dijous, de gener 31, 2008




ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES.

Ja tenim aquí, el carnaval, avui a les 7.35 arribava el carnestoltes i amb ell l’iniciï de la festa i la disbauxa.
Els diables l’han portat i l’espectacle de foc i timbals, juntament amb la fanfara, han fet que la gent sortissin al carrer i l’acompanyessin fins la plaça del Castell. Ara ja té el bastó de mando i durant uns dies, procurarà que tots gaudim de la festa.











PREGÓ
















































dilluns, de gener 28, 2008






CARNAVAL



SAP GREU:
Bones a tothom ! Sap greu deia, no donar la qualitat que un voldria i que les persones mereixen, i em refereixo aquesta vegada al CARNAVAL, CARNAVAL!!!!!!!!!!!!!!!

Com ja varem evidenciar a la cavalcada de reis, el pressupost ens marca el camí, i ens hem de sacrificar, fer les coses? SI, evidentment. Com ens agradarien? Doncs NO.

El fet és que, enguany ens haurem de menjar la paella sota el cel ras, i no parem de mirar quin temps ens farà el proper diumenge. Qui en té la culpa? 5.000 euros, la carpa de la que disposa l’Ajuntament té aprox. 500 metros i en fan falta 500 més, a banda el muntar-la que té també el seu cost. Per tant i davant la retallada de pressupostos pel 2008, el criteri de la comissió de carnaval, ha estat mantenir el carnaval com fins ara, apujant l’import i augmentant el número de premis, gracies als espònsors, reconeixent així l’esforç econòmic que fan les persones, deixar les subvencions o ajudes que dona el patronat igual que al 2007, i no llogant la carpa.

Avui que s’ha fet el sorteig, s’han sentit coses com: si l’ Ajuntament de Torredembarra, el que vol és posar impediments perquè no hi hagi carnaval... Cada vegada va a menys...
Ens quedarem sense carnaval... i etc. A mi m’agradaria dir que, no és cert, que ja ens agradaria donar el màxim de tot i per a tot, però no és possible, segons diuen el que saben de tot això s’acosten mesos durs per l’economia a tots nivells i no podem gastar tant com voldríem.

Jo el que demanaria, i ja sé que és abusar, és que els que sortireu, o feu amb la màxima il•lusió i que gaudiu plenament d’aquesta festa, nosaltres estarem pendents de que , el poc o molt que podem oferir, no falli per cap banda i crieu-nos, o fem a moltes ganes i desitjant que tot sigui el millor possible.

Crec que parlo per mi, per les persones que treballen a cultura, i per la comissió de carnaval, que tinguem sort i faci molt bon dia i que gaudim la festa a tope!

dissabte, de gener 26, 2008

divendres, de gener 25, 2008
















ÉS UN LUXE VIURE

Avui mentre escolto Antònia Font, no intentaré endreçar idees per expressar-me, només abocaré sentiments que no paren de rondar-me pel cap.
Les sensacions i com no? El sentiment agredolç que m’acompanya sovint, es torna a posar de manifest a la meva vida. Penso, penso i no paro de pensar.
Per uns moments perdo la racionalitat i espero que el meu cos sigui el que digui que sent.
Sent que avui, per fi, acaba una etapa dolenta de la vida, a les 6.30 aprox. m’han donat l’ultima sessió de radioteràpia i el fet és que ni fa mal, ni te grans efectes secundaris, però en realitat era el fi d’un procés que a durat pràcticament un any.
Al sortir de l’hospital,el cap m’ha fet un RESET i he recordat moments, tants i de tots colors, les bates blanques, les olors, les agulles, les pors, la falta de dignitat o més aviat la sensació d’haver-la perdut, el temps que era etern, el rellotge que no es movia, les ànsies per viure, el voler sentir-te al 100%, no poder gaudir del sol i la platja, l’aigua del mar, agafar una pinta, sentir-me guapa i aquell posat de que no passava res i que tot era normalíssim.
El meu efecte secundari després de tot plegat, és aquesta sensibilitat elevada al infinit que m’ha quedat i que tinc a flor de pell, tinc la llàgrima molt lleugera, i no ho entenc, l’emoció més gran que sento és L’ALEGRIA de poder viure amb normalitat i que la vida m’ha donat temps, temps per fer-me gran i per gaudir, per lluitar per el que sigui, i per tantes coses que vindran i que jo les espero amb curiositat.
A vosaltres que sou tant especials, per la dignitat que mostreu per aguantar,pel vostre patiment i la lluita constant, NO US OBLIDARE MAI. Potser mai llegiràs aquestes paraules, però són totes per tu Cori, sé que tiraràs endavant.

