dimecres, de desembre 31, 2008

BON ANY NOU PLE DE DETALLS...
video
MAI MILLOR, LES DUES!!!

diumenge, de desembre 28, 2008

dimecres, de desembre 24, 2008


...vitae
Ara i desprès de saber que no ens ha tocat la loteria i que som igual de pobres o de rics, em resisteixo a pensar, que no queden il·lusions.

Jo en tinc,
evidentment que comprenc aquells que aquets dies, senten més que mai la buidor que deixen els que no estan a prop, però el record de com eren o són i tot allò que ens han ensenyat ,ens impregna la pell com si d’un perfum es tractés, aturat, pensa i el sentiràs.
De vegades per una frase, d’altres per un consell, d’altres per aquell cop de ma i d’altres per aquell xiuxiueig a cau d’orella tranquil·litzador. Recordant i recordant... podem resistir-nos a enyorar-los tant i fer-los més presents.
Després de 36 anys sense la madures total assolida, puc dir que he passat moments ben diferents, he estat mare dos cops, he treballat per altres i també he tingut negoci propi, he gaudit i he patit, he tingut il·lusions que desprès han fugit, però tinc d’altres noves i sempre m’he resistit de manera aferrissada, sentimental i somiadora, a la depressió.
Pel que fa a la meva vida en el plànol més idealista, no trauria com a conclusió que he estat covard, lluito dia a dia per no perdre-l’hi el Nord a la Justícia i per les Llibertats, no sé si aconsegueixo màxims, però el que no vull pas, és deixar-me portar per les postures còmodes ni per la inèrcia.

En el plànol familiar,- segurament com alguns de nosaltres -intento compensar tot allò que els més propers esperen de mi, de vegades accedint a les seves voluntats, tot i que no sempre siguin les meves, estic ben influencia per les tradicions dels meus pares i no m’agrada dóna’ls-hi cap disgust. Ells ho són tot per mi.

Als amics i companys, que podria dir jo d’ells...?, senzillament que com la política i els ideals, són els que m’omplen l’altre part de vida de sentiments. En segons quins moments no sé si hauré estat a l’alçada, però haurà estat per manca de capacitat, mai per oblit o decidia.
Per acabar, si mentre caminava per la vida he fet mal intencionadament o no a algú, que senti que no s’ho mereixia, demano PERDÓ.
Susanna Navarro.

dissabte, de desembre 20, 2008


Bones festes a tothom!

Ni sé com, Llibertat,

hem vestit la teva imatge en el temps;

per no haver-te conegut t’hem ofert cançons d’amor

per a fer-te un poc menys absent.

La Llibertat,

aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor; sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.

La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat, aquesta dama encadenada que ens està esperant.
LLuís LLach.

dijous, de desembre 18, 2008





Diversos moments darrers:

No vull perdre pas la confiança,i menys aquests dies en que ja falta poc per Nadal, però possiblement des de la fredor vegi les coses de color fosc.
-En primer lloc, la moció que varen patir els companys socialistes a Constantí el passat dimecres 17 i que se suma a la de la Pobla de Montornés i Torredembarra, qui les propicia son ambdues parts, per un costat els “Talibans polítics” que marxen amb l’acta que moralment pertany a una ideologia de grup i en cap cas individual i els “caça taurons”les formacions suposadament decents que els accepten i en algunes ocasions la majoria, els van a pescar.
Un desig pel proper any 2009, PROU!

-En segon lloc, les negociacions per aquestos dies del President Montilla amb el que ahir es declarava ser Socialista Català el Sr. José Luís Rodriguez Zapatero i que espero que omplin les nostres expectatives, les expectatives dels i les Catalanes.
Un desig per enguany, més drets per Catalunya!



