dimarts, de novembre 28, 2006

INTERPRETEM!

Tots en un moment o altre, interpretem!I no parlo precisament de fer teatre, o si?

Evidentment que no sempre, tenim informació de tot, i que les nostres opinions són objectives, és clar!(sota el nostre punt de vista), això hem referia quan parlava d’ interpretar al fet de prendre’s una actitud, un gest, unes paraules, etc, d’algun, en un sentit determinat.

De punts de vista n’hi ha tants com persones, donat que tot i que a vegades, podem coincidir en algunes coses amb els altres, difícilment podem coincidir al 100%, això que és bo o dolent?.

Arribar a no tindre diferencies amb els altres, és com creure, que els reis mags existeixen, i aquests fets, ens porten més d’un mal de cap, donat que quan algú ens inspira confiança, sempre hi ha aquell moment... desgraciadament, sempre hi ha algú que et dona aquella informació que no solem contrastar, i a la que sobtosament nosaltres li donem veracitat absoluta, però mai o casi mai, si no és molt enfadats!!!!, anem a preguntar si és real, i és una llàstima, però ja se sap que cada dia més, el nostre món avança i mare meva! molt ràpidament, tenim ordinadors i parlem amb altres persones a través d’ ells, i amb gent que ni tant sols coneixem de res, però es clar!amb el veí, el company, l’amic(com diria la meva mare) “PA QUE”.
Tots estem molt liats, tenim molta feina vaja!, però sempre tenim aquell ratet per parlar, de si aquell va dir o va fer.
I del mòbil, que me’n dieu? Tot lo dia enganxat a la orella, si de debò arribes a donar alguna infermetat, alguns, hi haurà un dia, que no ens podrem penjar les arracades.
Amb tot això el que vull dir, és que podríem fer un esforç, per dir sempre el que pensem o com a mínim, deixar les coses en “supuestamente” que últimament està tant de moda, però, que en els cas de las rel.lacions humanes, estaria molt bé.
Aquesta vegada no sé si m’explica’t amb claredat, i potser el que jo demano és com demanar, creure que els reis mags existeixen.
Ah! I com del que parlava era de ser sincer, he de dir que lo de les noves tecnologies, era simplement una excusa, per buscar alguna disculpa al defecte de fàbrica que tots tenim, vers a la sinceritat, honestedat, compañerisme i lleialtat cap els altres.
No cal que ens torturem però si que reflexionem!


Interpreta la foto!

dissabte, de novembre 25, 2006


DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLENCIA CONTRA LES DONES

Tenint en conte que la dona, és la principal víctima de la violència familiar, avui es commemora a tot el món, EL DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLENCIA CONTRA LES DONES, que va ser declarada per Assemblea General de L’ ONU, el 17 de desembre de 1999. Aquesta data s’escull, en record a la mort de les 3 germanes Mirabal, el 25 de novembre de 1960, militants opositores a la dictadura que va exercí per més de 30 anys, Leonida Trujillo.

S’ entén per violència contra la dona tot acte de violència basat en la possessió del sexe femení, i que tingui com ha resultat un mal físic, sexual o psicològic, així com les amenaces, coacció o la privació arbitraria de la llibertat.

L’ acte comença normalment pel mal psicològic, que no deixa marques visibles i es suporta per més temps, si no hi ha límit en això, apareix la violència física i que inclou també la sexual, i estem davant un fet que afecta a persones de qualsevol classe social.
Els fets poden passar en qualsevol moment i lloc, en públic i en privat, de dia o de nit, si fa bo com si fa dolent, tot val com excusa per maltractar.

A diferencia del que puguin pensar “alguns”les dones no van estar criades per ser dolces, per cuidar, per NO revelar-se, i molt menys per ser discriminades. Ja NO valen les disculpes, les flors, ni cap regal, el que es necessita és la LLIBERTAT per actuar, per pensar i LA IGUALTAT.

Necessitem un canvi de tots i de totes, des de l’ implicació per canviar aquests horribles fets, ja que la violència contra les dones no coneix límits i és podria dir que no ha estat fins ara, que es comença a tractar com un fet NO normal.

