dissabte, d’octubre 25, 2008

TROBADA NACIONAL POLÍTIQUES DE JOVENTUT

La trobada no ha decebut, esperàvem aprendre coses i així ha estat :
El dijous, a les 17.30 ponència inaugural d’en Jordi Sánchez director de la fundació Jaume Bofill: Participar per transformar.
Alguns apunts:
-Concepte de política: Gestió de la qüestió pública.
-Democràcia: Valors per a la societat.
-Desafecció política: Crisis ideològiques, regenerar la democràcia és l’antídot cap a la desafecció, el fenomen de la participació ha de esser l’eina, haurem d’implantar una nova cultura política diferent de la que hem tingut fins ara. Societat del s.XXI amb normes del s.XIX.
-Polítiques del territori: Gestió de les qüestions que afecten a les nostres comarques. Aquí és importantissim la participació.
-Participació: eina per a millorar la modernització de la política i d’acostament i aproximació.
En quant a la participació: parlar de participació és parlar de mètodes , parlar de formes i procediment, la participació No és parlar de la feina feta i opinar, és tenir un punt de debat i full en blanc. És parlar des del començament.
-Els nous moviments actuals: Són respostes a l’alternativa actual.

Divendres, a les 10 hores Marco Marchioni, investigador social espert en desenvolupament comunitari i participació.
Ell ens va emocionar, era proper, descarat, decidit i convençut, parlava en veu ben alta i el seu discurs no tenia retòriques, era espontani però ben estudiat i des de el convenciment de les seves idees, totalment inspirador.

Alguns apunts: La participació és:
1- Temps
2- Realitat.
3- Positiva
4- No individual
5- Social
6- De retorn
7- Sense censures
8- Diagnòstic real
9- Canvi cultural.
10- Organització i gestió
11- Instrument.
12- Lúdica
13- Integradora.
Per avui ho deixo aquí i ja aniré desgranant el que vol dir cada cosa.

dimecres, d’octubre 22, 2008


Cap a la Seu D’Urgell…

Trobada Nacional de polítiques de Joventut 2008

La Trobada es planteja com un espai de formació, reflexió i intercanvi d’experiències des d’un vessant pràctic i de treball conjunt entre els i les professionals de joventut i càrrecs electes que fan polítiques per a la gent jove.

Amb aquesta nova edició de la Trobada s’ofereixen eines i recursos per treballar de manera participativa i transversal.

Aquestes eines ajuden a desenvolupar polítiques integrals que vetllen pels drets de totes les persones joves a l’accés a la plena ciutadania en igualtat de condicions. Eines que faciliten el treball en xarxa, la coresponsabilització, la coordinació amb diferents agents socials i inclouen diverses perspectives de treball, com ara la interculturalitat, el gènere o la dinamització juvenil. Un espai per aprendre, debatre i reflexionar conjuntament sobre com treballar d’una manera més participativa a l’hora de fer polítiques de joventut.


Demà al matí viatgem fins la Seu per compartir i aprendre tot allò que els propers anys han d’esser la referència en les polítiques per a Joves, tot i que nosaltres ja no ho som tant, ens interessem per quines seran les línees Marc i no volem viure d’esquenes a la realitat, esperem tornar amb les idees clares i sabent molt bé quin serà el futur per ells.No ens podem quedar enrera!

dimarts, d’octubre 21, 2008


Dijous a les 14 hores plenari d'Ordenances Fiscals:

Que són les ordenances fiscals? Aprovació dels impostos, preus públics i taxes per a l'any