-En tercer lloc, que el govern de l’Ajuntament tingui seny i treballi que no utilitzi un projecte com el pàrking filadors, per malbaratar una subvenció com els 2.500.000euros de l’estat, pel sols fet de que ja està redactat, seria un greu error, aquest projecte no beneficiaria a ningú i en aquestos moments i hi ha d’altres prioritats, com rebaix de voreres per a minusvàlids, enllumenat públic, obres vivendes municipals per la seva posterior ocupació per persones que ho necessiten, rehabilitació piscina pública i escorxador. Hi havia i hi ha temps, ja hi han alguns municipis que l’han entregat i en deu dies podran rebre el 70% de la seva sol·licitud.
Una realitat i poca broma!

-En quart lloc, quin drama descobrir que una regidora que havia format part de l’anterior equip de govern i ara d’aquest nou, sota el pseudònim a la blogosfera de LA RABIA, avui a quedat descoberta definitivament, era una cosa que se sospitava per les seves formes, propina insults a regidors i persones de la vila, parla des de la més absoluta manca d’educació i jo diria que des de la més baixesa qualitat humana.
Una petició: Noia demana disculpes públiques com a mínim i marxa cap a casa teva si és que tens un mínim de...de “algo”. Disculpeu la foto és la del seu blog.....

dilluns, de desembre 15, 2008

Discussió fins a la crispació

Sembla ser que darrerament alguna enquesta dona com a resultat un numero de vots importants cap a la extrema dreta com a càstig als darrers governs d’esquerres.
I jo em pregunto a quina extrema dreta...?

Començar el matí discutint de les diferencies entre dretes i esquerres amb persones d’esquerres, a priori pot semblar un debat de consens.
Les persones que ens anomenem així “d’esquerres” no sempre compartim les mateixes visions, ben al contrari som persones molt autocrítiques sobre les nostres pròpies actuacions generals (de país) i tenim dubtes de si les nostres corrents polítiques, sempre es reprodueixen exactament al carrer i arriben prou clares al ciutadà.

Quan governem l’esquerres és evident que també ens equivoquem o de vegades són insuficients les nostres gestions, amb un programa ampli i ambiciós com el que imaginem a on contemplem el progrés, la solidaritat, la igualtat, l’ecologisme, l’altruisme, la modernització, la democràcia, el tractament de la immigració, l’economia de tots, la transformació, els drets igualitaris en l’educació, en els serveis, el treball digne, la salut,la cultura, la llengua...i milers de coses més,- doncs com deia-, no sempre trobem el resultat satisfactori que dibuixàvem, això en masses ocasions ens porta a la desesperació i a la negativitat i també a l’auto flagel·lació.

De l’altre costat de la ideologia política, hi ha els que lluiten pel poder econòmic, en defensa del ordre establert, el conservadorisme, la intransigència, l’ultra liberalisme, la propietat,el immobilisme, prou vinculats a el interès religiós, en favor dels privilegis i la marginació per diverses raons de sexe, raça... Afegint-t’hi que quan no tenen òrgans de govern, hi ha una elevada sensació de que són més d’esquerres que nosaltres mateixos,(i ara em ve present algun cas flagrant, que ara no toca) fins que arriben al poder, al poder de la gestió, i és aquí quan comencen la seva retirada cap a les seves posicions naturals, les primàries, les que de debò senten i mantenen.

Però nosaltres també hi som a tot arreu, al govern o a l’oposició i en totes les administracions públiques i si les propostes que rebem d’aquesta mal anomenada "dreta cap a l’esquerra" no les trobem prou justes o prou plurals o innecessàries, o clientelars, ho diem i donem les nostres amb l’esperit de fer-los reflexionar.

Llençar imputs al aire és molt fàcil, buscar el que la gent vol sentir també, però només les nostres actuacions polítiques evidenciaran quan ho demostrem, en que creiem, som persones amb responsabilitats davant persones.

El negativisme no és gens positiu ens pot portar a la desídia , ser responsable i lluitar pensant que podrem canviar ens farà, avançar i transformar.

diumenge, de desembre 14, 2008

El sopar!!!