Aquestes dades son de L’ Instituto de la mujer: en lo que va de año 59 mujeres, han perdido la vida en manos de sus parejas o exparejas.

LES DONES MALTRACTADES NO PODEN CONTINUAR DORMINT AMB L’ENEMIC, HAURIEM DE FER ALGUNA COSA.

Yo te he visto muerte

Claro que te he visto
y he visto tus ojos azules grandes
Cuando le cortaste a mamálas trompas de falopio y los ovarios
sin preguntar y sin responder

Te he visto.
Cuando me acercaba a la esquina del barrio
y esos dos hombres me miraban
con calaveras en los ojos
y respiración de buey enojado
Por supuesto que te he visto.

Cuando llegué al hospital sin color,
sin equilibrio y en espasmos
sin dinero y sin seguro
y paraste en la esquina
del cuarto a llenarme de esa angustia
que viene con el olor a alcohol
de cuarto de hospital viejo

Por supuesto que te he visto.
Y te he visto rondar a mis amigos
y escoger sin razones los más jóvenes
llenándolos de verrugas y olores,
mientras sudaban líquidos imposibles

Yo te he visto muerte.
Te he visto bailando dentro de mis ojos
cuando mis manos y mi fuerza
le pegaban a una mujer tramposa
vestida igual que tu de dolor y desencanto.

Yo te he visto muerte
claro que yo te he visto
te he visto vestida de protección innecesaria
justificando tu baile de tanques
de guerra y bombas caídas en la cabeza
de una pescadora de sueños en Vieques.

Yo te he visto
Paseando por las calles de todos mis barrios
en uniforme y macana

Te he visto
Escudriñarte en mi sangreen mi boca
y en mi mente
arrebatando la posibilidad del recurso propio
y la mirada valiente

Claro que yo te he visto
te he visto con estos ojos
privilegiados y llorososa
acechándote abiertos
buscándote en lo oscuro
y pendientes de tus pasos.

Te he visto.
Te he visto y te he sentido
Cerca...muy cerca tan cerca
como el roce del viento
en cualquier momento del día.



dimarts, de novembre 21, 2006


ENS CUREN I ENS CUIDEN

El dia 19 de novembre, entro a Urgències de l’hospital de Santa Tecla a les 7.30h aprox. i a les 12h. ja m’operaven, el cert és que ni jo mateixa m’ho esperava a pesar de que el meu especialista, ja m’ havia comentat aquesta possibilitat, però les coses és van precipitar de manera insospitada i els fets es van avançar, per una persona com jo, que només havia trepitjat el quiròfan per tenir els meus dos fills, és molt traumàtic, ser conscient que tens un problema de salut que s’ha de solucionar ràpidament, i no per la gravetat si no per lo dolorós.
Dono les gràcies, a la meva doctora, a la meva anestesista, i el seu equip de quiròfan, per la sensibilitat mostrada cap a mi i suposo que cap els altres malats, perquè en aquests moments ens sentim més que petits que mai i molt indefensos, perduts i amb moltes pors, i ells ens curen i ens cuiden, com ningú.
També dono les gracies a totes les persones que aquell dia estaven de guàrdia, metges, infermeras/ers etc... i a la meva mare que tant patia.
Un deu per la vostra professionalitat i humanitat. Gracies.

dijous, de novembre 16, 2006




Avui us explicaré, el que segurament per falta de temps no podré fer demà.
Fà aproximadament uns vuit mesos, l’ actual equip de govern iniciàvem el camí per aconseguir, tindre el primer equipament esportiu cobert a Torredembarra, i em refereixo a l’ obra, que és el que hem executat nosaltres;

Doncs, finalment demà a les 20h l’inaugurarem, per a mi personalment, era una necessitat i també ha estat una il•lusió:
La necessitat de que els nostres esportistes puguin practicar esport a casa seva i no s’hagin de desplaçar amb el risc, les incomoditats, les peles i tot allò que comporta anar a 20km fora de la teva població.
La il•lusió perquè aquesta mateixa tarda he vist com una colla d’uns aproximadament 8 o 10 nois, de 12 a 14 anys amb les seves pilotes de basquet intentaven fer-ne ús d’aquest nou equipament.
Segurament demà amb els parlaments, em deixaré moltes persones per anomenar, que han contribuït, en que tot aquest procés tirés endavant, però a tots ells: MOLTES GRACIES EN NOM DE TOTS.
Només desitjo que aquesta il•lusió que uns quants (molts ) tenim, sigui aprofitada per uns molts (moltíssims).
LES FOTOS SON ANTIGUES, PERO FINS DEMÁ NO VULL DESBETLLAR LA SORPRESA.


