dilluns, de juny 30, 2008

Doncs si, ja m’he emprenyat, fa ja uns mesos les primeres informacions enverinades cap a la meva persona, per part d ‘uns quants membres d’un ...... que posaven en entre dit la meva vida personal i que van procurar no saps quants mals de caps, el primer de tots, no poder assistir a un sopar d’una entitat per les seves males arts.

Ara una altre vegada veus insinuant que el personal que treballa amb mi, em posa a parir cada vegada que em tombo d’esquena, evidentment totes aquestes persones alarmades donant-me tot tipus d’explicacions en contra de tal afirmacions,- una mica de caritat que s’estan jugant el pa-.
A banda, un familiar d’un càrrec ..., amenaçant a dues persones més, funcionaries de l’ajuntament amb que, quan canvies el govern les farien fora dels seus llocs de treball i si no les canviarien de lloc.
Fa setmanes que vinc patint aquest assetjament per part d’aquestes i d’altres persones no ...... del seu entorn i ja ni ha prou, avui en el moment en que s’utilitza el nom d’una altre persona per enfonsar-me a mi i la persona, ja no he pogut evitar més, estic farta que sota pseudònims i pels racons del poble, aquesta PENYA difami i utilitzi qualsevol artimaña per acostar-se cada cop mes a les seves “perverses” intencions.
Per tant:
1-He restringit les entrades al meu blog, que durant tant de temps i des de el començament estava obert a tothom que no insultes, per parar aquests atacs cap a la meva persona i d’altres a qui s’ha ferit fent molt de mal gratuïtament (que dic gratuïtament a canvi de provocar mal estar) i a qui jo des d’aquí demano disculpes.
2-Que aniré a on toqui a defendre el meu honor i acompanyaré i testificaré per aquells que se sentin ofesos.
3-Que ja he començat a buscar les adreces d’IP i raons de tots aquells que difamen per tal de portar a terme tot el que a dalt esposo.

I per acabar, no sóc víctima de grans cosses a la vida, però d’aquesta us ben asseguro que SI, ja no puc permetre per més temps l’injusticia que s’està cometent i ja no callaré per més temps, tinc claríssim per part de qui venen els atacs i qui en porta la direcció de tot plegat, i a tu t’ho dic: disfruta ara que pots!!!! Que jo també ho faré, i si no t’ha sortit el que pretenies ho sento!!! Fa quatre dies semblaves feliç, recordes??? Jo hi era, recupera la normalitat si es que pots, que també ho dubto i fes que et miri un psiquiatra.
De moment em reservo donar el nom de tots aquests que formen aquests extens culebron de revista de xafarots.
Aviso: No ho he dit tot, el mes greu ENCARA m’ho reservo al tinter, i tinc probes, jo si que les tinc.
Apa deu.

P.D: Tot i amb el que dic, si m’ha fet gràcia el que proposes.
Davant dels atacs personals per part de persones malintencionades, amb ganes de fer mal a mi i les persones que formen part de la meva vida quotidiana, aixecant falsos testimonis que res tenen a veure amb la meva vida política, i sí amb la privada, vull dir que a partir d'aquest moment qualsevol injúria o atac al meu honor, prendré les mesures oportunes perquè així la llei ho contempla.

Discussions polítiques i de diferents punts de vista les respectaré sempre, el que no toleraré és que s'imputin actes sobre la meva vida privada i familiar.

Ànimo a totes aquelles persones que haguin pogut cometre aquests delictes a què es retractin i facin públic que s'han equivocat.

Cordialment,

Susanna Navarro

divendres, de juny 27, 2008



De joveneta, sovint analitzava que era fet jo en temps de revolta, temps de guerra a on les persones es resistien en forma de lluita per canviar una situació política que els oprimia i anul•lava la seva llibertat, no tinc una idea clara de quin hagués estat el meu destí però si el meu costat, fins fa pocs anys era debat intern i de recerca de les formes de lluita de les dones d’aquell temps.

