dimecres, d’octubre 04, 2006

Buenas, avui si voleu? toca esports.

Tot un mon, ple de persones, inquietuds, esperit de competició i superació, sacrifici a molt alt nivell, esperances i sobre tot somnis.
He vist nens, petits i mitjans, lluiten per arriba el primer o dels primers, els he vist cares de frustració i plorar d’impotència, però també els he vist contents per els seus resultats o simplement per participar. I això és el que els pares hem de transmetre als nostres fills, la participació, i no, ser el primer en aquest o l’altre resultat, que s’ho passin be, que gaudeixin i que el que val no és guanyar, si no la suma de valors que t’ofereix l’esport.
Valors de la pràctica d’esports: molts i diversos, educatius, la majoria d’ells o tots són disciplinats, tenen unes normes i horaris que s’han de complir, per tant estan educant a seguir uns criteris imposats i no a fer el que cadascun vulgui.
Ensenyen a compartir, el temps de l’activitat amb els demés, ja que la majoria són col·lectius (companyerisme).
Són saludables, esport i salut van de la mà ,en molts dels cassos eviten infermetats greus com la obesitat, la possibilitat d’infart, etc i sovint són el remei natural per rehabilitació de les lesions.
En fi, mes o menys, i és que així és l’esport!, tant ampli com disciplines esportives existeixen.
Consell de la Regidoria d’esport de Torredembarra: cerca quin és el teu esport, i practica’l, ah! I papes, no crideu ni dieu paraulotes a l’equip contrari, així estem educant malament (lleig, molt lleig).