diumenge, d’agost 31, 2008


El Belda i el conjunt badabadoc, van tocar ahir: sóc de l'oest, la vall del riu vermell, el setè cel, s'ha acabat, al vent, país petit, sóc pardal, boig per tu i aquesta que tinguem sort.

dissabte, d’agost 30, 2008


Els actes d’aquest cap de setmana, no ens els podem perdre:

divendres, d’agost 29, 2008


Ahir va començar la festa major a la nostra Vila, i mai hagués pensant que estaria tant plena de detalls.
Retrobar-me amb els de sempre i amb d’altres a qui feia temps que no veia, despertava novament, tots els meus sentits.
Xavier, agraeixo la teva familiaritat a l’hora de dinar i el teu esperit positiu i t’he esperem vestit de casteller, ja saps que desprès hi haurà premi (la barbekiu) Joan espero que el sopar et sortís rodó.
Més tard a les 8.15 plenari extraordinari al Consell Comarcal, fet que no em va deixar escoltar en directe el pregó d’inici de la Festa major, però t’agraeixo el recordatori Carles.
A tu Montse (Creixell) gràcies per la companyia, com sempre no falles a Torredembarra i pel teu somriure a pesar de tot.
I als companys de plaça i amb qui vaig brindar en honor a les festes, ens continuarem trobant aquestos dies.
Mireu qui ens va fer ballar!!! i cantar!!!!

dimecres, d’agost 27, 2008


LA MÀXIMA DE LA TEVA VIDA:

A la vida tots tenim un màxima, cadascun la seva, a la meva és en ensopegar i aixecar-me i tornar a ensopegar i tornar a aixecar-me si puc, de vegades em costa més i d’altres no tant, el proper dia 7 de setembre faig 36 anys i canviar canviar...!!, no sé si ho fet gaire, és veritat que vas aprenent a cop d’estaca, però essencialment podria dir que sóc la mateixa de sempre, de vegades bleda, d’altres innocent, d’altres prou mal pensada (segurament quant no toca) el que sí he après és a treure ferro a determinades situacions a la vida i a evitar mals majors, ep! No sempre.
El que vull dir, és que en certes ocasions alguna persona a qui li he explicat quin era el meu mal i que podia analitzar més fredament la qüestió, m’ha fet voltar el pensament i m’ha fet passar en un instant del negativisme a la positivitat,t del com i del per què de tot plegat. És un premi! Ajuda a tirar endavant i en determinades ocasions no saps prou bé com paga’ls-hi.

A la meva germana amb molt de carinyo pel consell d’avui i per entendre’m tot aquest temps.

dimarts, d’agost 26, 2008


DIR: jo faria o faré…

Quan estem de l’altre banda somiar és molt bonic, però a vegades la realitat de la responsabilitat et marca la prioritat del dia a dia.
Jo sóc d’aquelles persones a qui no li agrada parlar sense que hi hagi la filosofia marcada –és a dir el que varem dir a la gent que faríem- de qui som, i trobar la seva viabilitat.
També m’agrada que la vida em sorprengui positivament i possiblement per això no dono mai un NO per resposta, sense intentar com a mínim esgotar totes les vies per a trobar les possibles solucions.
M’agrada trencar amb posicionaments estancs, per allò de que és de “tota la vida” i que la COSTUM ja s’ha tornat NORMA, sempre respectant les tradicions.
M’agrada dir i que em diguin la VERITAT sense disfressar.
La valentia, la lluita per la justícia, aturar-me i pensar i auto censurar-me.
Avui ja sento per la radio que no totes les propostes es faran realitat d’aquest nou equip de govern, algunes per manca de valentia, d’altres injustificadament.
Pel que fa a mi teniu els cent dies, això no vol dir: silenci absolut.

diumenge, d’agost 24, 2008

Aquest és el saluda del programa de festa major que ha estat esborrat del mapa! Gràcies.


A les acaballes del mes d'agost i començament de setembre, esdevé la festa major de Torredembarra, la nostra festa gran i que és motiu d'orgull i de trobada per els i les torrenques.

Són també dies, en que a la nostra vila rebem la visita de persones dels pobles veïns per gaudir plegats de la nostra oferta cultural i de lleure, per tant dies que tots aprofitarem per a compartir i conviure amb l'anim de sumar experiències i donar a conèixer la nostra cultura més tradicional equilibradament entre el passat i el futur, festes molt integradores a on mostrem la nostra essencia més sólida.

