Discussió fins a la crispació

Sembla ser que darrerament alguna enquesta dona com a resultat un numero de vots importants cap a la extrema dreta com a càstig als darrers governs d’esquerres.
I jo em pregunto a quina extrema dreta...?

Començar el matí discutint de les diferencies entre dretes i esquerres amb persones d’esquerres, a priori pot semblar un debat de consens.
Les persones que ens anomenem així “d’esquerres” no sempre compartim les mateixes visions, ben al contrari som persones molt autocrítiques sobre les nostres pròpies actuacions generals (de país) i tenim dubtes de si les nostres corrents polítiques, sempre es reprodueixen exactament al carrer i arriben prou clares al ciutadà.

Quan governem l’esquerres és evident que també ens equivoquem o de vegades són insuficients les nostres gestions, amb un programa ampli i ambiciós com el que imaginem a on contemplem el progrés, la solidaritat, la igualtat, l’ecologisme, l’altruisme, la modernització, la democràcia, el tractament de la immigració, l’economia de tots, la transformació, els drets igualitaris en l’educació, en els serveis, el treball digne, la salut,la cultura, la llengua...i milers de coses més,- doncs com deia-, no sempre trobem el resultat satisfactori que dibuixàvem, això en masses ocasions ens porta a la desesperació i a la negativitat i també a l’auto flagel·lació.

De l’altre costat de la ideologia política, hi ha els que lluiten pel poder econòmic, en defensa del ordre establert, el conservadorisme, la intransigència, l’ultra liberalisme, la propietat,el immobilisme, prou vinculats a el interès religiós, en favor dels privilegis i la marginació per diverses raons de sexe, raça... Afegint-t’hi que quan no tenen òrgans de govern, hi ha una elevada sensació de que són més d’esquerres que nosaltres mateixos,(i ara em ve present algun cas flagrant, que ara no toca) fins que arriben al poder, al poder de la gestió, i és aquí quan comencen la seva retirada cap a les seves posicions naturals, les primàries, les que de debò senten i mantenen.

Però nosaltres també hi som a tot arreu, al govern o a l’oposició i en totes les administracions públiques i si les propostes que rebem d’aquesta mal anomenada "dreta cap a l’esquerra" no les trobem prou justes o prou plurals o innecessàries, o clientelars, ho diem i donem les nostres amb l’esperit de fer-los reflexionar.

Llençar imputs al aire és molt fàcil, buscar el que la gent vol sentir també, però només les nostres actuacions polítiques evidenciaran quan ho demostrem, en que creiem, som persones amb responsabilitats davant persones.

El negativisme no és gens positiu ens pot portar a la desídia , ser responsable i lluitar pensant que podrem canviar ens farà, avançar i transformar.