dissabte, de novembre 28, 2009


'La dignitat de Catalunya'
La premsa catalana defensa l'Estatut amb un editorial conjunt
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)

La premsa catalana publica avui un editorial conjunt, amb el títol de 'La dignitat de Catalunya', en què insta el Tribunal Constitucional a respectar l'Estatut perquè és una llei orgànica aprovada amb el vistiplau del Parlament català i les Corts Generals, a més d'haver estat abonada en referèndum pels ciutadans i de tenir la sanció del rei.

L'editorial apareix avui reproduït a les portades de 12 diaris catalans --'La Vanguardia', 'El Periódico', 'Avui', 'El Punt', 'Segre', 'Diari de Tarragona', 'La Mañana', 'Diari de Girona', 'Regió 7', 'El Nou 9', 'Diari de Sabadell' i 'Diari de Terrassa'-- davant de la sentència que el TC "pot estar a punt d'emetre" sobre el text autonòmic i mostra la seva inquietud davant de la possibilitat que aquesta tingui un caràcter fortament restrictiu.

"L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant de l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, amb les Corts Generals i amb la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes", defensa el text.

En aquest sentit, s'adverteix que la sentència final sobre l'Estatut pretengui ser un "tancament amb pany i forrellat institucional" i intenti retallar "d'arrel" la complexitat espanyola" i alerta que "una part significativa del tribunal sembla estar optant per posicions "irreductibles".

"Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència", indica l'editorial.

Després de recordar que quatre dels 12 magistrats del TC han esgotat el seu mandat i encara no han estat substituïts, un altre ha estat recusat i l'últim va morir, els 12 diaris catalans argumenten com a "punts de fricció més evidents" del debat la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals", el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat.

Assenyala a més que el dilema real en aquest assumpte "és avanç o reculada; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig" i recorda que no només estan en joc "aquest o aquell article" sinó "la dinàmica constitucional mateixa: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició". "Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és una altra que el seu caràcter obert i integrador", indiquen.

En aquest punt, els 12 diaris catalans recorden que el TC, amb la seva sentència, no estarà decidint únicament "sobre el litigi interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat" sinó "sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol". "Estan en joc --incideixen-- els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: 'Pacta sunt servanda'. Allò pactat obliga.

"CREIXENT ATIPAMENT"

L'editorial subratlla a més el "creixent atipament" a la societat catalana "per haver de suportar la mirada irada dels qui segueixen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya arribar a una somiada i impossible uniformitat".

El text, que assenyala que l'assumpte que el TC té entre mans "no és un altre que la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu", recorda al TC que "no existeix la justícia absoluta sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència".

L'editorial inclou a més una apel·lació a no confondre l'actual clima crític a Catalunya sobre els assumptes públics amb la indiferència. "Que ningú erri el diagnòstic, no estem davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat", diu.

El text conclou deixant oberta la possibilitat de noves iniciatives en defensa del text autonòmic. "Si cal, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable", assenyala

dijous, de novembre 26, 2009


Ara ja feia uns quants dies…


Ara ja feia uns quants dies que no m’hi posava, sincerament per manca de temps i possiblement, per manca de ganes –que l’hi vols fer?, no sempre trobes la inspiració-.

El cas és que, avui no m’he pogut estar d’escriure quatre ratlles, ahir a l’acte dels premis
d’investigació de Batxiller i Cicles Formatius, vaig experimentar diferents sentiments com, l’esforç dels i les noies, la seva pulcritud per la feina i la rigorositat de la responsabilitat.

Pensem una cosa, aquests estudiants a banda de fer un treball d’investigació –Tema lliure- han d’esser seleccionats entre vint i tants treballs més, els cinc millors, els han d’ explicar al jurat –profes, personal del departament d’educació, responsable del Consell Comarcal- i una vegada seleccionats els tres millors, competeixen per el primer, segon, i tercer lloc i altre cop, davant de molta gent, es a dir el dia 24 de Novembre en aquest cas, a la sala d’actes de la caixa Tarragona.

Recullo la tensió ambiental produïda pels nervis previs a l’exposició i la por al fracàs front familiars i professor, però també per l’altre costat, sento com l’orgull envaeix les mirades i els ulls de qui els estan escoltant, no sentir-ho m’atreveixo a dir que, era manca de sensibilitat.

La meva nota és d’excel•lent per aquests (tots) alumnes que, podrien haver triat “NO COMPLICAR-SE LA VIDA” i que de ben segur seran el futur per a tots nosaltres.

Felicitar també a Iris Gual, professora de professió i companya política a Torredembarra, per ajudar al segon premiat, que no va oblidar anomenar-la.

La nota musical a càrrec de el impressionant Jaume Arnella.