dimecres, d’abril 30, 2008

PROMESA CUMPLIDA!!!!

diumenge, d’abril 27, 2008

El Grop a Torredembarra
10é Aniversari d’aquest grup d’artistes de dintre i fora de la nostra Vila, inaugura a la nova biblioteca una exposició de quadres treballats amb diferents materials.
L’exposició la podrem visitar durant un mes, val la pena que us acosteu, és sensacional i podreu percebre els diferents estils de cada artista.
Agrair a la seva presidenta la Marta i en Jordi Morera la qualitat de la presentació, plena de detalls, i l’originalitat de l’entrega del regal del llibre artístic per la biblioteca, que tots podreu observar.
Moltes gràcies per aportar riquesa cultural a la nostra Vila.

dimecres, d’abril 23, 2008

Avui Sant Jordi, una celebració molt nostra i plena de sensacions i detalls, a primera hora del mati, els llibreters i floristes de Torredembarra anaven preparant les seves paradetes, amb l’esperança, segur, de vendre il•lusions, la il•lusió de qui troba aquell llibre que es volia comprar i que avui tenia l’excusa perfecte i la il•lusió de donar o rebre una flor, en aquest cas per a mi una de les més romàntiques, la rosa. D’altres, molts, han celebrat el seu sant i d’altres, com la gent gran de la residencia Pere Badia, de que anessin els nens de l’escola Molí de Vent ha regala’ls sensacions per la vista, l’oïda i alegra’ls el cor.
D’altre banda, m’he trobat un autor de la Torre molt content de com els ciutadans de la Vila han respost davant el seu darrer treball, recordeu ?? el llibre que varem presentar el divendres passat, normal!!! Jo també estaria feliç davant tanta resposta.
Hi havia un no sé que en l’aire, que donava un caire del tot especial i jo l’he rebut amb plena sensibilitat, semblava talment com si avui hagués arribat la primavera pels carrers i per les persones. He vist cares de melangia i també de felicitat, he vist ulls que brillaven amb la transparència que només els nens de deu anys tenen i també d’enyorança del temps viscut, m’he emocionat i també m’he sentit molt estimada.
I després he baixat d’aquest fantàstic núvol i he tocat tornem-hi de peus en terra i he sentit que estava molt cansada, la vida.
Així és que aquí deixo aquesta reflexió que és molt personal i que avui per unes hores m’ha transportat al paradís de les sensacions.
Espero que hagueu passat un molt bon dia, i Visca Sant Jordi.
Ah!!! I vosaltres direu que pinta aquesta cançó, doncs per a mi molt la vaig aprendre a tocar amb la guitarra un dia com avui de fa ja....bueno moltíssim anys. Au!!! Bona nit.

diumenge, d’abril 20, 2008


Presentació del llibre La Torredembarra republicana i federal, de Jordi Suñé a la biblioteca Mestre Maria Antònia el passat dissabte 18 d’abril a les 20 h va esser un exit de participació, hem d’agrair a les persones de Torredembarra el interès mostrat vers a les publicacions i a la nostra forma més cultural de tirar endavant la memòria històrica del nostre poble, igualment ens trobem en procés de apostar per d’altre tipus de publicacions que també comptaran amb el suport com no pot ser d’un altre manera del Patronat de Cultura, fa pocs dies hem incorporat diners del romanent del 2007 hem ampliat la partida de publicacions substancialment per aquests propers projectes, com a contes i llibres.
Agrair als nostres escriptors la important feina de recerca i de posar en ordre la nostra història, de tota aquesta feina tots en gaudim i que quedarà documentalment per l’historia i pel vostre voluntariat en la difusió i venta de les nostres publicacions.
QUANTS POINTS TREUREM A EUROVISIÓN?????

dissabte, d’abril 19, 2008








Batucades (Samba rebel que comença a aparèixer en marxes en contra de les guerres i en les marxes solidaries)
Bon dia a tothom! Avui a les deu del matí, iniciaven des de la Regidoria de Joventut, el 1er curs de batucades, una oportunitat per els joves de aprendre a tocar el timbal amb sons brasilers i un recurs més per a poder tenir una altre sortida laboral. El so ha estat impressionant i els nois sembla que ho han agafat ben aviat, el profe m’insistia en que avui era només el primer dia i deu ni do!!!! Ja tenim els instruments i ja tenim la gent ara només queda que n’aprenguin força i de ben segur que tindrem en els primer mesos el primer grup, que podrem contractar i que ens animaran a totes les festes. És genial sentir aquesta alternativa musical i els joves la gaudeixen d’allò més.
Frase: SI NO PUC BALLAR, NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ. (Emma Golaman)