Com diu una amiga meva, no hem perdut un any, més aviat n’hem guanyat un munt.

dilluns, de gener 21, 2008

Actualitat, hi tant!
Bones a tothom!
Escoltant Radio Ona la Torre, he sentit que em posaven targeta groga per la no actualització del blog. No és per manca de ganes o per falta d’actualitat de tot tipus, més aviat, per manca de temps material per fer-ho ,i com que una sembla” la pupas” aquest virus de la grip que sembla que està arrasant a molta gent i que et deixa prou malmès, doncs jo també l’he agafat! Com diu mon pare no agafaré pas una primitiva(loteria).

L’actualitat més actual, des de el punt de vista de feina, ja tots sabeu que acabem de passar les festes de Sant Sebastià, he d’agrair la implicació dels veïns i veïnes de clarà i la seva associació, tot va funcionar gracies a la implicació i participació ciutadana i per ser justos al regidor Juan Perez, que en tot moment va estar atent a qualsevol imprevist.

L’últim plenari que més o menys ja tots sabeu com va anar i les hores de debat que va produir, temes importants com el concurs de l’aigua, els pressupostos per 2008 i d’altres.

Les eleccions dissabte passat de qui formarà la nova junta de l’Udt.

Pel que fa a la premsa, podríem dir que cada dia ens aixequem veient fotografia més comentaris del regidor de la nostra vila i candidat al Congreso de los Diputados a Madrid, en Lluís Suñè, i moltes més noticies locals com les rodes de premsa de CIU, dient això i allò de diversos temes, com també les d’un veí de la nostra vila amb l’afer muntanyans II. Es diria que les bateries a Torredembarra, estan del tot carregades, des de tots els punts de vista i ni han de positives i algunes de molt desagradables, per què negar-ho?

Però per a mi la qüestió més important per damunt de qualsevol altre, és la gestió municipal (objetivo único y prioritário) que voleu cadascú és cadascú.
Prometo ser més puntual!

dilluns, de gener 14, 2008





Estaria millor no tindre-ho que repetir tant! però?