La comissió de festa major esdevé l'organ de participació ciutadana fonamental per a desenvolupar la tasca d'encaminar any darrera any tota l'agenda d'actes que és produiran els propers dies, ens regalen el seu temps durant mesos amb la millor de les intencions, per tant no puc obviar el meu sincer agraïment cap a tots ells.

Voldria acabar, amb un text de Mercè Rodoreda i la seva Plaça del diamant aprofitant que aquest és el centenari del seu naixement:

...i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la veu li passés per damunt de la música,¡no seguis que est rebregaràs!I davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta d'aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?

Un desig: Bona festa Major 2008.

dimarts, d’agost 19, 2008




Les vacances en família estan molt bé, però no es pot negar que arribar i entrar a Torredembarra, sempre em donar plaer.

(ma mare)

Varem planejar, estar tranquils i així ha estat- malgrat el petit incident del vehicle-, la meva mare ens ha fet els menjars casolans als que estem acostumats, i que no per això deixem de assaborir.
El meu pare, com no? va prendre productes Catalans –tomàquets del pagès, botifarra, secallona, culanes.
D’allà del forn d’en” Calillo”, el pa, del d’abans.
Hores per estar a la fresca,- es a dir quan marxava el sol- i a dormir, tapadet amb el cobra llit, caminar per les mantes d’olivers, i anar fins el “chorro”, ha estat relaxant i senties com era viure en pau.
La canalla de tot arreu, Madrid, Córdoba, Tarragona, Torredembarra, Alacant... es retrobaven després d’un any i s’ajuntaven cada nit a la plaça de davant de casa, l’aldarull pare!: bicis, jocs de pillar, amagatall, i d’algun més modern no gaire recomanable i que varem haver d’aturar, us sona “la polsera”?? Jo no en tenia ni idea.
(jo)

A l’entrada del poble hi ha un cartell prou gran que diu: “PROHIBIDA LA VENTA AMBULANTE”, doncs com a cinc furgonetes diàries venent fruita, peix, formatges, roba, espardenyes...més o menys com aquí, les trucades que rebem per vendre’ns tot tipus de serveis de telefonia, assegurances,
col·leccions,etc...
El dia, és prou curt, t’aixeques tard, i la tarda nit prou llarga, a les dotze de la nit allí, encara és aviat per anar a dormir.
Les festes del poble del costat, a la plaça més gran on l’aforament màxim eren 100 persones, una tarima per un trio musical, ara això si, tothom de les contornades allí i balla que ballaràs, les llums bombetes de colors d’aquelles... i l’ambient molt sa. Ei!!! que el joc de l’escombra encara és viu! Molt divertit.

(ma neboda)


L’anècdota: aquesta vegada la protagonitza, el meu company en Lluís Suñè, he de dir que no han parat de preguntar-me per ell, (però jo t’he deixat molt bé) en fi només he explicat la realitat de com és políticament i que defensa. Ells m’explicaven les seves avantatges en matèria de subvencions, llibres escolars, menjadors, transport, carreteres. Dies plens de detalls, gràcies.



diumenge, d’agost 17, 2008

LA NOSTRA PETITA HISTORIA:

Sempre que viatjo cap a la Manxa, podria dir que alguna de nova e inesperada situació trobaré, i com no ? aquesta vegada no podia ser una excepció.


Ja veieu arribar i moldre:







El meu fill petit, en Marc que se les empesca totes ho volia solucionar, ja podreu veure com... impossible!!!:



-Fill, millor esperar la grua, i:



Nos dieron la una, las dos i las tres...

i nos encontró la luna:








I 180 euros, i roda nova.

dimarts, d’agost 12, 2008


UNES MINI VACANÇES:

A prop dels meus, necessàries per agafar distancies, i acostar d’altres, els consells d’una mare, els petons dels meus fills, les paraules del meu pare, la calor de Castilla la Manxa (40 graus!!!!) i el fresquet de la nit, em distrauran.
Tinc el cap ple de plans i de futur, prenc la llibreta per anotar els més importants, dos llibres començats de fa ja temps i que espero acabar, una bossa amb la roba necessària per estar còmode i un parell de sabates, com no? la càmera de fotos; també m’emporto els records dels recons i de les persones amb qui passo el dies, els anys, i que em faran enyorar-los tant, que sentiré que les hores són més lentes i que a on vaig no es viu tant despresa.
Que tinguem tots sort, i “al tantu “ amb les carreteres. Bones vacançes!

dissabte, d’agost 09, 2008





















Dissabte, 9 d’agost de 2008.





