dimarts, d’octubre 31, 2006


REGALS? NO GRACIES, AIXÒ NOMÉS, LA MEVA FAMILIA O AMICS;

Novament, la vida em sorprèn, i la llàstima és que no per bé, més aviat el contrari.
Voldria explicar, com algunes empreses, ja no porten targeta de visita,o el seu catàleg de productes, o envien el comercial amable i simpàtic, per vendre. NO NO!, amics meus, pel que es veu, això era de la època del paleontolitic o ves a saber de quina, però una de molt enrere.
Ara i per primer cop veig, que lo que semblava una llegenda, és veritat; és veritat que algunes “empreses” fabricants o venedores, en comptes de vendre’t, atenció, el que volen, és COMPRA’T.
Després de dir-te que tenen el desinfectant més potent del món i que t'ho enviaran sense compromis i que et volen veure, perquè també sòn una empresa multi-serveis i tenen totes les solucions als teus problemes, i, i, i, i de sobte i sense que vingui a cuento, et preguntan:
-Vols que quedem per dinar i t'ho explico?
-Necessites un portàtil, o un cotxe?
- I tu dius: Que?
- I ells et contesten: bueno!,es que... com que algunes “persones” ens demanen que tinguem detalls.........
-Toma ja! No me lo puedo creer!

Aquests fets volen dir algunes coses:

-En primer lloc, que la llegenda existeix i no és una llegenda.
-En segon lloc, i molt greu, que hi han moltes persones corruptes.
-En tercer lloc, que és un fet del tot “normalitzat” i que amb una primera trucada, ja donen per fet que acceptaràs i que el seu producte t’interessa ni que no gaudeixi de cap avantatge (o sigui que a dintre de un pot amb molt de disseny, i pot haver aigua de l’aixeta i a preu de mercat, això si!)
-En cuart lloc, que deu haver persones molt ambicioses.
I etc, etc, etc.............................. i no acabaríem mai.
Mira! Saps que penso jo?

QUE JA PROU QUE ET CONDICIONA LA VIDA , AMB “COSES NORMALS”, COM ELS COMPROMISOS, LAS RESPONSABILITATS, LES OBLIGACIONS, EL DONAR EL MÀXIM, I SUMA I SIGUE..., COM PERQUÈ, A SOBRE, A CANVI DE ALGUNA COSA MATERIAL GUANYADA IL·LEGALMENT VIVIM TOTA LA VIDA, EN MANS DE ALGU O ALGUNS.

CONSELL: SI VOLS ALGUNA COSA, GUANYA-TE-LA HONESTAMENT I QUAN LA TINGUIS, ENCARA T’AGRADARÀ MÉS I SERAS LLIURE (i la llibertat amics, això si que no es pot comprar)

dimecres, d’octubre 18, 2006


Avui només per a romàntics:
Una comparació interessant , de la vida amb un viatge en tren.

La vida no es más que un viaje en tren:
Repleto de embarques y desembarques, salpicado de accidentes, sorpresas agradables en algunos embarques, y profundas tristezas en otros.
Al nacer, nos subimos al tren y nos encontramos con algunas personas las cuales creemos que siempre estarán con nosotros en este viaje: nuestros padres.
Lamentablemente, la verdad es otra. Ellos se bajarán en alguna estación, dejándonos huérfanos de su cariño, amistad y su compañía. No obstante, esto no impide que se suban otras personas, especiales para nosotros.
Llegan nuestros hermanos, amigos y esos amores maravillosos.
De los que toman el tren, habrá también los que lo hagan como un simple paseo, otros que, circulando por el tren, estarán siempre dispuestos a ayudar a quien lo necestie. Muchos al bajar dejan una añoranza permanente... Otros pasan desapercibidos, que ni siquiera nos damos cuenta que desocuparon el asiento.
Es curioso constatar que algunos pasajeros, quienes nos son más queridos, se acomodan en vagones distintos al nuestro. Por lo tanto se nos obliga hacer el trayecto separados de ellos. Desde luego no se nos impide que durante el viaje, recorramos con dificultad nuestro vagón y lleguemos a ellos... Pero lamentablemente, ya no podremos sentarnos a su lado, pues habrá otra persona ocupando el asiento.
No importa; el viaje se hace de este modo:
Lleno de desafíos, sueños, fantasías, esperas y despedidas... pero jamás regresas.
ENTONCES: hagamos este viaje de la mejor manera posible.
Tratemos de relacionarnos bien con todos los pasajeros, buscando en cada uno, lo mejor de ellos.
Recordemos siempre que en algún momento del trayecto, ellos podrán titubear y probablemente precisemos entenderlos... ya que nosotros también muchas veces titubearemos y habrá alguien que nos comprenda.
El gran misterio, al fin, es que no sabremos en qué estación bajaremos, mucho menos donde bajarán nuestros compañeros, ni si quiera el de el asiento de al lado...
Me quedo pensando si cuando baje del tren, sentiré nostalgia... creo que si.
Separarme de algunos amigos de los que hice en el viaje será doloroso. Dejar que mis hijos sigan solos, será muy triste. Pero me aferro a la esperanza de que, en algún momento, llegaré a la estación principal y tendré la gran emoción de verlos llegar con un equipaje que no tenían cuando embarcaron.
Lo que me hará feliz, será pensar que colaboré con que el equipaje creciera y e hiciera valioso.
Amigo mío, hagamos que nuestra estadía en ese tren se tranquila, que haya valido la pena, que cuando llegue el momento de desembarcar, nuestro asiento vacío, deje añoranza y lindos recuerdos.