En que s’haurien de basar? Haurien d’estar confeccionades sota quatre principis bàsics:
La introducció de mesures de protecció a les famílies més desfavorides.
La solidaritat contributiva.
L’'equitat en el pagament i la incentivació per l'aplicació de mesures d’estalvi sense detriment de la cultura, l’ensenyament, els serveis socials...
A grans trets, és com veig jo l’avaluació de que hem de pensar a l’hora de pujar per aquí o congelar e inclús rebaixar els impostos, estem d’acord que el proper any serà més dur econòmicament parlant que enguany, doncs per axó mateix, hem de prendre mesures pal•liatives i no més asfixiants.
Avui mentre en parlàvem a l’Ajuntament amb part de l’equip de govern, he deixat damunt la taula algunes de les mesures que podrien alleugerir la proposta inicial que se’ns presentava, crec que no he convençut gaire, donat que diuen que tenim poc temps i que no es poden fer modificacions si es que volem que es compleixen els terminis que dona l’administració.
Crec sincerament que el Sr. Regidor de l’àrea d’hisenda no ha fet la seva feina, els motius no els sé. El cas és que ens va convocar ahir dilluns, per parlar avui dimarts, i el plenari serà aquest dijous, el sentiment que m’emporto és de que la nostra opinió no comptava i que hi ha una gran desorganització i manca de feina.
Per la meva part, jo avui he contribuït fent propostes socials i m’he negat en nom del Psc a apujar tot allò que considerem un dret, com l’escola d’adults, l’escola de música i en favor de la possibilitat de que un circ ocupi via pública amb una taxa simbòlica i no com ara que per un mes la taxa era 2.200 € Brutal.
P.D: les administracions estan per contribuir en la despesa pública, i es clar que són deficitàries les que donen guanys es diuen empreses i no Ajuntaments.
Bona nit!

divendres, d’octubre 17, 2008

Bones!
Aprofitant que el dia 19 d’octubre és el dia internacional de càncer de mama, obriré la meva finestra personal una miqueta més:
A finals de 2006 i quan jo tenia 34 anys em desperto somiant, que tinc dolor sota el pit dret a l’alçada de “l’esternon” no m’aixeco i penso només és un mal somni, a l’endemà ho comento en un partit de futbol del meu fill en Guillem al camp del Reus amb dues bones amigues, i no li donem cap de les tres cap importància. Una setmana exacta desprès, em torna a passar el mateix i aqueta vegada si em llevo i em toco per veure. El dilluns a les 8 del matí em fan les primeres proves a l’hospital de Santa Tecla i fins les 3 del mig dia no em deixen sortir, dues mamografies, dues biòpsies, una placa...
Deu dies desprès em truquen a casa i em donen hora per un cirurgià de nom Santos Lopez i jo: miri senyoreta que es deu equivocar, que a mi m’ha de veure el meu ginecòleg, resposta: aquest és el procediment normal vingui tranquil•la.
I la desgraciada noticia, tens un tumor maligne al pit.
El dia 22 de març m’operen dos cirurgians i un tercer de la nuclear de Joan XXIII a les 8 del matí al Vendrell.
La primera quimio me la donen el 17 d’abril i l’ultima el 17 de setembre i no acabo la radioteràpia fins desembre de 2007, avui som 17 d’octubre de 2008.
Els fets que relato anteriorment tenen tots una cadena de sentiments, de pors al dolor, a les males noticies, a lo desconegut, a la meva pròpia imatge, a les meves passatgeres limitacions. Però també les emocions varen jugar en mi un paper d’actor principal, volia ser valenta i aparentar cosses que no es corresponien exactament amb la realitat, i tot va valer la pena.
La força m’arribava de diferents llocs, dels companys d’aquest desafortunat viatge, dels meus fills per qui jo seria capaç de... de persones properes i a qui mai penso oblidar, i de la meva família, a tots ells juntament amb metges i infermeres els dec la vida i els ho recompenso sovint quasi sempre amb un somriure.
Ara copiaré un boci d’alguna cosa que vaig escriure aquells dies intentant explicar als meus fills que havia fet sa mare tots aquells anys en que ells anaven creixent:
...recordo quan vivia a Barcelona com m’agradava escoltar fins a altes hores de la matinada un programa de radio que tenia la Júlia Otero i a on parlaven diversos col•laboradors sobre política, les lleis...llavors compartia habitació amb la meva avia Júlia, tota una dona experta i tot un caràcter (com la majoria de les dones de la nostra família) En el seu cas concret, és podria dir que va passar per la vida sense masses alegries, però sempre va trobar una estoneta per riure i per parlar de tot allò que considerés digne de mencionar. Era una excel•lent cuinera i bona mestre jo vaig aprendre valors que ella insistia en recordar, tinc també part de la seva duresa en l’expressió...