Les taules eren de deu persones i prou plurals, això va donar peu a conèixer-nos més i explicar-nos les experiències, el present i el futur, en les diferents poblacions del Baix Gaià. El menú senzill, ampli i suficient, perquè alguns destaquéssim algun plat en especial. L’ambient familiar, el tracte excel·lent i els companys d’arreu molt receptius.
Un company va fer una proposta solidaria a la que tots ens varem afegir d’immediat per tant Jordi, Gràcies per pensar en ella.
Varem poder analitzar, la situació d’algunes persones que sota les sigles PSC han estat regidors i que ens han anat abandonat per formar governs que no eren els nostres, d’aquí arribem a la conclusió que la formació de llistes les properes legislatures hauran de passar per filtres més rigorosos, de totes formes sempre hi haurà qui posarà l’esquer per veure que poden pescar i que les eleccions no els varen donar.
En fi en resum, gràcies a tots pels pensaments i desitjos positius i per la voluntat de continuar quan el panorama no és el més propici i tot allò que desitjàvem mostrar, haurà d’esperar una mica .
Bones festes a tothom.

dijous, de desembre 11, 2008



Demà a la nit el PSC de Torredembarra juntament amb simpatitzants i militants de les contornades, hem decidit aplegar-nos per sopar, per desitjar-nos bones festes però també per fer balanç i retrobar-nos.
La iniciativa a de ser positiva, tots podem compartir moments bons i també de negatius, però amb l'oportunitat de explicar-nos-els, el caliu d'un company que t'escolta i t'aconsella de vegades per les preses o per la distancia (que mai és tanta) ho fa difícil, però demà no hi han excuses.
Així doncs, fins demà a tots, la cossa promet.

dimecres, de desembre 10, 2008


60 anys de la Declaració Universal de drets Humans.
Tot i que el dia a dia ens porta sovint a pensar només en tot allò que tenim davant els nostres nassos, recordar que hi ha països del mon que no gaudeixen de les més essencials llibertats ni de drets possiblement ens ajuda a esser més conscients de que, vivim en un país tot recobert de paper de cel·lofana i amb un gran llaç al damunt, aquesta avantatja per desgracia, ens fa oblidar l’ambrona que pateixen els anomenats tercer món, les malalties més bàsiques que pateixen i que els porta a la mort, el tracte discriminatori cap a les dones, i la manca de llibertat en general.
La Declaració Universal de drets Humans ja en període de madurès avançada era el primer pas, però jo trobo a faltar la seva execució en casos flagrants.
La carta de les Nacions Unides, recull principalment drets, la llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminació. Tota persona té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud, l'esclavitud i la tracta d'esclaus estan prohibides en totes les seves formes. Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tota persona acusada de delicte té dret que es presumeixi la seva innocència mentre no es provi la seva culpabilitat i així fins a 30 articles.

dilluns, de desembre 08, 2008


30 Anys té ja La Traviesa!!!

En primer lloc felicitar-vos pel vostre èxit, no tothom pot dir que manté el mateix negoci des de fa tant temps, i NO tant sols el manté si no que a mes el millora i no perd la seva essència a pesar de les modes pul•lulants.
Una alternativa lúdica i cultural a la nostra vila a on podem trobar persones de totes les edats i “raons socials”moguts només per el bon ambient i com deia el Diari de Tarragona, l’encert del seu responsable en Jota, a l’hora de triar la música en directe.
Us desitjo que pugeu celebrar més aniversaris durant les properes dècades.

