diumenge, de desembre 10, 2006


10 de desembre de 2006

Mort del dictador Augusto Pinochet, un altre governant, que mitjançant cop d’estat, va governar el seu país, Xile, derrocant així, el seu President fins llavors, el socialista Salvador Allende.

Salvador Allende, va participar en la fundació del Partit Socialista de Xile, i es manté en aquest partit, tota la seva vida, la seva etapa en política, finalitzaria el 11 de setembre del 1973 i el cop d’ estat, Allende es mostra sempre molt sensibilitzat cap els problemes socials i era el símbol nacional del socialisme moderat i a 1970, i després de haver passat, per un periple de tres legislatures, sense aconseguir-ho, per fi és anomenat, President, formant un govern amb membres del partit comunista (3),partit socialista (4),partit radical (2), independents (1) i social demòcrates (2), això tots ja sabreu que representa, tot i així, tira endavant.
El seu pla de govern consistia, en la transició del capitalisme al socialisme, de la següent manera:
-Estatització de les àrees «claus» de l’economia.
-Nacionalització de la Gran Mineria del Cobre.
-Acceleració de la reforma agrària.
-Congelar els preus de las mercaderies.
-Augmentar els salaris de tots els treballadors , pagant-los amb emissió de bitllets.
-Amb un clima de eufòria econòmica, modificar la constitució y crear una cámara única.

Allende, va mantenir sempre la via més pacífica a pesar del Movimiento de la izquierda Revolucionaria i de Fidel Castro entre d’altres, que creien fermament, en la violència per canviar coses.
Allende, no va poder finalitzar el seu mandat i es va suïcidar, a pesar de que durant molt de temps, circulava el rumor de que l’ havien assassinat.

He escollit, parlar d’aquest President i no del dictador, conscient del que feia, crec que les persones que s’imposen als altres, tant si com no, no valen gens la pena, i menys que tinguin un dia assenyalat, sigui pel que sigui.

divendres, de desembre 08, 2006


I arriba el Nadal!
Intentaré donar d’aquest fet ,dues visions totalment oposades, la de a favor d’aquestes festes i la de en contra.
A FAVOR:Mireu, jo que tinc canalla petita, os podria dir, que els més petits, esperen tot l’any aquests dies i per moltes qüestions, les llums que són per ells molt atractives i els criden molt l’atenció, ahir mateix el meu fill petit (5 anys) amb va fer porta’l, a l´ajt, perquè la seva senyoreta li havia dit que les llums del castell eren espectaculars, no fa falta que os digui que ell al·lucinava. Per les nadales, senten una i és poc més o menys (per ells) com sentir l’himne del barça, se les saben totes. Les pel·lícules americanes de Santa Claus, cada any veiem les mateixes, però, aquestos dies “manen ells”... L’ambient a les botigues i carrers, molt festius, i les súper festes del cole, ells encantadíssims. El tres Reis Mags d’orient plens de regals.
En fi, tot com un súper Port Aventura però a lo bestia!

I que m’he dieu de la loteria de Nadal, com si en tot l’any no n’hi hagués, el torrons, els jalas, totalment diferents a la resta de l' any, les bones intencions, deixar de fumar, perdre pes, ser més tolerant, més familiar, en definitiva, ser uns angelets.



EN CONTRA:
Els que no tenen canalla petita, ja no tenen la 1a part dels que estan a favor, no els agraden les llums (gasto totalment innecessari, en bombetes i electricitat) potser per ells les nadales són tristes, sense contingut, o pitjor, ridícules, les horribles pel·lícules de Santa Claus (ja ho he dit abans, cada anys són les mateixes, i sobre algú que ni siquiera existeix) No els agradada el consumisme, ni els regals poc pràctics, bueno ni els pràctics tampoc, segurament treballen més que mai, i saben positivament que els reis són els pares, no compren loteria, perquè no creuen que els tocarà, no poden menjar torrons perquè tenen sucre o no els agrada, no fan menjar especial, i per ells el proper any, serà tant dolent o pitjor que el passat, no creuen que es puguin convertir de sobte en uns angelets i segurament, ENYORAN ALGU QUE NO ESTA AMB ELLS, MOLT PROFUNDAMENT.

COM VEIEU, SOBRE UN MATEIX TEMA DUES POSTURES, RADICALMENT DIFERENTS. AIXÍ EN REALLITAT ÉS LA VIDA.
PD: Sentiu el que vulgueu, sobre les coses, però que siguin lo més sinceres possibles, i compreneu als altres!


VIH/SIDA: Una crisis mundial
"El SIDA es una crisis de carácter excepcional: es a la vez una emergencia y una cuestión de desarrollo a largo plazo. A pesar del aumento de la financiación, el compromiso político y los progresos realizados en la ampliación del acceso al tratamiento, la epidemia del SIDA sigue adelantándose a la respuesta mundial. No hay ninguna región del mundo a salvo. La epidemia mantiene su gran dinamismo, su crecimiento y su carácter cambiante.
Impacto del VIH/SIDA
"En todos los países afectados, con niveles de prevalencia del VIH tanto altos como bajos, el SIDA obstaculiza el desarrollo imponiendo una carga devastadora sobre los individuos y las familias. En los países mas castigados, está liquidando decenios de progresos sanitarios, económicos y sociales: reduce en varios años la esperanza de vida, agrava la pobreza y contribuye a empeorar la escasez de alimentos."