A ti, que eres parte de mi tren, te deseo un ¡FELIZ VIAJE!
A la meva germana, i a tu Pepe.

dilluns, d’octubre 16, 2006




Els Catalans i les Catalanes!
Els Catalans i les Catalanes, hem perdut novament l’oportunitat, de teni,r en un lloc de responsabilitat una dona, i parlo de la possibilitat, de que una persona de sexe femení governés el nostre país, os asseguro que en tots els partits ni han, i algunes molt bones.

Tenen capacitat de sacrifici, de donar el millor d’elles, d´ anteposar les seves responsabilitats davant d’elles mateixes, esperit de sacrifici i superació, la capacitat de ser justes, d’escoltar, d´implicar-se davant dels problemes dels altres, i molta sensibilitat, potser és per això precisament, per la sensibilitat i la suma de tot lo exposat anteriorment, que el resultat, fa por a l’altre sexe? O pot ser per una altre mena de por? O pot ser, perquè encara a l’any 2006 alguns no estiguin preparats, per reconèixer que al món polític, no hi han sexes, si no gestors i gent capacitada.
Només he volgut expressar, que el món el formem les persones i que tots podem fer de tot i recordo que elles també van lluitar, per la democràcia, de totes les maneres possibles; en el fronts, a les cases( procurant que no faltes el menjar i treballant del que podien),donant de mamar els seus fills, quan elles pràcticament ni menjaven, van estar en camps de concentracions, en presons, a les muntanyes, fent d’enllaços en definitiva jugant-se la vida i renunciant a pràcticament tot, pels seus ideals i el nostres.

Bones a tothom!
He deixat la blog per un dies, i torno del que podríem anomenar, uns dies de descans, amb les piles més o menys carregades.
El que si voldria fer és parlar d’alguna o algunes persones aprofitant que avui, que per desgracia fa, 66 anys de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat durant la guerra i que va intentar mantenir la unitat entre els partits i sindicats que el recolzaven, feina difícil donades les tensions entre comunistes i socialistes, agrupats en PSUC, CNT, i POUM.
Va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940 a les 6.30 de la matinada, al fossar de Santa Eulàlia, del Castell de Monjuic, quan tenia només 58 anys, quan anava a trobar-se amb el seu fill Lluïset, que era en una zona ocupada pel nazis a la Bretanya Francesa, però la Gestapo el va detenir abans. Era el 13 d’agost, el van traslladar a la presó de París i el van lliurar a Espanya, reclamat per les autoritats Franquistes. Les negociacions es van portar a terme entre el alemanys i l’ambaixador del govern de Franco a París. Un cop a París el van torturar a la Dirección del la Segurirdad; després el van trasllada a Barcelona. El dia 14 d’octubre van fer un simulacre de judici i el van condemnar a mort, l’endemà va ser afusellat.
Diuen que l’últim que va dir, va ser: “Per Catalunya”.
Per a mi, un dels fets destacables, entre d’altres, de la seva activitat durant la república, és que al 1931 votà a favor del vot femení, ja dic que entre d’altres.
Això em porta també a recordar a totes aquelles persones, que durant la guerra, van lluitar pels seus ideals i per mantenir un govern, votat democràticament.
Les histories, les penes i les fatigues de llavors, són moltes i totes amb similituds i a la vegada diferents, les presons, els camps de concentració, la fam, les malalties, la por, les amenaces, les represàlies, els exterminats, les dones, els homes, els nens, quanta desgracia!
Diuen aquells, que hem de passar pagina, i jo no hi estic gens d’acord, no podem oblidar mai, els errors comesos per no tornar a repetir-los.
Dono les gracies, als meus avis, i a tots aquells del 36 per la seva lluita honesta, perquè és per ells que avui vivim en democràcia i lo que el poble vota és sobirà i demano als nostres governants, que tinguin molt present, que ells sempre han d’acatar lo que el poble els demani, és de justícia.