De fet en certa forma escrivia la meva biografia amb l’afany de si em passava res que ells no m’oblidessin.
Però mireu dos anys després, no me’n penedeixo de res, he fet cas als metges, podria dir que sóc una persona sana, molt controlada per les proves però sana, la mateixa vida que em volia prendre temps, me’l torna a donar tinc una noves il•lusions i moltes ganes d’envellir i fer-me una agüeleta arrugadeta com una pansa i plena de canes i explicar als meus fills les mateixes coses que sempre m’han explicat la meva mare i la meva avia i d’altres.
Per tant amigues en aquesta situació, camineu sempre endavant que aquesta malaltia té un dia de sortida i un d’arribada i totes, totes ens en sortirem.
Dues cosetes que he trobat per Internet sense afany d'espantar si de prevenir:
Las recomendaciones de la Sociedad Americana de Cáncer indican que:
- Las mujeres de 20 años en adelante deben hacerse un auto examen de los senos todos los meses.
- Las mujeres de 20 a 39 años de edad deben someterse a un examen por parte de un profesional de la salud cada 3 años.
- Las mujeres de 40 años en adelante deben hacerse una mastografía al año y deben someterse a un examen del seno por parte de un profesional de salud todos los años.

dimecres, d’octubre 15, 2008


Avui i sempre en la ment, en Lluís Companys.

dimarts, d’octubre 14, 2008

Aquest dijous plenari al Ajuntament de Torredembarra.

Algunes de les qüestions que planteja aquest equip de govern, no les puc compartir de cap de les maneres, però d’altres ni puc ni no puc compartir-les ja que ni me’n entero...

La veritat és que en aquests moments de l’any al Psc se li planteja molta feina, per un costat el Congrés de Tarragona i d’altre escollir executiva i tirar endavant.
Projectes aquestos que ens estan donant la sensació de continuar estant en política, ja que el nou equip de govern, dona la informació justa per anar tirant (ells, es clar), mai m’he negat a compartir amb cap d’ells com deixava la feina, però pel que es veu, no els interessa i anar fent, el que més llàstima em fa és que, els projectes engegats en diferents regidories començaven a donar els seus redits i he de dir que feina rai per arrancar-los llavors, i penso amb gran tristesa que, tornaran enrere desgraciadament per la manca d’implicació d’alguns dels nous regidors, com també per ser totalment honesta, he comprovat que alguna area tancada i de les importants s’ha començat a obrir i a ser més solidaria amb tothom.
D’altre banda, pel que respecta a Cultura, aquesta podria dir que és la que més llástima em fa, la decisió d’apartar a la Tècnica en funcions per mi no és gaire encertada tot i que és legal, però mira que deixar la part tècnica en mans de la Senyora Regidora... també són ganes de... no ho sé perquè no ho entenc.
El fet és que no ha demostrat grans resultats aquesta decisió tant imaginativa (per ser benèvola) de moment ni una convocatòria ni una junta ni res (voldria recordar que el Patronat de Cultura és un òrgan dels més participatius històricament parlant, que hi ha) però si que ja han paraescut decisions d’aquelles de “perquè ho dic jo i punt”.
El fet es que aquesta regidora i jo no tenim cap mena de tracte, ja que jo no puc parar de pensar les vegades que ella i la meva excompanya ex-socialista varem fer-me la punyeta de la manera més descarada i no a mi, que a mi ja veus, si no també al poble i al nostre partit, això no ho oblidaré mai.
Demano més informació, no ens neguem a treballar per millorar cosses, altra història és que a vosaltres no us interessi...