dimecres, d’abril 16, 2008






Nois/es:
Quina agenda!!!
Demà dijous a les 8 del vespre, plenari amb més de 20 punts per acordar, debatre i votar, més precs i preguntes que imagino que hi hauran.
Divendres també a les 8 del vespre a la nova biblioteca presentació del llibre d’en Jordi Suñè, LA TORREDEMBARRA REPUBLICANA I FEDERAL.
El cap de setmana plenet d’actes per festa del barri de Sant Jordi (no hi podem faltar) matinades, castells, disco mòbil, orquestra, jocs infantils i etc amb la col•laboració de la regidoria de relacions ciutadanes.
I entrem en la setmana genial de Sant Jordi, actes a la biblio aprofitant l’aniversari del Grop (xulissim) venda de llibres per part del patronat de cultura i amb l’ajuda d’en Jordi i en David, acte a la residencia per la gent gran Pera Badia, lectures a Tarragona actes organitzats en homenatge Marató de lectura per al dia de Sant Jordi a Montserrat Abelló,a la Rambla.
I de ben segur que en sortiran més, apa a gaudir-los!

dissabte, d’abril 12, 2008

A petició dels meus fills i per a tothom.







EL CIRC
Ara venim del circ els meus fills i jo, ha estat molt bé! Hem entrant a la sessió de dos quarts de vuit i hem sortit a dos quarts de deu, la veritat és que els nens al•lucinaven, era un circ familiar i no portaven animals, el seu xou a banda dels trapezistes, malabaristes i acròbates, podríem dir que girava entorn els pallassos, de manera modesta ens han fet passar una molt bona tarda i els meus fills que són bastant moguts, sobretot el petit semblava una estàtua de pedra, no s’ha volgut perdre res. Sort que encara queden alguns!!!!

divendres, d’abril 11, 2008




Bones!
El passat dimecres, l’ajuntament de Torredembarra rebia a la responsable de arxivers sense fronteres i se l’hi feia entrega del conveni de col•laboració per la compra del 4x4 per part de cooperació, al poble Sahrauí. El projecte el varen iniciar a l’anterior legislatura, la nostra arxivera Núria, cooperant amb aquesta ONG i ara feliç mare de dues bessones i el anterior regidor de cooperació en Lluís Suñè. Ara i per fortuna e insistència, per què la burocràcia sempre està, el projecte veu la llum i ja viatja cap el seu destí el vehicle, en el seu maleter i aprofitant el viatge que realitzarà fins que arribi a lloc, hi van un ordinador, impressora, said i divers material informàtic que envia la associació.
Amb la entrevista que varem mantenir la Laia Rius i jo mateixa amb la coordinadora, li varem plantejar diferents interrogants, com és que el vehicle no és comprava al país de destí? Impossible de comprar si no fos Argel i d’altre banda sempre ho han fet així després d’estudiar totes les possibilitats, cap problema amb la documentació del vehicle i no ens van saber respondre si mantenien la matricula.
L’informació que també varem rebre era l’estat de la documentació dels papers administratius, emmagatzemats de qualsevol manera en una “nau” que quan fa fred o quan fa calor, doncs a aguantar les diferents temperatures, res ordenat per poder consultar i molt menys en suport informàtic, no tenen cultura d’arxiu però els estan ajudant en els viatges que ells fan cap allí cada cop que poden.Una de les curiositats que més ens va xocar, és que la majoria dels tractes de qualsevol mena, els fan verbals, i ara intentaran posar-los per escrit per que quedi constància incloent-t’hi la de la seva pròpia historia .
Gràcies a les persones voluntàries i visca la solidaritat que hauria de esser contagiosa.

dimarts, d’abril 08, 2008

En resposta a la Meme sobre l’aigua de la Regidora Iris Gual
En primer lloc i abans de contestar he buscat que vol dir exactament “meme” i sembla ser que és una paraula que s’ha popularitzat a la blogosfera i que són converses distribuïdes que es contagien de blog en blog, sobre diferents qüestions.
També a la wikipedia podem trobar una definició, que a mi particularment no m’ha convençut del tot.
I ara a entrar en matèria i a donar la meva particular visió.

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Crec que són qüestions prou importants i que són les persones que hi tenen competències les que han de buscar les mesures adequades per no arribar aquests extrems, i voldria dir més, no és qüestió de buscar responsabilitats ni amb els que hi han ara ni amb els que varen estar abans, cosa que ja he detectat que s’està fent, lleig i no aporta res. Acusacions per totes les bandes i poques solucions reals.