Recomanació: llegiu el llibre, nou dones i una guerra, de Isabel Olesti, os asseguro que no os deixarà indiferents i és genial.

dijous, d’octubre 05, 2006

Avui unes reflexions!

Per què? Per què? Per què?:
No ho entenc i hem fa ràbia, que no ens posem a la pell de l’altre, que no veiem mai mes enllà del nostre melic, que no tingui significat la paraula company, que pensem sempre en segones intencions, que siguem deslleials, que tot el que NO fem nosaltres sigui perillós, que no ajudem, que no tinguem voluntat, que ens deixem el sentit comú a casa i sortim al carrer sense ell, que no respectem la democràcia i el dret a opinar lliurament, encara que no ho compartim, que la paraula AMISTAD ens la haguem carregat, que no juguem net i que anem per l’esquena, que mirem sempre de quin partit polític som o de quin equip de futbol, per tindre l’ excusa burda per NO AJUDAR, VALORAR, RESPECTAR, FELICITAR PER LA BONA TASCA, PER CAMINAR PLEGATS.
Estic farta, dels que es creuen d’ una rasa superior, o més llestos que ningú, per quin tipus de test deuen haver passat, que el demés no hem superat? I el test d’humanitat, el de ser bones persones? El superaríem tots?
Avui, algú m’ha tornat a donar una lliçó, del que NO faré mai, aquest comentari va per tu i gracies per fer-me cada vegada més dialogant, humil i senzilla.
I a les bones persones, gracies per ser-ho, vosaltres si que triunfeu a la vida, i aquestes bones persones que estan a prop meu, gracies per ajudar-me a tirar endavant, perquè sense vosaltres, res no tindria sentit. Ànim! Que el camí es llarg i just.

dimecres, d’octubre 04, 2006

Buenas, avui si voleu? toca esports.

Tot un mon, ple de persones, inquietuds, esperit de competició i superació, sacrifici a molt alt nivell, esperances i sobre tot somnis.
He vist nens, petits i mitjans, lluiten per arriba el primer o dels primers, els he vist cares de frustració i plorar d’impotència, però també els he vist contents per els seus resultats o simplement per participar. I això és el que els pares hem de transmetre als nostres fills, la participació, i no, ser el primer en aquest o l’altre resultat, que s’ho passin be, que gaudeixin i que el que val no és guanyar, si no la suma de valors que t’ofereix l’esport.
Valors de la pràctica d’esports: molts i diversos, educatius, la majoria d’ells o tots són disciplinats, tenen unes normes i horaris que s’han de complir, per tant estan educant a seguir uns criteris imposats i no a fer el que cadascun vulgui.
Ensenyen a compartir, el temps de l’activitat amb els demés, ja que la majoria són col·lectius (companyerisme).
Són saludables, esport i salut van de la mà ,en molts dels cassos eviten infermetats greus com la obesitat, la possibilitat d’infart, etc i sovint són el remei natural per rehabilitació de les lesions.
En fi, mes o menys, i és que així és l’esport!, tant ampli com disciplines esportives existeixen.
Consell de la Regidoria d’esport de Torredembarra: cerca quin és el teu esport, i practica’l, ah! I papes, no crideu ni dieu paraulotes a l’equip contrari, així estem educant malament (lleig, molt lleig).

dimarts, d’octubre 03, 2006

Hola! De nou.