dilluns, d’octubre 13, 2008


Estimar…
Possiblement tenen raó aquells que opinen que l’estimació no té un varem de mesurar, jo penso que si es pot, es mesura en els detalls en la manera de mirar, de parlar, de tractar i també de patir, aquestos marcadors entre d’altres donen pistes de si estimem o no.
L’estimació d’un bon amic te la marquen els detalls, la confidencialitat, la seva capacitat de compartir els bons moments i els pitjors i la No traïció.
L’estimació dels pares, aquell no parar d’observar als fills tot i cercant no envair espais de llibertat.
La dels germans/es, la protecció, la crítica positiva i la complicitat que només ells donen.
L’estimació del teu company/a possiblement la suma dels tres anteriors, sentir que només ells et coneixen del tot, el seu consol cap a les qüestions que no explicaries a tothom i aquella paciència que fan pensar que demà, serà millor.

Totes relacions personals que ens donen l’oportunitat d’esser una mica més feliços.

dissabte, d’octubre 11, 2008


Demà…
I que passarà demà?
Com em deia el Xavi a la Pobla aquest matí, demà a la manifestació no hi hauria d’anar ningú, com el fet serà bastant improbable, jo no paro de pensar aquesta setmana quines poden ser les conseqüències, i el fet m’intranquil·litza, sé que des de l’Ajuntament de Tarragona s’han posat totes les mesures de control possibles, però també sé que hi haurà personal per tots dos cantons. Jo des d’aquí voldria fer una crida a la calma i recordar que la força només la teu la veu i la paraula. Els nostres joves defensen amb passió els drets dels i les Catalanes, plens de valors defensen la terra, la llengua i no passen per la vida de puntetes, es rebel·len amb tot allò que creuen injust.
Jo que ja vaig tenint una edat me’ls miro pensant quant temps fa, que jo era com ells? I penso quantes ganes tinc de veure els seus valors en els meus fills petits, i també penso amb la condició de mare, com de preocupada estic avui.
Seny si us plau! No puc dir res més.



Moció també a la Pobla de Montornès:
Avui i per segon cop per a mi, he presenciat amb disgust el sabor que té la moció de censura, no com a dret d’altres formacions que obtenen el recolzament majoritari dintre les normes que ho fan possibles, sinó mitjançant persones que arrepleguen les veles del vaixell de tots i marxen deixant el nostre vaixell sotsobrant i a la deriva més absoluta.
La forma política com deia, contempla la possibilitat de moció de censura i també la qüestió de confiança, per tant regles del joc, el que no està suficientment acotat és la qüestió de la responsabilitat del acta d’un càrrec públic, és veritat que persones amb manca de valors clars i vulnerables ni han a tots cantons, per això mateix, hauríem de fer un esforç i modificar la llei pel que fa al respecte de consens amb totes les formacions polítiques.
Torredembarra ho ha patit no fa gaires dies, ara la Pobla de Montornès i possiblement i per desgràcia no serà l’ultima...
Veure com la gent escridassa a les persones que ho fan possible, no és agradable i si ho és, veure celebrar que després d’unes negociacions de projecte comú, s’acorda un govern de majoria tranquil i natural amb persones que mantindran el seu programa de govern pels propers anys i l’ajustaran el necessari per fer-lo realitat mantenint el seu compromís i respecte davant els seus veïns.
La política justa no és cap “conya”, ni cap “modus vivendi”, ni tots som iguals, és molt més; es l’oportunitat de millorar tot allò que en certa manera no s’ajusta a les necessitats, és treballar per donar garanties socials , és l’oportunitat de madurar per reconèixer mes drets per les persones i les seves determinacions, és l’oportunitat de pensar que escoltant el sentir majoritari, creixerem i evolucionem al nivell de les nostres oportunitats per no enyorar que el progrés avança més que nosaltres, treballem intensament perquè tots puguem ser una miqueta més lliures i no viure segrestats dins unes normes que res tenen a veure amb els ideals comuns, i tot dintre el marc de la democràcia que tant a costat i que alguns tant bé saben manipular.

