diumenge, de gener 28, 2007


El pla educatiu d’entorn a Torredembarra, serà una proposta educativa per donar resposta a les necessitats de la societat. Està adreçats a tothom, però especialment a la comunitat educativa i als sectors socials que més el poden necessitar.
És una iniciativa cohesionadora (integra la societat) i garantitza la igualtat d’oportunitats i evita qualsevol tipus de marginació o exclusió.
El proper dia 1 de febrer, Torredembarra entra a formar part de la Xarxa d’adhesió als Plans Educatius d’entorn que promou el departament d’ Educació de la Generalitat, no ho fem per quedar be, si no perquè hi creiem en un marc que donaria cohesió i regularia serveis que ja estan establerts al nostre municipi, però que estan deslligats completament entre ells.
Creiem que amb aquesta nova possibilitat, podrem créixer de manera molt potent en serveis per a tothom i en poder coneixer-nos tots millor , compartir, aprendre, respectar-nos i valorar-nos de manera adequada.
Les regidories implicades en aquest projecte són benestar social, cultura, joventut, ensenyament i esports, com veieu és un ventall de possibilitats per tots, treballarem de manera transversal, persones de diferents partits polítics, però amb una mateixa il·lusió, esperem que sigui un esforç dels que recompensen personalment a tothom.
Com veieu alguna cosa positiva sempre hi ha. Entendreu que ens compensin les males estones o les crítiques perverses per projectes com aquests!!!!!!

diumenge, de gener 21, 2007

La pre els esta tornant boixos


És difícil amb poques paraules, explicar una situació històrica, i és que avui els sentiments són estranys i durs.
Formo part del Consistori de l’ Ajuntament de Torredembarra, en nom del PSC, governem amb l’Alternativa Baix Gaià, amb Esquerra Republicana, i un grup d’ independents, entre tots sumen ,10 número màgic i còmode, les eleccions passades les va guanyar el PSC amb 4 regidors i és que a Torredembarra hi han 8 partits polítics i el número d’ habitants és menor de 20.000 i això dona per 17 regidors, si intenteu fer números us ben asseguro que ho teniu complicat!
Els tres partits d’esquerres després de les eleccions sumàvem 8 regidors i amb això no era suficient per implantar les nostres polítiques per primer cop en l’historia de la nostra població, així és que ens varem quedar a l’oposició i la resta de partits van formar el primer equip de govern:
Convergència i unió (3)
Partit Popular (1)
Grup Independent per Torredembarra (2)
Vilatans Units per Torredembarra (1)
Agrupació Democràtica Municipal (2)
Convergència venia de governar amb majories arrasants fins que en el 2003 es foten la gran castanya i només treuen 3 regidors i formen coalició amb els grups que us nomeno anteriorment, però evidentment no renuncien a les seves cadires, i així els va, el 20 d’octubre de 2004, després de 17 mesos de inestabilitat política per incompatibilitat amb la resta de grups, es queden en minoria (absoluta) i les esquerres més el Git formem el govern dels 10. Avui portem 27 mesos junts, no sempre hem estat d’acord en tot, però en favor d’aquest novell govern hem de dir, que hem sigut descaradament valents, hem fet un esforç personal la majoria de nosaltres en dedicació i no la hem cobrat, perquè així ho varem pactar i ho hem mantingut, hem cercat formules per millorar en tot lo possible, en infraestructures, millores socials de tota mena, hi han regidories que han fet el gran salt de participació ciutadana promovent les polítiques de tots, hem arriscat i hem invertit en necessitats urgents, hem obert les portes de la casa de tots (Ajuntament) a tothom, anteriorment feia olor de naftalina, i ens hem equivocat en coses i jo ho reconec, però no som el que venen de nosaltres, uns desastres, ni un privatitzadors, ni hem especulat en favor de les nostres butxaques, no tenim interessos immobiliaris, ni empreses dedicades al totxo, i ens hem emportat a casa el que oficialment tocava e inclús menys.

Així és que aquest escrit va per aquelles persones que tenen els Sants .... de polititzar una festa major de barri, crispar els nervis, i deixar anar indecències dels demés, dir mentides, cridar, i disfraçar les seves vergonyes i els seus interessos reals, a canvi d’un grapat de vots, per continuar col·locant els seus amics i compromisos per les portes falçes de tot arreu i mentre uns miren cap allà, ells van anant fent.
Les noves eleccions no hem fan gens de por, jo mai deixaré que res em modifiqui i si per això ens hem de quedar novament a la oposició i torna a triomfar el “todo vale a cambio de mis intereses” que es preparin els hi fotrem canya, des de la realitat i el bé comú.
PD: Vosaltres aneu fent que el camí és llarg i las mentiras tienen las patas muy cortas.

diumenge, de gener 14, 2007


PER DAMUNT DE TOT, NO ENS AGRADA VENDRE FUM!