M’ho havien comentat, que això d’escriure enganxa, avui tinc l’intenció de donar-vos informació d’una de les regidories, que em dona molta feina i a la vegada moltes satisfaccions, ensenyament. En el nostre municipi hi han actualment a ple rendiment, 3 centres de primària públics, 2 instituts públics i una ben anomenada llar d’infants Municipal, com podeu veure un poble que creix!, i en propera construcció la segona llar d’infants i el quart, centre de primària, això ja comença a donar vertigen!, tenim també una escola de musica municipal, escola d’adults on podem estudiar, català a tots nivells, castellà per immigrants, graduat escolar, informàtica, carnet de conduir, i fins i tot classes de repàs per a nens que necessitin aquest suport després de l’escola, tenim l’ ajut d’ una psicòloga als instituts per els adolescents que ho poguessin necessitar i potser em deixo alguna cossa, com podeu veure, tot molt complert.
Les competències en educació, ja sabeu que les té totes, la Generalitat i nosaltres ens dediquem al manteniment de les instal·lacions i en el benestar de la comunitat d’estudiants.
Els pressupostos del 2005 i 2006 han estat, jo diria que més que decents, inversions any 2005 rehabilitació i equipaments 159.832 € i any 2006 285.867,35 €, això vol dir que hem fet un esforç amb el pressupost Municipal de sensibilitat cap a les necessitats reals, la llista de les coses que s’han ampliat, millorat o adequat a les necessitats es molt extensa, però a grans trets i per no cansar os diré, que tenim una escola amb aula multimèdia, i una altre a punt de tenir-la, cuines en el propi centre que han millorat la qualitat substancialment en el servei, mes equipaments esportius i per tant més oferta i millor, en definitiva equipaments al servei de l’ensenyament públic al nivell de qualsevol escola privada.
Per mi, un gran orgull!, tot produït per la revel·lia de no diferenciar mai el servei, de la classe social.
Com veieu, aquest tema dona per molt ! Ja anirem matisant.
Una frase que avui em volta molt pel cap: no tingueu mai por de rés i no deixeu mai, passar el tren de la vida.
Fins aviat!

dilluns, d’octubre 02, 2006

La dona i el seu paper, en política.
INTRODUCCIÓ:


Avui, estreno la” blog”, quin invent!, se que no és nou, però per a mi és pràcticament, de nova generació, jo no sé si tindré massa temps per tindre-la al dia,i tant sols, publicaré aquelles coses que hem semblin interessants, i només quan el temps m,ho permeti, no voldria ser també una esclava de la nova descoberta.
Faré una breu presentació, i potser així, els esdeveniments que vagi penjant aquí, tindran una mica més de significat per tots:

Així doncs, ens enlairem, el meu nom com heu comprovat és Susanna, tinc 34 anys, sóc mare de dos nens sans i crec que feliços, amb les coses de la seva edat 5 i 8 anys, i dues de les meves raons per viure, la meva vocació i a la vegada professió actual es la de polític en una població de 15.000 habitants, Torredembarra. Sóc molt independent, des de sempre i lluitadora inesgotable, m’ agraden les coses com l’ aigua CLARES, i a vegades no comprenc l’ incomprensió en general, pateixo sovint i sovint també li trec el màxim suc a la vida en tots els àmbits, m’ agrada molt el futbol i en concret el meu Espanyol de tota la vida,en definitiva, una persona com d’altres, si no fos per la meva situació laboral, i que podré anar explicant , podrem descobrir pas a pas; que és intensa, esgotadora, que enganxa, que emociona en els dos sentits de la paraula, et fa somriure i et fa plorar, et dona vida i te la pren, però que ja mai tornes a pensar ni a actuar de la mateixa manera que abans.

Sóc, des de fa, a prop de dos anys Regidora, d’esport i ensenyament, i m’ encanta!
I m’agradaria aclarir que no vaig estudiar res per ser-ho, però és l’ escola de la vida, qui m’ha ensenyat, tot el que sé i os asseguro, que o n’aprens o vas de cul.

Sense dir, de moment, a quin partit polític sóc , si diré que pertany a les ESQUERRES, com no podia ser d’ una altre manera, en el meu cas es clar, i que és hereditari i n’estic molt orgullosa dels meus antecedents familiars.

Fins aviat!