2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal•liar la sequera?

Recordo la campanya que va fer Medi Ambient de Torredembarra per l’estalvi d’aigua fa uns anys i alguna cosa més en algun programa de la nostra televisió autonòmica, com el tema de les bossetes als lavabos i...ara mateix tinc amnèsia, suposo que temporal.

3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A mi m’esgarrifa pensar que hauran de portar l’aigua en vaixell i amb trens i lo del transvasament, però que no és un transvasament, i lo de que el Ministerio lo sabia però no lo sabia i l’ACA i embolica que fa fort, per no parlar del alt cost que això representa i que mancarà per d’altres necessitats...
I si al que et refereixes, és a si s’ha fet una bona gestió de l’aigua de fa ja anys, és evident que no.


4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?El debat hauria de ser intern i les solucions públiques. Més que responsabilitats polítiques, que no sabria dir, seny el que jo demano és seny per a tots i que plogui aigua i no pari i que s’ho rumiïn bé.

No sé si t’he contestat?

I jo ho envio, a qui de la blogosfera vulgui donar l’opinió.

dissabte, d’abril 05, 2008



El passat divendres 28 de març, va finalitzar la recollida solidaria de sabons per al Sàhara, per primer cop Torredembarra s’apunta aquesta iniciativa en solidaritat amb l’associació de Hammada.
La pregunta més freqüent que se’ns feia, era com demanàvem sabons per la higiene, si possiblement no tenien aigua? Aquesta associació humanitària, ens va explicar que cada any es recullen diferents productes de vital necessitat per aquest poble, i que la higiene personal evidentment era del tot important, per entendre’ns, es renten.
Una curiositat: algunes famílies, entre els productes d’higiene també varen posar alguna crema solar amb protecció, qüestió que ens va fer pensar que hi han persones amb sensibilitat i que es posen en la pell de l’altre.
Agraïments: A les famílies de Torredembarra, per la seva solidaritat i esperem que els hagi servit per educar una mica més els nostres infants, explicant-los que no tots els nens del mon, tenen les mínimes necessitats cobertes, per tant , també recollida pedagògica.
A les escoles, per la difusió i per guardar-nos els materials.
A l’associació, que ens ha donat tot tipus de facilitats, en Ramón i Rosa Mª.
Als mitjans per la difusió de la nostra inquietud inclòs algun blog que ens va enllaçar.
A la tècnica de Joventut, Infància i cooperació que és una motoreta treballant, gràcies molt especialment, Inma.
A la súper brigada d’actes, que ens ho ha empaquetat i transportat, Juan i Manolo.
OBJECTIU: Assolit i que ha costat? Ben poc amb la suma de l’esforç de tothom que anomeno anteriorment.
Un deu per la gent de Torredembarra i que serveixi de molt, tot plegat.

dimarts, d’abril 01, 2008



Puf, puf, puf!
Que malament que vaig aquesta setmana, em refereixo al blog o diari a mitja veu, i és que mireu el fet és que no sé ben bé de que escriure. De coses en passen constantment, al món al país, a l’entorn, a la tele, a la radio, vol dir que el món gira i gira i no para de girar, i en aquest moment mentre jo escric segur, que a algú li està passant alguna cosa, positiva o pot ser no tant o de les del mig, que també n’hi han (que profunda, o no?) (o pot ser dubitativa?) El fet: l’altre dia mentre feia zapping, que m’encanta, vaig veure el programa de Juan y Medio (no sé si s’escriu així) dutty free, en un aeroport, i vinga a preguntar a la gent, i tu que fas aquí i de on ets, i aquí esperes, i que per què va marxar, i quant de temps fa????????? Toma, venga, au, fot-l’hi, d’aquestos que podríem dir de cotilleo, però de sobte, arriba la parella d’una balsera cubana i explica la seva processó, fins arribar a Madrid. El fet és que l’historia era al•lucinant, però el que hem va fer pols, va esser l’expressió del seu tercer fill. I jo hem preguntava, com algú no pot patir veien el dolor que transmeten certes persones maltractades per la vida i les seves circumstàncies, de lloc de naixement, color, rasa, idees i la radera i més bestia, classe social. Que és el que de veritat importa? Que busquem en les persones que estan a prop nostre? quins interessos fan que formin part del nostre cercle? I ? I? I? Totes aquestes i d’altres preguntes, que hem volten al cap i que no arribo a racionalitzar.