No ho sé possiblement sóc una somiadora, pot ser si, però sabeu? La meva lluita interna em fa viure intensament i pensar que tot plegat no és una utopia, lluito diàriament per tenir més voluntat, persegueixo el meu destí i no deixo que la inèrcia em condicioni, lluito pel que crec, de vegades amb la paraula moderada i d’altres des de l’enfado més absolut com avui, però no em tornaré mai com ells, i si mai no puc més arreplegaré les veles del meu petit patí de vela i marxaré com vaig arribar, sense fer soroll.

Sóc Socialista Catalana i no donaré un pas endavant que perjudiqui al partit que omple part de la meva vida de sentiments.

P.D: Sento que alguns de vosaltres no hagueu experimentat aquest "plaer "(anava a dir una altre paraula, però segurament no seria políticament correcta)


dijous, d’octubre 09, 2008




LA VANGUARDIA, avui:


El Constitucional ultima una sentencia que cercena aspectos clave del Estatut
La resolución puede salvar el concepto ´nación´, pero rebajará financiación y lengua


La palabra 'nación' se subordinará a la existencia de una sola soberanía, la española


Los magistrados se resisten al deber de conocer el catalán en Catalunya


El Gobierno duda entre dejar que el actual TC resuelva el Estatut o renovarlo


Los candidatos propuestos por el PP para el TC dificultan los cambios
José María Brunet Madrid 09/10/2008 Actualizada a las 03:33h
El Tribunal Constitucional (TC) está ultimando estos días la sentencia sobre el Estatut, con la idea de que imponga fuertes limitaciones a algunos de sus aspectos clave, como la financiación y la lengua.


La deliberación ha superado ya el listón del ochenta por ciento de los artículos recurridos.
Seguir leyendo noticia
Un magistrado, ausente de las últimas discusiones
El magistrado Javier Delgado, del sector conservador del TC, ha estado ausente, durante semanas, de las deliberaciones sobre el Estatut, debido a una larga enfermedad. Felizmente, Delgado ha experimentado una gran mejoría, pero en el propio TC ha comenzado a discutirse si podrá formar parte del pleno que vote una sentencia que no ha deliberado a fondo.
MÁS INFORMACIÓN
Varias plataformas expresan su rechazo a una posible sentencia del TC contra el Estatut
CiU y ERC alertan de los riesgos políticos y sociales de un recorte del Estatut
La presidenta del TC intenta que conservadores y progresistas aparezcan unidos en la sentencia

Hay cientos de folios de borradores de la resolución, guardados bajo siete llaves, y falta lo principal, que es la votación de los textos que se van redactando y negociando palabra por palabra, punto por punto, en busca de un consenso difícil de lograr.


La presidenta del TC, María Emilia Casas, querría que la sentencia gozara del respaldo de una amplia mayoría entre los magistrados. En parte, porque eso le daría mayor legitimidad a la resolución, pero también porque ella nunca ha ocultado que jamás decidirá sobre el Estatut con su voto de calidad, en caso de empate. Pero la búsqueda de ese acuerdo añade cada día más agua al vino de la resolución.


El Gobierno lo sabe, pero de momento deja hacer. El proceso de renovación del TC -que debe suponer el cambio de cinco magistrados, entre ellos la propia Casas- ha quedado bloqueado en el Senado. En el Ejecutivo está abierto el debate sobre la conveniencia de precipitar la renovación, aun a costa de aceptar total o parcialmente la propuesta de candidatos del PP, o bien permitir que los plazos se dilaten y sea el actual TC el que falle sobre el Estatut. Como es lógico, la decisión se tomará al final al máximo nivel, según el análisis que se realice sobre qué solución supondrá un menor coste. El Gobierno se siente, en todo caso, relativamente tranquilo, porque cree que el debate sobre el Estatut ya no constituye una amenaza electoral -como habría ocurrido si el TC lo hubiera dinamitado en la anterior legislatura-, y porque considera que la sentencia que se dicte puede incluso permitirle encauzar la cuestión autonómica, sobre todo en lo relativo a la financiación.