Més tard la política municipal em dona l’oportunitat d ‘anar donant passos per l’implantació de les accions des de la normalitat i que m’ha ajudaran amb llibertat a treballar amb els valors del partit a qui represento i de qui jo només sóc un granet de sorra. Vull dir que gràcies aquelles rebel•lions i que van costar tants sacrificis, és que avui gaudim de:
Les paraules + les accions que ens mostren els camins, l’estat de dret que ens reconforta, la pluralitat, la llibertat i els principis que ens són favorables.
Per tant no reconeixeré mai com a companys/es, a les persones faltes d’aquests valors, sense lligams cap a res, i sense moral.

Si ara que gaudim de la llibertat som incapaços de ser compromesos amb les nostres idees, de quin costat del vent ens haguéssim posat llavors quan el que es jugaven era la pròpia vida i la de les seves famílies ?

Au , ja està bé!!!

dimarts, de juny 24, 2008

A mig dia d’avui, s’ha decidit per part de l’alcalde i per mi mateixa, la suspensió del castell de focs de Sant Joan, dit acord s’ha pres desprès de valorar la climatologia i de rebre informes desfavorables per la seguretat del ciutadà tant, del responsable de la Policia Local com de la mateixa empresa de pirotècnia, els propers dies es prendrà d’acord amb els membres del Patronat de Cultura, la resolució pel que fa a l’esmenta’t castell.
Demanem disculpes a totes aquelles persones que s’hagin sentit afectades per aquesta suspensió i esperem que les informacions que hem anat donant per l’emissora municipal, pel megàfon de la Policia i amb els cartells que hem penjat, hagin estat suficients i hagin arribat adequadament.

Aprofito per donar les gràcies a totes aquelles persones, entitats, personal del patronat i de l’ajuntament, així com els membres de la comissió, pel seu temps i bon interès en portar a bon port totes les activitats programades.

Gràcies.

dilluns, de juny 23, 2008



I arriba la revetlla, la tant desitjada revetlla de San Joan, una festa que ens recorda que ve el bon temps, nit d’al•lèrgia per grans i petits, dels correfocs, les fogueres, de festa i bogeria.

Avui més concretament podem sentir petards des de primera hora del matí, i és que coincideix amb les vacances dels nens a l’escola, tots ben preparats amb arsenals que tenen intenció de fulminar aquest vespre, mostren llum als ulls, aquella sensació de ser més trapelles que mai els fa moure’s molt dinàmicament, si t’atures i els observes pots descobrir que realment és la seva festa, així doncs, gaudiu-la molt.

Pels enamorats, també un dia molt especial suposo per la mateixa màgia de la nit, la barreja d’olors, colors, sorolls, nostàlgies i melangies, però també d’aquella esperança de dir-li aquell noi o noia aquesta precisa nit que... sentiments de joventut dolços i sensibles, sincers i sobre tot, tant profunds.

Pels ballarins, festa fins a les tantes de la matinada, l’oportunitat de fer uns passos acompanyants per música en directe.

Pels animalets, no cal dir-ho...

Per a les famílies, una excusa més per retrobar-se.

Pels escriptors de poesia, font d’inspiració.

Per a mi, el goig de veure gaudir a tantes persones a la vegada, un punt d ‘amargor, i un sentiment polític ben estrany.

dissabte, de juny 14, 2008

Lo que te prometí:
y uno más:

dimecres, de juny 04, 2008


En el diari la torre del mes de maig 2008 a la pag.7 i en el últim paràgraf, parla de les relacions del barri amb les entitats públiques en Josep Boronat en qualitat de President de l’entitat veïnal de Baix a Mar.
Parla de la indiferència que mostren les autoritats en vers al barri pel que fa a les festes de 2008, i exactament diu que<< l’associació no col•laborarà ni estarà representada en cap acte de la festa major que organitzi el patronat de cultura, no ens han tingut en compte a l’hora de confeccionar el calendari.... Un autèntic menys preu del Patronat de Cultura cap a la gent de Baix a Mar.>>
Només fer uns aclariments i en resposta a les afirmacions contundents fetes- i al meu parer no correctes- mesos abans de la nova constitució de la comissió varem penjar cartells per el barri de Baix a Mar, a on anunciàvem des de el Patronat que, qui volgués formar part d’aquesta comissió es poses en contacte amb el patronat per avisar-los de totes les reunions setmanals que es fessin entorn aquesta festa, i es varen apuntar dues veïnes de Baix a Mar, que no se si formen part o no ? de l’associació i d’altres membres interessats en treballar sobre la qüestió, del treball i del consens és que s’ha elaborat el programa de festa major.
I ja que se’ns acusa de treballar independentment, crec que és el moment de dir que en el mes de setembre del 2006, es varen demanar des de el registre d’entitats el registre de la mateixa i que mai hi hagut resposta per part d’aquesta associació i que no tenint en compte el incompliment d’aquesta norma, ens varem reunir amb l’associació per les cavalcades de reis i que també pensàvem que s’interessarien per estar presents en la de la festa de Sant Joan.
El que m’agradaria és que si es tractes d’un mal entès -que ja podria ser-, utilitzéssim el canals del diàleg perquè no es torni a produir, jo per la meva part estic disposada a parlar sempre de manera positiva per millorar tot el que es pugui i la participació es una eina que facilita la feina i assegura el triomf del que es farà.
Espero que aquest mal estar per part del President i el membres de l’associació es pugui solucionar immediatament, la veritat no pensava que poguessin tenir sensació de ser ignorats.
LES CATALANES SOTA LA GUERRA CIVIL 36-39