La Comunidad Internacional sabe lo que hay que hacer, cómo hacerlo, quién lo puede hacer, dónde hay que trabajar y cuánto cuesta, sólo falta la voluntad de hacerlo.
Se están dando pasos adelante, sin embargo queda mucho por andar y por resolver algunas cuestiones vitales: Contar con una vacuna preventiva, que los Gobiernos aumenten los fondos y que se adquieran compromisos estables para desarrollar estrategias que permitan avanzar en la prevención, el tratamiento y la reducción de impacto y vulnerabilidades de las países y colectivos más afectados.
Los expertos apuntan que a pesar de la dificultad científica que entraña la naturaleza del virus, las barreras principales son los intereses comerciales de la industria farmacéutica, la insuficiencia de los recursos aplicados (sólo 3% de la inversión en SIDA) mientras que en productos de belleza invierten mucho más, esto hace que en los paises del tercer mundo, tengan que partir en 4 la dosis de adulto para darsela a un niño, con lo que el tratamiento no és el adecuado.
Si bajasemos del limbo, y priorizasemos las necesidades mundiales, esta ocuparía junto con la pobreza y el hambre, de las primeras en la lista. Señores quienes sean, ¿que estamos haciendo?De verdad es todo tan importante, las armas, las guerras, el poder por el petroleo, el poder en general, como para no darnos cuenta, de que está pasando? Tenemos miedo a embejecer con demasiadas arrugas, pero por lo visto, no tenemos miedo de morir a cualquier edad, siempre que nuestra imagen personal sea la que está de moda.

dimecres, de desembre 06, 2006




PAVELLÓ MUNICIPAL “ELS CAUS”

Recordareu, que fa uns dies, os vaig prometre més info sobre el pavelló que anàvem a inaugurar a Torredembarra, doncs bé, el dia 17 de novembre i després de no parar el 14 i 15 perquè tot funciones a la perfecció, va quedar inaugurat el tant esperat pavelló.
Això va produir la alegria de moltes persones, els primers i grans usuaris d’aquesta nova instal·lació coberta, els esportistes de totes les edats i de diferents esports i altres activitats culturals. A Torredembarra, poble costaner, hem de tindre molt present, que el teixit esportiu és molt important, si hagués de anomenar tots els esports, es clar!, que possiblement algun em deixaria. Hi han diverses escoles, bàsquet, futbol, atletisme, tenis, natació, natació sincronitzada, aeròbic, ball de saló, bike-trial, billar, domino, boxa, gimnàstica rítmica, esports especials, hípica, vela, rem, taekwondo i els que arribaran. Això en numero de persones, sobre una població de aprox. 15.000 habitants, podeu deduir de que estem parlant, sempre pensant que més d’un practica, més d’un esport.
Ha estat per mi molt il·lusionant el fet de tindre la primera instal·lació coberta, així hem compensat una gran necessitat de fa molts anys, ara anem per la segona, que possiblement la veurem finalitzada cap el març de 2007 i que vindrà a cobrir les mancances horàries del primer, el pavelló de la zona esportiva i que aquest serà el seu germà gran amb una inversió de aprox. 3.000.000 €

dimarts, de desembre 05, 2006



UNA PETITA BROMA, O NO!

dilluns, de desembre 04, 2006

AQUELLA TARDA AMB ELLS
Del que vull parlar avui, ho entendreu, si després d’aquestes línees , mireu el que hi ha a sota penjat i que és diu, AQUELLA TARDA AMB ELLS.
Una sèrie de persones, que segons ells van ser convidats a assistir al ball de la Llar de jubilats, manifesten, (al meu parer), coses horribles, com també les paraules que utilitzen:
Les mancances del lloc són impressionants
PER L’AMOR DE DEU
Lamentable (3 cops)
Relegats
No tenen activitats lúdiques
No tenen condicions dignes
Els senyors de l’ajuntament (i aquestos qui deuen ser?) (els funcionaris, els regidors...qui?)
I ect..
La meva opinió personal, és que, primer: hi han una sèrie de “gent” que ja han començat la campanya electoral, (no sabia que ja tocava!!!!), jo pensava que les preocupacions es tenien tot l’any, per la gent gran i la menuda i la mitjana.
Segon: que part d’aquesta gent, que parla de “Els senyors de l’ajuntament” han format part d’aquests senyors, com per exemple la Senyora Olga, que per pertanyia a un grup polític, que abans es deia ADMC, va entrar per la porta de rradera de l’ajuntament i venga ja tenim un altre càrrec de confiança anomenat a dit, i que que jo sàpiga en tot aquell temps mentre” xuclava de la mamella” ,no va anar mai a veure a la gent gran, feia el seu horari, cobrava a fi de mes, i cap a casa.
Tercer i molt greu: Crec sincerament que anar al ball dels jubilats i posar-los nerviosos, amb cosses que no s’arreglen, precisament en un ball, és com a mínim, un acte de irresponsabilitat de grau superior i de no saber on són els límits entre política i humanitat.

Si no podeu veure amb claredat l’article, quan estigueu damunt, amb el segon boto del ratolí cliqueu damunt (abrir vínculo) i a sota veureu quadradet amb 4 fletxes que si el cliqueu també, ho veureu perfectament, lamento no haver-lo pogut penjar en millors condicions.