Gràcies a tots/es per ajudar-me, escoltar-me i assessorar-me aquests anys:









dijous, d’agost 07, 2008


Gràcies Maria per les teves flors i el teu suport.


Avui sento que torno a néixer políticament parlant, escollir un nou Alcalde per el nostre municipi desprès d’un any de no assolir una majoria de govern, era dur.

Dur per totes bandes, veure com no hem aconseguit recolzaments suficients, és a dir, nou regidors per poder tirar endavant projectes de futur, dur, anar veient com es despenjaven formacions i regidors i aquella sensació d’abandonament de manca de valentia i a vegades de traïció, dur, veure com s’utilitzava a una regidora del nostre partit per decantar la balança, amb "Vagi Vostè a Saber" quines promeses?
Dur també per no haver reeditat el pacte d’esquerres de l’anterior legislatura en qui el meu company Grangel i jo dipositaven les nostres esperances. Dur el desenllaç del nostre Alcalde, dur guanyar per segon cop les eleccions i per segon cop a l’oposició i no poder desenvolupar totes les nostres propostes de programa.

Però contents per fets com:

- La nova biblioteca, MESTRE MARIA ANTONIA.
- El mini pavelló, ELS CAUS.
- El centre de rehabilitació de Baix a Mar.
- El casal de la Marítima.
- La nova seu per entitats a Cal Llovet (signat l’acord i avançant)
- La casona del Carme, seu de Turisme.
- El pavelló Sant Jordi.
- La radio municipal.
- El camp de gespa artificial (concurs per adjudicar l’obra en marxa)
- Inici de les obres del teatre.
- Signatura de l’adjudicació d’obres de la segona Llar d’infants Municipal.


Entre d’altres i en companyia de ERC, ABG i el GIT. SÍ, deixem una part important de la feina feta, en definitiva més serveis i més dignes.

La sensació de néixer políticament ve perquè ara tenim tres anys per preparar-nos. Per tornar més forts, més preparats i amb més experiència. La implantació de les coses positives marcaran la nostra diferència.

Encara que "foti" a alguns, torno a repetir les paraules d’en Companys:

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER.

dissabte, d’agost 02, 2008




STAND BY!

El proper dijous dia 7 de d’agost a les 12 hores, el PSC dimiteix de les seves tasques de govern per donar pas a un altre formació ben diferent, jo personalment analitzo la situació i veig moltes cosses:

- La reedició d’un pacte que ja es va formar al 2003 i que no va funcionar, recordeu? CIU, GIT, PP, L’AGRUPACIÓ -llavors es deien ADT- aquest vegada amb un nou “valor” afegit, la ex regidora del PSC.

- La nostra ex companya, que tant sols venia a treballar un dia a la setmana, donat que la seva professió i la distancia li feien impossible dedicar-hi més, ara a dintre d’aquesta nova formació, espero que s’ho cregui, que cregui que Torredembarra necessita persones amb disponibilitat , serioses, honestes i amb capacitat de sacrificar la part personal per la col•lectiva. Veurem!

- Espero que aquest nou govern sigui valent, valent per assolir decisions de les que et comprometen a molt , però que son molt necessàries per la majoria (complicat això, eh??) de vegades te la jugues i molt.

- L’actual situació econòmica per la qual passa el nostre país i també el nostre Ajuntament + la suma de la burocràcia de l’administració pública, ens ha limitat algunes de les actuacions previstes, tenint en compte que per a comprar qualsevol cossa has de fer procediments que s’han de publicar, haureu d ‘esperar i esperar...Ànims!

El PSC sempre donarà suport a la valentia i a la justícia , d’aquells que siguin capaços de patir amb honestedat les pressions d’alguns que en benefici propi, mouen tots els fils necessaris, en detriment dels drets de la resta de municipi.


El nostre projecte no ha finalitzat, l’adequarem a la nova realitat i CONTINUAREM endavant, ara només ens aturem puntualment en la gestió, però ens donarà temps per millorar qualitativa i quantitativament els propers mesos.

El PSC a Torredembarra està viu i la nostra gent amb ganes, les trucades de suport i els missatges així ens ho demostren, per tant no us desitjo sort que és molt efímera, el meu missatge cap a vosaltres –els que veniu- és que li poseu hores i ganes, que no desaprofiteu l’oportunitat tant desitjada.