Las noticias que proceden del TC sobre la discusión del Estatut señalan que la sentencia dejará muy bien sentado que Catalunya no puede fijar su financiación en una negociación exclusivamente bilateral con el Gobierno, y que el modelo que se establezca en cada pacto deberá garantizar la solidaridad entre territorios, con el fin de garantizar la igualdad básica de derechos de los ciudadanos, sea cual sea su comunidad autónoma de origen o residencia. La bilateralidad, por tanto, no quedará excluida como método de diálogo, pero sí enmarcada en un deber de negociación y acuerdo globales, con inexcusable aplicación de la ley orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (Lofca), que remite al Consejo de Política Fiscal y Financiera como foro de encuentro de las autonomías de régimen común, que son todas menos el País Vasco y Navarra. De nuevo quedará claro, en suma, que el modelo de Catalunya se mantiene lejos del sistema de cupo de las comunidades forales.


Igualmente, la sentencia restringirá el concepto de cooficialidad lingüística previsto en el Estatut. El objetivo perseguido es asegurar el bilingüismo en Catalunya, ante el temor de un progresivo arrumbamiento del castellano en la vida institucional y pública catalana. Para ello, la deliberación está decantada en estos momentos a favor de suprimir el deber de conocer el catalán para los ciudadanos de Catalunya. El argumento es que la Constitución determina que la lengua oficial del Estado es el castellano, si bien otras lenguas son cooficiales en las comunidades donde existan. Eliminando el deber de conocer, se consigue entre otras cosas que los jueces no tengan esa obligación en Catalunya.


Los magistrados del TC que proceden de la carrera judicial son muy sensibles a este argumento. El empleo del término nación, a su vez, podrá salvarse por formar parte del preámbulo, siempre y cuando quienes insisten en mantenerlo admitan que la sentencia subraye que sólo existe una nación, la española, como titular de la soberanía, que ejerce el pueblo español en su conjunto.


Esta filosofía está ya muy desarrollada en la reciente sentencia contra la consulta impulsada por el lehendakari Ibarretxe. El sector conservador del TC insiste mucho en que, por deber de coherencia, debería suprimirse el concepto de nación,aunque esté sólo en el preámbulo del Estatut. Pero el sector progresista se resiste a que se derribe incluso el contenido simbólico del texto. La decisión puede depender de un solo voto.

dimecres, d’octubre 08, 2008

CAPÍTULO VI.
DE LOS ULTRAJES A ESPAÑA.
Artículo 543.
Las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.

El cas és, que no puc estar d’acord amb la presentació de la querella per lo penal contra el nostre company en Lluís, la seva defensa en favor dels drets de Catalunya possiblement tenia 100 formes d’explicació i la fotografia era desafortunada, però si que va dir el que molts Catalans/es pensem.
La nostra Comunitat Autònoma ho està passant tant malament com d’altres d’arreu de l’estat, el fet és que al nostre municipi no funciona encara allò de subvencionar part de la despesa en material escolar, les beques són limitades per a menjador i transport, els impostos són prous durs com per deixar a una família sense les seves tant guanyades vacances, i a pesar del que es pugui pensar, aquí encara estem molt lluny de “ lligar els gossos amb llonganisses”.
Solidaritat vers a la resta de Comunitats? I Tant, però sense desvestir un Sant per vestir un altre. Per tant aquí deixo la meva manifestació pública i personal en favor del meu company i li desitjo la mateixa justícia que per en Pepe Rubianes, actor que per cert a mi m’encanta i que ja va visitar Torredembarra, fantàstic!
Continuo pensant que la justícia és justa i no admetrà a tràmit la querella, que quedarà arxivada donant “carpetazo” a la manipulació de mitjans interessats en confondre persones i ideologies i també en fer bandera fosca de part de les paraules d’en Joan Puig i en Lluís Suñé.
Possiblement si els escoltéssim sabríem tots molt bé que és el que defensen. Si us plau no traiem les coses de polleguera i de context.