diumenge, de desembre 07, 2008




30 anys de Constitución -29 de desembre 1978 entra en vigor-
El 6 de desembre de 1978 s’aprova en referèndum el que llavors seria el gran pas de la post dictadura i la pre democràcia.
Aquesta constitució estableix en tot el seu articulat les normes, els drets i deures dels ciutadans com també la divisió dels poders de l’estat: legislatiu, executiu i judicial. En definitiva un ordenament democràtic de la comunitat i una sortida d’un regim autoritari i que va permetre la constitució de les Corts Democràtiques.
D’aquesta constitució podem destacar coses molt positives, com el dret a la vida es a dir que prohibeix expressament la pena de mort, el dret a “la llibertat d’expressió”, el dret a reunió, d’associació, de participació política, la presumpció d’innocència, l’educació, llibertat de sindicació, el dret a vaga i un llarg etc.. -abans vetades- .
També però, està condicionada a una sèrie d’obligacions per a tots. Obligacions per els ciutadans i pels poders de l’estat.
És per això mateix que podem reconèixer-la i respectar-la si tots ens l’apliquem, però també hem de esser honestos i reconèixer que els temps canvien, les necessitats també, els models territorials tenen d’altres necessitats, i la pròpia Constitució necessitaria progressar. Hi ha paràgrafs que ja no tenen sentit i d’altres que al 2008-2009 són per repassar-los amb calma, d’altres que possiblement no s’estan complint- Senyor Jutge Fernando Ferrín Calamita (entre d’altres), acusat suposadament per voler dilatar el procés actuant delictivament mogut per l’animadversió,en el cas de la custodia de la menor de les dues lesbianes, important recordar, que en el cas dels jutges i magistrats s’especifica ben clarament la seva imparcialitat-.
El que vull dir, que la constitució NO s’aplica exactament i que com tot a la vida és possible que necessiti una revisió i la seva posterior adequació a la dècada actual i el que ja seria quasi visionari, a les que vindran.
Deixar que diverses Comunitats Autònomes en referèndum popular vinculant, decideixin com volen ser, no ha de fer por, jo estic convençuda que els processos en llibertat, i no en forma de revoltes, són marcadors prous clars, de què? demanden les societats des de la pau i el lliure pensament. No podem segrestar la veu a les majories, doncs la nostra pròpia historia, la del poble Català ja prou experiència té.
Si em preguntessin si crec que un referèndum per la independència a Catalunya donaria un clar vot positiu? Jo no ho tindria del tot clar, no sé si els Catalans per majoria votaríem a favor.
Si la pregunta fos, un referèndum en favor de si tenim dret a decidir democràticament el futur dels i les Catalanes? Aquest si que ja el tinc més clar, evidentment a les persones ens agrada que ens demanin l’opinió del que volem.
Per tant la revisió d’aquesta constitució possiblement davant l’actualitat no serà el primer punt de les prioritats, però si dels primers i necessaris.

dimarts, de desembre 02, 2008

ODA INACABADA.MEMÒRIES. PASQUAL MARAGALL

Una grata sorpresa que m’arriba’t a les mans i que m’omplirà l’esperit

El meu particular aterrament a la vida política a Torredembarra, va esser de la ma de Ciutadans pel canvi, es a dir per a donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya, apostava clarament per un govern d’esquerres, per l’enfortiment de la democràcia participativa, la lluita contra l’exclusió social, en defensa dels drets dels i les ciutadanes de Catalunya i el impuls de l’autogovern.
Aquestes són les meves arrels, jo de ben petita el vaig conèixer visualment en una festa de barri a Barcelona i em va inspirar tot, pensava de ell que, m’agradava la força que tenia la projecció de la seva imatge, el tracte directe amb el veïns, la seva senzillesa i que jo pensava que era “tot terreny”, s’adaptava perfectament a qualsevol situació. I ara uns quants anys més tard, continuo mirant-me’l de la mateixa manera i per a mi continua representant la meva icona, pel que fa al nostre partit. Reconec que tinc una visió dolça sobre ell, i què? Segurament durant la seva trajectòria les haurà passat de tots colors, i segur segur que si tornés enrere, alguna cosa si que la faria diferent, però els seus encerts han fet, que molts Barcelonins i Catalans d’arrel però també d’adopció li hagin fet confiança durant molts anys.
Ara tinc l’oportunitat de saber més de tu, com a mínim la part que tu vols ensenyar, tinc el llibre a la meva tauleta de nit i creu-me que l’estudiaré profundament, espero que m’ensenyis algunes cosses que també a mi, m’ajudin a reflexionar millor i a aprendre.
Felicitats! per la teva Oda inacabada. Memòries, d’una Barcelonina de naixement i Torrenca d’adopció i salut.