Al llarg de la història les dones han hagut de sofrir molt. Durant segles les dones han suportat vexacions i comportaments irracionals per part dels homes que les han considerades inferiors a ells. Però sempre hi ha hagut dones valentes que s’han enfrontat a aquests costums i que han lluitat per aconseguir els seus drets, que no són res més que els drets que ha tenir qualsevol dona. La majoria d’aquestes dones que han lluitat per fer valer els seus drets són anònimes, ningú no sap qui foren, però hi van ser, des de sempre. Segur.
En el Renaixement van aparèixer escrits de dones que reclamaven la igualtat de l’educació per a les seves filles i que denunciaven les injustícies de la discriminació en el treball.
Però fou durant la Revolució francesa quan la dona prengué un protagonisme important
pel que fa a la lluita per la igualtat dels drets en la figura d’Olympe de Gouges, que va
presentar la “Declaració dels Drets de la Dona” a l’Assemblea Constituent de la Revolució
Francesa l’any 1789. Olympe de Gouges fou guillotinada pels revolucionaris culpada
d’agitadora social i per haver abandonat les qualitats del seu sexe.
En aquesta mateixa època sorgeixen a Anglaterra diverses formacions polítiques i socials
que reclamaven el dret a votar per a tothom. Foren els moviments sufragistes. J. Stuart
Mill ja havia reclamat l’any 1866, que les dones poguessin votar a la Cambra del Comuns.
Cap a final del segle XIX aquests moviments van tenir encara més força gràcies sobretot a
Emmeline Pankhurst, que, amb les seves filles, va fer conèixer a la població les reivindicacions de la dona amb mítings, manifestacions i altercats d’ordre públic.
Als EUA fou molt important la participació de les dones en moviments a favor de l’abolició
de l’esclavitud. Després de la Guerra de Secessió (1861–1865) el govern va atorgar el
dret a vot als antics esclaus alliberats, però, en canvi, no fou permès el vot a les dones.
L’any 1857 les dones es van manifestar pels carrers de Nova York protestant per les condicions miserables en què vivien les treballadores. I aquestes protestes es van anar
repetint.
La classe obrera a finals del segle XIX i principis del segle XX, vivia en unes condicions
deplorables: moltes hores de treball, salaris molt baixos i habitatges reduïts i insalubres.
Les protestes eren cada cop més freqüents. Les dones encara ho passaven pitjor, cobraven menys que els homes, no podien alletar els fills en hores de treball i sovint eren
multades per qualsevol error.
L’any 1908, milers de treballadores d’empreses de Nova York van declarar-se en vaga
per reclamar la jornada de 10 hores, el dret a unir-se en sindicats, i per acabar amb l’explotació infantil. Aquesta vaga va comportar enfrontaments molt violents entre les vaguistes i el govern.
S’explica que el dia 8 de març d’aquell any, les obreres de “Sirtwood Cotton” van entrar
pacíficament a la fàbrica i l’ocuparen. Els propietari de la fàbrica aleshores, va tancar les
portes de la fàbrica amb pany i forrellat i va calar-hi foc. El resultat fou la mort de les 129
dones vaguistes.
Després d’aquest fet els ànims de les vaguistes es van encendre i els actes reivindicatius
es van anar repetint fins que aconseguiren bona part de les reivindicacions.
A Catalunya des de finals del segle XIX hi hagué diverses associacions de dones que
lluitaven per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores.

El mobbing o acaçament psicològic és un terme utilitzat en la literatura psicològica internacional per a descriure situacions de violència psicològica sistemàtica i recurrent d’una persona o un grup de persones contra altres companys del treball, amb el fi de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, enfonsar la seua reputació personal i professional, pertorbar l’exercici de les seues tasques per aconseguir, finalment, l’abandonament del lloc de treball.

Mobbing:
Habitualment l’exerceix un superior cap a un subordinat, però el mobbing també pot ser horitzontal (entre iguals) o fins i tot ascendent (subordinats cap a un superior).Altres termes anàlegs són: psicoterror, acaçament moral, assetjament laboral, intimidació en el treball, maltractament psicològic i violència psíquica.-

Perfil de la víctima: molts investigadors senyalen que sovint les víctimes són persones competents i brillants, amb un elevat sentit de la justícia, que no pertanyen al “clan” dominant i són objecte d’enveges per la seua capacitat i èxit professional. També poden sen víctimes propiciatòries: els treballadors minuvàlids, joves en situació de precarietat laboral, immigrants, dones amb situacions familiars de necessitat...
J.L. González de Rivera assenyala tres grups:
- Les persones envejables
- Els vulnerablesEls amenaçants (els qui questionen les formes establides i pretenen reformar o implantar una nova cultura en l’organització)


Perfil de l’acaçador: els trets més habituals són la mediocritat, enveja, narcisisme, necessitat de control, inseguretat, oportunisme, manipulació, manca de transparència..., manifestacions incloses en l’àmbit de la psicopatologia (trets narcisistes, paranoics i psicopàtics principalment). A més a més, la dinàmica social d’acaçament es caracteritza per la col·laboració i permissivitat de la resta del personal de l’organització.
No us deixeu vèncer mai per res ni per ningú, no podem tirar la tovallola.