Pepe Rubianes:
• Se siente utilizado como abanderado del antiespañolismo.
Unas declaraciones contra España que realizó en el programa "El club", al que volvió el miércoles, hace nueve meses fueron el desencadenante de esta tempestad política.
El presentador del programa, Albert Om, ha dicho que "durante la semana posterior a esa entrevis
ta no recibimos ninguna llamada de gente quejándose por lo que había dicho Rubianos. Todo empezó a raíz de su difusión en la Cadena Cope. Rajoy califica de "ridículo" el apoyo del ministro Clos a Rubianes durante la Diada
EFE. 12.09.2006

El vice primer secretario de las Joventuts Socialistes, Rubén Cabañas, levanta el puño vestido con la camiseta de apoyo a Pepe Rubianes. (Foto cedida por les Juventuts Socialistes del PSC)

Mariano Rajoy:
• Refiriéndose a los jóvenes que lucían camisetas de apoyo a Rubianes durante la comitiva oficial del PSC en la ofrenda floral de la Diada.
• Dice que eso no pasaría "en ningún lugar del mundo".
• Defiende la decisión de Ruiz Gallardón.
El presidente del PP, Mariano Rajoy, ha dicho hoy en una entrevista en la Cadena Cope que el "apoyo" que el PSC dio ayer en Barcelona al actor Pepe Rubianes durante la ofrenda floral al monumento de Rafel de Casanovas "es la demostración del absurdo y ridículo en que se encuentra este partido".
Un miembro de las Joventuts Socialistes desfiló en primera fila de la comitiva socialista junto al ministro de Industria, Joan Clos, y al candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat, José Montilla, luciendo una camiseta con la frase "Tots som Rubianes!" (¡Todos somos Rubianes").
Rajoy ha calificado de "buena" la decisión del alcalde de Madrid , Alberto Ruiz Gallardón, de no permitir a Pepe Rubianes que represente la obra "Lorca eran todos" en el Teatro Español.
La juez archiva la causa contra Pepe Rubianes por ultrajes a España.

dimarts, d’octubre 07, 2008


Crec que els meus companys del PSC en Pep Fèlix Ballesteros i Begoña Floria, han pres la decisió més encertada i valenta davant la proposta de manifestació del partit neofeixista alianza popular, només cal donar un volt pels blogs i adonar-nos que aquesta no serà una manifestació tranquil•la. L’altre banda davant la provocació també s’està mobilitzant i els successos podrien ser incontrolables i inimaginables, les manifestacions han de servir per reivindicar drets o valors des de la tranquil•litat i les persones que els defensen s’han de moure des de la pau i el diàleg i mai des de el radicalisme i la intolerància, només així podrem construir i no destruir, personalment jo estic molt preocupada per el que pugui passar aquest dia i demano humilment seny a tots aquells que odien lluitar per els drets amb diàleg.


Diari de Tarragona:
L'Ajuntament considera 'antidemocràtica' la manifestació neofeixista estatal programada pel proper dia 12 d'octubre a Tarragona
La quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, ha assegurat que la manifestació que es vol fer el dia 12 d'octubre a la plaça imperial Tàrraco del partit neofeixista Alianza Popular de caire estatal 'no és democràtica'
Diari Avui:
L'Ajuntament de Tarragona ha mostat aquest dilluns la seva preocupació per la convocatòria d'una manifestació del partit d'ultradreta Alianza Nacional el pròxim 12 d'octubre a les 12h a la plaça imperial Tarraco.

El consistori ja s'ha posat en contacte amb la subdelegació del govern estatal per expressar la preocupació per aquesta manifestació que consider "antidemocràtica", segona la portaveu municipal Begoña Floria. El grup municipal de CiU també ha mostrat la seva preocupació.

Des de la subdelegació s'està a l'espera dels informes pertinents per decidir les mesures de seguretat necessàries per al desenvolupament de la concentració.