Estem al gener i possiblement, en alguns grups polítics comencen a aparèixer símptomes de nervis, és com quan anàvem a l’escola i arribava l’últim trimestre, el que no havia fet la feina ja, difícilment aprovaria el curs, i em refereixo a això expressament i ho comparo amb la sensació que em venen produint des de aproximadament el mes de novembre algunes persones vinculades a grups polítics concretament de la oposició, i que manifesten les seves preocupacions, per escrit a la ciutadania i amb reunions per escalfar caps, però torno a repetir, NOMÉS ÚLTIMAMENT.

Un mestre d’escola, ens diria que només per la letargia del tot el curs, aquest alumne, és mereixeria suspendre, qüestió en la que jo podria coincidir, i això aplicat a la política hauria de ser el mateix. Sap greu, que finalitzant ja aquesta legislatura, vulguin fer creure a les bones persones, que els hi preocupa el seu benestar, QUE NO US VENGUIN FUM!

Aquest equip de govern, el que va començar a caminar amb nous projectes i desenvolupant coses que estaven encallades (en el temps que ens han deixat per treballar, aproximadament uns vint-i-set mesos fins ara), no ho hem tingut fàcil. Sempre hem apostat per beneficiar al màxim i hem intentat perjudicar al mínim, però prendre decisions és el que té!, persones descontentes i d’altres tot el contrari, hem cercat sempre solucions, i hem apostat fort per fer del nostre poble, el de tots, un poble digne i benestant, allà on hem cregut que feien més falta les inversions hem invertit, on enteníem que feien falta polítiques més socials les hem promogut i les hem tirat endavant, quan hem hagut d’arriscar ho hem fet, hem buscat la cohesió i l’integració amb polítiques d’igualtat, els equipament públics han crescut a l’alçada de les necessitats,els serveis han millorat notablement, els joves han estat escoltats i se’ls ha proporcionat part de les seves demandes, hem format part de plans experimentals amb la Generalitat quan d’altres no s’han volgut implicar, hem sol·licitat subvencions a tot arreu per mil projectes en benefici de tots, i quan a tocat mullar-nos ens hem mullat, i això vilatans de Torredembarra no és feina fàcil i és també, molt poc popular, hagués sigut molt més fàcil no fer res, abstenir-nos en tot, qui s’absté no s’equivoca mai però tampoc fa res, gracies a deu, aquest no és el nostre teregnar. Segurament no hem sigut perfectes, que més haguéssim volgut nosaltres! Però la nostra intenció ha estat millorar, millorar i res més que millorar, digui el que digui i qui ho digui i la por d’alguns és que tota la nostra feina deixa sense possibilitats a persones, que en la política busquen un via d’escapament, vagi vostè a saber per que?

dimecres, de gener 03, 2007


Agri-dolç 2006
Sincerament, trobava a faltar escriure alguna cosa, són molts els dies, que he passat, sense idees i probablement, eren les ganes que tenia de que per fi s’acabés d’una vegada i per sempre l’any 2006.
Hi hagut de tot, i vosaltres direu! Com cada any, jo tinc la sensació de que aquest any ha estat més dur de lo normal. Han, i m’han passat tantes coses i el resultat és agri-dolç, la part amarga, ha sigut molt amarga, he passat moments d’autèntica desesperació, en lo professional i lo personal, sense matisar massa, professionalment hi hagut de tot, desenganys que m’han portat a desesperar-me i a no pensar amb claredat, això m’ha desestabilitzat per uns mesos, he tingut desenganys de deslleialtat, sensacions de foscor per part d’alguns, sensació de que m’han donat algun cop de colza a l’estómac, de que està bé no se mal pensat, però no innocent del tot.
La part personal, la física concretament, és la que més" m’atropellat", he tingut de tot tipus d’infermetats o malalties, anèmia, insofribles mals d’esquena, problemes amb alguns queixals, una operació inesperada i molt dolorosa i en fi alguna cosa més.

Per altra part, la dolça ha estat molt, molt, molt dolça, la meva feina m’encanta a pesar dels esforços, les hores, la dedicació, alguna que altra bronca! Però la que més m’agrada és la part dels de sempre, aquells que sempre estan que confien en tu, passi el que passi, si fas bona cara o dolenta, si estàs de bon humor o no, si tens sensibilitat cap amb ells, o si t’has oblidat per un moment de dir els, com el necessites i que ho són tot per tu, d’ aquests jo en tinc uns quants, menys de cinc, però són com una multitud, m’acompanyen, m’aconsellen, si fallo em tapen, si ploro m’ajuden a superar-ho, si estic contenta és segurament perquè ells han creat el clima de felicitat per mi, però sobre tot, no paren de recordar-me les coses positives que hem aconseguit. Jo sempre li dic a una bona amiga, que el meu esforç diari com a persona i com a política (en aquests moments) té un sentit, i és que jo voldria tothom pogués arribar a tocar el cel, en un moment o altre de la seva vida, com jo ho fet en algunes ocasions i creieu-me és increïble, indescriptible, és la pau. Però com tot en aquesta vida, teva el seu revers, que és l’ infern i també hi estat, i és molt dur, desesperant i enfonsa.
Si podeu, doneu un tomb pel cel, ah! i no te res que veure amb el dragon can, es viatge a través del anima i de les bones accions.