees.
Tot plegat, feina, feina i més feina, les responsabilitats de tot tipus, organització i més organització, però també la sensació de que res està oblidat i que mantenim les conviccions i les idees.
A Tarragona les raons i a Torredembarra la il·lusió.
El dia a dia al Municipi erosiona, és tant local que de vegades la impotència del canvi en les decisions dels que manen, apaivaguen la visió més global.
Europa n’és un exemple, moltes noves formes de canviar les inèrcies i de mirar més pluralment la política que, també ens afecta.

El contacte amb els companys d’arreu, un relaxant natural, compartir experiències una píndola serena i un front comú. Els i les Socialistes retrobats avui érem més forts, si cal.

Malgrat moments amargs per la manca de comprensió en les actituds i manca de respecte per la feina, haurem tots de continuar endavant, endavant amb les propostes serioses, endavant amb els nostres ideals plurals, endavant front a la critica per assolir espais, endavant front els que només volen destruir, endavant amb el treball,sempre endavant mentre siguem capaços d’ inspirar a persones amb missatges en clau positiva i sense perdre mai el contacte amb la realitat real.

L’Empordanet d’en Maragall

Tot i estar en plena campanya de les Europees, no me’n puc estar de comentar el que acabo de veure.
Tot i que el programa de Tv3, El paisatge favorit de Catalunya, és preciós, avui només me’l mirava a ell. Ho confesso, com sempre el que hi havia al seu voltant, per a mi era relatiu, ell ho emplenava tot. La seva manera de parlar propera, el caminar natural, les comes i el punts i fins hi tot les exclamacions o els interrogants escaients i sentits, m’atreviria a dir que fins i tot la roba que portava, era perfecte, còmoda i afavoridora.
L’he recordat com quan jo era una nena i ell...ell ja era l’Alcalde de Barcelona, anava a la majoria de festes de barri, jo vaig coincidir amb ell, i ho recordo de manera simpàtica, ell tan integrat i jo disfressada de pallasso.

Sento aquesta nit no haver recollit la taula, i haver deixat per més tard la rentadora, però com en va passar amb un altre polític socialista, avui he sentit que l’historia que explicava, me l’explicava a mi, aquesta vegada en comptes del saló de casa, he sentit estar al jardí.

SOCIALISTES EUROPEUS, la millor opció.

La nostra cap de llista, Maria Badia a les eleccions europees, ens envia diàriament la seva agenda de campanya de pròpia veu, analitza qüestions de per què és important votar socialistes i no d’altres opcions.

El seu esforç i la seva convicció ens motiva a pensar que, nosaltres els socialistes tenim un paper fonamental també a Europa, tenint en compte que el 80% de la legislació prové d’aquest Parlament, no podem menys prear la tasca.
És necessari també dir que, totes les eleccions ens recorden que vivim en democràcia (no et quedis a casa, vine a votar).

Que els Socialistes, ens trobem en disposició d’afrontar qualsevol repte social a qualsevol nivell i que com a ella, el treball, no ens fa por.