Per la seva banda, la Coordinadora de Moviments Socials i Polítics de Tarragona ha convocat una manifestació per mostrat el seu rebuig al fascisme a les 11.30h del mateix 12 d'octubre a l'estàtua dels Desputalls, a la Rambla Nova, pròxima a la convocatòria d'Alianza Nacional.

diumenge, d’octubre 05, 2008


Mancances personals:
Quan intentes explicar que tens una línea definida, com és i que t’ha fet arribar aquí, no sempre et saps explicar:
El passat divendres en un sopar polític comarcal analitzàvem l’esdevenir present, vaja el que passarà els propers dies i les seves possibles solucions, segurament per allò de que a mi no m’agrada anar omplint el pap, vaig dir la meva...
Possiblement a “toro passat” les mesures pal•liatives, són més evidents, però hem de tenir present que sóm un partit que NO va néixer ahir, tenim un munt d’anys d’experiències passades que ens han de marcar un únic camí.
Tot i el que dic, fer-ho no ens garantirà al 100% la efectivitat -d’això naltres ens sabem alguna cosa-.
Però si que penso, que repetint –pedagogia- fins a la sacietat el que som i que ens diferencia amb d’altres grups polítics i perquè apostem, serà més difícil que persones”NO identificades” pensin que aquest, el nostre projecte no és el seu de bon començament.
Dir que: mirar cap a l’esquerra i que no només sigui una postura política sinó una forma de pensar, viure, sentir i posar-ho en practica, és dir moltes cosses:

*En temps de recessió econòmica i sempre, apostar per garantir la despesa social per mantenir i augmentar el pressupost per les necessitats en educació, salut, i apostar per tot allò que NO contribueixi a la pobresa (garanties socials) i ser valents i taxatius davant les exigències de les classes benestants. El repartiment de la riquesa és fonamental per viure de manera més justa i donar igualtat d’oportunitats i com recull l’estatut d’autonomia de Catalunya, donar una qualitat de vida digna per a tots aquells que viuen i treballen a Catalunya.

Així és que company, quan parlo de polítiques d’esquerres a grans trets, és això al que em refereixo i com molt bé tu deies també la feina, la feina i la feina ens donarà l’oportunitat de fer saber que nosaltres podem ser la seva opció i que ideològicament tenim uns valors mare.

dijous, d’octubre 02, 2008


Avui en diferents mitjans de la premsa local:
Podem observar com es donen informacions que per els responsables dels escrits deuen tindre a dins, totes les veritats. Respectable!
A cop calent jo respondria algunes qüestions amb les que no puc estar d’acord, però això m’ho demana nomes el cor i tot i que sóc molt passional, busco la meva part més racional sempre que puc, penso que ara el que toca és créixer mentalment i veure les diferents possibilitats d’avançar que tots tenim davant.
El passat ja ha estat definitiu i tots mes o menys haurem repassat interiorment el fets, per tant tema tancat, ara i com sempre a la vida em de mirar més enllà, les noves estratègies ens portaran a fer les cosses amb més sentit, més endreçades, més obertes i participatives e intentar representar els màxims valors, torno a dibuixar mentalment el que per a mi seria un bon govern i anoto a la llibreta que sempre porto a la bossa, noves idees i d’altres que ja funcionen amb l’única intenció d’estar més preparada per les possibles oportunitats que aquesta, la nostra vocació ens pugui donar.
Personalment no descarto res i sóc molt optimista, per això penso que no val la pena contestar a aquells, que un dia varen ser companys de viatge i ara veuen en d’altres grups la possibilitat de treballar amb més comoditat -o el que sigui que han vist-, tinc poc temps en política, però ja he vist com se les gasta tothom aquí, i el que avui és molt bo, en pocs dies és el diable en persona. Per això racionalitzo i no vull cometre l’error de gastar paraules que si no les tens segures segures, amb el temps te les hauràs d’empassar.
Per tant: FEINA, RIGOR, SERIOSITAT, PROJECTE, PERSONES, IDEOLOGIA CLARA i TEMPS.