jo no me la perdré, segur segur que no ens decebrà...
A pedalar sense parar!!!!

diumenge, de juny 01, 2008

Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després...
Després d'acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill, i llavors després de tenir altre.
Després ens sentim frustrats, perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem mes feliços, quan creixin i deixin de ser nens.
Després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar.
I pensem: Després serem més feliços, quan surtin d'aquesta etapa.
Després decidim, que la nostra vida serà completa
quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un millor cotxe, quan ens puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
I la veritat, és que: NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇOS QUE ARA MATEIX.
Si no és ara quan? La vida sempre està plena de reptes, de després.
És millor admetre'ls i decidir ser feliços ara.
No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara.
ATRESORA CADA MOMENT QUE VIUS I atresora'l més, perquè ho vas compartir amb algú especial, tan especial que ho duus en el teu cor i recorda que: EL TEMPS NO ESPERA PER NINGÚ
Així és que deixa d'esperar fins a.. i fins que...i fins que tinguis allò que.. i fins a la pròxima primavera, per a decidir que no hi ha millor moment que justament ara per a ser feliç,
LA FELICITAT ÉS UN TRAJECTE NO UNA DESTINACIÓ
Treballa com si no necessitessis diners
Estima com si mai t'haguessin ferit,
I balla com si ningú t'estigués veient.

El Balcó del Mediterrani és un penya-segat de 23 m de desnivell que hi ha a l'extrem de tocant a mar de la Rambla Nova de Tarragona, protegit per una bonica barana de ferro. Al davant hi ha el monument al navegant català Roger de Llúria. Des del balcó hi ha una magnífica vista sobre el mar, el divendres vaig acostar-m’hi passejant, no per tocar ferro com diuen els tarragonins, sinó més aviat per pensar.
Els actuals moments polítics a Torredembarra són prou durs i complicats i el fet és que buscava analitzar com hem arribat fins aquí i en que ens hem equivocat.
Imaginàvem que un govern en minoria era complicat i no hem tingut en compte diversos detalls molt importants, però tampoc vull deixar a banda l’esforç fet per el anterior govern d’esquerres i amb el grup d’independents. Encara recordo com si fos avui el primer dia de govern de llavors i com tots teníem aquella il•lusió a la cara que ens produïa saber que faríem? per canviar la manera de viure i per cobrir les necessitats que tant s’havien ajornat en d’altres equips de govern -al meu parer- massa conservadors. Hem corregut molt, massa potser per equipar la nostra vila, per augmentar les possibilitats de la nostra societat, per complir les falses promeses dels altres i possiblement hem caigut en la nostra pròpia trampa.
A on està la música de tot plegat, la filosofia, les idees, el plantejament de futur, doncs SI, les hem descuidat i ara reconec que em volta el pessimisme i la pena de no haver-ho fet millor.
La conclusió del passeig, o millor la cerca de solucions és del tot complicat i no encerto ha trobar quin és el remei, o potser si, però no se si serè capaç de explicar-ho, que l’escoltin i el més difícil, posar-la en marxa de forma continuada i des de on només es solucionen les cosses, des del pur convenciment.
I com diu aquell, no sé si m’explico.