Mireu que xulo, jo crec que tots necessitem una abraçada gratuita i ens fa vergonya demanar-la i donar-la.

diumenge, de novembre 12, 2006


Te lo digo en muchas ocasiones, pero no las suficientes, has sido una mágica sorpresa en mi vida, laboral y personal, eres todo lo que se le puede pedir a una trabajadora a una compañera y a una amiga. Eres completa, lo mires por donde lo mires, emprendedora, cauta, tienes espíritu de superación, incansable, generosa, nunca dices NO, constante, mágica y en ocasiones un poco bruja (tu ya sabes a que me refiero). En lo personal, para mi, has sido amiga, confidente, pero por encima de todo, has sido la persona en que más he confiado, y lo mejor de todo es que no has fallado. Creo que te debía estas palabras puesto, que hoy en día, eres especie en extinción, y no me da vergüenza decirte que te quiero mucho y que eres mucho, mucho, mucho para mí, creo que tu ya lo sabes, pero por si... aquí te lo dejo escrito.




Avui, jornada bike trial, un esport de força i concentració el.levat a la màxima potencia.
De nou del matí fins les dues de la tarda, a Torredembarra hem pogut gaudir d’ aquest esport, en un marc incomparable, el roquer del port, el dia fantàstic, el circuit molt ben preparat i el esportistes, amb total disposició de gaudir i practicar el seu esport. Felicitats als organitzadors d’aquesta nova jornada i ànims per tirar endavant a pesar de tota la dedicació que li heu de posar del vostre temps personal. A estat senzillament genial!

dimecres, de novembre 08, 2006





Algú m’ha dit que el meu blog és massa filósofic, i perquè hi hagi de tot, aquí van uns quants acudits, he de confessar que no són meus, encara que els quatre que jo sé són igual de dolents, quedeu avisats!



Un nene le comenta al papá:Papi, so, cuando sea rande quero ser puto.Y el padre le contesta:Pero hijo eso no se puede, esta incorrecto, tú puedes ser futbolista, abogado...Y el nene afligido le contesta:Entonces, sino puedo ser puto quero sed mickey.



En un coche iba una pareja de casados pero iban peleados, al pasar frente a una granja el novio vio unos cochinitos y le dijo a la mujer:¿Familiares tuyos?Y ella le contestó: ¡Sí, mis suegros!

Era una vez dos borrachos que se acuestan a dormir en una litera, y el borracho que está en la parte de arriba de la litera antes de dormirse comienza a rezar:Con Dios me acuesto, con Dios me levanto, la Virgen María, y el Espíritu Santo. En eso se cae la litera y el borracho que está en la parte de abajo dice:¿Vistes? ¡Eso pasa por estar durmiendo con tanta gente!

Había una vez una pareja bailando en una fiesta, cuando de repente a la mujer se le escapa un peito. Muerta de vergüenza le dice al caballero:¡Perdóneme gentil hombre, pero que esto quede entre nosotros!Pero el hombre agitando las manos dijo:¡NO, QUE CIRCULE, QUE CIRCULE!


per no trencar la
cadena de fred!

dimecres, de novembre 01, 2006


Eleccions al Parlament 2006-11-01

Quins nervis, tinc ganes que siguin les deu de la nit per començar a sentir resultats per la TV.
Avui és un dia molt important per Catalunya i pels Catalans i Catalanes que decidim com serà el nou Parlament, en qui? confiem, perquè decideixi per nosaltres, sobre matèries tant importants, com la salut, l’ ensenyament, l’ economia, la cultura, el medi ambient, etc...
Només desitjo, que tinguem un bon govern per a tots.
Sort!