Demà…
I que passarà demà?
Com em deia el Xavi a la Pobla aquest matí, demà a la manifestació no hi hauria d’anar ningú, com el fet serà bastant improbable, jo no paro de pensar aquesta setmana quines poden ser les conseqüències, i el fet m’intranquil·litza, sé que des de l’Ajuntament de Tarragona s’han posat totes les mesures de control possibles, però també sé que hi haurà personal per tots dos cantons. Jo des d’aquí voldria fer una crida a la calma i recordar que la força només la teu la veu i la paraula. Els nostres joves defensen amb passió els drets dels i les Catalanes, plens de valors defensen la terra, la llengua i no passen per la vida de puntetes, es rebel·len amb tot allò que creuen injust.
Jo que ja vaig tenint una edat me’ls miro pensant quant temps fa, que jo era com ells? I penso quantes ganes tinc de veure els seus valors en els meus fills petits, i també penso amb la condició de mare, com de preocupada estic avui.
Seny si us plau! No puc dir res més.